Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparcaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparcaments. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de maig del 2023

LA PROVA DEL COTÓ

Els més grans segur que ho recordareu: ¡El algodón no engaña! -Ens deia la publicitat de Mr. Proper, posteriorment Don Limpio, que és el mateix però traduït a l’idioma de l’imperio...-. Si voleu saber si una cosa funciona bé només cal fer-li la ‘prova del cotó’... Si la passa és que tot està en ordre, sinó potser replantejar-se com trobar-hi una solució més adient. Ara ho entendreu. Em vull referir a situacions relacionades amb la circulació d’Amposta i, evidentment, estava parlant metafòricament. Son temes vells, poc recurrents, alguns ja tractats amb anterioritat, però veig que el temps va passant inexorablement i ningú li posa ‘fil a l’agulla’ (com també és diu metafòricament). Mireu, fa uns dies vaig tenir una conversa amb un veí de la meva escala. La conversa va ser cordial però no exempta d’una petita dosi de tensió per part del meu interlocutor. Es queixava de que tot i tenir una plaça d’aparcament per a discapacitats davant de casa algun dia no hi podia aparcar... I no és que la plaça estigués ocupada per un altre vehicle, sinó que perquè el cotxes aparcats al davant i al darrere no li deixaven prou espai per a maniobrar. El meu interlocutor sabia perfectament que un d’aquests dies la punta del meu cotxe passava mig pam la ratlla que delimita se seva plaça. Quan vaig aparcar vaig ser conscient de la situació en que el deixava, però era això o donar voltes i buscar un aparcament per les rodalies ja que el lloc que m’havia deixat el cotxe del darrere també era molt just i el mateix li passava a aquest ja que encara un altre vehicle li entrava el morro al començament de la zona delimitada per aparcar. Era aquest últim el que estava ‘totalment’ mal aparcat i el seu propietari ho sabia perfectament i per això envaïa la zona d’aparcaments per mirar de que el seu cotxe sortís el menys possible al bell mig del carrer. Aquesta última situació, la de deixar els cotxes aparcats als llocs on ‘teòricament’ està prohibit estacionar (illetes pintades, cantonades on s’impedeix la bona visibilitat dels vehicles que van circulant, passos de vianants, guals, etc.) és una situació massa comuna a la nostra ciutat i sembla que compta amb la complaença de la policia municipal a tenor de les poques multes que es posen. I com sé jo que posen poques multes -potser que us preguntareu?-. Perquè si es multessin no es veurien sempre el mateixos cotxes deixats (que no aparcats) als mateixos llocs. ‘Gat escaldat en aigua tèbia en té prou’. Tal com heu vist a les pel·lícules americanes tots els matins la policia local es reuneixen a una sala on s’hi fa l’anomenat ‘briefing’ que no és res més que una reunió de treball dirigida pel comandament de més alt rang. Allí es plantegen les estratègies i urgències si es dona el cas. El tema de la circulació no deu de ser prioritari per a la nostra policia perquè passen els anys i també els alcaldes i tot continua igual. Perquè una cosa us he de dir per aquells que ho desconeixeu. Tots els cossos uniformats tenen els seus caps i comandaments i també, es clar, la policia. La policia municipal té un cap diguem-li tècnic que en el cas d’Amposta té el grau d’inspector, però també un cap polític que està a dalt de tot de l’organigrama policial. Aquest cap no és un altre que l’alcalde de cada municipi que disposi de la seva pròpia policia. Sovint em pregunto qui dona les ordres sobre si s’ha de multar o no i en quins casos. ¿Es prioritzen més els interessos polítics (o sigui el que cregui l’alcalde que el perjudicarà menys electoralment) o els tècnics? Jo em decanto per la primera opció. Pel que sembla, l’alcalde prefereix que dos veïns pugui discutir puntualment per un problema d’aparcament o tal vegada per un accident lleu abans que voler solucionar un tema per a mi tan prioritari con és el de la circulació de la nostra ciutat que, sense cap mena de dubte, de fer-se ‘prova del cotó’ no la passaria.

dijous, 27 de febrer del 2020

L’UN PER L’ALTRE LA CASA SENSE AGRANAR...

La Farinera. 

