Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quico Homs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quico Homs. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de març del 2017

EXCUSES DE MAL INDEPENDENTISTA

De Ferreres al Periódico. 
Després de que el TSJC jutges a Mas, Ortega i Rigau, aquesta setmana li ha toca el torn a Homs, però en aquest cas l’ha jutjat el Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat, al ser diputat al Congrés. El 9-N de 2014 Homs era Conseller de la Presidència i, per tant, un dels responsables d’organitzar la consulta o el procés participatiu com sembla que ho volen anomenar.
Les televisions han ofert diverses imatges sobre la compareixença d’Homs a la sala del TS que el jutjava. Se’l veia arrogant; de vegades fins i tot com si desafies als membres del tribunal que l’estava jutjant, sobre tot al fiscal.
Homs va basar principalment en dues qüestions:

1.- No van entendre la providència que els hi va fer arribar el Tribunal Constitucional.

2.- No hi veien cap delicte amb el que pretenien fer al tractar-se d’un procés participatiu i no d’una consulta o un referèndum.

M’he llegit la providència i tot i que s’usa el típic llenguatge judicial i per tant un profà en la matèria pot tenir problemes d’interpretació, no crec que sigui el cas d’Homs que, tal i com es va reiterar diverses vegades durant l’audiència, és advocat, tot i que no en exercici.
A part d’això la Generalitat compta amb uns serveis jurídics que són capaços (no haurien de ser capaços...) d’interpretar qualsevol demanda, qualsevol denúncia, qualsevol auto, qualsevol providència, etc. que se’ls hi faci arribar.
La segona qüestió és més del mateix. Un advocat no pot excusar-se dient que no hi veien cap delicte... De la providència del TC se’n desprenia alguna cosa. Dir que es pensaven que no hi havia delicte torna a ser un argument difícil de creure venint de qui ve.
Imagineu-vos per un moment que jutgessin a una persona anònima i que digués que com no ha fet el que ha fet perquè no coneixia la Llei. El jutge li respondria que la ignorància de la llei no l’eximeix de complir-la. Aquest és el primer precepte legislatiu (i l’únic que me sé...)  
Per tant, els arguments d’Homs (de Quico Homs) me semblen bastant infantils i impropis d’un polític que només fa uns anys sonava com a clar aspirant a succeir a Arturo.
El món independentista (independentista de veritat) esperaven molt més d’ell com també esperaven molt més de Mas, Ortega i Rigau. Als independentistes de veritat els hi hauria agradat que, en lloc d’enfrontar-se al tribunal en qüestions intranscendents, els hi hagués etzibat: No reconec a aquest tribunal! Vostès no me poden jutjar!
Els independentistes de veritat parlen molt de desobeir i no reconèixer cap tribunal ni institució espanyola. Alguns membres de les CUP així ho han manifestat i mantingut fins i tot quan se’ls ha jutjat a l’Audiència Nacional.
Per tant, reitero el meu convenciment de que els antics convergents es van convertir a l’independentisme per interessos polítics, però el d’ells é un independentisme reversible: sempre que els hi interessi tornaran a convertir-se en nacionalistes.
Això sí, abans s’embolcallaven amb la senyera... Ara s’embolcallen amb la senyera, però l’estelada del triangle blau i l’estel blanc i en el futur sé seguiran embolcallant amb la senyera... Amb quina? Ves a saber. És l’única manera que tenen d’amagar les seves vergonyes.

dimecres, 21 de setembre del 2016

EL FRACÀS DE LA POLÍTICA

De Faro a Diari de Tarragona.
Dilluns a la tarda, a la SER, hi va haver un debat de polítics amb representant de diversos grups. El tema a debatre va ser la compareixença davant l’Audiència Nacional de Quico Homs imputat per desobediència i malversació de diner públic el 9-N. La moderadora els hi va preguntar si consideraven que la imputació era un fracàs de la política. Crec que tots tres representants van contestar afirmativament a la pregunta.
Tot i el legítim dret a l’autodeterminació del poble català, s’ha d’acceptar que el camí seguit és un cúmul de despropòsits i cada part ha utilitzat l’estratègia que més li ha convingut en cada moment.
Fixeu-vos per exemple en les declaracions que va fer Homs el mateix dilluns. Segons l’actual portaveu del grup parlamentari del PDC al Congrés, el Govern d’Espanya els hi hauria ofert fer una consulta tolerada sempre i quan Mas no fes cap declaració al respecte. Però Mas és Mas i li pot més la fatxenderia que la voluntat de servei al seu poble.
Però aquesta actitud, la que vulgarment s’anomena jugar al gat i la rata, ja els hi va bé al sector independentista. Mentrestant tenen a la població ocupada pendent d’aquest tema s’obliden d’altres d’efecte molt més immediat i, probablement molt més important per a les persones afectades que precisen una atenció especial. Qui parla del tercer sector, de la dependència, de la pobresa, dels desnonaments... Sembla que alguns només tenen a l’horitzó el tema de la independència i no veuen res més. Perdoneu-me el símil. És com els burros d’abans, als qui se’ls hi posava uns aparells al costat dels ulls (sembla que s’anomenen antoixos, al menys en valencià) per a què no veiessin als costat, per la qual cosa només podien mirar cap avant. Tot i que alguns puguin pensar que mirar sempre cap avant sempre resulta positiu, també és veritat que es perden bona part del que passa al seu voltant.

