Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Garcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Garcia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de desembre del 2023

COL·LECCIONAR SIFONS

El restaurador Lluís Garcia és, segurament, un dels personatges més singulars del Delta de l’Ebre. A part de tenir un dels restaurants amb més renom de la zona es caracteritza, entre moltes altres coses, per ser un gran col·leccionista. Durant la seva vida ha col·leccionat diversos objectes. Algunes d’elles les ha abandonat en el temps però encara hi ha col·leccions que estan ben vives, com per exemple la monedes d’1 pesseta d’una determinada època, peces de terrissa de la Galera, obres d’art, la majoria provenen d’exposicions que s’han fet a la barraca que hi ha al costat del seu restaurant i també sifons. Els més de 700 que té omplen 3 parets del magatzem de casa seva i, precisament una mostra d’aquests sifons s’exposen fins el 14 de gener de 2024 al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta. L’exposició que porta per nom Lluís Garcia, la tradició popular del Delta de l’Ebre s’engloba dintre del cicle Col·leccionar passions i mostra uns 100 exemplars de les 4 comarques que conformen les Terres de l’Ebre: el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. A part també s’exposa una envasadora cedida per l’empresa Vidal-Sabaté propietaris de la marca Toscà.

divendres, 1 de febrer del 2019

BIOGRAFIES AMPOSTINES: Lluís Garcia, un home arrelat al Delta


Lluís Garcia Muñoz, per a molts Lluiset, va néixer a Amposta el 19 de desembre de 1957, fill de Pepito Garcia i Generosa Muñoz que ja tenien una filla de 2 anys: Gene.  
Molt prompte (massa!) mor el seu pare. Era l’any 1963 quan Lluís només tenia 6 anys. A partir d’aquí sa mare li va haver de fer de mare i de pare i, com ens passa a quasi tots, per a Lluís la seva mare se converteix en la persona més important de la seva vida. 
La mort del pare va significar un cop molt dur i passar a viure una de les èpoques més difícils de la seva vida.  
De la seva infantesa guarda els records de jugar als sequers del Sindicat, als troncs, a Nazaret i als sequers de la Cámara Arrossera.
Sense pràcticament estudis, quan encara no havia fet els 14 anys se va posar a treballar a la gestoria Callarisa. El seu propietari, José Callarisa, passa a convertir-se en la tercera persona més important de la seva vida, per darrere dels seus pares. La seva relació amb ell la qualifica com la universitat de la vida.   
Al cap de poc (sobre 1974) comença la seva relació amb Elisabet Bo, la que és la seva esposa i la mare de les seves dues filles bessones: Aïda i Bàrbara.
Mentrestant, per a complementar el sou de Callarisa, també ven cassoles, fa de representant de Circulo de Lectores, va per les cases a cobrar factures i porta comptabilitats a petites empreses...
L’apartat esportiu és una de les seves etapes més importants. Practica l’handbol, el rem i l’atletisme. Al rem forma equip amb Bienvenido Front, una de les persones més significatives que ha sortit del Club Nàutic Amposta. Bienvenido ocupa actualment el càrrec d’entrenador de la selecció xilena.
És un dels cofundadors del Club d’Atletisme Ampostí, juntament amb Cinto Sebastià i Josep Benito i, durant 8 anys n’ocupa la presidència.
L’any 1984 s’organitza a Amposta el campionat de marxa atlètica on hi participen, entre d’altres Jordi Llopart (que va arribar a ser campió d’Europa l’any 1975 a Praga en la distància de 50 Km. i medalla de plata als JJ.OO. de Moscou de 1980 en la mateixa distància) i Manuel Alcaide que va participar als JJ.OO. de los Angeles de 1984 i Seul de 1988.
Posteriorment també s’hi farien dos campionats de Catalunya absoluts de marxa, 6 edicions del trofeu ampostí de marxa, 10 campionats de cros federats, etc., etc.  
Va presidir el Consell Comarcal de l’Esport, quan encara no estava integrat dintre del Consell Comarcal del Montsià, ja que aquest organisme no s’havia creat.
L’any 1986 es nomenat director de Fira Amposta i va ser el creador del Saló de Pasqua de la Infància i la Joventut, del que ja se’n porten 32 edicions.
La seva vida professional dona un salt i crea l’empresa Agriser SL, dedicada a la comercialització de fitosanitaris.
Durant uns anys també va estar en política. L’any 1987 entraria com a regidor d’Amposta de la ma de Josep Maria Simó (PSC) arribant a ser diputat provincial.
Va formar part del Patronat Provincial de Turisme i president de la marca turística Terres i Mar de l’Ebre.
Poc després, l’any 1988, juntament amb un grup d’amics (Manolo, Marisa, Ramon, Amadea i sa germana Gene), crearia el Restaurant l’Estany al que, des de llavors, ha dedicat la major part de la seva vida.
El mateix any naixerien les bessones...
