Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wert. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de febrer del 2018

QUAN LLIBERTAT SIGNIFICA OPRESSIÓ

Diuen els del PP que voler canviar el model d’immersió lingüística de les escoles catalanes és per llibertat... Llibertat per a que les mares i pares de Catalunya puguin decidir sobre l’idioma que volen que s’ensenyi els seus fills. A què sona bé? Si en lloc de dir-ho els del PP ho digués algun altre igual m’ho acabava creient...
Però venint del PP, quan diuen llibertat volen dir opressió. No us deixeu confondre! S’ha arribat a un extrem que de llibertat, desgraciadament, en aquest país n’hi ha ben poca.
Sempre he dit que per a mi la paraula llibertat és la més gran que existeix. Llibertat per a poder estimar, llibertat per a poder opinar, llibertat per a poder escollir, llibertat per a poder decidir... Però com s’ha vist recentment en un país que se diu Espanya només hi ha llibertat per a poder robar, per a poder enganyar, per a fer lleis injustes que van en contra d’una gran majoria dels ciutadans... I a favor dels poderosos!
En pocs dies s’ha sentenciat al raper Valtonyc a 3 anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. S’ha segrestat cautelarment el llibre Fariña de Nacho Carrero  sobre el narcotràfic gallec per un suposat delicte contra l’honor d’un dels que hi surt esmentat: José Alfredo Bea, exalcalde de O Grove. I, finalment, ARCO, la fira d’art de Madrid i una de les més importants del món va fer retirar unes fotografies pixelades de Oriol Junqueras , Jordi Sánchez i Jordi Cuixart que formaven part d’una exposició sobre la llibertat d’expressió. Quina paradoxa!    
Tornant al tema de l’ensenyament en català. No és la primera vegada que des del PP se vol canviar el model lingüístic de Catalunya, un model integrador i que, amb els anys que fa des de la seva implantació, funciona amb òptims resultats. De fet dimecres hi va haver una sentència del Tribunal Constitucional que tirava per terra la LOMCE, la llei sobre ensenyament que se va aprovar durant l’etapa en que José Ignacio Wert n’era ministre, per envair competències exclusives de la Generalitat de Catalunya i que preveia una partida de 6.000€ per cada alumne/na que rebés ensenyament en castellà a Catalunya, prèvia sol·licitud per part dels pares o tutors.
Tot i que sembla que aquesta sentència ha fet posar el fre a les pretensions del Govern del PP de españolarizar a los niños catalanes o que los niños catalanes se sientan orgullosos de ser españoles (cito textualment algunes de les frases que s’han dit sobre el tema per part dels ministres Wert i Méndez de Vigo), no crec que el PP cedeixi tan fàcilment.

Tot sigui per esgarrapar vots dels anticatalanistes que, com s’ha vist darrerament, sembla que cada vegada n’hi ha més.   

dimecres, 14 de desembre del 2016

PROPÒSIT D’ESMENA?

