Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de gener del 2024

HISTORIETES DE VINARÒS: EL FARDELLET (O EL FART DE LLET…)

Tradicionalment a Vinaròs, com també passa al poble veí d’Ulldecona, el dia del patró és el dia de les paelles a l’ermita. Aquest dia sempre ha tingut un caràcter lúdic però també solidari ja que s’oferia un plat de paella a tothom que s’apropava al lloc. La història que llegireu a continuació me la explicar Badoch el taxista d’Ulldecona que va ser qui va viure la situació... O al menys això és el que ens va dir. El protagonista de la història és Generoso (o el tio Generoso) d’Ulldecona depenent de qui en parlava, si era més de la seva edat o jove com ho érem nosaltres per aquell temps... Estic parlant de principis dels anys ’70. El tio Generoso era conegut a Ulldecona per les seves ‘ingestes de vi’ i deien aquells que el van conèixer que quasi mai se’l veia serè. O sigui, quasi sempre anava borratxo. Sembla ser que el tio Generoso havia marxat de bon matí cap a l’ermita de Vinaròs en busca d’un plat de paella i potser alguna cosa més. Però a l’hivern es fa de nit prompte i el tio Generoso trigava en arribar a casa mentre que a la seva dona l’angoixa li augmentava per moments... Finalment la seva dona va decidir anar-lo a buscar a peu cap a la carretera de Vinaròs, una acció molt pròpia d’aquell temps perquè ma mare també ho havia fet alguna vegada quan mon pare es retardava més del que era normal. Ja a la carretera de Vinaròs va veure unes llums que s’apropaven... Era Badoch amb el seu taxi. Amb evidents gests de preocupació li va indicar que parés i Badoch així ho va fer. Ni cortesia ni res... El primer era el primer: -No t’hauràs trobat amb el meu home anant cap a Ulldecona amb un ‘fardellet’? -Amb un ‘fart de llet’? No! En tot cas amb un ‘fart de vi’!

diumenge, 14 de gener del 2024

HISTORIETES DE VINARÒS. ‘ELS VALENCIANS DEL NORD’

Entre 1977 i 1984 vaig treballar a Vinaròs. Ho vaig fer en dues empreses ja desaparegudes: primer a Cerámicas Lores, SA a la carretera d’Ulldecona i posteriorment a Juan Chaler, SA a la partida Capsades. El meu pas per la primera empresa va ser efímer però vaig tenir una bona relació amb el seu propietari Carlos Lores, fill d’un alcalde franquista de Benicarló. A l’empresa del Peno (així es coneixia a Juan Chaler Chaler) hi vaig treballar quasi bé 5 anys. A l’oficina hi treballava Agustín Castejón, germà de Mariano Castejón, nebot de Juan Chaler i exdiputat del PP. També hi treballava un altre Agustí de qui no recordo el cognom. Aquest segon Agustí era nebot de la exdona de Juan Chaler que era copropietària de la fàbrica. A diferència de l’altre, aquest segon Agustí treballava d’operari a la fàbrica. En aquell temps érem molt joves i les bromes entre els diferents companys eren freqüents. Una de les coses que em solia dir el segon Agustí era ‘valencià del Nord’. Jo sempre li contestava que ‘m’hauria agradat que al riu Sénia hi hagués hagut una frontera que separés tots dos territoris i que en passar per allí se’m demanés del passaport com qui entra a un país estranger... No obstant i tot que no hi havia frontera, cada dia anava a treballar a Vinaròs per a guanyar divises per a poder-me-les gastar a Catalunya’. Fins que un dia (potser una mica cansat de la mateixa broma) li vaig dir: ‘Mira, els valencians teniu sort de que els catalans us vam ensenyar a parlar ja que de no haver segut així encara parlaríeu moro’. Sembla que aquell dia el vaig descol·locar i se’n va anar a dir-ho a l’amic Antoni Fabregat desafortunadament desaparegut fa uns anys. Precisament li ho va anar a dir a ell que es sentia tan català o més que jo mateix! La resposta d’Antoni Fabregat el va acabar de descompondre del tot:- És que Joan té raó! No recordo que després d’aquell dia em tornés a dir ‘valencià del Nord’. Han passat els anys i afortunadament el Sénia no és frontera i al passar per allí no cal ensenyar el passaport ni tan sols el DNI. I a Vinaròs com a Amposta o Ulldecona les empreses paguen en euros com a qualsevol país integrat a la zona d’ús aquesta moneda. Les relacions entre els ‘valencians del Nord i els catalans del Sud’ solen ser excel·lents i si en temps passats els habitants del S del riu Sénia anaven al metge a Tortosa, avui en dia els del N del riu (sobre tot els d’Ulldecona i Alcanar) van a comprar a Vinaròs i Benicarló. Però també per a gaudir del Carnaval vinarossenc, de les falles benicarlandes o del Sexenni morellà i, fins i tot a banyar-se a les magnífiques platges de Peníscola.

