Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llanos de Luna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llanos de Luna. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 d’octubre del 2016

COSES QUÈ HE ANAT ESCOLTANT AQUESTS DIES...

Perquè no és el mateix escoltar que sentir...

Sovint es parla de la politització de la justícia, però també de la judiciliació de la política. Són dos conceptes antagònics però que, desgraciadament solen anar estretament lligats.
Des de Catalunya visualitzem aquets dos conceptes amb molta més claredat que a la resta de territoris, al menys a l’actualitat, quan sembla que des de fa uns anys hem recollit el testimoni independentista que un dia va esgrimir el País Basc.
Darrerament, el Govern central sol recórrer totes les lleis que emanen del Parlament de Catalunya què, com totes les cambres legislatives expressa la voluntat del poble, tot i que no agradi a una part d’aquest, aquells a qui representen els grups minoritaris.  
Però encara hi ha una altra manera de judicialitzar la política, què és querellar-se contra tot aquell que s’atreveixi a traspassar la fina línia del que es considera legalitat; la legalitat poder, la legalitat dels intransigents... Recentment heu tingut diversos exemples: Mas, Forcadell, Homs, Rigau, Ortega... Recordareu que sempre dic el mateix, no estic d’acord amb la majoria de coses que han fet aquestes persones, però tampoc estic d’acord que per aturar-los s’hagi de procedir d’aquesta forma.
Si considereu que judicialitzar la justícia és una perversió, des del meu punt de vista encara és més pervers polititzar la justícia.
El sistema judicial espanyol, una gran part dels seus dirigents (potser tots) són escollits per la classe política a proposta, normalment, dels partits. D’aquí que es parli, per exemple de membres del Tribunal Constitucional del sector conservador o del sector progressista, tot i que sovint es confonen, sobretot que es tracta de defensar els grans temes de l’Estat.
Un dels debats més grans d’aquests darrers dies a mesura que ens aproximem al 12 d’octubre, és sobre l’oportunitat o no de celebrar aquesta festa. Mentre que uns la defensen a capa i espasa perquè exalta valors com la unitat de la llengua hispana i enforteix les relacions amb els països de Sudamèrica, els contraris hi veuen la celebració d’un genocidi.
Espanya deu de ser dels pocs països que té dos festes nacionals. Una el 12 d’octubre i l’altra el 6 de desembre, que se celebra la promulgació de la Constitució. Si una és inapropiada per a molts, de l’altra no en parlem... Si tenim en compte que en nom d’una Constitució clarament desfasada se tomba gran part de les lleis del Parlament, difícilment a Catalunya sé pot acceptar com a festiu... Però l’aqüeducte de desembre ja ens va bé...
L’ajuntament de Badalona, amb una alcaldessa propera a Podemos, ha donat llibertat als seus treballadors municipals per anar a treballar demà. No és un fet improvisat, sinó fruït de les negociacions amb els sindicats. Els que decideixin treballar demà podran fer festa el 7 de desembre (veieu com el dia 6 no és tan mal dia...)
Però el millor de tot encara està per vindre. Precisament, sobre l’anterior punt, ha sortit la Delgada del Govern Central a Catalunya la María de los Llanos de Luna i ha dit que la festivitat de demà és d’obligat compliment a tot el territori de les Espanyes i, per tant, també a Badalona. I va presentar una demanda al jutjat, per a que un jutge obligués a tots els treballadors municipals de Badalona a fer festa i, sobre tot, tenir tancades les oficines municipals. I així va ser. Un jutge va sentenciar que els treballadors havien de fer festa... En aquest cas no podríem utilitzar un el terme judicialització del treball? Què ràpida és la Justícia quan vol... La llàstima és que ho vulgui tan poques vegades...
Però no només Badalona tenia previst obrir dimecres. Molts d’altres ajuntaments catalans com per exemple el de Berga governat per les CUP, van obrir ja que, segurament, la Luna n’hi se’n va assabentar (igual devia d'estar a la idem) La qual cosa diu molt poc de la senyora...  
Bé, després de tot, me va agradat molt tornar a saber de la Sra. Delegada del Govern. Quan feia temps que no sabia de la seva existència, resulta que surt per polemitzar sobre un tema que només afecta als treballadors de Badalona...  És què no té millor feina que fer? Per això li paguen? O millor dit: LI PAGUEM?? 

A mi me sembla molt fort que el paper d’una delegada es limiti a ser una comissaria política del govern central. I crec que ho podríem fer extensible a tots els delegats... Sí! He dit a tots... També a Xavier Pallarés.