Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arqueologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arqueologia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 2


Com us explicava, des de l’entrador del museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion, l’antic ramal secundari de la Via Augusta s’enfila cap a Godall, passant per una zona on hi ha diversos pous: el Pou del Carrascal o el de la Figuera.
No tinc clar si el pou de la Figuera i el de les Piques són o no el mateix. Per més que ho he buscat no he trobat una resposta clara.

Precisament, al costat del pou de les Piques també hi ha una vil·la romana.
Abans d’arribar a Godall, una vegada vaig fer una descoberta. Vaig entrar a una finca ja al terme de Godall per a fer fotos a les oliveres i vaig trobar un pou quadrat vertical. O sigui encastat a un marge.
Una vegada s’arriba a Godall hi ha diversos pous. Crec recordar que al menys n’hi ha tres distant molt poc entre ells.























(Continuarà)   

divendres, 12 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 1


A l’època dels romans no hi havia rotondes. Havien de passar molts segles per a que s’inventessin. Per tant, les xarxes de vies eren diferents en molts d’aspectes.
De Sant Joan del Pas sortia un ramal de la via Augusta que durant alguns quilòmetres anava quasi paral·lel a la via principal, vorejant la Serra de Godall pel costat Oest. 

Mentre el principal mitjà de transport eren les cavalleries, durant els recorreguts hi havia d’haver forçosament mesons, postes i pous.
Curiosament, durant el recorregut de la Via Augusta que us he estat explicant anteriorment no se coneix l’existència de cap d’aquests elements, però segur que n’hi havia. Tal com us vaig dir els romans eren agrimensors i per tant, a cada certa distància hi havia d’haver, forçosament, una vil·la romana, una posta o un pou.

Aquests elements però si que els trobem al ramal secundari. Així, a la partida de l’Arion, entre la finca dels Porta Ferré i la de Lluquet se sap que n’hi havia una, encara que només són visibles la part superior de les parets de dos forns de ceràmica. Fa uns anys, el Museu de les Terres de l’Ebre va fer-ne unes excavacions i, segons el testimoni d’un membre de la família Porta-Ferré, van trobar més coses de les que s’esperaven, sense concretar-me però la magnitud de les troballes.

També hi ha constància d’una altra vil·la romana prop del pou de les Piques, ja al terme de Godall, al costat d’una altra àrea d’oliveres mil·lenàries.
Abans però hi ha dos pous quadrats (un a cada part) com els que s’han trobat a Roma i a Pompeia. També hi ha un arc que, tot i ser molt més posterior, alguna funció hauria de tenir...

Aquest ramal secundari passa pel mig de la finca dels Porta-Ferré, direcció a Godall. Relativament a prop de les oliveres mil·lenàries del Fondo de l’Arion.








(Continuarà)    

dijous, 11 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 6a PART


Tot Just al creuar el riu Sénia trobarem la finca de Don Juan, al terme de Sant Jordi.
Quan s’hi feien les obres per a passar la canonada del projecte Castor per a unir la plataforma marina amb la planta terrestre, s’hi va trobar un tram pràcticament intacte de la Via Augusta, incloent-hi  un mil·liari de dimensions més reduïdes que el que hi ha al terme de Tortosa.

Entre els tarongers encara s’hi pot veure el traçat de l’antiga via dirigint-se cap a Traiguera.
Davant de la troballa, van parar les obres i van cridar una arqueòloga italiana especialitzada amb el món romà. Una vegada estudiades, les van cobrir amb unes lones i ho van tornar a tapar. Quan hi van ser nosaltres no quedava cap rastre ni se podia endevinar el que allí s’amagava. 








(Continuarà...)

NOTA: Les fotos de les excavacions són cedides. De totes les que us ensenyo són les úniques que no són meves.

divendres, 5 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 2a PART


Seguint el camí de Tortosa (o el camí Vell de la Galera –com l’anomenen a Tortosa-), sempre en direcció Sud, abans d’arribar al barranc de Lledó que és on comença el terme de Santa Bàrbara hi ha un mil·liari. Els mil·liaris eren les fites quilomètriques de l’època. 
És considerablement alt (més de 2 metres). Segons els experts actualment està posat cap per avall i a la part superior s’hi pot veure una incisió, segurament degut a que el van 'cristianitzar' posant-li una creu. 
La finca de tarongers que hi ha al costat era de Pelayo Ros, que va ser governador civil de Barcelona i Delegat Nacional d’esports i que també tenia un xalet a les cases d’Alcanar. Sembla que coneixia la importància de la pedra perquè quan la va vendre va posar-hi molt d’èmfasi que no se toques d’allí perquè era una 'pedra històrica'.




(Continuarà)

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 1a PART


Com sabeu, la Via Augusta era una de les principals artèries de comunicació de l’imperi Romà. Anava des de Roma, la seva capital fins a Cadis (Gades). En una bona part de trams, va estar en ús fins a ben entrada l’Edat Mitjana.  
Però només me limitaré a explicar el que jo sé des de que arribava al nostre territori.
Com sabeu, passava per dalt del Perelló (s’hi ha trobat vestigis), pel costat del poblat de Fullola (no fa massa hi vaig penjar fotos). Pujava fins al coll de l’Alba (Tortosa) i una vegada allí baixava pel que avui és la carretera Simpàtica.

En arribar a l’Ebre se creava per un pot de barques a l’alçada de Vinallop i d’allí continuava recta com un fil travessant el Pla de la Galera fins el riu Sénia.
A la Galera anomenem camí de Tortosa el que va cap Nord i camí de Traiguera el que va cap al Sud.
Un detall: els romans eren agrimensors, es a dir, estudiaven minuciosament el terreny i anaven col·locant vil·les a cada certa distància. D’aquí que n’hi hagin unes quantes dintre del nostre territori (jo ne sé de 3), però segurament n’hi havia moltes més)
I un altre detall: A part de les vies principals hi havia d’altres que comunicaven els nuclis habitats. Per exemple des de Sant Joan dels Pas ne sortia una que circulava quasi paral·lela a la Via Augusta i que passant per l’Arion, Godall i la foia de Masdenverge arribava al que avui és Amposta.

Al costat del barranc Fondo de Vinallop són visibles rodades de carro en la roca. Un carro romà tenia antre 1,15 i 1,25 cm. entre roda i roda (aproximadament). De totes maneres recordeu que per aquí hi van passar carros fins molts de segles després.


  
(Continuarà)

dimecres, 22 de maig del 2013

LA FOTO DEL DIA 22-05-2013. UN SÍMBOL JUEU?

No sóc un expert, però jo diria que el dibuix que hi ha representat en aquesta pedra que forma part d'una escala, és un canelobre jueu. 
L'he localitzat al terme de Masdenverge i, amb tota seguretat, el seu propietari deu de desconèixer el seu significat i, segurament, el seu valor (encara que només sigui arqueològic)