dissabte, 26 de novembre del 2022

10è CONGRÉS OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat dissabte, a la Casa de la Cultura d’Ulldecona, va tenir lloc el 10è Congrés Oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de l’Alcalde de Santa Bàrbara i President de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Antonio Ollés i l’Alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura. Seguidament prengués la paraula Jaume Antic com a President de l’Associació Territori del Sénia per a parlar dels 14 anys d’elaboració d’oli certificat d’oliveres mil·lenàries. Tot seguit intervingué Tere Adell, Gerent de la Mancomunitat per a parlar d’oliturisme i de les empreses, productors i restaurants que ja s’han sumat al projecte. Després d’una pausa pera fer un petit esmorzar van intervenir Lola Amo i José Mª Penco, Presidenta i Director respectivament de l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO). A continuació es van fer uns tasts d’olis del Territori del Sénia on hi van participar tots els assistents guiats per tres experts com son Àngels Calvo, Cap del Panell dels Tast d’olis de Catalunya, Maria Luisa Ruiz, Cap del Panell d’olis de la Comunitat Valenciana i Joan Baseda del Panel de Cata de aceites de Aragón. Finalment van arribar els reconeixements a una majoria dels assistents al congrés per la seva tasca de conservació de les oliveres mil·lenàries, per la producció de l’oli certificat de la varietat farga mil·lenària i també per la col·laboració, dedicació i divulgació del patrimoni natural com son les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Entre tots cal destacar el reconeixement que es va fer a Josep Puxeu, actualment membre del Bureau del Comitè i Social Europeu i anteriorment Secretari d’Estat del Medi Rural i Aigua per la seva inestimable col·laboració quan es va crear la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El Congrés va aprovat per unanimitat de tots els assistents un manifest dirigit al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i al Ministerio de Agricultura de l’Estat Espanyol on se’ls instava a complir amb els compromisos adquirits per a materialitzar els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) així com la posada en valor de les oliveres mil·lenàries. GALERIA DE FOTOS:

dissabte, 27 d’agost del 2022

MANEL OLLÉ I ALBIOL BIOGRAFIA COMPARTIDA

El passat divendres 26 d’agost la sala superior del Molí d’oli de Cèsar Martinell d’Ulldecona es va omplir de gom a gom d’amics del professor Manel Ollé que el van voler acompanyar en un dia tan important per a ell com era la publicació de la seva biografia. A l’acte van intervindré Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona que va presentar l’acte. A continuació ho va fer la Regidora de Cultura Cati Brusca que donà pas al catedràtic de Sociologia de la URV i representant de Onada Edicions, el rossellà Miquel Àngel Pradilla. Tot seguit va prendre la paraula l’ampostí Rafel Haro, professor i autor del llibre que va explicar al públic com es fa ‘coure’ i els motius que el van portar a decantar-se per fer la biografia de Manel Ollé. Per a finalitzar va ser el propi Manel Ollé qui prengué la paraula per a explicar anècdotes i vivències de la seva vida i de la seva obra que ha tingut sempre un denominador comú: Ulldecona. Sempre m’agrada explicar que vaig conèixer a Manel Ollé sobre l’any 1969 (en aquell temps era Manolo) quan encara portava pantalons curts. Va ser a les antigues escoles d’Ulldecona i recordo que de seguida va atraure diversos xiquets que l’envoltaren ràpidament esperant que els hi expliqués alguna cosa. Anys més tard coincidiria amb Manel al Col·legi Sant Jordi de Tarragona, una residència d’estudiants ubicada prop dels instituts i no massa lluny de la plaça Imperial Tàrraco on s’ubicarien les primeres facultats universitàries que, en aquella època encara pertanyien a la Universitat de Barcelona. Manel exercia d’educador al col·legi que era una manera de pagar-se l’allotjament. Va ser aquí on vam establir una gran amistat que ha perdurat al llarg del temps. Per aquest motiu vaig voler estar present a la presentació a l’acte de la presentació de la seva biografia. En sortir de casa, la meva dona em va dir: -I assistiràs a la presentació d’un llibre amb pantaló curt? -I tant! -li vaig respondre- Ho faig en homenatge a Manel!

