Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de maig del 2023

LA PROVA DEL COTÓ

Els més grans segur que ho recordareu: ¡El algodón no engaña! -Ens deia la publicitat de Mr. Proper, posteriorment Don Limpio, que és el mateix però traduït a l’idioma de l’imperio...-. Si voleu saber si una cosa funciona bé només cal fer-li la ‘prova del cotó’... Si la passa és que tot està en ordre, sinó potser replantejar-se com trobar-hi una solució més adient. Ara ho entendreu. Em vull referir a situacions relacionades amb la circulació d’Amposta i, evidentment, estava parlant metafòricament. Son temes vells, poc recurrents, alguns ja tractats amb anterioritat, però veig que el temps va passant inexorablement i ningú li posa ‘fil a l’agulla’ (com també és diu metafòricament). Mireu, fa uns dies vaig tenir una conversa amb un veí de la meva escala. La conversa va ser cordial però no exempta d’una petita dosi de tensió per part del meu interlocutor. Es queixava de que tot i tenir una plaça d’aparcament per a discapacitats davant de casa algun dia no hi podia aparcar... I no és que la plaça estigués ocupada per un altre vehicle, sinó que perquè el cotxes aparcats al davant i al darrere no li deixaven prou espai per a maniobrar. El meu interlocutor sabia perfectament que un d’aquests dies la punta del meu cotxe passava mig pam la ratlla que delimita se seva plaça. Quan vaig aparcar vaig ser conscient de la situació en que el deixava, però era això o donar voltes i buscar un aparcament per les rodalies ja que el lloc que m’havia deixat el cotxe del darrere també era molt just i el mateix li passava a aquest ja que encara un altre vehicle li entrava el morro al començament de la zona delimitada per aparcar. Era aquest últim el que estava ‘totalment’ mal aparcat i el seu propietari ho sabia perfectament i per això envaïa la zona d’aparcaments per mirar de que el seu cotxe sortís el menys possible al bell mig del carrer. Aquesta última situació, la de deixar els cotxes aparcats als llocs on ‘teòricament’ està prohibit estacionar (illetes pintades, cantonades on s’impedeix la bona visibilitat dels vehicles que van circulant, passos de vianants, guals, etc.) és una situació massa comuna a la nostra ciutat i sembla que compta amb la complaença de la policia municipal a tenor de les poques multes que es posen. I com sé jo que posen poques multes -potser que us preguntareu?-. Perquè si es multessin no es veurien sempre el mateixos cotxes deixats (que no aparcats) als mateixos llocs. ‘Gat escaldat en aigua tèbia en té prou’. Tal com heu vist a les pel·lícules americanes tots els matins la policia local es reuneixen a una sala on s’hi fa l’anomenat ‘briefing’ que no és res més que una reunió de treball dirigida pel comandament de més alt rang. Allí es plantegen les estratègies i urgències si es dona el cas. El tema de la circulació no deu de ser prioritari per a la nostra policia perquè passen els anys i també els alcaldes i tot continua igual. Perquè una cosa us he de dir per aquells que ho desconeixeu. Tots els cossos uniformats tenen els seus caps i comandaments i també, es clar, la policia. La policia municipal té un cap diguem-li tècnic que en el cas d’Amposta té el grau d’inspector, però també un cap polític que està a dalt de tot de l’organigrama policial. Aquest cap no és un altre que l’alcalde de cada municipi que disposi de la seva pròpia policia. Sovint em pregunto qui dona les ordres sobre si s’ha de multar o no i en quins casos. ¿Es prioritzen més els interessos polítics (o sigui el que cregui l’alcalde que el perjudicarà menys electoralment) o els tècnics? Jo em decanto per la primera opció. Pel que sembla, l’alcalde prefereix que dos veïns pugui discutir puntualment per un problema d’aparcament o tal vegada per un accident lleu abans que voler solucionar un tema per a mi tan prioritari con és el de la circulació de la nostra ciutat que, sense cap mena de dubte, de fer-se ‘prova del cotó’ no la passaria.

dissabte, 6 d’agost del 2022

CONTROVÈRSIA

La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials. Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5. Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’. Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa. Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.
Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.

