Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santiago Vidal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santiago Vidal. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de febrer del 2017

OMPLIR-SE LA BOCA DE DEMOCRÀCIA

El Roto. 
Portem anys escoltant els polítics catalans parlar d’independència, referèndum i democràcia. El concepte democràcia l’usen com a últim recurs, quan des de Madrid es nega el diàleg i el Tribunal Constitucional anul·la les lleis i altres resolucions que s’aproven al Parlament.
Segons els membres dels nostres governs (el passats i els presents), la gran festa de la democràcia passa per poder votar, per posar les urnes... Si ens hi fixem es tracta d’un concepte bàsics que, evidentment, no grinyola a quasi ningú. Tot i això, el nostre govern, com bona part de la classe política, no és conseqüent. Una part dels seus actes no estan en consonància amb el seu discurs.
M’estic referint a l’obstrucció per part de Junts pel Sí i les CUP a que compareguin al Parlament l’exsenador Santiago Vidal i els consellers Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Jané i Neus Munté. Segons el Vicepresident Junqueras, el que va dir Santiago Vidal sobre que el govern té les dades tributàries de tots el contribuents de Catalunya, és fals.
A part del que jo pugui opinar sobre aquest cas, hi ha un principi bàsic en democràcia que és la transparència. Si és fals, tal com diu el govern, per què no volen que compareguin? És que tenen temor que diguin alguna cosa inapropiada? L’oposició ja ha advertit que s’estudiarà crear una comissió d’investigació per mirar d’aportar llum al cas.
La democràcia (quan és verdadera) ha de tenir sempre dos sentits, com si es tractés d’una carretera... Els actes han de ser igual de democràtics quan arribin als ciutadans, com quan surtin d’aquests. Per exemple, pe a que m’entengueu, és igual democràtic l’acció de posar les urnes com anar a votar, promulgar una llei per a que es compleixi, com acatar-la i complir-la... Tot i que no es acabi d’agradar...
El que no es pot fer (i menys encara un polític) és reclamar democràcia quan ens interessa i negar-la quan es pretén amagar alguna cosa.
Abans d’acabar vull fer una aportació. Per molt que se’ns digui que posar les urnes és la festa de la democràcia (Mas està cansat de dir-ho), hi caben molts matisos.
Si es tracta d’un referèndum, la pregunta hauria de ser clara i que no portés a confusions posteriors. Recordo per exemple el de l’OTAN o sense anar més lluny la consulta del 9-N. Tan difícil era preguntar: Voleu que Catalunya sigui un estat independent?
El nostre govern s’ha compromès a que al proper referèndum que s’ha de celebrar aquest any (al menys que el Govern central ho impedeixi per la força, tal com va dir ahir l’Anna Gabriel) la pregunta serà clara i concisa. Esperem que sigui així.
Quan es celebren eleccions (de qualsevol tipus), al votant li arriba la papereta de cada partit (o com a darrer recurs la recull al col·legi electoral) Però abans d’això hi ha hagut tot un procés d’elaboració de candidatures. Suposo que ja ho sabeu o al menys us ho imagineu: aquest procés no és sempre el regular i transparent que hauria de ser. La majoria de vegades, la democràcia interna dels partit dista molt de ser una veritable democràcia. Els principals candidats (el que figuren als primers llocs de la llista electoral), sovint venen imposats per les respectives direccions nacionals. Evidentment, sinó acceptes sense queixar-te totes les directrius del partit, quedes fora d’aquests llocs de privilegi que poden comportar càrrecs públics ben remunerats.
Per tant, quan algú parli de democràcia, millor que ho faci amb totes les conseqüències que significa la paraula. Sinó és així, millor que no prostitueixin el concepte. 
Per favor...  

dissabte, 28 de gener del 2017

D’HEROI A TRAÏDOR...

