Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arròs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arròs. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2019

LES COETERES DEL DELTA


Quan visites el Delta de l’Ebre és fàcil que puguis trobar-te amb unes petites casetes quasi quadrades de sostre de volta amb un parallamps.
Segurament si només ne veus una no li prestaràs atenció, però si per casualitat ne vas veient al llarg de la visita, llavors, fàcilment, pots preguntar-te què són aquestes construccions. I és que a tot el Delta de casetes així ne queden 26 de un total de 38 que van arribar-se a construir des de finals de la dècada dels 40. De les 26 que queden, 12 han estat declarades Bens Culturals d’Interès Nacional des de 2013.

Se tracta de les coeteres, unes construccions amb una finalitat molt específica: guardar coets per a enlairar-los cap el cel cada cop que el temps amenaçava turmenta i se corria risc de perdre la collita de l’arròs.

I és que la lluita dels pagesos del Delta de l’Ebre contra les pedregades ve de lluny. Pràcticament des de que va començar-se a conrear arròs al Delta, concretament des de finals dels segle XIX.

Un element molt curiós i poc conegut de les coeteres (bàsicament perquè se troba al seu interior) son les caixes fortes per a guardar un material tant sensible i perillós com són els coets.

Als diferents articles que he consultat per Internet, sempre se parla de coets ‘granífugs’, es a dir que serveixen per a evitar les pedregades, però en cap s’especifica de quin material estan formats. Desconec si sempre han tingut la mateixa composició o ha anat variant en el temps, però fins el que jo sé, el principal compost dels coets és el iodur de plata.  

MÉS INFORMACIÓ:






diumenge, 28 de maig del 2017

JOC DE CARTES

El televisiu cuiner de TV3 Marc Ribas és també el presentador del programa Joc de cartes... Però no ens hem de confondre, no es tracta de jugar al guinyot, a la brisca a la rumba o al cinquet... Se tracta de confrontar les cartes de 4 restaurants que, en principi, són competència.
Bé, suposo que això ja ho sabeu i fins i tot és possible que sigueu seguidors del programa. Si és així i a sobre sou del Delta, segurament veiéreu el programa de dijous passat on van competir quatre restaurants de la zona: Albert Guzmán de la Ràpita, l’Ida Can Machino dels Muntells, Mas Prades de Deltebre i la Subhasta de l’Ametlla de Mar. Entre tots havien de triar el millor restaurant d’arròs del Delta.  
Tot i que intento anar al llit abans de 2/4 de 12, dijous vaig seguir molt atentament el programa per tractar-se de 4 restaurants d’aquí. Abans no l’havia vist mai.
Però me va vindre al cap una pregunta: Com es van triar els 4 restaurants? Si ets del Delta segur que tindràs el mateix concepte que jo sobre la nostra gastronomia autòctona: Què seria un restaurant del Delta sense tenir a la carta unes bones especialitats d’arròs? Entre tots els productes autòctons que es poden oferir l’arròs és l’estrella indiscutible. Poques vegades he anat a menjar a un restaurant del Delta i no he menjat arròs... Poques...

Fixeu-vos la importància que té l’arròs a la cuina del Delta que Pepe, el propietari del Restaurant del Càmping la Tancada me va explicar un dia que va haver de posar un cartell on hi posa Arrosseria per mirar d’atraure clients que venen al delta precisament buscant aquest producte.
Evidentment no he estat a tots els restaurants del Delta (ja m’agradaria!), però puc parlar en propietat d’uns quants que, tot i que en algun cas puguin fer cuina d’autor, tenen a la carta un excel·lents plats d’arròs. A part del Restaurant del Càmping la Tancada que us he esmentat abans, he menjat arròs als següents: l’Estany, Delta Hotel, Tapa Santa, Ribera, Paquita, Faiges, Asmundo, Pati d’Agustí, Mas Prades, Racó del Riu i segurament algun altre que ara mateix no me ve al cap.  
Entre tots ells, el que més treballa l’arròs és el del Racó del Riu que té més de trenta especialitats a la carta. És fa difícil imaginar-ne tantes! No fa gaire me van dir que ja anaven per les 60, però no ho he pogut comprovar.

Tornant al programa televisiu, a part de la qualitat dels productes, també se tenien en compte d’altres aspectes: menjador, cuina, servei, resultat final del plat, relació qualitat preu... Per tant, no només es tractava de saber quin era el millor restaurant d’arròs, sinó que tot anava inclòs en un pac.
Segurament us en heu adonat que dels 4, de l’únic que puc opinar és del Mas de Prades que va ser el que finalment va resultar guanyador. Els espectadors que vàrem seguir el programa, tot i no poder fer-nos una idea dels sabors, olors, etc., dels comentaris i dels altres aspectes dels que si que podíem opinar, segurament una majoria també haurien donar com a guanyador entre els 4, el Mas Prades.
Hi vàrem estar fa una mica més d’un any i, el primer que ens va sorprendre va ser la distància que hi ha entre les taules. Hi ha restaurants on resulta molt difícil moure’t, ja que s’aprofita l’espai fins el darrer centímetre. Potser aquest és un dels aspectes que sé té en compte a l’hora de triar els que acabaran sortint al programa. Però estaria bé saber-ho.
Insisteixo, m’agradaria saber com s’han escollit aquests 4 i no d’altres que, segurament, també haurien pogut ser protagonistes.
A la Ràpita per exemple, diuen que Albert Guzmán va darrere d’una estrella Michelin, però pel que sembla Can Batiste no li va al darrere i, en canvi no va sortir.
No vull acabar sense felicitar al Mas Prades ja que trobo que, després del que es va veure, era qui més s’ho mereixia.