dissabte, 4 de gener del 2020

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.
Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.
Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   
No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.
Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.
És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.
La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.
El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.
Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 
Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...
La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

dijous, 13 de juny del 2019

DES DE DINS I DES DE FORA


2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.
Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.
En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.
El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.
ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.
ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.
Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.
De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.
Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...
El desenllaç: dissabte.     

dijous, 26 de juliol del 2018

MASSALIÓ/MAZALEÓN


Us sona la població de Massalió/Mazaleón? No? Sí? Potser has anat fins allí per a fer-te un vestit a mida? Jo he de reconèixer que no hi he estat mai, tot i que moltes vegades he passat per Maella i he vist el senyal que indica el poble.
I és que Massalió (comarca del Matarranya, província de Terol) és una població molt coneguda perquè allí fan vestits per a home a mida i es clar, quan una filla o un fill s’ha de casar, sol ser força habitual desplaçar-se fins allí per a que te’l facin.
Precisament d’aquest poblet de poc més de 500 habitants, un dia (imagino que per allà els anys 60) va marxar un senyor de cognom Mingote buscant una feina que li permetis viure millor. Tal vegada va ser el destí qui el va portar fins a Parets del Vallès. El cert és que va ser allí on va trobar feina i on va fixar la seva residència.
El Sr. Mingote va entrar a treballar de mecànic a la casa Derbi de Mollet del Vallès i com que era molt bo en la seva feina va arribar a mecànic de l’equip de competició sent-ho del gran campió Angel Nieto.
Sergi Mingote és fill d’aquell senyor que un dia va marxar de Massalió. I qui és Sergi Mingote us preguntareu? Un crack de l’esport! Però com que no juga al futbol, ni a bàsquet ni tampoc motociclisme, no és massa conegut del gran públic.
La primera referència que vaig tenir de Sergi Mingote va ser la primera vegada que va pujar a l’Everest. I si hi va haver una primera vegada és que també n’hi va haver una segona.
Vaig veure fotografies de Sergi Mingote a l’Índia i el Nepal a la revista Treball de la UGT de Catalunya, ja que Sergi estava afiliat a aquest sindicat. Sempre recordaré la foto d’un santó indi subjectant una pancarta del sindicat. Una vegada Sergi Mingote va arribar al cim de la muntanya més alta del món, va desplegar la senyera i la bandera de la UGT.
Tal com he dit abans, Sergi va tornar a pujar l’Everest una segona vegada... Però no serà la darrera.
Sergi Mingote va ser l’alcalde de Parets del Vallès pel PSC entre l’11 de juny de 2011 i el 2 de juny passat, dia en que el va rellevar el seu company Francesc Juzgado.
Quan va prendre possessió del càrrec, Sergi ja va dir que no era partidari d’estar-s’hi molt de temps i així ha estat, no ha arribat a acabar la segona legislatura.
I ho va deixar perquè necessitava nous reptes. I un d’aquest reptes és aconseguir el rècord Guinness escalant els 3 pics més alts del món sense oxigen: el K-2, el Kangchenjunga i, per suposat, l’Everest.
De moment ja ne porta assolits dos.
Tot i que Sergi Mingote va néixer lluny del poble de son pare, no estaria de més que a Massalió el fessin fill adoptiu de la població. Una persona com ell se mereix tot tipus de reconeixements!  


MÉS INFORMACIÓ:


dissabte, 14 de juliol del 2018

EL MILLOR ALCALDE


El Rei Carles III (també Borbó) està considerat el millor alcalde de Madrid. Però a totes les ciutats i pobles hi ha hagut bons alcaldes. Alcaldes que han treballat molt per a millorar sensiblement el seu municipi.
L’altre dia vaig seguir amb interès un debat sorgit arran de la publicació d’una informació periodística. El titular d’aquesta informació era el següent: L’exalcalde d’Amposta,Manel Ferré, anirà a judici per malversació.
A partir d’aquí opinions contraposades. Fins i tot van acusar la publicació de parcial per haver difós la notícia...
Una notícia és simplement la publicació d’alguna cosa que ha passat o, com en aquest cas, que acabarà passat (tot i que jo penso que al final no hi haurà judici) Sigui rellevant (com ho sol ser la majoria de les vegades) o intranscendent. Però quan un mitjà de comunicació se’n fa ressò adquireix la categoria de notícia.
No difondre una notícia o fer-ne una versió esbiaixada de la mateixa és censura o desinformació, tal com sovint han practicat, sobre tot, aquells mitjans controlats per les institucions (Canal 9 a València, Tele Madrid, TVE i també, en el seu dia, la Revista Amposta)
Vull recordar que la Revista Amposta va ser posada com a exemple de publicació parcial en un article que va publicar fa anys (si la memòria no me falla) el diari el País.  
Al controvertit debat hi van haver opinions favorables als alcaldes Roig i Ferré, de qui se va arribar a dir que ja l’havien condemnat abans de celebrar el judici.
Roig i Ferré van ser dos excel·lents alcaldes d’Amposta. Vam omplir la ciutat de infraestructures necessàries. Durant el darrer mandat de Roig, Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i en el primer de Ferré se va iniciar la festa del Mercat a la Plaça que, després de 10 edicions, és l’orgull de totes les ampostines i ampostins... Però també van tenir els seus punts febles. El de Roig va ser, sobre tot, la manca de suport i l’enfrontament que va tenir amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el de Ferré les causes judicials obertes i que, passi el que passi, no acabaran el 30 de juliol (data prevista per al judici), ja que després , presumiblement, s’hauran de jutjar les irregularitats trobades a l’Hospital Comarcal del que Ferré n’era el president del consell d’administració, així com també pel xalet il·legal que se va construir a la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
Ja sé que la memòria és molt feble, però l’alcalde Roig també va haver de comparèixer davant la justícia. Devia ser sobre l’any 1995 i se’l va acusar de fer ús d’informació privilegiada referent a la compra de diversos solars a la zona de Valletes. El jutge però el va absoldre al considerar que els delictes ja havien prescrit, però li va donar una bona estirada d’orelles.
Roig però, fen gala de la seva arrogància, va sortir traient pit i presumint de que no sé l’havia condemnat.
D’aquella època és l’acudit gràfic que va aparèixer publicat al efímer Nou Diari i que acompanya el present escrit, i tal com diu, la dona del Cèsar, a part de sembla honrada, també ho ha de ser.
Però encara guardo un altre acudit (tot i que no l’he pogut trobar) En aquell apareix un jutge preguntant-li a Roig què tenia que veure el seu cunyat... El cunyat de Roig segur que no tenia res a veure, però d’aquella època és la imputació de Jaume Roma que va ser conseller de la Generalitat entre el 21 de novembre de 1994 i el 12 de juny de 1995 i que va haver de dimitir per tràfic d’influències i on sembla que, en aquest cas sí, estava relacionat un cunyat del conseller. 
  

MÉS INFORMACIÓ: 








dilluns, 23 de gener del 2017

L’AMPOSTA QUE NO CANVIA


John Fitzgerald Kennedy, un dels polítics més carismàtics i influents del segle XX va dir adreçant-se al seu poble:

-No preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica.

Aquesta frase és pot extrapolar a totes les nacions, a tots els pobles i per extensió a tots els ciutadans.

Sovint veig conformisme per tot arreu, com si les coses no anessin amb ells, com si els problemes dels ciutadans s’arreglessin sols, sense caler fer res. Després ens estranyem de que Rajoy no faci res... Si està reflectint el caràcter d’una gran part dels espanyols... (inclosos els catalans)
Però el més trist de tot és que, damunt, fem culpables a aquells que miren per solucionar els problemes del col·lectiu i no volen entendre que si s’aconsegueix millorar alguna cosa, ells també acabaran beneficiant-se. Les conductes incíviques i intolerants solen estar a l’ordre del dia. Dos exemples:

-Com sabeu, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! continua tallant setmanalment l’N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, però també lluitar per l’anta sinistralitat de la nacional que creua el nostre territori. El temps màxim dels talls ha estat de 40 minuts. Els veïns que acudeixen al tall ho fan de forma desinteressada i no hi treuen cap benefici personal. Tot i això, de tant en tant es produeixen queixes d’alguns usuaris als que els hi és imprescindible passar per allí en aquell precís moment i no poden esperar-se uns pocs minuts.

-Un exemple prou semblant el vaig viure el dia 31 de desembre, mentre s’estava fent la cursa solidària de Sant Silvestre. Un cotxe que baixava per l’avinguda de Catalunya es va haver d’esperar per a deixar passar els participants que venien pel carrer Amèrica. Com portava pressa, no es va poder esperar i en sortir esperitat, va estar a punt d’emportar-se’n a un per davant.  