El problema de l’aparcament de l’Hospital de Tortosa (dit del Verge de la Cinta) ja fa massa anys que dura, massa...
Mentre creixia el número d’usuaris, però sobre tot el parc de cotxes, les places d’aparcament es mantenien estancades i ni l’aparcament de la vergonya (l’habilitació dels fossats de les antigues muralles) resolia, ni parcialment, el problema.
Ja fa uns 3 anys, el metge Ismael Piñas, que per aquell temps ostentava el càrrec de director Territorial del Departament de Salut de les Terres de l’Ebre, va ser el primer de parlar-me del projecte d’instal·lar un ascensor al talús que hi al peu del propi hospital i que dona al començament de l’eixample tortosí.     
Incommensurablement, els anys van passant i la solució no arriba. Fa uns dies, l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé va anunciar que Salud (una àrea del Govern que depèn d’ERC) no el faria... Mentre que des d’ERC diuen que l’hauria de fer el departament de Territori i Sostenibilitat que, en aquest cas depèn de JxCat. O sigui, els uns pels altres, la casa sense agranar...  
Però anem a fer una mica d’història de com s’han succeït els fets: des de la construcció d’un nou hospital fins l’ampliació de les places d’aparcament i la millora dels accessos al vell (o no, ja es veurà...)
L’any 2006, Marina Geli, per aquell època consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, davant les imminents eleccions autonòmiques, va anunciar la construcció d’un nou hospital a la zona coneguda com la Farinera, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Tothom ho va interpretar com una mesura electoralista.
Zona habilitada com aparcament de l'hospital. 

No obstant això, l’any 2009, l’Ajuntament de Tortosa, amb Meritxell Roigé com a regidora d’Urbanisme, va aprovar 3 plans parcials, un d’ells el de la Farinera. Aquest pla parcial incloïa una reserva de sòl per a la construcció d’un nou hospital.
Amb el retorn al poder de CiU a finals de 2010, el departament de Salut encapçalat per Boi Ruiz (anteriorment president d’una associació empresarial de salut privada), s’ajorna el projecte per motius econòmics, tot i ser una promesa electoral de la pròpia coalició nacionalista.
A començaments de l’any 2011, per unanimitat, el Ple de l’Ajuntament de Tortosa aprova una moció del PSC on es reclama la urgent construcció de l’hospital. L’alcalde Ferran Bel, tot i l’escepticisme demostrat anteriorment, afirma que no renunciarà al nou hospital.    
El temps segueix passant i l’any 2017 Ferran Bel sorprèn tothom en afirmar que tenen uns terrenys millors per a ubicar-hi el nou hospital, tot i que no aclareix quins son aquests terrenys. En referir-se al nou hospital, ja no el considera com una necessitat immediata i dilata el termini per a construir-lo en uns cinc, deu o quinze anys vista... (textualment)
Una vegada més s’ha posat de manifest la nul·la voluntat per part dels diferents governes convergents i postconvergents (incloent-hi també ERC que actualment està al Govern) per a resoldre els problemes que patim a les Terres de l’Ebre. Perquè el nou hospital no és un equipament exclusiu de la ciutat de Tortosa sinó de tot el territori i molt especialment de les comarques del Baix Ebre i el Montsià que el tenen com a referència.



dimecres, 3 de juliol del 2019

ATREVIMENT O COMODITAT ?


Fa uns dies, en anar a comprar el diari al quiosc que hi ha prop de la caserna de la Guàrdia Civil d’Amposta me va cridar l’atenció veure 3 furgonetes i un nodrit grup de Guàrdia Civils de la Unitat Especial d’Investigació amb l’armilla posada.
En entrar al quiosc ho vaig comentar amb la seva propietària i els clients que en aquell moment se trobaven a l’establiment. Ells també se preguntaven que estaven fent... Si és que havia passat alguna cosa... A hores d’ara encara no puc dir res. Tal vegada era una visita rutinària.

-Acaben de cridar als municipals per a que multés un cotxe que estava aparcat a la zona reservada per als vehicles policials –me va dir la propietària-. Els Guàrdia Civils d’aquí sempre han permès aparcar si han de fer alguna gestió per la zona –va continuar-.

Cert, a mi mateix el caporal Morales, que se va estar molts d’anys a Amposta, un dia me va dir que si volia aparcar allí ho podia fer... No he tingut mai necessitat de fer-ho. Visc a prop del lloc i prefereixo aparcar per les rodalies de casa i després anar-hi a peu. Costa tant fer-ho?
Els permisos sempre han estat verbals i els agents de fora no tenen perquè saber si tenen o no permís per aparcar. I tampoc crec que s’hagi donat permís a tothom. Arribat a aquest punt me pregunto: Els qui hi aparquen, ho fan per atreviment o per comoditat?  O les dues coses?

