Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PxC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PxC. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de maig del 2015

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Segona part)

PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC) Cap de llista Germán Ciscar.

Cartells. Sí, de tres tipus, en un dels quals no hi ha cap fotografia.

Banderoles. No.

Mupis. No.

Lema electoral. Dos lemes (cada tipus de cartell en porta un) Primer els de casa (cap novetat) i Fem fora la casta (de clara inspiració en Podemos)

Seu electoral. No n’he vist cap.

Ara mateix té un regidor i, segons he sentit, n’aspira a treure’n un altre. Fan bandera de la immigració i de les denúncies que ha presentat al jutjat sobre presumptes irregularitats de l’alcalde.
Al menys a una escola pública s’han queixat per haver col·locat pancartes als carrers del costat. 


PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA 

(PSC) Cap de llista Francesc Miró.

Cartells. Sí

Banderoles. Sí.

Mupis. Sí i també tanques publicitàries. 

Lema electoral: El canvi serè. Normalment els partits empren un lema abans de les eleccions i un altre quan han de demanar el vot. La candidatura Francesc Miró ha utilitzat el mateix lema des de que l’agrupació socialista el va escollir per a ser el candidat. També usa un segon lema que com el primer, tampoc es tracta de cap novetat: L'Amposta que somio serà imparable. 

Seu electoral: Sí. Al menys això sembla. Està a la part alta de l’avinguda de Catalunya, en front al CAP, allà on la família del candidat havia regentat fa anys un bar.

Ara té tres regidors i hauria de millorar o, al menys conservar els que té per a que sumats amb els d’EA-AM es pugui aspirar a arrabassar l’alcaldia a CiU.
A l’entrada d’Amposta per l’avinguda de Santa Bàrbara hi ha un mupi que té, per un costat, mirant cap el S a Manel Ferré i per l’altre, cara N a Francesc Miró. Espero que ningú faci l’acudit fàcil de dir que representen les dues cares d’una mateixa moneda.
És l’únic candidat amb fotografies diferents: la dels cartells, banderoles i mupis no és igual a la de les tanques. Personalment m’agrada més la de els tanques on, a diferència dels altres llocs apareix sense americana. Treure’s l’americana és símptoma de voler anar per feina. És l’únic candidat que apareix amb corbata. La corbata, a part de ser un símbol d’elegància, fa de barrera simbòlica entre dos interlocutors de diferents estaments: en aquest cas, candidat i votants. A les pancartes i banderoles també li veig un semblant més seriós.   

   

diumenge, 22 de març del 2015

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA XI

La denúncia al jutjat presentada per Germán Ciscar contra l’alcalde d’Amposta, encara porta cua. Tanta que el propi German presentarà una moció al proper ple de l’Ajuntament amb el següent títol: MOCIÓ PER UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS LLIURES DE CALUMNIES I CALUMNIADORS.  
Al text de la denúncia s’hi poden llegir coses com aquesta:

... I calumniar a l’alcalde Manel Ferré, l’alcaldessa en funcions la Sra. Isabel Ferré, o l’exalcalde el Sr. Roig per posar un exemple.
Per a la calumnia només cal un covard, un mentider y un rastrero que vagi i digui que presumptament l’alcalde té una malaltia de transmissió sexual, que la senyora és presumptament una cocaïnòmana i traficant o que l’últim (l’exalcalde) presumptament agredeix sexualment menor d’edat.
Tot això és mentida per descomptat...

