Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2018

GUERRA OBERTA SENSE ARMES


De Vergara a eldiario.es. 
Si no n’hi havia prou amb l’empresonament la setmana passada per part del Jutge Llarena de Forcadell, Turull, Rull, Bassa i Romeva que se sumen als que ja hi estaven (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart), amb la retenció a Alemanya de Puigdemont ahir, al món independentista no li falten motius per estar indignats i sortir al carrer a manifestar-ho.
En bona part depèn de la justícia alemanya, però si com se preveu, passa el que ha de passar, que és que finalment s’extradeixi a Espanya Puigdemont, és més que previsible que les revoltes, manifestacions, talls de carretera, etc. se produeixin cada dia.
Potser el govern i la justícia espanyola, en el seu afany de voler veure els catalans sotmesos i submisos, no van mesurar prou bé la dimensió que podria prendre el conflicte entre catalans i espanyols, entre aquells que estan a favor del procés i els que pensen tot el contrari, però tot indica que caminem cap a uns mesos molt convulsos i de desenllaç imprevisible.
Com sempre he dit, un tenen la força de la raó i els altres tenen la força i prou. Segurament sense el PP al govern d’Espanya, la situació no hauria arribat on està ara mateix. Amb el poc que costava fer un referèndum pactat i vinculant per veure quina era la voluntat majoritària dels catalans i, en canvi, ens hem de trobar amb un carreró sense sortida (al menys immediata)   
Els independentistes sempre han dit que buscaven la internacionalització del conflicte català. D’aquí que Puigdemont juntament amb Comín, Serret, Ponsatí i Puig marxessin cap a Bèlgica i posteriorment Gabriel primer i Rovira més tard, cap a Suïssa. Els llocs no van ser triats a l’atzar. A Bèlgica està la seu de les institucions europees com el Consell o la Comissió i a Suïssa la delegació d’ONU. A part d’això, allí les lleis sobre l’extradició són molt més toves i per tant és molt més difícil que se facin efectives. La prova de tot això és que Puigdemont a Bèlgica vivia prou tranquil, així com la resta de càrrecs que encara hi viuen.
Durant les darreres hores han entrat a escena altres països com Alemanya i Noruega. Els països on va ser detingut i d’on provenia antes de ser-ho. Sembla que finalment serà alemanya el país que prengui la decisió final. De moment a Alemanya, a manca del terme rebel·lió (que és la principal causa per la que la justícia espanyola perseguia a Puigdemont, tenen la d’altra traïció i, per tant, caldrà veure si la justícia d’aquell país considera o no que és un concepte semblant.
Potser alguns se preguntaran perquè les institucions europees no diuen ni piu. La resposta és molt senzilla: perquè Espanya és un país de ple dret a totes elles i, en canvi, a Catalunya, la majoria de càrrecs la veuen (o la volen veure) com una part d’Espanya que se vol independitzar unilateralment.
L’única solució que apunten el experts és demostrar que a Espanya no hi ha garanties suficients de que els encausats puguin tenir un judici just, tot i l’estat de dret del que tant presumeixen els polítics del PP.
Potser sí que és veritat que alguna cosa s’està movent, ja que diversos diaris europeus ja a l’editorial, ja en articles d’opinió, no deixen gens ben parat el Govern de Rajoy. Entre quests diaris està l’anglès The Times i l’alemany Die Tageszeitung, tal com ha informat TV3.

dimecres, 12 de febrer del 2014

SUÏSSA: PRIMER ELS DE CASA. CATALUNYA: LA SANITAT A LA CUA



Els suïssos, què són mol seus, acaben d’aprovar per referèndum limitar la immigració. Els principals partits impulsor de la mesura han estat (cóm no?) els partits de la dreta. Potser no ho han deixat tan clar com Anglada i companyia, però el resultat és el mateix: Primer els de casa!  
L’excusa és que posaran en dificultats el seu estat del benestar i també denuncien que fan un ús desmesurat de la seva sanitat pública.
Potser el que la majoria de gent desconeix és que Suïssa ja fa una selecció natural dels treballadors estrangers que pretenen trobar feina a aquell país. La majoria dels que hi troben feina és personal qualificat o sigui, gent amb carrera universitària o professionals d’oficis diversos. Als anys 60 i 70, mentre a França i Alemanya anaven a treballar espanyols al camp o a les fàbriques de operaris, a tots els que conec que van anar a Suïssa ho van fer per a treballar de pintors.
A principis dels anys 80 vaig conèixer un jove que va anar a treballar de cambrer. A Suïssa la vida és molt cara i els sous també, però està clar que depèn i molt de la professió que tinguis. Els immigrants dels països mediterranis que arriben a Suïssa en prou feines guanyen el suficient per a sobreviure. Una cosa així li va passa al jove cambrer que era natural d’Alcover (prop de Reus) Amb el que va estalviar el primer any se’n va anar de vacances a Anglaterra i només hi va poder estar 15 dies. L’any següent, amb la lliçó apresa va marxar a visitar la Xina i la Índia i s’hi va estar dos anys.
Tot aquest enrenou ha fet que les autoritats de la UE s’estiguin plantejant els tractats bilaterals amb el país helvètic. Ja sabeu que els països de la UE tenen establerta la lliure circulació de ciutadans membres, sense cap tipus de limitació, tret de quan el país en qüestió hi entra per primer cop. Així, el romanesos per exemple, es van d’haver d’esperar dos anys fins que van passar a ser ciutadans de primera de la UE.  
Una de les exportacions suïsses (a part de navalles, rellotges i formatges) és la de jubilats. A l’Ametlla de Mar per exemple hi ha una colònia important de jubilats helvètics que busquen sol i mar, dues coses que el seu país té carències importants, sobre tot de mar, per molts de llacs que tinguin.
Estic segur que aquest jubilats també fan ús (no sé si desmesurat o no) del nostre sistema públic de salut i no he escoltar mai a ningú que els culpi d’això. Aquí també usem el recurs fàcil de culpar a la immigració pobra.
I parlant de salut, vareu llegir la notícia que publicava dilluns el Periódico de Catalunya i que, segons explicava, el nostre país es troba a la cua respecte a les altres comunitats autònomes que conformen el mapa de l’estat espanyol.
Segur que el govern de Mas ens dirà que és per culpa de Madrid i del mal sistema de finançament que tenim. Però jo penso que és que es prioritzen altres àrees en detriment de les que són més importants per als ciutadans.
Què passarà quan siguem independents? Segurament que la Salut serà un dels pastissos més importants i, ja sé sap, on hi ha pastissos, necessàriament hi ha d’haver mosques.