-Només és un moment –acostumen a dir els que deixen el cotxe mal aparcat.-

I un moment quan de temps és? 2 minuts?... 5?... 10? Impossible concretar.
Mireu, estic segur que el vehicle denunciat s’hi va estar una bona estona. El temps abans de que els Guàrdia Civils arribessin al lloc i el vaguessin allí. El temps entre que van decidir trucar els municipals i van acabar fent-ho. I el temps que van trigar en arribar. Quant de temps se va poder acumular?   
Després venen les queixes i les lamentacions...

dimarts, 5 de març del 2019

PER ALGUNA COSA SE COMENÇA

Un exemple d'allò que no s'hauria de permetre. 

Quan ja estem a les acaballes de la legislatura, el govern municipal d’Adam Tomàs sembla que ha començat a posar fil a l’agulla en el tema dels aparcaments de cotxes.
La nit passada, prop les 12, mentre feia l’última sortida amb la meva gosseta Electra, me’n vaig adonar que un cotxe aparcat a la part de dalt de l’avinguda Catalunya tenia un paperet enganxat  al parabrises.
Encuriosit el vaig desenganxar i el vaig llegir. Era un avís de la policia municipal advertint-lo que tenia el cotxe mal aparcat (indicava el tipus d’infracció) i que era susceptible de ser multat. Ja era hora! –vaig pensar-.
Tot i que hi havia molts altres cotxes aparcats en llocs no permesos pels codis i normes de circulació, a cap d’altre vaig observar que tingués cap paperet d’advertiment.
Han passat quasi 4 anys des de que l’actual equip de govern va prendre possessió del càrrec i tot i que en reiterades ocasions han manifestat que volen millorar l’estat de la via pública (estic parlant no només de temes que afecten a la circulació rodada, sinó també de tot el relacionat amb la brutícia), la veritat és que s’han pres molt poques mesures per a solucionar-ho i les que s’han pres han tingut una efectivitat zero.   

dilluns, 11 de juny del 2018

NO HI HA FOTO


Estava passejant la meva gosseta Electra pel davant de la nova farmàcia Salom quan me’n he adonat de que ja tenien senyalitzada la zona de càrrega i descàrrega.
Mentrestant, el propietari d’un cotxe blanc que anava a aparcar precisament allí, sense dir-me ni bon dia, s’ha dirigit a mi amb aquestes paraules:

-A veure si me faràs una foto, que només entro a comprar un moment a la farmàcia...

La meva resposta ha segut:

-Ara mateix té la faré.

Aparcar a una zona de càrrega i descarregar només pot ocasionar molèsties al propietari de l’establiment. Com aparcar davant d’un gual que els únics perjudicats són els amos de la casa si han d’entrar o sortir amb el seu vehicle.
No obstant, el propietari del cotxe blanc que ha aparcat a la zona de càrrega i descàrrega de la farmàcia Salom tenia un aparcament lliure just a l’altre costat de carrer i molts més una mica més endavant, a l’altura del pati del col·legi Miquel Granell.
Però costa molt, moltíssim, no sabeu el que pot arribar a costar aparcar una metres més enllà i haver de creuar el carrer.
Costa molt més això que dirigir-se a mi (per cert jo n’hi el coneixia) i dir-me el que m’ha dit.   

dimecres, 16 de maig del 2018

L’APARCAMENT PERILLÓS


Fa uns mesos al carrer Amèrica, quan se va canviar l’asfaltat, se van redissenyar nous aparcaments en bateria invertida guanyant gran nombre de places.
Però aparcar al menys en una d’elles pot resultar contraproduent. I sinó mireu la foto.
El cotxe que surt és el meu i me’n vaig adonar del perillós que podia ser aparcar allí quan pràcticament acabava la maniobra.
Me va anar per pèls! I potser mai millor dit.
De fet crec que algú ja ha estrenat el fanal. Només cal veure el petit trosset de pilot que vaig veure al terra.