Per tant, considero, que quan algú m’ataca a les xarxes socials dient-me coses com cansino o sinó tinc d’altra feina que publicar fotos sobre consultes incíviques, que si sóc un polític frustat, etc. quan publico fotos normalment relacionades amb la circulació i la brossa, entenc que només sóc un més dels pocs tontos que volem canviar el món per a millor.
Com que tinc una manera de pensar i, per moltes crítiques que pugui rebre no crec que aconsegueixi ningú que la canviï, hi ha actituds de determinades persones que me grinyolen (què voleu que us digui?) i no puc entendre com a algú pot arribar a cansar-se de veure fotos meves publicades per les xarxes socials que només pretenen consciencia als meus conciutadans de la situació d’Amposta i no els cansi veure les illes de contenidors amb bosses de brossa pel terra i tota mena de deixalles. O com sé poden justificar actituds intolerants de molts de conductors que deixen el seu cotxe allà on els hi dóna la gana (literalment) sense que els hi passi pel cap ni per un moment que amb la seva actitud poden estar perjudicant als altres, sobre tot a aquells més febles socialment parlant (persones amb problemes de mobilitat, xiquets i resta de vianants)
També me’n he adonat de que alguns, amb la seva actitud, pretenen que no es visualitzin els problemes que té Amposta. Si no surten a les xarxes socials, no existeixen... Si aconsegueixen desactivar-me semblarà que tot millora de sobte. Fins i tot m’han arribar a suggerir que fotografiés aquelles coses que es fan bé... Fer bé les coses no hauria de ser l’excepció, sinó la norma i l’objectiu de tothom.  
Ja sabeu que l’apartat de denúncia que publico diàriament a la Via Augusta, es diu, després d’haver canviat un parell de vegades de nom, Lo poble que volem. I el títol, desgraciadament, me dóna la raó tots els dies. Mentre hi hagi gent que trobi cansino el que faig, justifiqui allò que, al menys des del meu punt de vista és injustificable o que posin el nivell de tolerància precisament en els seus propis actes, Amposta no canviarà, com no ha canviat des de fa dècades... Tot i el canvi d’estil de l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant (o al menys això és el que vull creure...)
Per tant, si realment vols que Amposta canviï, posa’t les piles i fes alguna cosa que no sigui voler matar el missatger. De palmeros ja n’hem tingut prou durant els diferents governs de CiU.  