A partir de l’any 1989, juntament a la seva dona Elisabet i sa germana Gene, assumeix la direcció del restaurant.
Aquest mateix any el Restaurant l’Estany organitza la primera festa de la plantada de l’arròs, recuperant la vella tradició. Amenitza la festa la rondalla del Teixidó que hi actuarà durant 18 anys de forma ininterrompuda. 
I com que no hi pot haver una plantada sense la corresponent sega, a principis d’octubre s’organitza la primera festa de la sega.
Ara si que ja se pot parlar de gastronomia, cultura i tradició, els tres pilars fonamentals del que ha estat, segurament, un dels referents gastronòmics del Delta de l’Ebre i que s’ha convertit en el lema de l’empresa.
El 1991 s’hi fa una festa gallega que té una gran repercussió informativa amb periodistes de de quasi tota Europa.
Es comencen a fer els primers dinars als escolars que visiten el Delta.
L’any 1993 va aconseguir que les concursants a Miss Espanya (se feia el certament a Salou) dinessin al seu restaurant. Aquest fet li va donar molta popularitat que sempre va bé quan algú comença... La representant de Barcelona era la coneguda Mar Saura.  
El dia 4 d’agost de 1993 marca una fita important: s’inaugura la barraca que hi ha tot just al costat del restaurant. La barraca, tots ho sabeu, ha estat com un segon menjador (sovint per a grups organitzats), però també una sala d’exposicions.
Entre els artistes més importants que han exposat a la barraca hi ha Josep Niebla, Tasio Bidegain, César Estrany, Emili Bonet, Narcís Galià i Joan Panisello.
Però la seva vessant filantròpica no acaba aquí. També ha editat llibres com ara Nuesa de Nina Pagà i Cantadors del Delta, dedicat a Teixidó, lo Noro i Caragol.
A part de les innumerables col·laboracions amb entitats de tots tipus: esportives, culturals, socials, etc.
Aquest any per exemple s’han signat convenis de col·laboració amb la Fundació Tutelar de les Terres de l’Ebre, la Lliga contra el Càncer.
I estan pendents de firma amb l’Associació de Families de Malats d’Alzheimer, Cáritas Diocesana i la Lira Ampostina.     
Aquest mateix any comença l’activitat de passejos amb barca de perxa que havia iniciat feia poc Josep Valldepérez (Xala).
L’any 1993 del seu cap també surt la idea de celebrar la festa de la Carxofa, tot i que l’Ajuntament d’Amposta no li ho va posar gens fàcil... Finalment la primera festa de la Carxofa se va fer el 15-04-1994.
Participa al segon Congrés Català de Cuina i rep el premi al Concurs de la Cuina del Conill.
El 29-11-1995 rep un premi d’Alimentos de España promogut pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Madrid.  
El 1998 els hi atorguen el premi de la Sociedad Gastronómica Sancho Panza de Benicarló.
Tot i que en un principi pugui semblar intranscendent, aquest mateix any (1998), juntament amb un nombrós grup de professionals de la restauració, tècnics de turisme i polítics, fan una visita a la regió francesa de la Camarga.
El 1999 participa a les primeres Jornades Gastronòmiques de l’Arròs que promou la Cámara Arrossera juntament amb els millors restaurants d’Amposta i la Ràpita.
De la visita a la Camarga li ve la idea d’ampliar el seu negoci cap al turisme sostenible i crea l’empresa Mas de la Cuixota SL.  
El 2005 funda juntament amb Toni Rojas i els germans Carles i Jordi Royo el grup moter les Polles de l’Ebre.
L’any 2006 va col·laborar com especialista a la pel·lícula el Perfum que entre d’altres escenaris se va rodar a Tortosa i el Poble Espanyol de Barcelona.
El 2008 rep la medalla del Turisme Català atorgada pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
2010. Primer concurs de pesca del silur.
Durant 8 anys n’és el president de l’AMPA de l’institut Ramon Berenguer IV.
2013. El 2013 Fescat,  la fira gastronòmica de les Terres de l’Ebre organitzades per l’Ajuntament de Tortosa i Fira Tortosa els hi concedeixen el premi Llorenç Torrado.
Commemoració del 25è aniversari del restaurant l’Estany Casa de Fusta amb la més important reunió de tota la família que han passat i col·laborat. Edició del vídeo 25 anys amb tu.  
El 2015 se converteix en el primer restaurant que col·labora amb la recent creada marca de Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.
I només fa unes setmanes acaba de participar a la Primera Jornada Ebrenca del Congrés Català de Cuina organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i que van tenir lloc al Poble Nou del  Delta, juntament amb reconeguts xefs del territori com són Fran López del Restaurant Villa Retiro i Xerta de Barcelona (tots dos amb una estrella Michelin), Jeroni Castell del Restaurant les Moles (també amb una estrella Michelin) i Artur Martínez que va ser el xef del restaurant Capritx de Terrassa i que tanmateix va aconseguir una estrella.

