Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traiguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traiguera. Mostrar tots els missatges
dijous, 10 d’agost del 2023
dimecres, 9 d’agost del 2023
dilluns, 10 d’octubre del 2022
RUTES PER A DESPERTAR ELS SENTITS PEL TERRITORI DEL SÉNIA
El passat 6 d’octubre la Mancomunitat de la Taula del Sénia va convidar diversos mitjans de comunicació territorials entre ells Vinaròs News al que s’anomena un Fam Trip, o sigui, a una visita promocional per a donar a conèixer les diferents activitats que s’estan portant a terme al voltant de les oliveres mil·lenàries i l’oli que produeixen amb la finalitat de dinamitzar el Territori del Sénia.
La visita va començar a l’envasadora d’olis Aceites Peset de Traiguera (abans hi havia una fàbrica de cadires) on vam ser rebuts pel president de la Mancomunitat i alcalde de Santa Bàrbara Antonio Ollés, la gerent Tere Adell, l’assessor Jaume Antich i el propietari de indústria Amador Peset que ens va oferir un esmorzar. Abans però vam poder fer un tast d’oli guiats per Tere Adell per a descobrir els diferents matisos d’aquella mostra. Posteriorment, Amador Peset ens va donar tota mena d’explicacions sobre les característiques dels olis aromatitzats que comercialitza com per exemple els de tòfona negra, all, alfàbrega, orenga, boletus, taronja, etc.
En acabar la visita, el mateix Amador Peset ens va portar a visitar l’olivera la Sinfo que es troba a molt poca distància de la seva indústria i també una finca recuperada que té al costat mateix i que compta amb bonics exemplars d’oliveres monumentals.
La Sinfo amb un perímetre que supera en escreix els 10 metres està considerada l’olivera ‘coneguda’ més gran del món.
Arribat a aquest punt voldria explicar a totes aquelles persones que ho desconeixen que una part important de les oliveres mil·lenàries es concentren al llarg del recorregut per on va passar la Via Augusta romana, la veritable autopista en èpoques pretèrites i que creuava la península Ibèrica des dels Pirineus a Cadis. Aquest és el cas de la Sinfo, com també ho son els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion a Ulldecona i del Pou del Mas a la Jana entre d’altres.
A continuació ens vam dirigir a la partida de l’Arion per a visitar la zona coneguda con el Fondo de l’Arion on es troba la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del mon. En arribar ja ens estava esperant Paco Lavega el guia de l’oficina de Turisme d’Ulldecona. Després d’explicar-nos la importància del lloc vam poder veure la Farga I que segons la datació feta per la Universitat Politécnica de Madrid tindria una edat estimada de 1.709 anys i que és la més vella de totes les que s’han datat fins ara. La visita al museu natural va acabar a la caseta de la finca adquirida al seu dia per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i que durant quatre dècades va pertànyer a la meva família.
Per acabar la jornada ho vam fer de la de millor manera: amb un dinar al Restaurant les Moles d’Ulldecona que té una estrella Michelin. Allí se’ns va servir un menú degustació elaborat pel seu xef i propietari Jeroni Castell amb el denominador comú de l’oli de les fargues mil·lenàries.
En finalitzar el dinar Jeroni Castell va atendre als diferents mitjans de comunicació allí representats responent a les preguntes formulades pels seus professionals... Si bé no totes, ja que va dir el xef: estem treballant amb el menú del proper estiu però no puc avançar-ne cap novetat.
LES MILLORS EXPERIÈNCIES DEL SISTEMA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA:
1. Oliveres mil·lenàries de Cervera del Maestre.
2. La màgia de les oliveres mil·lenàries (Traiguera).
3. Oleoturisme a pedals per Ulldecona.
4. Finca ‘els Carlets’, llar de les oliveres mil·lenàries (la Sénia).
5. Oliveres mil·lenàries i fonts de Canet lo Roig.
6. Esmorzar baix les oliveres mil·lenàries de la Jana.
7. Oliveres i estels: El somni d’una nit d’estiu (la Jana).
8. Olea europea amb els 5 sentits (Ulldecona/la Galera).
9. Oliveres mil·lenàries de Godall i els seus olis.
10. 100 % Oleoturisme (Ulldecona/la Galera).
11. Oliveres mil·lenàries amb estrella (Ulldecona).
12. Sabors de l’oli, el nostre or líquid Santa Bàrbara). I
13. Oliveres mil·lenàries i els antic pobladors (Alcanar/Ulldecona).
MÉS INFORMACIÓ: https://www.oliveresmillenaries.com/olivos-milenarios
MÉS FOTOS...