dissabte, 12 de març del 2016

‘LA RANA’ DEL PRESIDENT

De Faro. 
Albert Ballesta, el dimitit alcalde de Girona, li va sortir rana al President Puigdemont. Mai un polític havia acumulat tants despropòsits com Ballesta i, segurament, mai cap grup municipal ho havia fet tant malament a l’hora de buscar un candidat per a l’alcaldia d’un municipi, encara que substituís a l’alcalde escollit després de les eleccions municipals.
El pas per la política activa de Ballesta es pot comparar amb el pas de José Antonio Camacho per la banqueta del Madrid. Dues vegades va intentar el Madrid que Camacho dirigís el primer equip: la primera va dimitir abans de començar i la segona després del tercer partit. Segurament se’n va adonar a temps que el seu caràcter no era compatible amb el dels directius de l’entitat. Però no ho va fer per diners... En canvi, Albert Ballesta si que ha marxat pels diners. Volia cobrar més de Puigdemont i els altres grups del consistori no ho van aprovar.  
Després d’afirmar que no estava en política per diners, ja que professionalment en guanyava més, ha arribat la gran espantada.
El ja exalcalde de Girona ha estat dels pocs alcaldes que s’ha fet mereixedor de la meva atenció. Evidentment al llarg de la meva trajectòria d’opinador, he parlat (sovint extensament) d’alcaldes com Rojo y GualdoManolito (tots dos d’Amposta) o Ferran Bel de Tortosa. Però mai m’havia cridat l’atenció un alcalde de l’altra punta de Catalunya. Ballesta ha estat el primer.
No sé si sortir al meu blog és un honor o un deshonor. Suposo que mentre per a uns serà un honor, en canvi per a d’altres, aquells als qui critico per les seves actituds dèspotes i autoritàries, no ho serà. Però ja sabeu allò de: a qui li piqui que es rasquí...
El setmanari el Triangle feia un repàs de la trajectòria de Ballesta per la política local de Girona. Una curta però intensa etapa de la que segurament la gent se’n recordarà temps i que per cap motiu voldrien que es repetís.
Albert Ballesta va arribar a l’alcaldia de Girona substituint Carles Puigdemont, després que aquest fos ungit per Arturo Mas per a ser el seu substitut davant de la Presidència de la Generalitat, el famós pas al costat de Mas degut a les pressions de les CUP per a desencallar les negociacions per a investir el nou president català.  
El nou alcalde de Girona s’havia presentat a les eleccions al lloc 19 de la candidatura de CiU, per tant, després de la renuncia de Puigdemont, per a investir-lo alcalde, calia primer la renuncia d’aquells que l’havien precedit a la llista, la qual cosa, pel que sembla, no va ser fàcil ja que alguns eren d’Unió i com sabeu, darrerament les relacions entre CDC i UDC no són bones.
Després d’una esperpèntica presa de possessió que va haver de repetir perquè ni va prometre ni va jurar el càrrec, va voler pactar amb els grups del consistori més allunyats ideològicament d’allò que representa CDC un nou cartipàs municipal amb una finalitat molt concreta: apujar-se el sou. Els grups que es van avenir a pactar van ser el PP i C’s; en canvi ni el grup d’ERC (socis de govern a la Generalitat), ni el PSC ni les CUP van voler-hi pactar i avalar així les pretensions econòmiques de Ballesta. Abans del ple C’s va anunciar que tampoc li donaria suport i per tant,  l’exalcalde no va aconseguir el seu màxim objectiu posar-se un sou de més 75.000€/any.
Vaig dir a l’altre escrit que els grups de l’oposició s’havien d’estar fregant les mans en veure tots els despropòsits comesos. Normalment quan passen coses així acaben passant factura. La dimissió de Ballesta només ha fet créixer la mala imatge de CDC a la ciutat. Veurem si la que molt probablement serà la nova alcaldessa Marta Madrenas serà capaç de redreçar la situació.  
Si jo estigués a la pell de Puigdemont estaria molt emprenyat pel comportament d’un individu així. Però com que no hi estic, me’n alegro quan a CDC els hi passen coses així, ja que demostren la veritable cara de la formació.   

divendres, 17 d’octubre del 2014

ELS REGIDORS D’AMPOSTA NO DONEN BON EXEMPLE

Fa una estona, mentre passejava a la meva gosseta Electra, he vist a un regidor de l’equip de govern d’Amposta amb el seu BMW fent una infracció de trànsit. Ha creuat l’avinguda de Catalunya pel pas obert que hi ha a l’alçada del carrer Velázquez, un lloc on poden girar a la esquerra els que baixen, però que, en teoria, no es pot fer en sentit contrari. Dic en teoria perquè a la pràctica cadascú fa el que vol i no fa gaire ho he pogut comprovar.
Com que si a un regidor de l’equip de govern li posen una multa, després lo sinyó ancalde els hi traurà, no tenen cap problema de fer els que els hi rota...

Com diu els regidor Paz, seran tot els honrats que vulguin, però no donen bon exemple.    