dissabte, 23 de setembre del 2017

ELS APARCAMENTS DE LA VERGONA 1 ANY DESPRÉS

A l’Hospital de Tortosa (oficialment Hospital Verge de la Cinta) tot segueix igual. El promesos nous aparcaments no acaben d’arribar i la gent segueix aparcant on els rota.
Vaig aparcar a la plaça de la urbanització del Parc Nivera (a l’altre costat de la Simpàtic) i hi vaig anar a peu. En alguns llocs vaig haver de passar per la carretera perquè la vorera estava ocupada pels cotxes mal aparcats.
En lloc d’un nou hospital, el nostre govern vol ampliar l’existent. M’ensumo que serà un nyap, ja que la zona és la que és i meravelles no se’n poden fer. Un hospital més gran vol dir més metres construïts i si d’amunt li sumes més superfície de pàrquing, a veure on hi cap tot això...
També es va dir que es volia millorar l’accés per als vianants des de la zona del Mini Bar. Com passa amb la resta de coses, passa i passa el temps i les millores tampoc arriben.
Com sabeu, l’equip de govern de Tortosa encapçalat per Ferran Bel i el seu fidel escuder Josep Monclús va rebutjar la construcció d’un nou hospital quan només unes setmanes abans havia afirmat que sabia d’uns terrens millors que els de la Farinera (al costat de l’Eix de l’Ebre, entre Roquetes i Ferreries) per a construir-lo.  
Com ja vaig dir l’any passat, l’Hospital de Tortosa no és un tema només local, sinó de tots els pobles de les comarques del Baix Ebre i Montsià, però sembla que políticament no interessa ningú, ja que no recordo cap alcalde parlar d’aquest tema.

I mentrestant, qui ho pateixen són els usuaris, tant siguin pacients com acompanyants. 

NOTÍCIES RELACIONADES: 














dilluns, 31 de juliol del 2017

GOVERNAR NO ÉS TAN FÀCIL COM POT SEMBLAR

L’oposició té un paper relativament fàcil: Controlar la labor del govern. Cal puntualitzar que el govern tampoc ho sol posar fàcil.
En canvi el govern ha de governar per a tots: Per aquells que l’han votat i els que no l’han votat, per als de la seva mateixa ideologia política i les altres. Sovint, el més difícil és arribar a tot arreu. Primer per la manca de temps, però també de pressupost.  
Però això no ha de ser excusa per fer certes coses para les que només cal tenir una mica de voluntat i que no solen costar un duro.
Tenir més control sobre l’estat de la via pública (de la circulació, de l’incivisme, de la neteja en general) del que tantes vegades he parlat, és factible. Però com deia, ja n’he parlat moltes vegades i avui no ho faré.
Hi ha d’altres coses que també preocupen a molts ciutadans. Aparcar cada vegada costa més pel senzill motiu que cada vegada hi ha més cotxes. Segur que tots els regidors de l’Ajuntament, siguin del govern o de l’oposició valen que Amposta prosperi i per això fan falta equipaments. I que cada vegada hi vingui més turisme...
Aparcar a les zones de l’extraradi d’Amposta encara és relativament fàcil, però fer-ho al centre de la ciutat o prop d’on hi ha algun equipament concorregut, ja no ho és tant.
Sovint ens queixem del aparcaments de l’Hospital de Tortosa perquè ens acaba afectant a tots els ciutadans de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però, tot i que en menor mesura, a Amposta també tenim deficiències greus.
Com se pot solucionar. Com ja he dit més d’una vegada amb una bona planificació: Creant pàrquings a les entrades d’Amposta. No he comprès mai perquè no es poden utilitzar els aparcaments de les superfícies comercials. ¿No es pot signar un conveni entre l’Ajuntament i les cadenes de distribució per a que puguin ser utilitzats durant els caps de setmana que estiguin els súpers tancats?
No fa gaires dies a un grup de Facebook se queixaven dels guals i es posava en dubte que hi hagués un control suficient sobre els que estan al corrent de pagament i els que no.
Vaig explicar que l’any 1999 (o potser era el 2000) vaig tenir una reunió amb Jesús Ruano, cap de la policia municipal d’Amposta durant mots anys. Tot i que el tema a tractar era sobre la circulació de la nostra ciutat, també van sortir els guals. Si ho recordeu, durant molts anys l’Ajuntament feia entrega d’un adhesiu que havies d’enganxar a la placa del gual per a demostrar que s’havia pagat l’anualitat. Li vaig preguntar a Ruano si se podia aparcar davant d’un gual que no tingués l’etiqueta adherida a la placa. Me va dir que no, que el gual és una concessió administrativa que dóna i treu l’Ajuntament que és qui té que exigir-ne el pagament. La pregunta és: Hi ha prou control? A Amposta no ho sé, però a Tortosa no. Prop d’on treballo hi ha una casa amb gual on no hi viu ningú des de que va morir el seu propietari. I d’això ja fa uns quants anys.
També m’ensumo que hi ha poc control de les terrasses dels bars. Fa uns anys hi havia terrasses que eren desmuntades quan arribava el fred i tornades a col·locar en arribar el bon temps. Actualment no veig que se’n retiri cap.
Quantes places d’aparcament se podrien guanyar si es tingués més cura? Segurament unes quantes.  

