Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris N-340. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris N-340. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de juliol del 2023

I 50 ANYS DESPRÉS...

Una gran majoria dels ciutadans que vivim al costat de l’AP-7 (o Autopista del Mediterrani) estem tant acostumats a veure-la que ja quasi no ens en recordem de quan es va construir. L’Estat va anar atorgant concessions per trams del N cap al S i a la vegada s’anava construint a bon ritme. El tram Tarragona-València que és el que ens afecta va ser adjudicat l’any 1971 i inaugurat el juny de 1974. Un dels meus primers records de l’autopista es remota a l’època en que vaig treballar a Castelló (entre el mes d’octubre de 1976 i l’octubre de 1977). Tot que anàvem per l’N-340, aquesta era visible des de la Nacional en diversos trams i, a més cada dia l’havíem de creuar per anar a treballar l’obra que estava situada al marge dret de la mateixa en sentit S. Han hagut de passar 50 anys per a que finalment la comarca del Montsià disposi d’una sortida a l’AP-7. Sí, sí, ho heu llegit bé! A dia d’avui la comarca més meridional de Catalunya no disposa de cap sortida de l’autopista mentre que a la veïna del Baix Ebre per exemple n’hi ha 4. La sortida 41 (Amposta/la Ràpita) està situada molt prop d’Amposta, però dintre de la comarca del Baix Ebre. I la 42 (Vinaròs/Ulldecona) ja està dintre del terme municipal de la capital del Baix Maestrat. En un principi un pot pensar que la nova sortida que es situaria entre Amposta i Masdenverge no és tan necessària. Aquí hi poden haver opinions per a tots els gustos però el cert és que per agafar l’autopista a l’Aldea cal creuar Amposta i posteriorment el riu pel pont penjant i continuar fins una rotonda que hi ha a 1 Km d’Amposta d’on surt el ramal d’accés o bé anar pel tram d’autovia de l’N-340, creuar el riu pel pont anomenat nou (per diferenciar-lo del pont penjant o vell) i seguir les indicacions que t’obliguen a donar voltes i més voltes con si d’un ‘scalextric’ és tractés. Si s’opta per la segona opció hi ha una alternativa: una vegada creuat el riu prendre la primera sortida com si es volgués anar a Deltebre i agafar la direcció contraria; arribats a la cruïlla girar a la dreta i continuar per un tram que inclou la primera opció. El problema és que aquesta darrera opció mixta no està senyalitzada i per tant no la coneix tothom, menys encara els que viuen als pobles de l’interior de la comarca del Montsià. La nova sortida que com he dit abans es situaria entre Amposta i Masdenverge (no pot situar-se en cap altre lloc) ja disposa de les carreteres necessàries per a facilitar l’accés als diferents pobles. En primer lloc la carretera que va d’Amposta a Santa Bàrbara (passant per Masdenverge) facilitaria l’accés als pobles (i d’altres nuclis de població) del Montsià interior (Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, els Valentins, la Sénia i Mas de Barberans). La carretera de Freginals (i que neix precisament del lloc on es farà la nova sortida) donaria servei als propis veïns de Freginals però també als de les Ventalles i Ulldecona i fins i tot als del barri Castell i la Sénia ja que en arribar als Freginals continua fins enllaçar amb la que va des de Vinaròs a Vinallop. Els únics pobles als que no afectaria la nova sortida serien la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar. No voldria acabar aquest escrit sense recordar que l’any 2000 es va inaugurar a l’Ampolla una nova sortida (la 39A) que dona servei únicament a aquella població marinera (i si voleu a Camarles, va...). Anteriorment quan es volia anar a l’Ampolla s’havia de sortir per la 39 (l’Ametlla de Mar/el Perelló/l’Ampolla) o bé per la de Tortosa/l’Aldea (sortida 40). I per què d’aquesta sortida? No cal ser una llumenera per a suposar que el paper protagonista d’aquells fets el va tenir l’alcalde de l’època Francesc (més conegut per Paco) Sancho. Paco Sancho tenia una gran influència política a Barcelona i va saber moure els fils necessaris per aconseguir-ho. Tot i que el PSC d’Amposta havia portat al programa electoral de les municipals la proposta d’una sortida de l’autopista, com no governava, sempre es quedava en un no res. És trist dir-ho però o bé la manca de voluntat o bé la incapacitat d’alguns polítics del territori han fet retardar un projecte dels que se’n beneficiarà molta gent.