De Faro a Diari de Tarragona. 
No obstant, i com ja he dit més d’una vegada, mai s’hauria d’haver arribat al punt de judicialitzar el procés. Els temes polítics s’han de resoldre políticament, en diàleg... El que passa és que el poc diàleg que hi ha hagut és una mena de diàleg de besucs que no vol cedir cap de les dues parts perquè qui ho faci sabrà que perdrà rèdit electoral.
Si doneu una mirada retrospectiva  veureu com el procés independentista engegat per Mas després de la Diada de 2012 ha estat un cúmul de contradiccions. Sense anar més lluny només cal fixar-se en les declaracions de Neus Munté el passat cap de setmana. Primer va dir que s’hauria de tributar a la hisenda catalana i immediatament després que el Govern no obligarà a ningú que ho faci. O sigui: aigua de borraines.
Voleu més exemples encara? Al final que es farà (si és que es fa res) una DUI o una RUI? O ens conformarem amb un referèndum pactat amb l’Estat a canvi de donar suport a Pedro Sánchez.
La darrera perla d’Homs és que si hi ha una sentència condemnatòria i sé l’inhabilita, no l’acatarà... Esperem que no sigui així i que tot quedi en un no res, però si passa, si finalment l’Audiència Nacional, l’inhabilita, Homs no tindrà més remei que acatar la sentència... O això o l’escena de la Guardia Civil traient-lo detingut del Congrés dels Diputats...
Què trist que és tot!    

dimarts, 8 de març del 2016

‘QUICO’ HOMS, IGNASI GUARDANS I L’INDEPENDENTISME CATALÀ

De Manel Fontdevila a eldiario.es
Al programa el Balcó de la Cadena SER tenen diversos convidats que opinen i debaten sobre l’actualitat política catalana i espanyola. Dilluns els contertulians són la Montserrat Tura (ex PSC) I Ignasi Guardans (ex CDC)
Sobre la taula el tema de la compareixença de forma voluntària (cal remarcar-ho) de Quico Homs davant el jutge del TSJC que investiga el 9-N (de 2014), el dia en que els catalans, de forma massiva van acudir a votar si volien o no que Catalunya es convertís en un estat independent.
Mentre Montserrat Tura es mostrava molt més cauta i fins i tot eludia les preguntes de la directora del programa (o el que és el mateix: parlava sense dir gran cosa), l’altre contertulià, l’Ignasi Guardans no es va mossegar la llengua a l’hora d’opinar sobre aquest tema. Segurament si en lloc d’haver-se fet per la ràdio en una hora on l’audiència tampoc és que sigui massa elevada s’hagués per per exemple a .Cat de TV3, és possible que les declaracions de l’exdiputat nacionalista haguessin portat cua.
Com he dit, el ara portaveu del grup parlamentari de Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, va acudir a declarar de forma voluntària sobre la preparació del 9-N. I ho va fer perquè el seu nom sortia al sumari del cas (tot i no estar imputat) i el jutge el va convidar a explicar-se. D’aquestes explicacions, Homs pot arribar a ser o no investigat (imputat), encara que per la seva condició de diputat sigui aforat i, per tant, per a declarar com a tal, s’hauria de tramitar un suplicatori al propi Congrés. A l’entrada al TSJC esperaven a Homs un nodrit grup de persones amb senyeres independentistes i cantant l’himne nacional de Catalunya, a part de personalitats rellevants del nostre país com la presidenta del Parlament la Carme Forcadell o el Conseller Raül Romeva. Entre les declaracions que va fer Homs cal destacar-ne les següents:
- Això passa perquè un hipotètic vot favorable de DiLL pot facilitar la investidura de Sánchez i per tant que el PP no segueixi governant Espanya.
-Com més alta sigui la pena, més alta serà la victòria. Una frase de marcat estil convergent, segurament sortida d’alguna de les seves fàbriques de idees.
Homs també va acusar a la fiscalia de ser l’instrument del PP per a dinamitar el procés català.
Guardans va carregar molt durament contra les declaracions de Homs. Així com també contra la preparació de la consulta del 9-N i fins i tot del procés. Sobre la preparació de la consulta va dir que, efectivament, van desobeir i que per tant, s’han d’atendre a les conseqüències. També va parlar de malversació de cabals públics a l’hora de pagar aquella jornada.
-Van agafar els diners de la caixa comuna i els van usar per a finalitats partidistes –vaafirmar Guardans-.  
Aquí (com en d’altres afirmacions de Guardans), la Tura l’intentava corregir: suposadament...
Vaig pensar que  deu d’estar molt resentit amb el seu ex partit per a opinar de la forma que ho feia. Encara recordo que l’enrabiada de Guardans en saber que no seria candidat al les eleccions al Parlament Europeu (el darrer càrrec públic que va ocupar) i el seu lloc l’ocuparia Ramon Tremosa    
Finalment, sobre l’entrada d’Homs al TSJC i les declaracions que va fer, Guardans va dir que la rebuda va estar plena de parafernàlia independentista i totalment premedita i organitzada. També va qualificar l’afirmació del portaveu de DiLL sobre un hipotètic pacte per a investir a Sánchez directament de bajanada.
-Homs sap perfectament que Sánchez no els tindrà en compte per a res –va vaticinar Guardans-
En sortir de declarar, Quico Homs va se rebut a la seu de CDC per l’actual President de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu antecessor al càrrec.