divendres, 22 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 22

Alejandro Sanz. Si esteu pensant que us parlaré del cantant, ho heu ben endevinat! Però del cantant de jotes ampostí, no del madrileny que canta temes melòdics i que ha guanyat diversos premis. De fet, hauria d’haver dit Candret lo Cantador i potser així hauria quedat molt més clar.
Candret (germà d’Emilio, company de classe de mon fill gran) s’ha quedat ben descansat criticant a Manel Ferré, lo sinyó ancalde d’Amposta des del seu Facebook. Tant que des de l’ajuntament l’han cridat a consultes com si d’un ambaixador es tractés. Segurament acudirà a parlar amb l’hereu de l’amo amb la intenció de ratificar tot allò que li ha dit en públic.
Aquest fet em recorda molt a un episodi que vaig viure jo ja fa un grapat d’anys. Tants que ens hem de remuntar al segle passat (1999) Al poc de renovar l’ajuntament (aquell mateix any hi van haver eleccions municipals), vaig escoltar que es volia modificar el pla de circulació que tot just s’havia aprovat a les acaballes de l’anterior legislatura.
Innocent de mi, vaig fer dirigir una carta al l’alcalde de l’època (Juan María Rojo i Gualdo) amb la pretensió de que es publiqués a la Revista Amposta (l’òrgan oficial de Convergència) Cal reconèixer però que la meva carta tenia molt més estil que les parrafades que ha deixat Candret a la seva cronologia. Però encara així li deixava anar unes quantes andanades d’aquelles que, sense insultar a ningú, deixen prou clar que el to de l’escrit no es precisament amistós.
Per exemple insinuava la relació d’amistat que segurament hi havia entre el propi alcalde i un tal Ole Torson, l’ideòleg del pla de circulació d’Amposta. Aquest senyor (d’origen bàltic, com el seu nom indica) va treballar de tècnic de mobilitat durant els governs de Jordi Pujol.
Tal com ara s’ha fet amb Candret, a mi també se’m va cridar a consultes. Un dia vaig rebre una carta de l’ajuntament on se’m deia que l’alcalde volia parlar amb mi. Vaig trucar i em van donar cita. Després de fer-me esperar més de mitja hora, finalment em va fer passar al seu despatx. No em va deixar parlar fins al final quan ja m’havia dit tot el que havia de dir-me. Va ser una reprimenda en tota l’extensió de la paraula. També, vaig suposar, va voler coneixem per a calibrar si jo podria arribar a ser un rival polític. Vaig sortir d’allí mig atordit sense tenir clar sobre que era el que havia passat. Poc a poc, mentre em refeia vaig entendre la situació i el rebot posterior que vaig prendre amb ell i tota la seva família política, encara em dura.
Per cert, la carta es va publicar al cap de 9 mesos de ser remesa (tant com un part d’humà) després d’haver enviat escrits al Tribunal Constitucional primer i al Defensor del Pueblo, posteriorment.
En temo que Candret tindrà la mateixa sort que jo.


(Al final d’aquest escrit podreu llegir els comentaris que Candret ha anat deixat a la seva cronologia de Facebook)


Borreguers. Quan jo era menut, al tren se’l solia conèixer amb el sobre nom del borreguero. Durat tots aquests anys han canviat molt poques coses, possiblement dir-ho en català i poc més, ja que els trens solen arribar en retards tal com ja passava fa 40 o 50 anys.
Sense anar més lluny, el passat dimecres varem tornar a Barcelona. El tren que surt de l’Aldea a les 11 (oficialment les 10:59), ja va arribar a les 11:50. Com aquell que diu, una hora de retard. Primer el van anunciar (es veu que l’anuncien només sortir de Tortosa), però en arribar prop de Campredó, una avaria el va fer tornar a Tortosa.
Per la tarda, el tren que surt de l’estació de França a les 19:18 va sortir puntualment, però va arribar a l’aldea amb 18 minuts de retard.
Ni abans que la gestió depenia del govern central ni ara que depèn de la Generalitat, a les Terres de l’Ebre seguim patint els mateixos problemes endèmics que hem patit al llarg de la nostra història. Molt parlar de la millora que ha suposat Rodalies de Catalunya, però a la practica aqueta millora només és efectiva a partir de Cambrils.
Les Terres de l’Ebre seguim oblidades de la ma de Déu... Una realitat contrastable i irrefutable.

CiU, tant de criticar les inversions que van fer els governs tripartits, els ebrencs hem de donar gràcies, ja que de no haver estat així, encara ens hauríem desenganyat més de la locomotora Barcelona. 


Alejandro Sanz Morant (20 d'agost) 

Tinc la sort de voltar mes que un yo-yó i vos puc assegurar que veig pobles on la gent adora,defenssa i venera al seu alcalde.Pobles petits,es clar,on hi ha molt per fer i poc per a robar.
M‘agradaria sentirme orgullós del meu alcalde,un tio xulo,en los collons ben posats,involucrat amb les families necessitades,que se trenqués los cuernos per a abaratir ni que fós lo preu del pà.Que no me prométigue rés però que hem dóne al poble resultats (no, més bous).
Me presentaré per a a les properes eleccions ja que jo també tinc ànssies de poder i nomes me preocupo per mi(requisit indispenssable per a ser alcalde d‘Amposta)
Me tens fart Manué!!!! Ancara no acaves?