dijous, 23 de setembre del 2021

LA FRAGILITAT DE LES NOSTRES CARRETERES

El passar dilluns dia 20 de setembre tornàvem a cap casa havent fet parada a Roda de Berà. Com que per allí passa la carretera nacional N-340 que a poca distància connecta amb l’autovia l’A-7, vam descartar l’autopista AP-7 i vam anar per la primera. Però com és sabut, després de l’Hospitalet de l’Infant, l’autovia es torna a convertir amb la nacional. Per tant, en arribar a aquell punt la nostra intenció era tornar a l’autopista precisament a l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant. No ho vam poder fer... Només sortir de l’autovia ens vam trobar amb un operari de no sé què (ni tant sols un mosso de trànsit) que ens indicava que havíem de continuar d’on veníem... De fet molts de cotxes i camions ja estaven sortint i la gran majoria continuava en direcció Sud per l’autovia. El problema, com ja he dit, és que a uns pocs quilòmetres més enllà l’autovia A-7 deixa de ser-ho per a reconvertir-se en la nacional N-340. Abans d’arribar a aquell punt, el carril dret de l’autovia és per als cotxes que van en direcció Móra d’Ebre i el de l’esquerra continua cap al Sud creuant les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però alguns cotxes en lloc de circular pel carril de l’esquerra continuaven per la dreta fins la separació definitiva i allí s’anaven incorporant al de l’esquerra convertint-ho en un coll de botella que provocava retencions. La cua de cotxes, camions i altres vehicles arribava fins l’Ametlla de Mar on, aquells qui ho volien (que era una immensa majoria) tornaven a incorporar-se a l’autopista. No va ser el nostre cas ja que com ja quedaven pocs quilòmetres vam decidir continuar per la nacional fins arribar a Amposta. Vam intuir que alguna cosa greu havia passat. Així que vam posar la ràdio i des del Servei Català de Trànsit a través de Catalunya Informació s’informava que estava tallada l’AP-7 en direcció Sud i en direcció Nord només estava habilitat un carril (recordo que només n’hi ha dos) per un accident entre dos camions. L’accident havia passat abans de les 3 de la tarda i eren sobre 2/4 de 5... Unes dues hores amb greus problemes circulatoris i no sé quant de temps més va haver de durar ja que treure dos camions de l’autopista requereix el seu temps. Després de 240 talls de l’N-340, el moviment veïnal Prou! AP-7 gratuïta ja! va aconseguir el seu propòsit principal: la gratuïtat de l’autopista. L’alliberament dels peatges va ser en dues fases: des de l’1 de gener de 2020 fins l’Hospitalet de l’Infant i a partir de l’1 de setembre de 2021 fins a França. El moviment veïnal va néixer arran d’una sèrie continuada d’accidents a l’N-340 amb el resultat de diverses morts. Però a part de l’objectiu principal que era la gratuïtat de l’autopista també es reivindicava una nacional més segura amb bons accessos als pobles per on passava i s’oposava a rotondes que es van acabar construint al tram ebrenc. També es demanava la construcció d’un tercer carril a l’autopista, etc. etc. Evidentment el tercer carril no s’ha construït i amb la gratuïtat de tota l’AP-7, el volum de transit s’ha incrementat considerablement provocant freqüents embussos sobre tot pels voltants de Barcelona i quan es produeixen accidents, la qual cosa no és cap fet excepcional. De fet, els proscrits camions als quals es va obligar a circular per l’autopista, ara els diumenges, en determinats trams se’ls fa fora per a alleugerar-ne la densitat circulatòria. L’accident de dilluns no ha fet sinó evidenciar la fragilitat de les carreteres que passen pel nostre territori. Quan les dues vies principals (recordo que l’autovia A-7 i l’N-340 son dos trams complementaris) pateixen algun col•lapse, se’n ressent tot el territori la qual cosa demostra una vegada més les greus mancances de tot tipus (sanitàries, viàries, ferroviàries, industrials...) que pateix una dels territoris més oblidats i abandonats pels diferents governs, tant el de l’Estat com el de Catalunya.

dissabte, 4 de gener del 2020

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.
Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.
Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   
No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.
Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.
És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.
La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.
El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.
Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 
Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...
La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

divendres, 13 de juliol del 2018

SOBRE ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Inauguració per part de la plataforma de una de les rotondes de l'N-340. 