dijous, 2 de març del 2017

REFLEXIONS SOBRE ELS FETS DE DIUMENGE ALS VOLTANTS DELS MULTICINEMES D’AMPOSTA

Lloc on es van quedar atrapats els cotxes. 
Com que suposo que no tothom està assabentat de que va passar el passat diumenge a la zona dels multicinemes d’Amposta, miraré d’explicar-ho breument:
El pàrquing que hi ha al costat mateix dels multicinemes estava ple. Llavors, alguns cotxes van optar per aparcar a un solar particular que hi ha a la part del davant i que sembla que habitualment sé li dóna aquest ús. Posteriorment van arribar dos cotxes més que van aparcar davant de l’entrada del solar impedint la sortida dels que hi havia dins. En sortir els ocupants dels cotxes estacionats dintre del solar i en veure que no podien sortir, passat uns instants, un d’ells va optar per trucar a la policia local d’Amposta. Quan aquests van arribar van dir que no podien fer res, ja que el solar era particular i, una vegada comprovades les matrícules dels cotxes que els impedien sortir, van veure que no eren d’Amposta i, per tant, no tenien els telèfons dels seus propietaris. No van poder sortir fins al cap d’una mitja hora quan va sortir els ocupants d’un dels cotxes.
Multicinemes Amposta. 

Dit això imagino que tothom s’ha fet una idea sobre el que va passar i, tal vegada teniu una opinió sobre com s’hauria pogut evitar que això passés. Cal dir que, des del meu punt de vista no deixa de ser una anècdota puntual, però que és un clar exemple sobre els comportaments d’alguns conductors.
L’única irregularitat que s’hi va cometre va ser l’ocupació del solar privat per part dels conductors dels cotxes que van quedar atrapats. Són aquelles coses que normalment es fan i no passa res, però sempre t’arrisquis a que pugui passar.
Tal com informa el digital Aguaita, sembla que els conductors van donar voltes pel polígon industrial i no van trobar aparcament... Com que no hi era present vull suposar que va ser així, tot i que el polígon és molt gran i, a priori sembla que d’aparcament més prop o més lluny n’hi hauria d’haver.
Antic camí de Masdenverge amb aparcament. 

Per a tots aquells que no s’ho coneguin bé, els hi he de dir que a la part del darrere dels cinemes hi ha una zona tan gran, però tan gran, que no te l’acabes... Què està fosca i que pot significar un perill aparcar allí per la nit? No ho discutiré, però potser estaria bé que es pogués habilitar aquella zona com aparcament alternatiu en el suposat cas de que s’ompli l’aparcament habilitat.
En el cas d’habilitar aquella zona quedaria resolt el problema? Segur que no. Tothom sap que la majoria dels conductors són còmodes i que solen deixar el cotxe el més prop possible del lloc on van, encara que l’hagin de deixar malament. Insisteixo: El polígon de Tosses és tan gran que segur que aparcament n’hi ha. Però només cal que un cotxe aparqui al solar per a que l’imiten uns quants més.
De fet, dimarts, quan vaig anar a fer les fotos que podeu veure, me vaig trobar a un amic que me va dir el mateix:

Descampat darrere dels multicinemes. 

-Què no diguin que no hi ha aparcament... El que passa és que si poguessin entrar amb el cotxe a la sala, ho farien. 

Es podria habilitar el solar com aparcament? Sempre amb el consentiment del propietari. Recordo que a la zona de l’Hospital de Tortosa, on l’aparcament segueix sent una de les assignatures pendents, hi havia conductors de turismes que l’aparcaven en alguns solar buit. Des de fa temps, alguns propietaris d’aquests solars, han optat per posar-hi una cadena i tancar-lo per a que no s’hi pugui aparcar. A Tosses també podria passar que el propietari del local acabés tancant l’accés al seu solar.
Es podria pintar de groc l’entrada del solar per a evitar que s’hi aparqués? En principi, no.
Aparcament a la part del darrere dels Multicinemes. 