divendres, 18 de juny del 2021

TERRITORI ESPOLIAT

A les Terres de l’Ebre quan parlem d’espolis ràpidament ens venen al cap els transvasaments de l’Ebre. Parlo en plural perquè tot i que només es va fer el transvasament al Camp de Tarragona (més conegut com el minitransvasament), no serà per manca de ganes que no se’n hagin fet més. Però avui no us parlaré de transvasaments d’aigua, sinó d’altres espolis que també pateix el nostre territori. Em refereixo concretament al de les oliveres i a les pedres de la Seniola o de les Senioles. Tot i que les oliveres més preades son les monumentals, no cal que arribin a aquesta categoria per a ser espoliades. Constantment des de Salvem lo Montsià es publiquen fotos denunciant el comerç d’oliveres que s’arranquen del seu hàbitat per acabar com a ornament d’algun jardí. Fa anys Nete Vericat, tècnic de turisme d’Ulldecona em va explicar com es va assabentar que volien arrancar les oliveres d’una finca que havia estat de mons pares durant 40 anys. La finca es troba a la partida de l’Arion i gràcies a les gestions fetes per Nete es va poder salvar de les mans d’un desaprensiu que només volia fer negoci. Avui aquella finca està integrada al Museu Natural de les Oliveres Mil•lenàries de l’Arion. Però el que molta gent ignora és que ja farà uns 40 anys la partida de les Senioles (també al terme d’Ulldecona) va patir igualment un greu espolli que va passar molt més desapercebut. Segurament perquè en aquella època la gent no pensava igual que ara. M’estic referint a les pedres conegudes com a pedra de les Senioles. La partida de les Senioles es troba entre la carretera de la Sénia i la de la Miliana, a uns 8 kilòmetres de la Galera. No sabria dir quantes tones se’n van emportar, però recordo que buscaven homes per a omplir camions. També recordo haver vist marges completament desfets. Afortunadament encara en queda algun. El propòsit era el mateix que amb les oliveres: ornamentar jardins. Acompanyant l’escrit podeu veure fotos d’una marge que va sobreviure així com d’un fanal que hi ha sortint de Roquetes en direcció al Reguers i que sense cap mena de dubte està fet amb pedra de les Senioles.

dilluns, 12 d’agost del 2019

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.
A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.
Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.
Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.
La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.
La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 
Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.
Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  
Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   
Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.
Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 


MES INFORMACIÓ:


dilluns, 22 de juliol del 2019

‘RATAFRITA’ I CALMANT

Calmant d'Ulldecona. 

No sé si serà casualitat que la cervesa Estrella Damm sigui el patrocinador principal de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i, per tant, del món casteller en general.
La vella, mítica i llegendària cervesa. L’or dels déus... Allí on hi hagi una bona cervesa... Ep! Rebobinem... Avui no us vull parla més de cervesa.
És cert que els castells tenen un valors que no els trobareu en un altre lloc. Tret de les grans colles, se pot dir que no hi ha rivalitat. A plaça (tal com se diu a l’argot casteller quan hi ha una actuació), tots som amics i ens ajudem els uns al altres. A part, són integradores. Les colles castelleres estan conformades per gent vinguda de tot d’arreu. Només se demana compromís i ganes de passar-s’ho bé fent castells.  
Ahir diumenge hi va haver diada castellera a la Ràpita. Una de les marcades en roig al calendari de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta: la Diada Ebrenca. La més antiga de la colla, ja que va començar a fer-se fins i tot abans d’estar batejats (requisit imprescindible per a ser colla castellera de ple dret)

Casteller blaudelta. Foto: Otger. 
Aquest any ens va acompanyar els Castellers de les Roquetes, una entitat de població que pertany a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf.
Després de l’actuació les dues colles, en cercavila se van dirigir al local d’assaig que tenen els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta a la pròpia ciutat de la Ràpita i allí hi va haver un dinar de germanor.
Entre la colla convidada hi havia un membre que procedia de Madrid. Diu que fa 3 anys que viu a Catalunya i en conèixer la ratrafrita (ratafia), va decidir quedar-se aquí.  

-Fins i tot les dones són més guapes que a Madrid –afirma-.

Però ah! Per molt bona que estigui la ratafrita... Ahir, l’amic de les Roquetes va fer un descobriment: el calmant d’Ulldecona. Fixeu-vos si li va agrada que va demanar que n’hi posessin mig litre a una ampolla per emportar-se’l cap a casa.
I és que per bona que estigui la cervesa, allí on hi ha un bon calmant, que s’aparti tot el demés!   

dilluns, 15 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 3


L'últim tram d’aquest recorregut virtual l’iniciarem al cementiri vell de Godall que té diverses esteles discoïdals d’origen càtar a les seves parets.
A pocs Km trobarem la font de l'Arboç que està a uns 250 metres del camí.
Uns quants Km més enllà, quan s'acaba la serra de Godall, creuarem la carretera de Tortosa a Ulldecona i tot seguit trobarem la Foia de Masdenverge que sempre sol tenir aigua.
A partir d’aquí no sé per on passava exactament la via romana, tot i cal pensar que anava cap a Amposta (l’Amni Imposita dels romans) el més recte possible, es a dir, sense passar per Masdenverge.