Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Paladella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Paladella. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de juny del 2019

PACTE DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I CONSELLS COMARCALS

Adam Tomàs, l'alcalde d'Amposta. 

Amb la presidència de la Diputació de Tarragona y els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre se pot dir que ERC ha assolit després de les eleccions municipals de 2019 més poder que mai.
Històricament a la Diputació de Tarragona havien pactat CiU i el PSC. Aquesta vegada el pacte ha estat entre ERC (el partit que més ajuntaments governa i més regidors té de Tarragona) i JuntsxCat.
Tot i que en un primer moment va sonar com a president de la Diputació Adam Tomàs, l’alcalde d’Amposta, en els darrers dies sona en força el nom de Noemí Llaurador, la cap de files d’ERC a l’ajuntament de Reus. La regidora reusenca només supera a Adam Tomàs en número total de vots aconseguits. Per alguna cosa Reus és una ciutat molt més gran que Amposta.
Encara faltes unes setmanes per a constituït els consells comarcals, per tant encara està una mica verd el tema. De moment sonen noms però només són hipòtesis.
Dels 4 consells de les Terres de l’Ebre el que més controvèrsia comporta és el de la Terra Alta. Dies enrere el meu amic i alcalde de Batea Joaquim Paladella va oferir els dos membres que li pertoquen al seu grup municipal de la UPTA a ERC per a desbancar Junts que amb la seva antiga denominació de CiU havien ostentat la presidència des de la creació dels consells comarcals l’any 1987. Sembla ser que la presidència de l’ens recaurà en Neus Sanromà, regidora d’Arnes. Serà la primera dona que presidirà aquest consell.  
Tornant al tema de la Diputació i, concretament, al de la seva presidència, des del meu punt de vista trobo una manca de respecte polític que no recaigui en un ebrenc i més concretament amb Adam Tomàs que, tot i que fa 4 anys va dir que no acceptaria cap altre càrrec, durant la passada campanya se va desdir del compromís adquirit.
Tot i estar acostumat a que els polítics ebrencs se vegin desplaçats quan se tracta d’ocupar llocs rellevants, no me cansaré de reivindicar el dret que tenim a l’hora d’accedir a les cadires. Però sembla ser que els ebrencs només som bons per a regir-nos a nosaltres mateixos.

divendres, 29 de març del 2019

JOC BRUT A L’EBRE


Diu la dita: Difama que alguna cosa queda.
Això és el que sembla que s’està fent des de el grup de comunicació Ebre Digital SL que inclou el setmanari l’Ebre, el canal de TV Terres de l’Ebre i el diari d’Internet Ebredigital.cat, a més d’estar vinculat a Imagina Ràdio i al diari gratuït Més Ebre. Tot un poderós grup de comunicació territorial estretament lligat a ERC.
El passat dilluns 25 de març, l’Ebredigital.cat portava el següent titular: “El pànic a Paladella està impedint llistes electorals a Batea”. Si entraves a la notícia te’n adonaves del poc rigor informatiu sobre tot al moment d’identificar-ne les fonts: “Fonts autoritzades d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del PDeCAT” (sic). Vaja que ha pogut ser qualsevol o tal vegada ningú...
S’hi podien llegir coses tan grosses com aquestes referides a l’Alcalde de Batea Joaquim Paladella: “Hi ha una temor molt exagerada, quasi que extrema. Quan tens convençut a un cap de llista, al cap d’uns dies fa marxa enrere, possiblement fruit de les pressions que rep”.  També parlava del tracte vexatori i humiliant de l’alcalde cap els regidors de l’oposició. S’acusava a l’alcalde d’utilitzar fons de l’ajuntament per a pagar-se els advocats i de moure fils per a perjudicar els seus rivals amb denúncies a les inspeccions de l’Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social, tot i que afegien que eren coses difícils de demostrar. També se’l  tractava de mala persona i cacic.  
La controvèrsia entre l’alcalde de Batea i els màxims exponents del grup de comunicació ve de lluny... De fet en algun cas fins i tot han arribat als tribunals que han hagut de dirimir el litigi. La darrera vegada ho van fer-ho a favor dels periodistes, potser per això ara van crescuts...   
Però és un fet inusual que algú valent-se de la seva influència informativa, l’usi en contra d’un alcalde del territori. Per tant se’n ha de treure’s una conclusió: de forma voluntària o involuntària li estan fent la feina bruta als polítics rivals de Paladella.  
El mateix dia que va sortir la notícia (per dir-ho d’alguna manera) hi havia ple ordinari a l’Ajuntament de Batea, que va emetre Canal 21 Ebre. Abans d’arribar als precs i preguntes, Paladella no va poder estar-se i va treure el tema per a negar els fets. Interpel·lant diverses vegades al regidor de CiU, finalment aquest regidor va negar tenir coneixement de cap pressió per part de l’alcalde i fins i tot va afirmar que ja tenien la llista de cara les properes eleccions de maig, la qual cosa desmentiria la notícia apareguda al mitjà digital.
La clau de la controvèrsia la va poder donar Paladella quan va explicar que després de perdre el canal local de televisió analògica, van haver de recórrer a un canal territorial. Després de no rebre resposta per part del Canal Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Batea va arribar a un acord amb Canal 21 Ebre per a retransmetre els plens, el que representa una prova de transparència informativa.  
Paladella sospita que el rerefons de la qüestió és que el Canal Terres de l’Ebre desitjaria un canvi al capdavant del govern de Batea per a poder tenir una nova font d’ingressos.
I és que els grups de comunicació territorial viuen, precisament i principalment, del que aporten els ajuntaments per retransmetre actes lúdics i festius i altres esdeveniments relacionats amb la seva població. Segurament per això, sempre han tingut l’habilitat de decantar-se cap els partits que han ostentat el poder en cada moment.


