Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poble Nou del Delta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poble Nou del Delta. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juny del 2022

L'ARROSSAR MÉS INDEPENDENTISTA

Quan es sembra l'arròs, a molts arrossars del Delta de l'Ebre hi apareixen banderes blanques i negres per espantar els flamenncs i d'altres aus que es mengen els grans d'arròs acabats de sembrar. Darrerament prop del Poble Nou del Delta també han aparegut banderes independentistes. Seran més efectives?

diumenge, 25 de març del 2018

L’EXTREMA FRAGILITAT DEL DELTA DE L’EBRE


Aquest matí he sortit a fer fotos pel Delta. Feia temps que no anava per la zona de l’estació de kitesurf, així que he posat rumb cap allà. Podria haver anat pel Poble Nou, però he preferit baixar per la carretera dels Eucaliptus fins arribar al camí de Baladres, una mica més avall dels Muntells. He passat pel costat de l’estació de bombeig, el mirador d’aus i quan arribava a la carretera de les Salines (la que baixa del Poble Nou del Delta) he vist molts cotxes... Molts més del que és habitual. La primera cosa que he pensat és que igual estaven observant flamencs... Però no, estaven allí parats perquè no podien agafar la pista de terra que va pel Trabucador perquè estava inundada.
La bellesa del paisatge contrastava amb la desolació de veure l’extrema fragilitat del Delta de l’Ebre. Sovint hem escoltat l’expressió: Al Trabucador s’han ajuntat les dues mars... Crec que abans d’avui només ho havia vist una vegada.  

A la mar brava, la del costat de Llevant, les onades eren molt més grans que de costum. Hi havia qui passava tocant l’empalissada que separa el Trabucador de la zona protegida del Parc Natural. Per allí el terra era una mica més elevat i podies passar a peu. Tot i això a l’estació de kitesurf, a uns 250 metres, s’hi podien veure 3 o 4 estels volant. Com que no hi he arribat no puc dir si havien entrat en cotxe o a peu.
Abans d’anar-me’n he volgut anar a l’estació de bombeig de Baladres. Aquells que coneixeu el Delta sabeu que des d’allí fins al mar hi ha un canal fàcil de travessar, ja que normalment no hi baixa molt més d’un pam d’aigua. Avui n’hi havia molta més. La pista que el creua també estava inundada i de no ser per l’empalissada que hi ha al llarg del trajecte, no hauria estat possible identificar el seu recorregut.

He fet moltes fotos per al record, però també per a publicar-les i posar en evidència el constant risc de regressió que pateix el Delta. Normalment aquells que no el coneixen o no l’estimen se queden amb l’aigua que baixa per l'Ebre i que, segons ells se perd al mar... Dels camps d’arròs inundats... Però no coneixen o no volen saber res de la vulnerabilitat del Delta.
No he estat per la zona de la Marquesa, a l’hemidelta esquerre, però imagino que com al Trabucador, la situació d’allí, avui també havia de ser dramàtica.



dilluns, 17 d’agost del 2015

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 17

Montse Castella

La nit de dissabte, al Castell, gran recital de Montse Castellà la cantautora tortosina que està immersa en mil i una lluites (contra qualsevol transvasament de l’Ebre, pel trens dignes...) Tal com havien fet els Quicos la nit de divendres, no es va estar de criticar l’actitud dels anteriors governs de CiU a Amposta que havien impedit que pogués actuar a la nostra ciutat. Potser encara molt més crítica i fins i tot irònica.
Però un dia més l’absència de membres destacats de CiU era ben patent. De regidors, de 7, zero. I es clar, et crida l’atenció i més a persones com jo que els vaig tenir de companys de consistori durant 8 anys i acudien en massa a tots els actes i acaparaven el protagonisme juntament amb el cantant, escriptor, pintor o qui fos el que havia arribat fins a Amposta per fer mostrar-nos un tast del seu art.
Per cert, ens va passar una cosa que no havia passat mai (i així m’ho va confirmar un regidor en actiu) Com que el lloc era menut i no havia seients per a tots, van demorar l’actuació uns minuts mentre es van anar a buscar cadires per a que tothom pogués seure. Un ges que s’agraeix, ja que jo mateix, tot i arribar prompte, m’hauria quedat dret.


CDC creu que no votar Junts pel Sí és avalar la política de Rajoy

Aquest era un titular que portava ahir el Periódico, concretament a la pàgina 21. Només llegir-lo i renegar, vaig pensar que parlaria sobre el mateix.
Tot i això, avui un amic se’m ha avançat i ho ha publicat a FB. He tornat a renegar: Ja m’he cagat amb la mare que els va parir... Haureu de perdonar-me per l’expressió però és el que es mereixen. Ells que han avalat al Congrés les polítiques de retallades del PP i que també les han aplicat a Catalunya, ells que han pactat quan els ha interessat amb el PP per tot arreu: govern d’Espanya, Parlament, diputacions, ajuntaments... Ells que sovint han callat quan per exemple s’han volgut fer els transvasaments del riu... Ara resulta que a aquells que no els votarem, ens acusen de fer el joc al govern de Rajoy...
On estaven els convergents quan jo em vaig manifestar contra les polítiques d’austeritat i retallades? On estaven el convergents quan als pressupostos de l’Estat van contemplar la meva congelació salarial i pràcticament la dels jubilats i aturats?
I després diuen que els odio... Jo diria simplement que no els estimo perquè al llarg de la meva vida he tingut molt de temps per a conèixer-los i per tant saber com són i perquè fan les coses´
El dia 27-S no votaré Junts pel Sí i no tindré cap remordimentsi no guanyen o al menys no ho fan amb la majoria desitjada. Ni un! I fins i tot els faré una gran botifarra... I si a conseqüència d’això Mas se’n va (cosa que dubto) una altra para ell i a poder ser molt més grossa!