Collons quina liada s'ha fotut en la publicació d'esta tarde.jo no sóc ningú ni me penso ser ningú.Crec que potser he parlaten massa claretat i inclús potser que haigue molestat i bastant.No era la meua intenció provocar-li una mala tarde,i sé que mai més li resultaré simpàtic ni li farà cap goig sentir-me cantar rés ni fer cap gracieta d'estes meues que me dónen de menjar.Si el que he fet està mal fet,m'agradaria que algú m'ho expliqués.I si està ben fet,ja heu vist com se fà.



He rebut una trucada de l‘alcaldia i demà hem reuniré amb l‘alcalde.
Si que ha pegat castanyot la publicació...Estaré encantat de sentir la seua explicació.I li agraixo l‘oportunitat d‘expresar-me.


(Continuarà... O no)  
              

dijous, 21 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 21

Sobre les obres del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament. Aquest matí he vist un missatge de la periodista Sofia Cabanes demanant-me poder publicar una foto meva a l’aguaita.cat sobre les pancartes que hi ha a una majoria de els cases d’aquella zona. Evidentment li he donat el meu consentiment. No recordo que mai m’hagi negat a que algú publiqui una foto meva i m’afalaga veure-la publicada. No obstant, de vegades no sé m’ha demanat permís i, fins i tot hi ha qui n’ha penjat i en cap moment s’ha mencionat l’autoria.
Els que em segui sabeu que dimarts vaig publicar unes fotos sobre l’imminent començament de les obres. La notícia d’avui és que ja han començat. Aquest mateix matí he anat a l’ajuntament a recollir un paper i he pogut comprovar com, efectivament, impedien que s’aparqués sobre la vorera dreta (en el sentit de la circulació dels cotxes)
Després m’he aturat a parlar amb una persona que regenta un establiment comercial mentre una noia jove estava prenent unes imatges. Li he preguntat de quin mitjà de comunicació era i m’ha respost que de Canal 21.
La persona amb qui parlava m’ha explicat que els veïns de la zona han mantingut 6 reunions amb l’alcalde i que ella només va poder acudir a dos, ja que no sé la convocava (m’imagino que perquè no consta empadronada allí, encara que faci anys i panys que tingui, com he dit, un local comercial)
De tot el que m’ha explicat, una cosa m’ha cridat l’atenció especialment. Les obres havien de començar la segona quinzena de juliol però es van trobar amb una forta oposició: per una part mossèn Ramon, el rector de la parròquia de l’Assumpció i que va dir que volia que aquest any el 15 d’agost, es fes allí (com sempre es fa) la tradicional ofrena a la Mare de Déu de l’Assumpció, la patrona d’Amposta. I per l’altra de les dues societats musicals (la Lira i la Filha) que també s’haurien negat a fer el tradicional concert de bandes a un altre lloc que no fos la plaça de l’Ajuntament.
De totes formes, si com es diu, finalment, es posa una font al bell mig de la plaça, aquest any ha estat el darrer en que el concert s’ha fet en aquest emblemàtic lloc.
Si llegiu l’Aguaita veureu com l’alcalde diu que s’ha aconseguit un ampli consens amb la majoria dels veïns. Permeteu-me que ho dubte. Si per a ell consens és el que feia amb els grups de l’oposició (parlo dels anys que vaig estar a l’ajuntament de regidor), segurament que sí, però ja us ho dic, té el concepte equivocat. Al que ell fa, jo li dic imposició.        


La Justícia, justa? Quantes sentències judicials us han semblat injustes? Si ens poséssim a recordar, segur que en faríem una llarga llista. Només un parell d’exemples: la sentència del TC sobre l’Estatut o la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón.
Si finalment es jutja a Jordi Pujol, podria arribar a passar que també se’l declarés no culpable, una sentència similar a quan se’l va absoldre pel cas Banca Catalana.
De fet hi ha mota gent que és escèptica i que creu que, finalment, no passarà res, igual com tampoc els hi passa res a la majoria del que han ocupat càrrecs importants, ja siguin del PP, de CiU o del PSOE.  
I per què podria passar això? Senzillament per que es podrien trobar defectes de forma, com per exemple el que, desesperadament, està buscant el clan Pujol per Andorra: trobar a l’empleat de banca que, suposadament, va filtrar les dades al diari el Mundo que és el mitjà que anava a treure tota la informació sobre la fortuna dels Pujol a Andorra.