Etiquetes:
Amador Peset,
Jaume Antich,
l'Arion,
la Sinfo,
la Via Augusta,
Mancomunitat de la Taula del Sénia,
oliveres mil·lenàries,
Paco Lavega,
rutes guiades,
Tere Adell,
Territori del Sénia,
Traiguera,
Vinaròs News
dijous, 11 d’abril del 2019
LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 6a PART
Tot Just al creuar el riu Sénia
trobarem la finca de Don Juan, al
terme de Sant Jordi.
Quan s’hi feien les obres per a
passar la canonada del projecte Castor per a unir la plataforma marina amb la
planta terrestre, s’hi va trobar un tram pràcticament intacte de la Via
Augusta, incloent-hi un mil·liari de
dimensions més reduïdes que el que hi ha al terme de Tortosa.
Entre els tarongers encara s’hi
pot veure el traçat de l’antiga via dirigint-se
cap a Traiguera.
Davant de la troballa, van
parar les obres i van cridar una arqueòloga italiana especialitzada amb el món
romà. Una vegada estudiades, les van cobrir amb unes lones i ho van tornar a
tapar. Quan hi van ser nosaltres no quedava cap rastre ni se podia endevinar el
que allí s’amagava.
(Continuarà...)
NOTA: Les fotos de les
excavacions són cedides. De totes les que us ensenyo són les úniques que no són
meves.
diumenge, 9 d’agost del 2015
EL TÚNEL DEL TEMPS: EL SERVEI POSTAL
Quan fa que no has enviat una carta pel mètode tradicional, es adir, amb sobre i segell?
Segurament que ni te’n recordes.
I també estic segur que les úniques cartes que t’han arribat a casa han estat de l’entitat financera. Això sinó és que ho fas tot per l’oficina virtual i llavors, ni això...
Com han canviat els temps! Qui ens havia de dir que les cartes pràcticament desapareixerien. Ara s’envien correus electrònics i whatsapps, fins i tot els missatges de text tendeixen a desaparèixer.
La veritat és que trobo a faltar aquell romanticisme que representaven les cartes dels amics o de les núvies quan feies la mili. Sovint les cartes incloïen una fotografia familiar que incrementava la il·lusió que per si ja et produïa el fet de que el carter s’aturés davant de casa i, sense trucar, et deixes per baix la porta una o diverses cartes.
La casa on vivia a la Galera donava a dos carrers, però el carter tenia per costum de deixar-les sempre per la mateixa porta. Durant molts d’anys, la primera cosa que feia quan hi arribava, era anar a veure si m’havia arribat res. Tinc un record molt especial quan m’arribaven cromos de la darrera col·lecció que m’estava fent (llegiu el món virtual dels cromos)
Us podria explicar moltes anècdotes, però n’he triat una. A veure si us agrada.
Costantino Ferreres era (o és) de Traiguera. L’any 1980 l’ajuntament de la Galera el va contractar per a fer les rases per on havien de passar els tubs per al sanejament del poble. Cada dia venia i anava amb el cotxe (crec recordar que era un Renault 6) i havia de deixar el tractor on hi portava acoblada una pala, a la Galera. Buscava un magatzem per no haver de deixar-lo al ras i mon pare li va oferir el nostre, ja que com jo estava de baixa laboral, no necessitava sortir i entrar amb el cotxe i, per tant, el tractor no feia gens de nosa.
Aquest fet va comportar establir una certa relació amb Constantino que, de tant en tant em venia a visitar. Un dia, xerrant, va sortir el tema dels bous capllaçats, una modalitat taurina que no és habitual al País Valencia. Com que per Sant Llorenç, la festa major de la Galera, ja tenia previst tenir les obres enllestides, varem quedar que quan sabria exactament el dia que es faria, li escriuria una carta convidant-lo.
-A quin carrer vius?
-Al carrer Generalísimo...
-Generalísimo? Voldràs dir al carrer Major (a la Galera s’havien canviat els noms a tots els carrers que portaven nom franquistes)
-No, a Traiguera existeixen tots dos, el Generalísimo i el carrer Major.
Però a l’hora d’escriure-li la carta, em vaig oblidar d’aquell particular, així que li vaig enviar la carta al carrer Major de Traiguera.
El matí que es feia el bou capllaçat, Costantino va trucar a la porta de casa (la mateixa per on rebia les cartes)
-Veig que has rebut la carta...
-No, no l’ha he rebut... Ha vingut perquè em vaig assabentar que el feien avui... A quina adreça me la vas enviar?
-Al carrer Major!
-Ho home, et vaig dir vivia al carrer Generalísimo, no te’n recordes?
-És veritat!
-Mira, el carter i jo vivim davant per davant, però no es parlem i, segurament, en veure que l’adreça no era correcta la va retornar.
Efectivament, al cap de pocs dies em va arribar la carta retornada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)