dissabte, 1 d’agost del 2015

QUE PASSA AMB ‘QUICO’ HOMS?

Poc a poc es va definint la llista de Junts pels Sí. Després de la incertesa del principi on, a dures penes es van saber els 5 primers noms de la de Barcelona i la resta eren meres especulacions, darrerament el panorama es va clarificant. Al menys en referència als candidats de CDC.
Avui he llegit a la premsa (concretament al Periódico de Catalunya) que la número 2 de CDC per darrera de Mas, serà l’actual vicepresidenta Neus Munté i, seguidament, per aquest ordre: Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas. De fet no seria gens sorprenent, ja que són els actuals homes forts del partit després de la sortida de l’Oriol Pujol... Però i Quico Homs? Què se’n ha fet de qui va ser el portaveu del govern de Mas durant molt de temps? Cal recordar que Mas el va rellevar quan va d’haver de remodelar el govern després de la sortida d’Unió.
Durant anys, Homs va sonar com el substitut de Mas... Segurament a llarg termini, ja que, si el 27-S guanya la seva candidatura tindrem Mas per a uns quants anys mes i sinó, ja ho veureu. I això ho saben totes les persones que es mouen pel seu entorn. Ves a saber el què va passar... Igual és que Homs es va atrevir a preguntar-li a Mas?

I tu, quan et retiraràs?

Recordeu les compareixences d’Homs? Si tancaves els ulls semblava que estaves escoltant el propi Mas. Igual és que l’exportaveu només obria la boca i era l’altre qui parlava amagat entre bastidors.  
Quan va remodelar el govern i Homs va desaparèixer fórem molts el que varem pensar que era una forma d’amagar-lo, es a dir, de que passés a un segon pla, per tal de no cremar-lo. Ja sé sap que en política estar molts d’anys en primera línia de foc pot suposar un desgast considerable, encara que, evidentment, no sempre és així.  
Certament, que Homs no vaig a la candidatura, igual no té massa importància. Per a ser conseller no fa falta ser diputat. I Mas el pot repescar en qualsevol moment si creu que li pot ser útil. Però intueixo que després del 27-S (si no passa alguna circumstància excepcional) el càrrecs seran més cars que mai.
Tot i que Unió digui que Esquerra abandonarà la gran coalició i que s’acabarà ajuntant amb els de Catalunya Sí que es pot i les CUP, sona més a estratègia política que a una amenaça real.
El més normal es que el futur govern surti de les forces integrants de la candidatura de Mas, hagin anat a la candidatura o no. Per tant, el formaran gent de CDC, d’ERC, però també, suposadament, de l’ANC i Òmnium. Molta gent per a tan poques places, per això, l’altre dia, molts diputats ja es van acomiadar sabedors de que no tornaran a xafar l’hemicicle parlamentari, al menys com a representants del poble català.
Seguint amb la candidatura, sembla que hi ha hagut sorpreses de darrera hora. Germà Gordó a qui tothom feia fora de la llista, ja que era un des consellers menys sobiranistes, finalment ha atès la sol·licitud de Mas i, finalment serà candidat. Qui ha quedat fora (al menys de moment), ha estat Felip Fuig, un dels homes forts de Convergència durant molts d’anys, ja en èpoques de Jordi Pujol.   
Tornant a Quico Homs, si finalment es confirma que no va, potser haurem de pensar que, efectivament Mas s’ha tret de sobre a un dels pocs polítics del seu partit que li podia fer ombra.

Recordeu quan sonava Miquel Roca com a substitut de Pujol? Convergència té pocs anys d’existència però els seus, fins ara, dos líders, han estat durant llargs períodes al cap davant del partit. Sembla que això també es porta als gens... Com d’altres coses de les que us he parlat sovint...