Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de febrer del 2014

LA ‘M’ DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA



A part de llarg, el procés cap a la consulta independentista cal qualificar-lo com d’autèntica  m (ja m’enteneu)  
La situació que estem vivint, que d’una manera clara tindria els seus orígens a la Diada de 11 de setembre de 2012, potser cohesioni a una determinada part de la població catalana, però en alguns casos concrets també pot arribar a radicalitzar postures i fins i tot trencar vells lligams.
Està clar que els nostres polítics no ajuden gens a l’hora de calmar les aigües turbulentes de les nostres relacions amb majoria de l’estat espanyol. Quasi a diari hem d’escolar frases com:
-Estoy abierto a un diálogo sin limites. Però també hauria de dir sense concessions.  
-Per a què em de dialogar si ens diuen a tot que no. Certament és així, però és que tal i com es diu vulgarment, ni els uns ni els altres baixen del burro o no hi ha més sort que aquell que no vol escoltar.
Un dels moments culminants l’hem viscut els dies passats. Mentre el Ministre d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo (el ministre més bel·ligerant en tot aquest procés) enviava a les ambaixades espanyoles un estudi sobre la inviabilitat d’una Catalunya independent, on, entre d’altres errades, diu que la Generalitat emana de la Constitució Espanyola quan en realitat es va reestablir abans d’aprovar la Carta Magna, el portaveu del govern català Kiko Homs, se’n ocupava de desmuntar algunes de les afirmacions de l’estudi de Margallo. Aquesta situació va ser qualificada de ridícula pels col·laboradors del programa Divendres de TV3.
La meva postura davant situacions com aquesta és de total indiferència i cansament. Però no em passa el mateix davant l’erosió que pateixen algunes de les meves relacions personals. Tinc amics molt propers que sembla ser que no veuen més enllà de la independència catalana i no els importa gens anar de la ma de qui sigui per tal d’aconseguir l’objectiu.
En canvi jo valoro molt més les relacions personals que mantinc amb els amics i persones del meu entorn més proper, tot respectant les seves idees.
No puc entendre com per culpa d’un procés que no sabem exactament on ens portarà (una cosa és la il·lusió i l’esperança i l’altra la realitat, de vegades crua i dura) pugui erosionar velles amistats consolidades al llarg de dècades i després de mil i una experiències viscudes conjuntament.
Per tant, em reafirmo amb el que he dit més amunt: Quina‘M’ de procés!

dilluns, 14 de novembre del 2011

I TROBADA DEL GRUP "QUEDEM ALLALAMERA"



"Quedem allà la Mera" és un grup de Facebook on s'entra per invitació o perquè t'ha introduït un altre membre del grup. "La Mera" (o explico per als amics que no ho sàpiguen) és aquella petita rambla que hi ha a Ulldecona prop de l'Orfeó i que el carrer Major divideix en dues parts pràcticament iguales.
Evidentment, com passa amb tots els grups, sempre hi ha qui en té la idea que sol ser qui finalment la desenvolupa. En aquest cas l'amic Monolo Fernández, un ulldeconenc que viu a Madrid, però que, gràcies al món virtual, pot estar en contacte amb els d'aquí sense moure's d'allí. Vaig veure que hi ha qui l'anomena "l'alcalde". 
A ningú sé li escapa la meva vinculació amb el poble a peus de la serralada del Montsià (i si algun dels meus amics ho ignora, és perquè no em coneix prou) Allí hi tinc part dels meus millors amics i, de la resta, encara que només puguin ser coneguts o companys, tenen la virtut de fer-me sentir com a casa.
Dissabte passat a un restaurant del polígon de Valldepins, celebrarem la primera trobada. Evidentment, compartit àpat. Encara que primer ens reunirem a "la Mera" (com no?) per a fer-nos la foto oficial. No hi érem tots, ni tans sols la mitat, però possiblement els més autèntics (sense voler menysprear als qui no hi van poder assistir)Manolo va venir expressament de Madrid per a compartir el moment.
Després del dinar ja es va llançar la idea de fer una segona trobada cap a la primavera. D'ara fins allà tampoc és que se'ns faci molt pesat, ja que pel Facebook seguim en contacte permanent.
Vull agrair-los a tots els amics i amigues d'Ulldecona el deixar-me compartir els seus bons moments. Des d'aquí una forta abraçada a totes i tots.
Os deixo amb unes fotos més de la trobada.