Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Roda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Roda. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de maig del 2015

CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Segona part-

(És continuació de l'entrada d'ahir


El segon exemple el trobem en el darrer dia de els festes majors de l’any 1986. Com sabeu, fins no fa tants anys, el cosso iris es celebrava el segon diumenge de la festa major. El públic, congregat majoritàriament a l’avinguda de la Ràpita, esperava impacient l’arribada de les carrosses, però aquestes no acabaven d’arribar. De fet, no havien ni sortit. Un nombrós grup de persones es van asseure al terra impedint que les carrosses poguessin començar el seu recorregut habitual reivindicant més dies de bous... En un moment donat, un dels que portava la veu cantant, va manar aixecar-se a la resta:

-Ja em aconseguit la repercussió que volíem.

Aquest líder de multituds, casualment, va formar part de l’equip de Roig i va arribar a ser regidor.
Parlant d’aquella època, no voldria deixar d’esmentar, ni que fos de passada, que el primer cap de llista de CiU a Amposta l’any 1983 va ser Josep Gil, que 4 anys abans havia encapçalat com a independent la candidatura del PSUC i va ser alcalde gràcies a un pacte de govern amb el PSC. Una vegada oberta la llauna, l’any 1987 va ser el propi Roig qui va encapçalar la llista de CiU.
Abans d’acabar, voldria donar-li un consell a Josep Roda: què pregunti pel poble com han actuat els seus antecessors convergents (si és que realment no ho sap) Què no es quedi només amb el que li diuen els de dintre del seu partit (escoltant només una part, mai es pot conèixer tota la veritat) Potser trobarà gent que li parlarà de les males arts que s’han emprat durant molts i molts d’anys, tan de Roig com de qui va ser, durant molts d’anys, el seu més estret col·laborador, un personatge que sense saber fer la oamb un canut, va arribar a dirigir una oficina de recaptació d’impostos. I ho dic perquè ho he patit en primera persona. Sempre recordaré aquella entrevista que vaig tenir amb Roig al seu despatx de l’ajuntament prèvia convocatòria per part d’ell. Va ser cap a finals de 1999 i, en teoria era per a parlar de temes que afectaven a al circulació d’Amposta (havia adreçat una carta a la Revista Amposta que va tardar 9 mesos en publicar), però a l’hora de la veritat em va caure una reprimenda per haver-me permès la llibertat de criticar la seva obra de govern.  
Potser li explicaran també que de tant en tant apareixien cartes publicades a la Revista Amposta signades amb inicials (que ni tan sols corresponien a la persona que suposadament les signava) lloant les meravelles d’Amposta o atacant a persones com jo que, en aquell temps no deixaven de ser simples ciutadans sense cap tipus de representació pública.
Que jo recordi, només en comptades ocasions s’han signat cartes amb noms i cognoms: de Margarida Maigí i Josep Garriga, dirigides cap a la meva persona (que tot sigui dit, mai els havia esmentat per a res, en canvi ells, per a defensar a Roig, fins i tot em van arribar a insultar) i de Marimar Panisello que, curiosament, emprava pronoms masculins i, per tant, es pressuposa que la va escriure algú de sexe masculí i que l’actual regidora de Cultura es va limitar a signar-la sense reparar en la discordança del gènere.    
Anècdotes a part, i ja per acabar, voldria referir-me a unes paraules de Manel Ferré  (sembla mentida però encara no l’havia esmentat) on pretenia donar-nos lliçons d’honestedat i bones maneres en referència al escorcoll que va efectuar el passat dimarts la Guardia Civil tant a l’Hospital Comarcal com a la casa consistorial. Hi ha una dita castellana que diu així: obras son amores y no buenas razones. I per molt que sé les vulgui donar exemple d’honrat i amanerat, ell sap que sovint ha actuat com un mesquí i que només convencerà als seus propis seguidors (reunions amb els treballadors de l’Ajuntament i Associació de Mestresses de Casa), ja que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i això, desgraciadament, una actitud molt comuna entre la gent d’Amposta durant els darrers 28 anys.    
En canvi d’altres, com Roda, potser se’n adonen, però saben que el que troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí (dita catalana)

dilluns, 4 de maig del 2015

CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Primera part-

L’escrit que va publicar l’Aguaita aquest passat cap de setmana signat per Josep Roda va tenir molta repercussió a les xarxes socials i se’l va arribar a comparar amb el que va signar Francesc Paz fa uns mesos; fins i tot, se’l va qualificar com fer un paz...  
Només començar a llegir-lo, ja et sobta: Reps una trucada i et canvia la vida, ho penses i ho tornes a pensar.
El primer que li demanaria a aquest jove és que no ens vulgui ensarronar. Les coses no van així. Contràriament al que els hi passa als altres partits que els hi costa (més o menys) trobar candidats per acabar de configurar la llista, el problema de CiU és descartar-ne, no trobar-ne.
Pressuposo que són molts els que s’ofereixen a l’alcalde per a formar part de la llista de CiU i poder tenir o bé un sou com a regidors o la possibilitat de trobar feina.
Les trucades a les que fa referència Josep Roda, em sonen a fal·làcia, al menys de que siguis un superfigura. Potser a Paz sí que el van trucar (ja tenia molts d’anys de bagatge), però als joves no; als joves se’ls capta per mirar d’assegurar la continuïtat del partit. O dit, d’una altra manera, o t’apropes a Convergència buscant alguna cosa més que el treballar per a millorar Amposta o bé t’apropen ells si consideren que pot ser com una espècie de diamant en brut. Però a un desconegut, no se’l truca esperant una resposta immediata. Evidentment que no.
Veig a Josep Roda és com un moixonet acabat de caure del niu. De sobte s’ha vist en primer línia política i, senzillament, li va gran simplement anar a llistes... Imagineu-vos per un moment si arriba a regidor! Tindrà un tarannà semblant al de la Laia Subirats. A Roda encara li queda molt que aprendre i la primera cosa que hauria de saber és que en política igual que en dónes, en reps. I les has de saber encaixar i no fer-te la víctima a les primeres de canvi. Si ara està cansat, com sé sentirà quan porti 8, 12 o 16 anys a l’ajuntament (si és que mai hi arriba...)
Algú li hauria d’explicar també al futur regidor de joventut (així li van presentar a mon fill) la forma com va accedir CiU al govern d’Amposta i com s’han sabut mantenir durant 6 legislatures més fins acumular un total de 28 anys al capdavant del govern municipal.
Hauria de saber (i segur que els del seu partit no li explicaran) que durant els darrers temps del govern de Josep Simó, van utilitzar qualsevol ocasió per a desgastar-lo a la vegada que aplanaven el seu camí, sovint utilitzant males arts.
Només per posar dos exemples. A començaments de la democràcia, a Amposta s’hi celebrava un macroconcert anomenat Festa i Rock. En la darrera edició (després d’aquell anys ja no es va fer més), els organitzadors van convidar al conjunt punk la Polla Records que va atraure centenars de seguidors vinguts de tot arreu, però que a la vegada sembla que van produir alguns aldarulls pel poble. Encara que l’organització no anava a càrrec de l’ajuntament, va ser utilitzat per Roig i companyia per a carregar contra el govern socialista de Simó.  

(Continuarà demà...)