Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Riu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Riu. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de juliol del 2018

SOBRE 'L'ERROR MÉS GRAN' DE LA BATALLA DE L’EBRE

Joan Sambró. 

Aquests darrers dies està en boca de tothom la commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.
La majoria dels entesos parlen del gran error que va cometre l’Exèrcit republicà que, en creuar el riu, va deixar al seu darrere un obstacle pràcticament impossible de salvar.
No sóc ningú per a contradir els experts en la matèria, però és veritat que els republicans van voler construir una gran línia defensiva per a poder aturar l’escomesa dels colpistes.
Aquesta tasca se li va encarregar al tinent coronel Manuel Tagüeña, comandant en cap del XVè Cos de l’Exèrcit i un dels militars republicans més ben preparats tant en estratègia com culturalment parlant, ja que era llicenciat en ciències físiques.
Pràcticament per casualitat, allà per l’any 2005 (per tant no fa tants anys) van arribar a les mans dels membres de l’Associació lo Riu de la Fatarella unes fotografies aèries fetes per l’aviació italiana on se podien veure en detall una línia de búnquers, trinxeres i refugis a la part de dalt del poble.

Quan el 16 de novembre de 1936, l’exèrcit republicà creua l’Ebre per Ascó, hi havia construïts 14 búnquers, a part de la línia de trinxeres entre els termes municipals de Riba-roja, Flix, Ascó i la Fatarella. En total més de 20 quilòmetres de línia fortificada.
Per a Joan Sambró, de l’Associació lo Riu, la construcció d’aquesta línia fortificada demostra que l’Exèrcit Popular s’hi pensava estar durant molt de temps. Fins i tot, segons les explicacions del propi Sambró, s’hi va construir un poblat amb el sòl encimentat i diferents serveis, com per exemple un forn de pa. Amb el pas dels anys, tant la línia fortificada com el poblat se van anar cobrint de pins i malesa i la gent del poble se’n va oblidar.

Tot i que no va acabar de tenir l’ús per al que s’havia pensat, si que va jugar un paper fonamental per a salvaguardar les vides dels pocs soldats republicans que després de quasi 4 mesos de batalla, quedaven vius.
El tinent coronel Tagüeña va ordenar una retirada organitzada que va tenir èxit gràcies als voluntaris que s’havien quedat a la línia fortificada per aturar l’atac dels revoltats.
Un d’aquests darrers valents va ser el soldat a qui els arqueòlegs van anomenar Charli. Però aquesta ja és una altra història.

Joan Sambró.

dijous, 29 de març del 2018

CORBERA D’EBRE AL CENTRE DE L’OBJECTIU 1938-2018


Normalment no rebo encàrrecs per a escriure sobre temes concrets. Aquesta setmana però, l’amic Joan Antonio Montaña, president de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre me’n va fer un de molt concret: escriure un post sobre les jornades commemoratives del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre que se celebraran els dies 6 i 7 d’abril.
La Batalla de l’Ebre va ser la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i va transcórrer entre la matinada del 25 de juliol i el 16 de novembre del mateix any. O sigui, un total de 115 dies que és el nom que porta precisament el Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre.
Va començar quan l’Exèrcit Republicà va creuar el riu la nit del 25 de juliol entre les poblacions de Faió (Saragossa) i Amposta mirant d’agafar desprevingut l’exèrcit feixista. Segons el testimoni directa de mon tio Leonardo Martí, un combatent republicà de l’anomenada lleva del Biberó, aquella nit van arribar fins el cementiri de Gandesa des d’on sentien el ball que s’estava fent en motiu de la revetlla de Sant Jaume.
Tal com diu el títol de les jornades, Corbera d’Ebre (el que ara coneixem com el Poble Vell) va ser intensament bombardejat per la Legió Còndor alemanya entre el 25 i el 28 de juliol (o sigui els primers dia de la batalla) A partir d’aquí hi van haver diferents atacs de l’artilleria franquista per a intentar trencar el front republicà. El resultat va ser la devastació pràcticament absoluta del poble, fins al punt de que van creure que seria millor construir-ne un altre a baix al pla. El Poble Vell de Corbera d’Ebre és conegut com el Belchite català, un poble de la província de Saragossa  que va patir una devastació semblant.

El programa d’actes és el següent:

Divendres 6 d’abril a les 20:00, al Casal municipal, xerrada col·loqui Seguint les passes del batalló Lincoln-Washington a càrrec d’Anna Martí.
També se farà la presentació del documental  Els darrers dies de Robert Hale Merriman.

Dissabte 7 d’abril a les 12:30, al pàrquing superior del Poble Vell, inauguració d’un monument en memòria de Robert Hale Merriman i dels combatents del batalló Lincoln-Washington.

Fins el novembre s'hi aniran programant tot un seguit d'actes. S'anirà informant. 


QUÈ PODEU VISITAR A CORBERA D’EBRE?

-El Poble Vell que està obert de dimarts a diumenges entre les 10:00 i les 14:00 hores. Si el voleu visitar en dilluns o bé per la tarda, cal trucar al telèfon 608863616.

-El Centre d’Interpretació 115 dies. Horari d'estiu: de dimarts a dissabtes entre les 11.00 i les  14:00 i de 16:00 a 19:00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.
Horari d'hivern: de dimarts a dissabtes d'11:00 a 14.00 i de 16:00 a 19.00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.


ON PODEU MENJAR?

Restaurant del Casal Municipal. Tel. 977420470



ALTRES RECOMANACIONS:


A la Fatarella podeu visitar:


-El Memorial de les Camposines



-L'Espai Històric de les Devees

-Les Trinxeres de Riumats

-La Linia fortificada


Per a menjar a la Fatarella

-La Casa Ecològia. Tel.977413605
-Restaurant i Hostal Can Rius. Tel. 977413620


A Gandesa podeu visitar:

-El Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre. Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30 hores; de dijous a dissabtes de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30; i els diumenges de 10:00 a 14:00.

- El Celler Cooperatiu obra de César Martinell. Horari: de dilluns a dissabtes entre les 9:00 i les 14:00 hores i diumenges entre les 10:00 i les 14:00. Agrobotiga.

- El casc antic de la població.


Per a menjar a Gandesa:

-Restaurant Sibarites. Tel. 977420515
-Restaurant Ginebrals. Tel. 977421658
-Restaurant-bar Gran Plaça: Tel. 977420027
-Restaurant Oniria. Tel. 977421073
-Hotel-Restaurant Piqué. Tel. 977420086
-Restaurant el Chef. Tel. 634567803
-Braseria Can Manolo. Tel. 977421177