El jutge suspès Santiago Vidal s’ha convertit per a molts independentistes de la ceba, d’heroi a malvat en poques hores.
Quan era adolescent i anava a l’Acadèmia Cots de Tortosa, el seu director, Ramón Cinca Piqué ens va dir més d’una vegada: d’heroi a traïdor només hi ha un pas: Guanyar o perdre una guerra.
Santiago Vidal ha passat d’heroi a traïdor per unes declaracions... Unes declaracions que no han caigut gens bé al govern de Catalunya i que molt possiblement acabaran en una gran tempesta política. Santiago Vidal no ha guanyat ni perdut cap guerra, però de moment, per les seves declaracions ha hagut de dimitir de senador per ERC.
¿Què va dir dijous Santiago Vidal per a què des del govern de la Generalitat l’hagin desmentit, grups de l’oposició hagin dit que denunciaran els fets i la Fiscalia General de l’Estat ja hagi anunciat que ho investigarà? Una de molt grossa... Massa grossa per a que es pugui aguantar...  
L’exjutge acusa el govern de JxS de cometre irregularitats, entre les quals estarien l’obtenció de les dades fiscals dels contribuents catalans i la investigació de diversos jutges. Com podeu veure, té més pinta de novel·la negra que no de política.
De ser certes les afirmacions de Santiago Vidal, un es pregunta: Quina colla de pájaros ens guien cap a la independència?
No han passat gaires dies des de que me van arribar els darrers whatsapps que tenien com a protagonistes a Santiago Vidal. Recordo que un parlava d’una conferència que havia donat a Granollers i on s’afirmava que entre el 85 i 90% del procés ja estava fet... El contingut d’aquesta conferència (veraç o no) es va fer viral i, com he dit abans, circulava per les xarxes fins no fa tant... Tot i que va tenir lloc el mes de febrer de 2014!  
El que més crida l’atenció en tot aquest enrenou és que pel que sembla (a Youtube sé poden trobar els vídeos de les conferències que ha fet, que tampoc són tantes) és que aquestes coses les ha anat repetit constantment sense que, aparentment ningú li fes el més mínim cas.
Si tan controlats estan els independentistes com diuen, el més normal és que la unitat de la policia que sé deu d’encarregar de tot això, ho hagués vist fa la tira de temps...
Anit vaig seguir durant una bona estona el debat que hi va haver a 8tv, al programa de Josep Cuní i tots els contertulians (inclòs el propi Cuní) pensaven que el procés ha quedat tocat.
A part, clar estat de Santiago Vidal, a qui van fer atacar més va ser a Junqueras. Com a vicepresident econòmic i president d’ERC (partit amb el que es va presentar Vidal per a senador) hauria hagut de donar la cara i, fins i tot, alguna cosa més.
Però ERC ahir va pensar que amb fer dimitir a Vidal la crisi dels jutges investigats i de les dades fiscals obtingudes de forma irregular, ja ha passa, però només s’ha acabat el primer acte.

El segon la setmana que ve. 

divendres, 27 de gener del 2017

REALMENT NO SÉ QUE PENSAR...

Com analista polític que sóc (això sí, tot i que potser que alguns dels meus anàlisis no siguin del tot encertats...), la veritat és que no sé que pensar. Sovint l’alta política, la que no es fa amb llums i taquígrafs, sinó aquella que es fa entre bastidors, apartada de l’escena política... I creieu-me que en aquests llocs s’hi couen moltes coses que acabaran repercutint en les decisions que s’acabaran prenent.
Estic parlant de dos notícies (tot i que no estic segur que arribin a la categoria de notícia) que s’han conegut aquests darrers dies a casa nostra. Per una mart, des del govern català (JxS) s’està animant als treballadors públics de la Generalitat per a que demanin festa el dia 6 (data prevista per a que Mas declari davant el TSJC) És de suposar que els treballadors públics que així ho facin hauran de demanar un dia de festa a compte dels dies d’assumptes propis o de les vacances, tot i que tampoc descarto que, finalment, se’ls hi acabi donant un dia més de forma camuflada. Ja sabeu allò de Es de bien nacidos ser agradecidos...  
És prompte per a conèixer la incidència que tindrà. Si el dia 6 seran molts, bastants o pocs els treballadors públics que decideixin demanar festa per a recolzar a Mas. A part, tots els que es demanin festa acudiran al TSJC per a victorejar l’expresident de la Generalitat o no? Passaran llista?
Els convergents, després de que Pujol els sortís rana, tenen la necessitat de fer sant a algun dels seus i qui millor que Mas que ha tingut l’habilitat de concentrar entorn de la seva persona tots els valors identitaris del seu partit. Fixeu-vos només en una cosa: En unes poques hores va saber transformar-se de pactista amb l’Alícia Sánchez-Camacho a abraçar la doctrina independentista. Si en lloc de polític, Mas fos jugador de futbol, d’aquesta acció se’n diria tenir cintura.    
Després de tot el que hem vist, no descartaria de que si el PDEcat continua al govern en un futur més o menys immediat, el dia 6 de febrer acabi convertint-se en festa nacional per a commemorar el dia d’Artur Màrtir.
La segona notícia pot tenir encara una rellevància molt més gran, ja que podria ser el principi del trencament definitiu de Junts pel Sí o bé la defenestració del jutge Santiago Vidal. Anem a pams...
Santiago Vidal, senador espanyol i apartat de la carrera judicial per, suposadament, haver redactat una constitució catalana en hores lliures, va dir ahir que el govern de la Generalitat ha obtingut de forma il·legal les dades tributàries dels catalans.
Neus Munté ja ha dit que no s’han obtingut de forma il·legal, però no sembla que hagi desmentit que les tenen... Per tant, pregunto:
-Com les ha obtingut? No crec que Montoro hagi estat tan generós facilitant-los les dades de tots els contribuents catalans.
Com a treballador públic espanyol en plantilla de l’Agència Tributària, no m’estranyaria ni gens ni mica que algú les hagi facilitat. No fa gaires dies vaig dir que no posaria la ma al foc per ningú... I ho segueixo dient, al menys que tingui molta més informació de la que tinc i, ara mateix, no en tinc gens.
El que si que us puc dir és que l’Agència Estatal d’Administració Tributària signa convenis amb molts organismes públics a efectes de facilitar-los dades que són del seus interès. Però és una informació molt específica i restringida que, no crec, que pugui ser de gaire utilitat al nostre govern.
Les declaracions de Santiago Vidal m’han semblat molt fortes i si diu una cosa com aquesta és perquè té la informació necessària que així ho constata.
A partir d’aquí no descarto res. Caldrà esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments durant els propers dies. Políticament pot ser molt interessant...