Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tabàrnia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tabàrnia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de febrer del 2018

ALGUNA COSA ESTÀ CANVIANT A CATALUNYA (PER A MAL)

De Faro a Diari de Tarragona. 
De vegades després de llegir el diari (en paper o a través d’algun dispositiu –jo sóc dels primers-) hauríem de meditar sobre algunes de les notícies que hem llegit i segurament ens en adonaríem cap on anem.
Fixeu-vos en aquest titular del Periódico d’ahir dilluns: Ciutadans esllança rere les alcaldies del PSC, que encaixa tranquil el desafiament.
Com podeu veure el titular té dues parts separades per una coma: Ciutadans es llança rere les alcaldies del PSC (primera part) i que encaixa tranquil el desafiament (segona part)
La primera part del titular m’entristeix i me dóna ràbia a la vegada. Des de les primeres eleccions municipals de 1979 els partits representatius de la dreta espanyolista (ja se digués AP o PP –tots dos són fills del mateix pare-) mai podria haver somiat aconseguir la alcaldia d’una gran ciutat i molt menys de l’anomenat cinturà roig de Barcelona (el Prat de Llobregat, Hospitalet, Cornellà, Badalona...) I si, com en el cas de Badalona, Xavier Garcia Albiol ho va aconseguir l’any 2011 va ser perquè la resta de partits no van saber posar-se d’acord.
Però el 21-D ha encoratjat Ciutadans fins creure’s que poden conquerir aquells ajuntaments governats pel PSC o el que és el mateix, per una força espanyolista, antisocial i de dretes. Mai els no nacionalistes haurien arribat tan lluny! De fet, ni per aproximació... A les municipals de 1979 Tortosa va ser la ciutat més gran de Catalunya amb un alcalde que no era ni socialista ni comunista, fruit d’un pacte que arraconava a la UCD i a AP: Vicent Veguer.  
Ara anem per la segona part: que encaixa tranquil el desafiament (el PSC) Si jo fos un alcalde socialista, la veritat és que no hi estria tant. Potser és veritat que tenen al capdavant alcaldes carismàtics. I també és veritat que les eleccions municipals solen ser una altra història, sobre tot als pobles menuts on ja sigui pel carisma de l’alcalde ja sigui pel seu tarannà caciquil (que també!) els resultats poden diferir molt als de les altres eleccions.
Però si C’s guanya a algunes de les ciutats que encara queden en mans del PSC, només voldrà dir una cosa: la pèrdua de valors per part dels socialistes. Els socialistes ja no representarien a aquella classe obrera, normalment vinguda d’altres regions espanyoles que van acabar instal·lant-se a Catalunya allà per les dècades dels anys 50, 60 i 70 per a treballar, sobre tot a la indústria metal·lúrgica.
Amb el procés, la política catalana ha fet un canvi radical: ha fulminat l’esquerra tradicional (tot i que en gran part ha estat per culpa seva) i ha fet créixer tan l’independentisme per un costat i la dreta no catalanista per l’altre. I aquest segon cas és el canvi per a mal que dóna títol al comentari d’avui.

Tabàrnia ara per ara és una mena de broma (només cal veure que un còmic com Boadella se’n ha proclamat president), però potser dintre de poc deixarà de ser-ho per a convertir-se en una preocupació.   

divendres, 29 de desembre del 2017

TABÀRNIA I EL SECESSIONISME CATALÀ

Tot i que ahir dia dels innocents van ser moltes les bromes que van fer servir Tabàrnia, el fet en si no és broma, tot i que el seu contingut pot sonar a conya que de fet és el que és.   
El nom de Tabàrnia va començar a sonar fa uns dies, després de les eleccions del 21-D. Tabàrnia seria una gran regió que inclouria, més o menys les dues grans àrees metropolitanes de Catalunya. La de la part de Barcelona seria la Tabàrnia Baixa i la de Tarragona la Tabàrnia Alta. No me pregunteu perquè és així perquè no ho sé.
Com sabeu, per tota aquesta gran àrea de la Catalunya central i mediterrània va guanyar majoritàriament C’s. Llavors algú va pensar: Si Catalunya se’n vol anar d’Espanya, per què aquests vast territori que ha votat no a la independència, no se pot independitzar de Catalunya? La proposta té la seva lògica, no trobeu?
Se tracta només és una idea fantàstica sense cap possibilitat de prosperar, tot i que hi ha gent que s’han cregut que és una proposta política en tota regla.

Suposo que només es tractava de llançar la idea per a veure com reaccionava el sector més independentista i si veurien amb bons ulls que una part del territori català s’independitzés d’una hipotètica Catalunya independent.
Tot i la fantàstica idea (fantàstica de fantasia no d’extraordinària) vull recordar que dintre de Catalunya hi ha moviment separatistes. Estic parlant de la Vall d’Aran, un territori que té trets diferencials com per exemple la llengua.
Tornant al camp de la fantasia, la mateixa nit electoral, una vegada se van conèixer els resultats definitius i en veure que ERC va guanyar amb claredat a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre, va córrer per les xarxes socials la idea d’independitzar el nostre territori.
Aquesta idea no és nova. De fet ve de molt lluny. El concepte de la quinta província catalana amb capital a Tortosa ve de temps remots. No sabria concretar més. Vull recordar que a principis dels segle XX Tortosa era la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants només pel darrere de Barcelona i Tarragona.
De vegades, degut a l’oblit que ha patit el territori històricament, també s’ha proposat (tot i que d’una manera molt informal) que en lloc de ser la quinta de Catalunya podria ser la quarta de l’Aragó.


No fa tants anys, de fet sobre uns 15, quan les comarques de l’Ebre defensaven el riu en contra del Pla Hidrològic Nacional ideat pel govern d’Aznar i veient que el govern presidit per Pujol no estava al nostre costat, vam ser molts (entre els quals m’incloc) que vam dir que la millor solució per al nostre territori seria la independència respecte als altres territoris de Catalunya. Històricament, les comarques de l’Ebre sé situen dintre del que s’anomena la Catalunya Nova conquerida pel comte Berenguer IV allà pel segle XII.