Arribat a aquest punt t’has de muntar la pel·lícula dels fets. Després de la denúncia presentada al Jutjat número 3 d’Amposta el passat 24 de febrer, les desconsideracions i menyspreus (ell parla de calumnies)cap el denunciant van haver de ser una constant entre el col·lectiu de CiU.
Fins el que jo controlo (què és relativament poc), només la directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família Manolita Cid va donar la cara al sortir a un mitjà de comunicació comarcal. Però imagino que Radio Amposta va donar veu als agreujats per a que es poguessin despatxar a gust. No seria la primera vegada.  
Portar 28 anys de govern a Amposta, els fa creure que els mitjans de comunicació els hi pertanyen i, per tant, han de tenir les portes de l’emissora i els micròfons oberts per a donar qualsevol tipus de rèplica quan així ho creguin convenient. En canvi l’oposició, no té dret a quasi res, com si no formessin part del mateix l’Ajuntament.
Aquestes situacions d’abús de poder i tracte de favor s’han d’acabar. Sembla mentida que en ple segle XXI, a una democràcia encara hi puguin haver actituds de prepotència i menyspreu contra qualsevol ciutadà. És, simplement, una vergonya que això passi i un insult a la intel·ligència d’una bona part dels ciutadans De la nostra ciutat.

dijous, 27 de gener del 2011

PLATAFORMA PER CATALUNYA A LES PROPERES MUNICIPALS


Primer ho vaig llegir al blog amic Debatmorenc. Després al diari el Punt. A tots dos llocs donaven la llista de ciutats i pobles de la província on té pensat presentar-se el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) Tot i preocupar-me que un partit d’aquestes característiques pugui arribar a presentar llista a les properes municipals (encara em preocupa més que puguin treure representació), el que encara em produeix més enuig és que es que s’acabin presentat a la Galera, el meu poble natal.
Sóc conscient que la Galera és un poble que, tradicionalment, ha votat partits de dretes. Des del restabliment de la democràcia les esquerres han guanyat molt poques vegades (un parell de generals, sinó recordo malament) A més és un poble on pot passar un fet del tot inversemblant i digne de sortir a la premsa (de fet ha sortit diverses vegades): que hi pugui haver un pacte de govern entre ERC i PP! Ara bé, crec que estic en condicions d’assegurar que un pacte d’aquestes característiques, després de les eleccions de maig, no tornarà a passar. L’estada oficial d’Alejo Vidal-Quadras a la Fira de la Terrissa de l’any 2009, poc abans de les eleccions europees, quan hi era candidat, va fer trontollar el pacte. Evidentment, l’alcaldessa de torn era del PP el va convidar sense comunicar-ho a l’altre partit amb qui compartia govern municipal, amb el conseqüent malestar per part d’ERC.
Però una cosa és que guanyi CiU i el PP esdevingui la segona força més votada i l’altra és que es pugui presentar PxC. Al comentari que vaig deixar al blog Debatmorenc, deia que “esperava amb impaciència saber qui formarien la llista”. O dit d’una altra manera, qui són els post-franquistes que aniran a la llista. I que no s’ho prengui a mal si ho llegeix algú dels “implicats”, perquè les coses són com són i aquesta és així. Per molta disfressa catalanista que es vulguis posar.
Els darrers alcaldes “franquistes democràtics” (al menys que jo recordi) van ser el de Camarles, Primitivo Forastero, el de Godall, Aurelio Villalbí i el de Santa Bàrbara José Bertomeu. L’únic que queda en vida dels 3 és el darrer, el que a Santa Bàrbara sempre han conegut com D. Pepe.
Aquests alcaldes franquistes tardans (els darrers alcaldes no democràtics van prendre possessió una vegada mort el dictador, l’any 1976, sinó ho recordo malament), van aconseguir ser escollits com els primers alcaldes democràtics amb llistes independents. Després de la victòria de Pujol a les primeres eleccions autonòmiques que va governar amb l’ERC de l’Heribert Barrera, era prioritari per a CiU aconseguir alcaldes als territoris on menys implantació tenia. Així, van fitxar a “cop de talonari” si feia falta diversos alcaldes d’arreu de Catalunya. Forastero, Villalbí i Bertomeu, van ser alguns d’aquest noms que l’any 1983 van presentar-se com a caps de llista de la coalició nacionalista (la federació es va formar-se fa relativament poc) Després van repetir en diverses convocatòries on també van aconseguir ser elegits.