En tot cas hauria de ser amb el consentiment del propietari. Si el propietari s’avingués a deixar-lo utilitzar com aparcament en precari (com el que hi ha al carrer Carles I d’Amposta), llavors sí.
De totes formes, per més que estigués pintat de groc no seria cap garantia de que algú no acabés aparcant a l’entrada. O trobeu que sí?
Per últim vull comentar la no trucada de la policia local als propietaris dels cotxes. Suposem per un moment que els propietaris fossin d’Amposta i que la policia local tenien els seus números de telèfon... Trobeu que el més procedent hauria segut trucar-los? És que dintre dels cinemes no s’han de tenir els telèfons apagats? Per tant, de poc hauria servit haver-los-hi trucat.  
Més aparcament. 

Trobo que la solució més fàcil és aparcar el cotxe a un lloc on no fes nosa a ningú i des d’allí anar caminant al cine. Tot i que el polígon és relativament gran, la distància entre el punt més allunyat i els multicinemes és com a molt d’uns 200 metres. Massa distància per anar-hi a peu?        

divendres, 30 de setembre del 2016

ELS APARCAMENTS DE LA VERGONYA

Si algun lloc compartim les comarques del Baix Ebre i el Montsià aquest és l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, conegut per tothom com la Residència. 
Des de fa anys i panys s'està denunciant la manca d'aparcament. Tal com es van incrementant els usuaris, també ho fan els cotxes, sobre tot dels familiars dels pacients que són de fora de Tortosa i que s'han de desplaçar en cotxe. 
Per molt que s'incrementi la freqüència de bus, la gent de fora seguiran anant amb el cotxe particular i no en faran ús. 
Aquest matí hi he anat per acompanyar a mon pare que tenia visita per consultes externes. He fet una ràpida inclusió fins el pont (el de l'aparcament al fossar) i com no n'he vist, he anat a aparcar a la urbanització del Parc Nivera. No era la primera vegada que ho feia... 
Mon pare ha usat el transport sanitari. Així una ambulància l'ha deixat a la porta del soterrani i l'ha recollit una vegada l'havien visitat. 
Mentre l'esperava me'n he adonat (una vegada més) del deficient aparcament per ambulàncies. Quan arriben s'amunteguen, entre d'altres coses perquè no tenen una zona d'aparcament propi i quan s'ompli, les que arriben, sé les veuen i sé les desitgen per a poder deixar els pacients... 

Una vegada han visitat a mon pare i quan aquest ja ha estat a dalt de l'ambulància per a tornar a casa, després d'esmorzar, me'n he tornat cap al cotxe i és quan he fet les fotos que configuren aquest reportatge. 
Com podeu veure, els cotxes estan sobre les voreres, sobre les línies grogues, a les finques particulars... 
L'única millora que han fet durant els darrers anys ha estat millorar els accessos als parquing del fossar posant una escala.   
Els més prrevisors ho han fet com jo i han aparcat als voltants de la urbanització, però com veieu, algun ho ha fet sobre el pas de vianants mig esborrat... 
Algú me dirà què no tots els cotxes aparcats a la urbanització són d'usuaris o familiars de la Residència... És veritat, qui diu el contrari, però alguns sí, com aquest que porta un adhesiu de la Sénia. És més fàcil que sigui de la Sénia que no veí d'allí i que porti l'enganxina. 
Senyors polítics? Per a quan una solució? Com he dit al començament portem molts anys amb aquesta situació i millores no se'n han vist fins ara. 

Això només té un nom (i amb majúscules): VERGONYA!! 














dijous, 8 de setembre del 2016

NO SÉ SI ÉS MORBO O PREOCUPACIÓ...