De Ferreres, al Periódico c'avui. 
Hi ha que veure com s’han tornat aquests del PP després de perdre la majoria absoluta...! De vegades fins i tot semblen uns altres... Però només de vegades... Però després, quan ho penses, arribes a la conclusió que no, que al fons són els mateixos i que si han sortit a dir alguna cosa diferent o contrària a les que estaven acostumats a dir és perquè ens volen enganyar... No els cregueu!
Com per exemple el que va dir ahir la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz (que tal com vaig llegir l’altre dia, no vull dir l’altre cognom perquè sóc ateu): L’any 2006 el PP es va equivocar al recollir signatures per a demanar que l’Estatut de Catalunya es pogués votar a tota Espanya. Propòsit d’esmena? Des del meu punt de vista simple maquillatge polític...
Me costa molt creure que el PP vulgui ara dialogar amb els interlocutors de Catalunya quan han estat durant molts anys trencant ponts i parlant només amb els membres del seu partit quan visitaven el nostre país.
El que van fer l’any 2006 ho tornarien a fer si es donessin les mateixes circumstàncies. I el que van estat fent durant els anys de govern, també ho tornarien a fer si tinguessin la majoria absoluta que els ciutadans els hi ha negat.
Els records, però sobre tot les hemeroteques solen jugar molt males passades als mentiders i incoherents. Durant l’època d’Aznar la situació va ser a l’inrevés: durant la primera legislatura no va tenir majoria absoluta i va haver de pactar amb CiU (que venia de no aprovar els pressupostos al PSOE) i a la segona, quan la va tenir, va mostrar la seva cara més dura (podeu interpretar-ho de la manera que més us plagui) i, per exemple, ens van involucrar en una guerra il·legal: la d’Iraq.
L’anticatalanisme visceral i militant els hi sol donar vots a l’Espanya profunda, però no només al PP (a Extremadura per exemple al PSOE sempre els hi ha funcionat) Un clar exemple el vam tenir al País Valencià (i perdoneu-me els amics valencians per posar-vos al mateix sac) on la fòbia a Catalunya (i al català) va arribar a quotes desmesurades. Una situació molt difícil d’entendre entre dues comunitats que han compartit una gran part de la seva història.
Malgrat tota aquesta situació de maquillatge polític (que ha portat a la vicepresidenta fins i tot a obrir una oficina a Barcelona), el PP té el seu contrapès per la seva ala més dreta en el cavaller de les tenebres que no és un altre que Josemaría Aznar.
En unes declaracions també d’ahir, el funest expresident va dir que el seu partit estava acomplexat i actuava tèbiament amb Catalunya. Què faria Aznar, ens envairia amb tancs? O ens bombardejaria amb la Condor fins exterminar-nos?
Evidentment també es pot fer de forma molt més subtil, tal com ho volia fer l’exministre Wert amb la controvertida LOMCE: Tenemos que españolizar a los niños catalanes... (va soltar al Congrés)
Però si es deroga alguna llei és perquè el PP perd la votació i encara així, utilitza tots els mecanismes legals que té el govern per a no complir el mandat parlamentari.
Menos lobos, Caperucita...

dissabte, 27 d’agost del 2016

DIARI DE L'AGOST. DIA 17

Consolat espanyol de Toulouse. 
SOBRE LA LLIBERTAT DE LA DONA
I ha coses que me trauen de polleguera. Suposo que coneixeu la polèmica sobre l’anomenat burkini.
A la platja dels Anglesos de Niça (on fa poc hi va haver l’atemptat terrorista amb el camió), dos agents de la policia van fer treure elbirkini a una dona musulmana que estava estirada sobre l’arena. Tal com deia una dona francesa avui al Periódico, s’ha de ser francès per a entendreu, hi ha molta por...
Però també hi ha una cosa que es diu respecte, una altra que es diu humiliació i una més que es diu dignitat. El que haurien hagut de fer la parella de policies és portar a la dona musulmana a un lloc adequat i allí davant de dones policia fer-li treure la roba, però mai a la vista de tothom.
Però encara hi ha una cosa que m’indigna (no sabria dir si més o menys que la que acaba d’exposar) i és que Aheda Zanetti, la dona que va inventar el burkini digui que ho va fer per a que les dones musulmanes tinguin més llibertat, no per a treure-se-la.
Des del meu punt de vista el concepte de llibertat és el dret més gran que pot tenir un ser humà. Està clar que ningú té una llibertat completa ja que la llei, les normes i els costums la solen limitar i de vegades molt.
La dona, ja sigui musulmana u occidental, no és lliure sinó pot fer el que vulgui, sense que el marit o el seu cap religiós li digui allò que ha de fer perquè és bo i allò que no ha de fer perquè és dolent.
Per molt que es digui que cobrir el cap de la dona amb qualsevol peça de roba de les que s’usen pels diferents països islàmics és per respecte a Alà, des del meu punt de vista ho veig més com una imposició que com un acte voluntari de la pròpia dona.
Conec a algunes dones musulmanes. Algunes casades, les altres solteres o divorciades i me’n he adonat que totes aquelles que poden anar sense mocador al cap, ho solen fer. Per alguna cosa serà, no?
Quan per a que facis alguna cosa té donen mil i un raonaments i es mostren intransigents a les opinions dels altres, desconfia, el que estan fent és imposar.
Per tant, de llibertat, res de res.  