Aquest dies s’està parlant molt dels accidents de trànsit, ja que en els darrers mesos s’ha incrementat considerablement el nombre de víctimes a la carretera. L’any 2017 hi van haver 1.830 morts, un 1,1% més que l’any anterior, però és que aquest anys la xifra és de rècord, amb un increment del 42% respecte al primer semestre de l’any passat.
El govern de Pedro Sánchez ha nomenat novament Pere Navarro com a director de la Direcció General de Transit (ja ho va ser durant l’època de Zapatero (2004-2011) que va ser qui va implantar el carnet per punts i va aconseguir rebaixar notablement la sinistralitat a les carreteres espanyoles. Precisament, una de les primeres mesures que vol prendre és modificar el carnet per punts amb el propòsit de dissuadir els conductors a l’hora de cometre infraccions voluntàriament.
Un altra experta en temes de trànsit és Montserrat Tura, que va ser durant 3 anys Consellera d’Interior del Govern de la Generalitat durant la presidència de Pasqual Maragall. Tura va participar en un debat a la SER el passat dimecres i va dir coses molt interessants.
La primera cosa que va dir que me va cridar l’atenció va ser que, segons Tura,  hauríem de deixar d’anomenar accidents als sinistres que se produeixen a les carreteres. Un accident és un acte fortuït que provoca d’anys i a la carretera d’actes fortuïts n’hi ha pocs, ja que quasi sempre hi juga el factor humà, com per exemple les distraccions, el consum d’alcohol i estupefaents, etc. De fet, va explicar, que durant els 3 anys que ella va estar de responsable d’interior només recorda un accident que va ser produït per una tapa de clavegueram que se va enlairar per la pressió de l’aigua i va acabar encastant-se a un vehicle.
En quan a la renovació del carnet per punts, tot i que encara no s’ha dit en quin sentit canviaran, ja podeu imaginar-vos per on aniran els trets. No? Tindran més penalització aquelles sancions que derivin d’anar parlant o manipulant el mòbil mentre se condueix.
Si us hi fixeu, un gran percentatge de conductors parlen pel mòbil o miren la missatgeria mentre condueixen. Aquesta setmana n’hi vaig veure dos quasi de consecutius. I és que, desgraciadament, el mòbil s’ha fet tan imprescindible que algunes conductors no poden estar-s’hi ni quan condueixen  ni, fins i tot, portant criatures al darrere.
Vaig pensar que estaria bé que els vehicles portessin alguna mena d’inhibidors per tal de que fora impossible utilitzar el mòbil mentre condueixen. Però d’entrada aquest sistema tindria dos contratemps greus: no se podria utilitzar el sistema GPS per a indicar-te el camí, no se podrien rebre trucades que podríem qualificar com a importants i, finalment no podrien fer-se trucades d’emergència. De totes formes penso que la tecnologia actual podria filtrar aquestes excepcions i bloquejar els mòbils per als altres usos.
Durant la tertúlia de la SER se va dir que els conductors en general, darrerament ens hem relaxat. Que quan conduïm ja no tenim tanta cura com teníem fa uns anys i correm més. Segurament és així. Ara mateix no recordo haver vist cap campanya de sensibilització durant els darrers mesos. La darrera, des del meu punt de vista força impactant, era aquella que parlava de reduir el nombre de mots a 3 (o a 5...) A tothom els hi pareixia bé, però si aquest tres (o 5) eren membres de la teva família, se posaven a plorar i reclamaven que el nombre de víctimes a les carreteres fos 0. Jo sempre ho he dit: una vida humana té un preu incalculable; només depèn de per a qui.  
No vull acabar sense fer menció a unes de les carreteres amb més alta sinistralitat del país: l’N-340.
Com sabeu, la solució dels responsables de Trànsit durant l’època del PP va ser la construcció d’11 rotondes i fer 65 Km. de doble ratlla continua al seu pas per les Terres de l’Ebre. Potser han reduït el nombre d’accidents (això ho explicaran millor les estadístiques), però és veritat que han convertit un dels principals eixos viaris del país, en una mena de carrera local on transitar significa un suplici. L’N-340 només té un problema: el gran nombre de vehicles que hi circulen.   
La millora de les infraestructures va ser un altre dels temes que se van posar sobre la taula a la tertúlia de la SER. Segons Montserrat Tura, des de fa anys està aturada la construcció de més carreteres que servirien, entre altres coses, per a descongestionar el transit rodat.  

dissabte, 24 de febrer del 2018

183 TALL DE L'N-340 A LES CASES D'ALCANAR (UN PUNT DE VISTA DIFERENT)

Com sabeu ha anat a tallar la N-340 un munt de vegades. També sabre que actualment només se fa en dissabtes, un dia que, per motius familiars, no puc assistir. Però mai fins avui havia vist un tall des del punt de vista dels afectats.
Avui em fet a un restaurant de les Cases d’Alcanar un dinar familiar que havíem posposat fa mesos degut a que mon pare se trobava hospitalitzat. Al sortir per on estava la Creu Roja, i sense recordar-ho (la veritat), me trobat amb el tall.
He fet unes poques fotos i he pogut intercanviar algunes paraules amb un parell de camioners que també estaven atrapats. Tot i que s’ho prenien en filosofia, no podien dissimular el seu malestar per haver-se trobat en una situació que, al menys un d’ells no s’esperava. Com he vist que s’han fet les 5 i encara no donaven pas, he optat per donar la volta i sortir pel principal accés del poble.

En direcció Nord, la cua arribava fins pràcticament la fàbrica del ciment i això que era un dissabte del mes de febrer...