Accident  Murillo-Bolivia de finals de juny. 
Ahir va ser un dia on anava fluix d’entrades. El ritme era molt inferior al dels dies precedents. A mitja tarda encara no havia sobrepassat les 1.000 visites, una xifra relativament baixa. Avui he sobrepassat amb escreix les 3.000 i ja no sé si la gent hi entra per morbo o bé preocupats per la situació que us explicaré a continuació.  
Revisant la missatgeria del mòbil, me’n vaig adonar que un amic m’havia enviat alguna cosa. Si el tinc de contacte és perquè ens coneixem i tenim certa relació, tot i que durant uns anys la nostra relació va ser molt més intensa (ja no us donaré més pistes...) Quan l’obro veig la foto d’un accident. Una moto havia col·lisionat contra un cotxe a la cruïlla entre els carrers Velázquez i Xile (tot i que inicialment m’havia dit Velázquez-Perú)  Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que l’anava a penjar immediatament al blog. I així ho vaig fer. Era (sabent-t’ho jo) el quart accident en una mica més de 2 mesos que passava per aquella zona. El primer va ser tot just al cantó de dalt d’on visc, a la intersecció entre els carrers Murillo i Bolíviaa finals de juny. A les poques setmanes un carrer més amunt: Murillo-Brasil, pels voltants de les festes majors. A finals d'agost n’hi va haver un altre un carrer més enllà, al Velázquez cantonada amb el Bolívia. I finalment el d’ahir.
Què ens indica tot aquest cúmul d’accidents (més els que deuen de passar per la resta de la ciutat i dels quals no tinc pràcticament constància)? Des del meu punt de vista vol dir que alguna cosa no acaba de funcionar a Amposta.
Mireu, és evident que la majoria dels pobles i ciutats tenen centeners d’anys, algunes vegades (con el cas de Tortosa), milers... Tot i que alguns tramats urbans s’han modificat per adaptar-los als nous temps (com les cases que es van haver de tombar quan es va construir el pont penjant d’Amposta), alguns barris i pobles menuts encara conserven els carrers estrets i amb poca visibilitat que hi havia quan la gent anava amb carro.
Evidentment no és el cas de la zona d’Amposta on s’han concentrar els 4 accidents en poques setmanes. El disseny d’aquell barri al que Daniel Rius quan era regidor el va voler denominar Eixample per a diferenciar-lo de Valletes, es va produir només fa unes dècades. Aquí els carrers són prou amples i, en principi, no hi hauria d’haver problemes de visibilitat. Per tant, què passa?
Accident Murillo- Brasil del mes d'agost. 

D’entrada vull apuntar fins a 3 causes susceptibles de facilitar que hi hagi accidents. Una d’elles imputable exclusivament a l’administració local i les altres dues compartides entre l’administració i els conductors.

1.        Imputable a l’administració: senyalització insuficient.
A finals de la dècada dels 90 del segle XX, a Amposta hi va haver una pla de circulació promogut per Jesús Ruano, en aquells temps cap de la policia local i dissenyat per l’expert danès Ole Thorson, establert a Catalunya des de fa dècades. Tot i haver estat retocat una vegada amb profunditat i moltes d’altres fent petits ajustos, és evident que sempre és millorable. De fet hi veig moltes coses que es podrien millorar.  
Fa uns mesos vaig estar parlant amb Josep Borrell, professor d’autoescola i exregidor de governació de Tortosa, a qui es considera un expert en aquests temes i me va dir que Thorson està acostumat a circular en bicicleta i que no pensa sempre que pels carrers hi circulen majoritàriament vehicles de motor.
A part d’això la senyalització vertical d’Amposta no està completada (ni de bon tros!) Hi falten els senyals per a indicar que no es pot girar (bé cap a la dreta, bé cap a l’esquerra) Aquest fet produeix que, al menys que coneguis molt bé el poble, sempre hagis d’anar pensant per on poden sortir-te vehicles) La majoria de vegades només te’n adones que no pots girar, quan ja has encarat el cotxe cap l’accés prohibit... I si això passa als conductors d’Amposta, imagineu-vos que pot passar a aquells que només hi estan de visita... 
   
Accident Velázquez-Bolivia de finals d'agost. 
2.        Primera causa compartida: velocitat inadequada.
Segons la persona que ahir me va enviar la foto de l’accident, sembla que la moto circulava a una velocitat elevada (inadequada, vaig posar jo) És evident que no tothom que va amb cotxe o moto va a una velocitat moderada, hi ha a qui li agrada córrer i ho fa. Aquesta manca de consciència (o incivisme) és un factor que pot provocar accidents en qualsevol moment. Per tant, la policia local aquí hi ha de jugar un paper important i tot i que s’han fet campanyes de sensibilització i controls de velocitat, tret d’aquests casos puntuals, la meva sensació és que s’actua poc o dit d’una altra manera: sé sanciona poc.