+ Pujol. A hores d’ara encara no és segur que Jordi Pujol acabi compareixent al Parlament per a donar explicacions sobre la confessió que va fer l’any passat. Una confessió per cert (ara ho sabem) que la va fer per dos motius: el primer per avançar-se al que s’anava a publicar i el segon per a guanyar temps i preparar la seva defensa (i la de la seva família) per mirar de sortir-se’n ben parat de tot aquest enrenou.

Si finalment Pujol no acudeix al Parlament, una institució que el va escollir President de la Generalitat fins a 5 vegades, serà, ni més ni menys que menysprear els ciutadans de Catalunya, al menys d’aquells que mai hem cregut que Pujol fos el que aparentava ser (deixem-ho així)  

dijous, 19 de juliol del 2012

TREBALLAR PER AMPOSTA

Per què serà que quan l’oposició d’Amposta treu algun drap brut de l’equip de govern, sempre se’ls hi demana que “treballin per Amposta”?
Com passa a Catalunya, Convergència d’Amposta ha arribat a assumir tant el seu rol que s’identifiquen amb la ciutat. Per a que m’entengueu: Convergència és Amposta i tota la resta no.
Al “sinyó ancalde” li ha sortit un bon marró: el lloguer desmesurat del centre e rehabilitació.  I quan una persona té un marró, és del tot lògic que miri de defensar-se, però innecessari que per a fer-ho, desqualifiqui als seus rivals polítics. Qui actua així pot demostrar dues coses: o que el càrrec li ve gran o que s’ha convertit en un petit cacic (o tal vegada totes dues coses)
El “sinyó ancalde” afirma que el portaveu dels socialistes (que va ser qui ho va destapar i, per tant, és el blanc de tota la seva ira) formava part del consell d’Administració de l’Hospital Comarcal i com a tal havia de conèixer la situació.
Però segons sembla, l’ocultisme és una de els característiques de la direcció de l’hospital d’Amposta. Pel consell d’administració només passarien coses de pur tràmit sense detallar-les excessivament. Les auditories per exemple, només són per a verificar el bon funcionament de l’hospital, però no detallen cap concepte, ja que es limiten a generalitzar cada un dels conceptes.
Ara mateix, pel que sembla, el “sinyó ancalde”, com a president del consell d’Administració de l’Hospital d’Amposta SAM, es negaria a ensenyar el contracte de lloguer amb el propietari del local del carrer Amèrica on es fa la rehabilitació. Segons he pogut saber, els hi hauria dit: “Aneu al Registre de la Propietat”.
A darrera hora de la tarda d’avui dijous hi haurà consell d’Administració i, em consta, que al menys, els grups municipals del PSC i ERC han sol·licitat poder tenir accés a dit contracte que, per cert, no va mostrar als mitjans de comunicació quan va fer la roda de premsa ja que es va limitar a ensenyar-lo de lluny, però cap periodista dels presents va poder-ne revisar els detalls.  
També diu el “sinyó ancalde” que el local llogat té més de 1.000 metres i no els 400 i pico que diu el portaveu del PSC. Ara bé, jo pregunto: Aquests 1.000 m2 de superfície que diu que té el local de rehabilitació, estan tots ocupats? 
 
Ja responc jo mateix: No! L’altell no està ocupat, tal i com es pot veure de fora ja que estan els vidres pintats de banc i bruts. Per tant, (i ara ve una altra pregunta), per a què es paga lloguer d’una superfície que no s’utilitza?  
Quan jo era regidor, des de la regidoria de Serveis Socials i Participació Ciutadana se’ns va informar que, aquest altell s’havia de destinar com a local social d’una agrupació gitana. Era quan l’ajuntament volia que totes les entitats locals tinguessin la seva pròpia seu i, si a sobre, guanyaven algun vot, millor que millor.
Explicat tot això, ara, tragueu les vostres pròpies conclusions.
La meva és que més que treballar per Amposta, treballen pels seus propis interessos: PODER I DINERS!!