 
Tot el dia pel delta de l’Ebre

Ahir vaig estar tot el dia ocupat. Vaig fer una de les activitats que més m’apassionen: poder ensenyar el nostre territori a gent que no hi havia estat mai. Ahir va tocar el delta, però el mateix èmfasi hauria posat si les hagués ensenyat altres indrets com les oliveres mil·lenàries o qualsevol poble de la Terra Alta, el Matarranya o el Maestrat.
I a part d’això varem tenir mota sort. No només perquè els dia ens va acompanyar, sinó perquè tot ens va venir rodat.
Quan entravem al restaurant el Racó del Riu, el que hi ha a la part de Sant Jaume de l’encantador Passador, els vaig poder presentar a Joan Castor Gonell, l’alcalde de la localitat.
A l’hora de dinar ens varem decantar per un arròs de popets i gambes, però com que en volíem tastar un altre, ens deixarem aconsellar per Damià, el cap de sala i a qui conec des de fa molts d’anys. Després d’alguns suggeriments, al final ens varem decantar pel de galeres i rap. Si el primer estava bo, el segon estava magnífic. El via escollit va ser un Bàrbara Forés de la do Terra Alta que també va encantar als meus acompanyants.
Després de dinar anàrem cal al trabucador i allí pogueren contemplar el ball acolorit dels estels del kiteboard.

Varem passar per alguns miradors, però ni rastre de flamencs (potser va ser l’única taca negra a la gran jornada) Al del costat de baix de la Tancada ens van dir que es veien, però arrecerats i a molta distància.
No podia faltar la visita obligada al Poble Nou, el que és, des del meu punt de vista una de les joies del nostre delta. Els hi vaig dir als nostres acompanyats que miraria de poder aconseguir pujar al campanar de l’església, el millor mirador del Delta. La sort va voler que quan ja enfilàvem cap al poblet varem trobar a Josep Juan, l’alcalde, que anava en bicicleta i el vaig aturar i li vaig demanar. No s’ho va pensar ni un moment i em va dir que així com arribaria a casa ens deixaria les claus.
Agafarem la posta de sol i ja us podeu imaginar que varem fer unes fotos impressionants, dignes dels paisatges que veiem.
Els nostres acompanyants van marxar meravellats. Aquest matí encara he rebut un missatge d’agraïment al mòbil.


Participació a la Setmana Cultural de la Galera

Divendres, després de l’esmorzar del bou, vaig rebre una trucada d’un número que no tenia codificat. L’interlocutor, conegut per mi, em va demanar si podia donar una xerrada dintre de la Setmana Cultural de la Galera que s’ha de celebrar a la segona quinzena de setembre. Li vaig preguntar sobre que volia que parlés i em va dir:

-D’aquestes coses que expliques tu...  

Bé, jo explico moltes coses, però no aprofundeixo en cap, per la qual cosa, parlar molta estona sobre el mateix tema, no m’és fàcil. Tot i això, no em va costar gaire pensar en un que pot estar bé. Però de moment els hi he dit a molt poques persones... Ja sé sabrà...
Entre els que van comentar l’entrada que vaig fer al FB parlant d’això, l’amic Jesús Ávila Granados em donava els primer consells: fes-te un bon guió. I mon fill Alber em va dir:

-Prepara-te’l bé i fes un powerpoint amb les fotos que tries. Si vols ja te’l acabaré jo d’enllestir.  

Serà la primera vegada que intervinc en una xerrada així, però no l’única, ja que em vaig comprometre també per a l’any que ve. Fins i tot ja vaig estar rumiant sobre quin seria aquest segon tema i finalment ja ho tinc clar. Un episodi no massa conegut de la batalla de l’Ebre. I fins aquí puc llegir... O escriure.... 

dimarts, 16 d’octubre del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 16-10-2012

Franco viu!!! 

Ni memòria històrica ni res que sé li sembli. Com es pot veure al membret del sobre deixat la setmana passada sobre les bústies d'un bloc de pisos d'Amposta, la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, encara utilitza el topònim Villafranco del Delta per a referir-se a una de les seves zones de reg. 
No obstant, tal i com s'aprecia, quan es revereix al lloc si que hi posa Poble Nou del Delta, el nom oficial de la pedania d'Amposta.

Potser ser en lloc de ser Comunitat de Regants de la Dreta, hauria de ser de L'EXTREMADRETA!!