3.        Segona causa compartida: aparcaments a llocs inapropiats.
Quan me vaig treure el carnet de conduir l’any 1976, el codi de circulació deia que no es podia estacionar a menys de 4 metres de la intersecció del carrer. Tampoc al xamfrans. Des d’aquella època el parc d’automòbils ha crescut considerablement. S’ha passat de no haver cotxe a moltes cases a haver-ne al menys 2. I aquest fet provoca que els cotxes els has de deixar a algun lloc. En alguns casos els propietaris tenen pàrquing, però quan usen el cotxe (i s’usa massa, ja us ho dic jo!), l’han de deixar a algun altre lloc.
Aparcar-lo a la mateixa cantonada (fins i tot sobresortint) o als xamfrans es veu ara com un fet normal (com un mal menor) i acceptat per la majoria dels conductors. Però que passa? Que aquesta mena d’aparcaments (per dir-ho d’alguna manera) sovint priven als conductors que estan circulant de tenir una millor visibilitat i poder evitar així possibles accidents. Aquelles de vegades dècimes de segon poden convertir l’inevitable en evitable.
Accident Velázquez-Xile d'ahir. 
Fa anys, quan estava a l’ajuntament i, de vegades sortien aquests temes a la comissió informativa corresponent i me deia el propi Ruano que la policia local tenia certa tolerància de cara els conductors dels vehicles que aparcaven massa damunt de les cantonades i xamfrans. Potser no hi hauria d’haver tanta permissibilitat...
Què el problema és la manca d’aparcaments públics? Segur que sí. Ja fa molts anys vaig dir que se’n haurien de fer molts més i com més sé tardarà, més allunyats estaran del centre de la ciutat. HI hauria d’haver previsió a l’hora de planificar les coses... I no sempre la hi ha...
Aparcar per exemple a la zona de la plaça de la Castellania d’Amposta i arribar a la plaça del Mercat sé pot fer perfectament a peu o en bus. Això evitaria la massiva circulació pels principals carrer d’Amposta, sobre tot en hores punta.
Però està clar que hi ha qui agafa el cotxe per anar al bar que té al costat de casa i, una vegada allí, sinó troba aparcament, el deixa en doble filera o davant d’un gual. Ni es preocupa si està molestant...  
Si els ciutadans (conductors de cotxes, motos, bicicletes, patinets o gent a peu) no es consciencia de que al carrer hi ha d’haver respecte entre tots ells, el nombre d’accidents no disminuirà mai, si més no tot el contrari, augmentarà, ja que cada vegada la circulació serà més caòtica.  

dijous, 24 d’abril del 2014

SR. FERRAN BEL, ALCALDE DE TORTOSA

Fa unes setmanes em van dir que la policia municipal multava els cotxes mal aparcats de la zona de l'Hospital Verge de la Cinta.
Dies més tard m'ho va confirmar un ampostí que va portar el seu pare i que va aparcar d'on hi acabava de sortir un altre cotxe i en arribar es va trobar en la corresponent multa.
Jo recordo quan a la Residència (per a molts sempre es dirà així) s'hi podi aparcar sense gaires dificultats a l'aparcament cobert que hi ha enfront de l'entrada principal.
Què ha passat? Que la flota de cotxes ha augmentat, però també el nombre de usuaris i familiars que hi acudeixen diàriament. Però el nombre de places d'aparcament no ha augmentat en la mateixa proporció. Ni mol menys!
La solució no passa per dissuadir els conductors sancionant els cotxes mal aparcats. La solució passa per donar alternatives per a poder aparcar. Però això, ho entenc, és massa difícil. A més a més, la majoria d'usuaris que arriben en cotxe són de fora i no el poden castigar a les urnes.
Aquest matí hem hagut de portar d'una tirada a ma mare i a ma sogra. Les hem descarregat davant de l'entrada de Consultes Externes, però tot hi portar una targeta de minusvàlid, no he trobat aparcament pels voltats de l'Hospital i he hagut d'aparcar a la urbanització del Parc Nivera, on per cert, no era la primera vegada que ho feia.
Els fossars de les muralles (quina troballa què es va fer al seu dia!) fa temps que es col·lapsen i, avui m'ha semblat que estaven més plens que mai.
Solucions imaginatives, Sr. Alcalde, solucions imaginatives... Però em dóna la sensació que no hi ha voluntat política ni, tal vegada, la suficient intel·ligència per a trobar-hi una solució.