Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amnistia fiscal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amnistia fiscal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de juny del 2017

QUI A COP DE CONSTITUCIÓ MATA... A COP DE CONSTITUCIÓ MOR!

De Vergara a eldiario.es.
La majoria de la premsa d’avui coincideix que la sentència del Tribunal Constitucional de dijous sobre, diguem-li, l’amnistia fiscal de 2012, va significar una garrotada al govern de Rajoy i, més concretament per al seu ministre d’Hisenda Cristobal Montoro.
El Govern de l’Estat i el PP, el partit que el sustenta, són assidus en portar normes al TC que, sovint les qualifica d’anticonstitucionals amb la consegüent satisfacció que els produeix. Majoritàriament les normes que solen portar al TC han estat aprovades pel Parlament o el Govern catalans. Fixeu-vos en un detall: A l’Estatut de 2005 sé li van retallar una sèrie de punts, cosa que no va passar a d’altres estatuts redactats en la mateixa època i que contenien punts idèntics als del català, només perquè aquests no van ser recorreguts i, per tant, a hores d’ara estan completament vigents. Incongruències d’un Estat que quan sé tracta de perjudicar a Catalunya, el cafè per a tothom no existeix. Però en aquest cas, el tribunal se’ls hi ha girat en contra... No sempre sé pot guanyar.    
La sentència qualifica d’anticonstitucional el decret del Govern Central, però a la vegada, per a no crear inseguretat jurídica, no demana cap revisió per als defraudadors. La sentència va ser aprovada per unanimitat de tots els membres del tribunal.  
Cal recordar que es van acollir a la regularització uns 30.000 contribuents, entre els que hi havia alguns dels que després han estat encausats per la Gürtel, la Púnica o del clan Pujol... O sigui, el milloret de cada casa. També cal recordar que havien de tributar al 10% (si ho haguessin declarat a la renda quan tocava hauria rondat el 50%), però que en molts casos, a l’haver prescrit el fet, no es va recaptar res.
Què diu la sentència del TC? El més important del que recull és que l’Estat va abandonar una de les seves obligacions com és la de perseguir el frau fiscal, donant així un tracte de favor als defraudadors sobre la resta de contribuents. També posa les bases per a que en un futur no hi pugui haver cap altra amnistia fiscal.  
Tot i el paperot que li ha tocat fer aquests anys a Montoro, el ministre ha estat un dels pocs membres del govern que ha sortit prou ben parat en tos aquests anys si el comparem amb altres companys seus com per exemple Gallardón, Catalá, Soria, Mato, Wert, etc. Semblava tenir un discurs coherent, tot i que, sovint, discrepava de les seves mesures i de l’efectivitat que podien arribar a tenir, semblava coherent dintre de la doctrina econòmica que defensa el seu partit.
Però la sentència de dijous del TC ho canvia tot. El TC diu al govern que el tracte no ha estat igual per a tothom i, sense dir-ho explícitament, és evident que es va fer per a beneficiar els seus (la classe treballadora no podem tenir diners als paradisos fiscals) És per això que des del PSOE i Podemos ja han demanat la dimissió de Montoro.
Una dimissió des del meu punt de vista justificada tot i que, en casos com aquest, trobo que hauria de ser el propi ministre el que hauria d’haver presentat la dimissió sense esperar que algú li suggerís fer-ho. L’excusa que han fet servir d’altres membres del Govern quan diuen que compten amb el suport de Rajoy, no és vàlida.
Si Montoro, com la resta de ministres que han estat qüestionats per diverses raons, tingués un mínim de decència, hauria dimitit només conèixer la sentència, però una vegada més s’ha demostrat que el PP és un partit d’indecents... Sí, i corruptes també!      

dijous, 23 d’abril del 2015

DE LAPSUS I DE CORRUPCIONS

Ahir, els mitjans de comunicació es van esplaiar amb els dos lapsus que van tenir les dues dirigents més importants del PP.
Mentre la Maridolo de Cospedal, va dir que al PP li ha costat molt saquejar a Espanya de lacorrupció (en què estaria pensant aquesta bona xica?) I pel que sembla no és la primera vegada que li passa... Serà per alguna cosa concreta?
Mentre, la vicepresidenta del govern, la Sáenz de Santamaria, va dir, fins a 3 vegades, que l’any 2012 el PP havia fet una amnistia fiscal (sí, sí, com ho llegiu, UNA AMNISTIA FISCAL)
El concepte, què és de domini públic, havia estat sempre negat, tau per Rajoy com per Montoro i, per a referir-se a la regularització que van fer milers de defraudadors, usaven tota mena d’eufemismes.
Realment no sé sap si ahir va caure en el parany que li va posar el portaveu socialista Antonio Hernando que va ser qui primer es va referir a l’amnistia fiscal, o simplement perquè la va trair el subconscient (com li va passar a la Maridolo), però el cert és que ho va dir i ho va repetir dues vegades més.
Malgrat tot, el grup parlamentari del PP, tornant a usar el corró de la majoria absoluta, va denegar la petició dels PSOE de que es fes pública la llista de defraudadors que es van acollir a l’amnistia fiscal de fa 3 anys. A la petició s’hi van sumar tots els grups de la cambra baixa... Tots? Bé, tots, tots, tampoc, el grup de CiU s’hi va abstenir. Per què serà? Potser per que tem que es puguin conèixer noms de patriotes catalans que també tenien capitals a l’estranger?  
Tot i ser important el que us he explicat fins ara, possiblement la notícia més destacada d’ahir i que avui porten a la portada diaris com el País, va ser el descobriment de dos possibles casos més de corrupció a les files populars que afectarien a un exministre com el controvertit Federico Trillo (recordeu el cas del Iak-42) i el portaveu parlamentari Vicente Martínez Pujalte (conegut popularment com Martínez el fatxa)
Recordo la verborrea de M-Pujalte a l’hora d’atacar els socialistes, sobre tot durant els governs de Zapatero. Bé, a veure ara com es defensarà.
De moment, com passa sempre, el primer que fan quan se’ls enxampa en algun cas de corrupció, és negar-ho tot o dir que el que van fer era legal.
Si retornem a la informació que han donat els mitjans de comunicació, tant Trillo com M-Pujalte haurien cobrat d’una empresa constructora de Guadalajara especialitzada en obra pública. Primer es va dir que era per haver assessorat a l’empresa en qüestió, però com no hi consten documents que així ho acreditin, llavors van dir havia estat un assessorament verbal. Com va dir el mateix Trillo quan va ser president del Congrés: Manda huevos!    
Aquestes situacions, tan les del PP, com la del grup de CiU abstenint-se a l’hora de demanar la llista de defraudadors, qüestionen el que diuen, tan els populars com els convergents quan es parla de corrupció. Mentre prediquen la regeneració política o miren de desvincular-se de casos com els de Pujol o el Palau de la Música, en realitat ho diuen amb la boca petita i actuen molt diferent.
Qualsevol persona estaria feta un embolic, però espero que tu, amic lector, et passi com a mi i tinguis molt clar quina és la situació, per molt que els qui ens governen la vulguin camuflar entre paraules que ens sonin bé a les nostres oïdes.