ACTUALITAT.
-És membre de la junta de l’Associació d’Hosteleria de Tarragona.
-President de la Federació d’Hosteleria i Turisme de les Terres de l’Ebre.     

Pel seu restaurant han passat gran quantitat de famosos. En recordarem uns quants:
-Messi (en la seva època de cadet)
-Josep Borrell (polític socialista català, ministre en diversos governs d’Espanya i President del Parlament Europeu)
-Odón Elorza (polític socialista basc, alcalde de Donosti i diputat al Congrés)
-Pep Munné (futbolista i actor) i la seva parella, la tortosina Silvia Sabaté (actriu)
-José Antonio Labordeta (cantautor, divulgador i polític aragonès)
-Manuel Vázquez Montalbán (escriptor)
-Mònica Randall (actriu)
-Sílvia Munt (ballarina i actriu)

Si la família i el restaurant son els eixos de la seva vida, el Delta de l’Ebre i el conjunt del territori han estat la seva gran passió.

dilluns, 18 de juny del 2018

LA FESTA DE LA PLANTADA D’ARRÒS DEL RESTAURANT L’ESTANY


Costi i valgui! Finalment va ser possible... A la tercera! 
El restaurant l’Estany de l’amic Lluís Garcia havia de celebrar la XXIX Festa de la Plantada el passat diumenge 3 de junt. Però el temporal d’aigua amb llamps i trons ho va fer impossible i se va haver de suspendre.
Diumenge següent era la del Poble Nou i, tal i com ja us vaig explicar, també va ploure i igualment se va haver de suspendre.
Finalment al restaurant de Lluís Garcia se va poder fer dissabte. S’havia de buscar un moment que no coincidís amb les altres festes de la plantada que van néixer posteriorment, ja que Lluís va ser el pioner.

Aquest anys la festa coincidia amb el XXX aniversari des de que Lluís i la seva dona Elisabet se’n van fer càrrec del restaurant. Per tant, la festa s’havia de fer gran i, per això, a part dels participants i col·laboradors de sempre, també hi va participar el grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Com cada anys, la festa va començar amb l’arribada dels carros que portaven els plantadors. Acte seguit els plantadors van entrar al quadre per a començar la plantada. Abans de començar, un dels plantadors demanava que se li pretès atenció per a poder explicar el lèxic que s’emprava i que actualment ja està en desús.

El participant més gran farà 90 anys el mes que ve. Abans de començar vaig poder parlar amb ell i la veritat, no semblava la edad que tenia, tan física com mentalment. 
També hi van haver unes paraules d’agraïment a càrrec del propietari, la regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior de l’Ajuntament d’Amposta Joana Estévez i de l’alcalde de la ciutat Adam Tomàs.
Lluís va dir que s'havien passat mitja vida al restaurant... A veure: 30 anys al restaurant i ne té 60... Just, mitja vida!! 
A la gran plaça que hi ha al darrere del restaurant, s’amenitzava als assistents amb les cançons de Silvia Ampolla i Guardet lo Cantador i els músics de la xaranga Suc d’Anguila. La ballada de jotes anava a càrrec d’un grup de Deltebre.
Al quadre del costat del camí que va a les quadres hi plantaven la gent menuda. Un vell plantador posava èmfasi per a ensenyar-los tots els secrets de com s’havia de plantar bé. Aquella situació me va produir molta gràcia: Com si de grans s’haguessin de dedicar a plantar arròs –vaig pensar-.  

Mentrestant, als participants se’ls hi oferia coc i cervesa amb menta i llima en porró.
El plat fort encara havia d’arribar. El grup dels Quicos posaven el punt i final a la festa.