Més informació:


Ple de l’Ajuntament de Batea de 25-03-2019 (a partir de 1:17:06): http://canal21ebre.com/noticia/Ple_ordinari_a_lAjuntament_de_Batea/19947

dijous, 27 de juliol del 2017

BENVINGUTS A LA POLÍTICA!

Quan mon fill Albert era menut i havien eleccions, en passar per davant dels cartells electorals dels candidats propers a la meva ideologia política li deia:

-Mira: Aquest és guapo...

En canvi si el candidat era d’un partit rival li deia:

-Mira: Aquest és ‘feo’.

Uns conceptes molt simplistes, però fàcilment comprensibles per a un xiquet d’uns 2 o 3 anys.
Els creatius, aquells que ideen campanyes publicitàries i també polítiques, ho saben perfectament: Quan es tracta d’arribar a molta gent i amb certes garanties d’èxit, els missatges han de ser clars, concisos i simples. Me venen al cap per exemple els damassos amb el dintre del globus de la campanya de l’ANC i que encara se poden veure penjats per alguns balcons. Més senzills, impossible!  
Missatges curts, idees senzilles... Com per exemple Espanya ens roba o amb la independència hi guanyarem, les eleccions de la teva vida. No dic ni si ni non només es tracta d’exemples. I exemples que calen molt sobre tot en aquells sectors de la població que no han tingut temps de formar-se políticament i per tant, sovint encara no tenen capacitat de conèixer que s’amaga al darrere d’aquestes idees i, per tant, fàcilment manipulables.  
Una setmana després de que l’alcalde de Batea fes unes declaracions que molts van qualificar de polèmiques, encara  se’n parla. Però la majoria de les opinions que he sentit, la majoria són per a posar el crit al cel sobre una hipotètica fugida de Batea a l’Aragó sense entrar al fons de la qüestió.  
-Convocaré un referèndum per a decidir si el poble de Batea vol deixar de dependre de Catalunya i passar-ho a fer de l’Aragó.  
La darrera intenció de l’alcalde Joaquim Paladella és deixar de ser catalans per a convertir-se en aragonesos. A part, sap perfectament que una consulta d’aquestes característiques difícilment la podrà dur a terme.
Paladella volia cridar l’atenció i ho va aconseguir. Però també va aconseguir que els seus rivals polítics aprofitessin l’ocasió per a tirar-se-li a sobre... I de quina manera!  A toro passat, se pot dir que l’alcalde no va preveure l’abast de les seves paraules. Però també cal dir (com ell mateix va denunciar) que alguns mitjans com TV3 es van mostrar poc rigorosos a l’hora d’informar i li van donar més importància a l’amenaça que a la reivindicació legítima d’un poble encapçalada pels seus representants legals.
Mentre hi ha alcaldes que miren pel bé dels seu poble, d’altres dimiteixen de les seves funcions perquè els hi ho manen des de Barcelona.  
Per les imatges que he pogut anar veient, se van unir tots el opositors de dintre i fora de l’ajuntament terraltí. Fins i tot me va donar la sensació de que n’hi havia més d’un vingut d’algun poble del contorn... I gual és que algú va pagar un autocar per assistir a l’esdeveniment més gran que ha viscut el poble en aquest segle XXI...
Quan una alcalde porta diverses legislatures aconseguint majories absolutes (i Paladella ne porta 7), és normal que es guanyi enemics. Només cal veure els plens televisats on la tensió sé pot tallar amb un ganivet com si es tractés d’una barra de mantega.
Benvinguts a la política!
Perquè tot els que està passant aquests darrers dies a Bates és política, fins i tot les manipulacions en molts de sentits que hi ha hagut. Joc brut si voleu, però política al cap i a la fi.
Per a tots aquells que van estar present a l’acte (amb tota seguretat el primer que acudien d’aquestes característiques) i que ho van fer per l’amenaça de trencar Catalunya, vull adreçar-los una reflexió que fa uns dies que m’estan donant voltes pel cap:


-Hi haurà vida més enllà de l’1-O?

Segur que sí. Però mentre uns ens ho volen presentar com un edèn, a mi me sembla que no será tot tant de color de rosa com ens volen fer creure... 

dijous, 20 de juliol del 2017

BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE

Foto: Web Ajuntament de Batea.
Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de comunicació, entre els que cal destacar TV3.
L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions. Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant, però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de Catalunya.  
Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.
Vaig conèixer a Joaquim Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any 1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en cada elecció.
Quan Pasqual Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de Barcelona.
A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.

-Jo conec a Joaquim Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano jo segurament col·laborarà.
       
Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)  
No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.

-Per al creixement de la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar de cava.

Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O. Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta qualitat.
Des d’aquelles inversions en infraestructures a la Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible projecte.   
Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.
Si Joaquim Paladella ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.
Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori. Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i al tercer institut.

Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència sí, però de les Terres de l’Ebre.

Ànims amic Joaquim, la raó està amb tu!