EL PALAUET DE WERT
Aquests dies s’està parlant molt de les residències de Wert i de l’ambaixador espanyol a París. Del que costa el seu manteniment i fins i tot si l’empresa encarregada de tenir al dia el jardí pertany a l’àmbit independentista català.
No entraré a valorar això de l’empresa de jardineria, però si de com són les ambaixades o senzillament els consolats.
Quan mon fill Albert va estar d’Erasmus a Croàcia va ser rebut, juntament amb la resta d’eràsmus espanyols per l’ambaixador a Zagreb. Va quedar impressionat de la magnitud de l’ambaixada, amb un gran saló amb molts de sofàs... Tants que tots el integrants del grup van poder-hi seure.
Fa unes setmanes, explicant el meu viatge al país del càtars, vaig parlar de Toulouse i de la meva visita al Consolat espanyol per a saludar a la seva cancellera Maria Llanos Geira amb qui havia estat company de treball durant uns anys. Durant la visita al Consolat me va cridar l’atenció l’edifici contigu i li vaig preguntar que era. La residència del cònsol, me va dir. Un edifici més gran i molt més luxós que el propi consolat.

LA GILIPOLLES DE LA SETMANA
De tot el que he llegit i he vist durant la setmana, la gilipollada ue més m’ha cridat l’atenció ha estat el comentari que va fer una (és igual qui) a una piulada de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
A la piulada, Ada Colau mostrava tota la solidaritat de la ciutat de Barcelona i donava el condol als italians pel terratrèmol que hi va haver el passat dimecres. I ho feia en italià. Ignoro si l’alcaldessa sap italià o simplement algú li va traduir el text.
La persona que li va contestar li va recriminar que només escrigués en català per als independentistes.
Aquí més que mai hauríem de dir allò de: Què atrevida que és la ignorància!

dijous, 26 de febrer del 2015

ESCOLA D’INTEGRISME

La reforma educativa del Ministre Wert significa un retrocés a èpoques predemocràtiques.
Instaurar la religió catòlica i deixa de costat les altres confessions (sembla ser que exceptuant la jueva pels seus lligams amb el catolicisme), pot arribar a ser, des del meu punt de vista anticonstitucional. Si la Constitució declara l’Estat Espanyol com aconfessional, difícilment té cabuda una legislació que va prevaldre la doctrina catòlica en detriment a la resta, fins i tot la resta de les cristianes. Però la cirereta del pastís de Wert és la introducció de l’oració tal i com fèiem de petits a l’escola franquista.  
Per aquell que no va viure durant aquella època, li explicaré que al darrere de la cadira del mestre y a una certa altura, es col·locava un Santcrist flanquejat pels retrats de Franco (el dictador cap de l’Estat) i Jose Antonio Primo de Rivera (l’ideòleg del feixisme a Espanya i que era considerat el màrtir del règim) També hi solia haver el un quadre amb la imatge de la Immaculada Concepció. Resar i cantar els himnes que agradaven al règim era una pràctica habitual, sobre tot el dia que el mossèn venia a escola o els dissabtes pel matí, quan agafadets de la ma (sempre xiquets amb xiquets i xiquetes amb xiquetes, no sé encara com no ens varem tornar tots homosexuals) anàvem a l’església per a escoltar les explicacions del capellà. Rebanyito li dèiem. El capellà solia rifar entre els assistents unes revistes que sempre solien tocar als mateixos. A mi no me’n va tocar mai cap, per la qual cosa, difícilment puc parlar del seu contingut, però crec que pornogràfiques ho no eren...
A sobre, el contingut temàtic de la matèria de religió serà potestat de la pròpia Església Catòlica (imagino que de la Conferència Episcopal) i saben com és la del nostre país, et donen ganes de començar a córrer perquè igual el que vagi a sortir del tot plegat, és una escola d’integrisme... Catòlic, però integrisme a la fi, o es que es penseu que la religió catòlica no pot arribar a ser integrista?
Acabaré amb unes frases que he llegit al Periódico d’avui:

-Aquesta assignatura no hauria d’existir, ni tampoc l’alternativa. Son un greuge per a l’escola pública. Pere Farriol, portaveu de FAPAES.
-És una involució, un retorn a l’escola franquista en la línia de l’extrema dreta de Rouco Varela. Alex Castillo, president de FAPAES.
-El currículum xoca frontalment amb moltes de les coses que s’estudien a ciències o filosofia. Montse Ros, CC.OO.
-L’assignatura vol adoctrinar i no educar. El que s’avalua és la fe dels alumnes. Anna E Sánchez, USTEC.

Crec que queda prou clar.