Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laporta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laporta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de gener del 2015

EL CRÈDIT DE LUIS ENRIQUE

Dintre de poques hores el Barça s’enfrontarà al seu estadi a l’Atlético de Madrid en un partit transcendental per a tots dos equips. De guanyar o perdre depèn seguir l’estela d’un Madrid que ahir va guanyar 3-0 a un Espanyol inoperant.  
L’any passat Barça i Atlético es van enfrontar 6 vegades i els blaugranes només van aconseguir fer-los 3 gols. A part, no van guanyar cap dels 6 partits. Avui, continuarà aquesta ratxa negativa o bé es trencarà? Abans de les 11 tindrem la solució.
A part dels anteriors, els al·licients del partit són diversos. Per una part el retorn al Nou Camp del Niño Torres, recentment incorporat a les files del seu club d’origen després d’un periple per diversos equips d’Anglaterra i Itàlia sense massa fortuna, però que, quan jugava amb l’Atlético, semblava que li tenia presa la mida al Barça (8 gols en 11 partits)
Però sense cap dubte qui s’hi juga més és el Barça. Primer que res, perquè juga a casa i sembla (encara que no estigui escrit en lloc) que quan es juga a casa es té l’obligació de guanyar, sigui a qui sigui. Però sobre tot després d’una setmana convulsa amb un cessament, una dimissió i convocatòria d’eleccions.
Abans de que tot això passés, el passat dilluns, vaig fer una entrada al blog amb el títol de Així es perd una lliga on vaig criticar durament Luis Enrique per no saber remuntar el partit contra la Real Societat que en va tenir prou amb un solitari gol de Jordi Alba marcat en pròpia porteria. Quan un equip com el Barça al que sé li suposa un potencial terrible amb el màxim golejador europeu de la temporada passada (Luis Suárez), el màxim golejador històric de la lliga i també màxim golejador europeu dues temporades més (Messi) i el jugador insígnia de la selecció del Brasil, Neymar, no és capaç de marcar cap gol en 90 minuts llargs per, al menys, empatar el partit, és que alguna cosa no va bé.
Unes declaracions del director tècnic Zubizarreta després del partit criticant el president de l’entitat van portar a Bartomeu (la família de la Galera són Bertomeu) a cessar-lo. Van passar poques hores a que Puyol, el segon de la secretaria tècnica presentés la dimissió. La crisi estava servida i, davant l’allau de crítiques, Bartomeu no va tenir més remei que convocar eleccions anticipades per al proper mes de maig.
De quina manera pot agreujar avui l’Atlético la crisi del Barça? Si avui guanya l’equip matalasser (que perdrà, segur) la crisi al can Barça pot agreujar-se molt més i em temo que, o dimiteix l’entrenador (que, recordem-ho, ha perdut la confiança del president a favor de Messi) o, segurament, l’acabaran destituint.
A Luis Enrique sé li està acabant el poc crèdit que li queda i del resultat d’aquesta nit depèn que l’angoixa continuï uns dies més (o tal vegada unes setmanes) o que acabi ràpidament.
Al principi de temporada no m’hauria pogut imaginar mai un final així. Perquè tot plegat té cara de final de cicle, potser no esportiu, però si institucional.
Pot arribar Laporta (a qui com a persona detesto), però personalment m’agradaria Benedito, una persona, a priori, molt més honesta. Encara que després et puguin enganyar, com ens van enganyar Rosell i abans Gaspart.
Si no fos així, possiblement no seríem el Barça.

Visca el Barça!!       

dissabte, 15 de juny del 2013

MEGALÒMAN LAPORTA

Jan Laporta va parlar...  Segons ell va esperar que s’acabés la lliga per a poder donar una roda de premsa que, segurament, no va deixar indiferent ningú.
Es podria definir a Laporta com tot un personatge, però jo aniré molt més lluny: es com un Mourinho en versió blaugrana. L’aspiració d’aquests dos personatges és un dia poder substituir a Déu. Per tant en algun moment de l’eternitat s’hauran d’enfrontar per a decidir qui dels dos acabarà per ocupar el seu lloc.
Per a mi Laporta és patètic. No m’agraden aquests personatges amb un ego per els núvols: megalòmans fins a quotes infinites. Volen ser protagonistes i si no juguen, prefereixen trencar la baralla, tal i com va fer Laporta dimarts passat. Com deia la malaguanyada cantant Cecilia:
 
Y si no fuera por miedo
Sería la novia en la boda,
El niño en el bautizo,
El muerto en el entierro,
Con tal de dejar sello. 
 
El protagonisme abans que res, però en els casos que ens ocupen, sense por, són els putos amos, també Laporta.
Està clar que l’expresident té un odi ancestral a l’actual junta, perquè l’han fet quedar (com es diu vulgarment) amb el cul a l’aire més d’una vegada.  La gestió de Laporta al front del Barça (resultats a part) no va ser modèlica. Recordeu que sé li va fer acurçar un mandat electoral i que, posteriorment, un tribunal va emetre una sentència on obligaven a l’anterior junta a executar tot l’aval que, estatutàriament, han de presentar tots els seus membres.
És evident que les relacions de Laporta i Rosell estan deteriorades des de fa temps, segurament des de molt abans que Rosell abandonés la junta presidida per Laporta. Però a la llarga, aquestes confrontacions van en detriment del bon funcionament de l’entitat.
Laporta va acusar a Rosell de com havia portat els temes de Guardiola, Abidal i Valdés; de la seva condescendència amb els Boixos Nois... No defensaré a Rosell, ja que, segurament, en algun d’aquests temes fins i tot Laporta pot tenir raó. Però de vegades, per molt carregat de raó que estiguis, certes actituds poden ser impròpies.
Durant la seva etapa presidencial, Laporta es va dedicar a fer política. Finalment va haver de formar un partit polític (Solidaritat Catalana per la Independència)per a poder presentar-se a  les eleccions autonòmiques, ja que, segons sembla, ni CiU ni ERC el van voler a les seves files. Poc després, abandonaria la seva pròpia formació per a integrar-se al grup mixt. Tot un portent de coherència!
Jo crec que ho va fer perquè era una manera de que l’esmentessin. Quan es donaven els resultats d’una votació deien: Hi van votar a favor CiU, ERC, Solidaritat i el diputat no adscrit Jan Laporta...    
I ara no té cap protagonisme i, per tant, la de buscar com sigui, encara que sigui a costa de donar rodes de premsa per a criticar els seus antics companys.
Laporta va dir que no descartava presentar-se un altre cop a la presidència del Barça. Hores més tard, al programa Divendres de TV3 algú va dir: Quan algú vol tornar, vol dir que la primera vegada no ha fet bé les coses...  Si se’n assabenta Laporta, segur que li posarà la marca d’enemic seu. 
Per cert, què sap Laporta de l'espionatge a diversos dirigents en la seva època de president? No sap, no contesta....