Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autogovern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autogovern. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juliol del 2018

QUI ENS DIU LA VERITAT I QUI ENS ENGANYA?


Divendres passat, després de que el Conseller de Treball, Benestar Social i Famílies Chakir El Homrani inaugurés el Club Social de les Terres de l’Ebre, vaig poder saludar i parlar durant una estona amb dos periodistes ebrencs. De fet una periodista, Anna  Ferràs (Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio) i un periodista i escriptor, Jordi Marsal (ACN)
Els hi vaig desitjar molta sort ja que d’ells depenia en gran part tenir-nos informats sobre tot allò que succeïa al nostre voltat.
Però ja sabeu que d’informació n’hi ha de veraç i rigorosa i de tendenciosa i esbiaixada. Tot i que no sempre és responsable el pròpia periodista, sinó el mitjà per el qui treballa i, evidentment paga al periodista la nòmina de final de mes.
Vivim en un món de manipulació on sovint no saps a quin mitjà has de fer cas i a quin no. Potser de Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases... Es a dir que d’una manera o d’un altra tots els mitjans agranen cap a casa i tracten les notícies segons els hi convé.
Avui e Periódico publica un sondeig realitzat per GESOP, segons el qual el un 62% dels catalans voldria més autogovern i només el 21,5% estaria d’acord en assolir la independència per assolir la república catalana.
Tot i ser escèptic amb com s’està portant a terme el procés, no m’acabo de creure el resultar de la consulta. Al menys que una majoria d’aquells que s’han mobilitzat tantes i tantes vegades a favor de la independència estiguin cansats de tanta lluita i tantes frustracions que han abaixat el seu nivell d’autoexigència.   
No potser que si l’1-O van anar a votar més de 2 milions de catalans, de cop hi volta molts d’aquests pensin que no va valer la pena fer-ho. Tot i que aquell dia alguns vam anar a votar (entre aquests m’incloc jo mateix) en veure que estava passant en diversos punts de la geografia catalana. I no vaig ser l’únic...
Si els mitjans de comunicació tiren cap al costat que més els hi convé, a molts dels nostres polítics també els podrien deixar anar... La majoria estan en política perquè han fet d’aquesta noble ocupació el seu modus vivendi i volen seguir aferrats a la cadira costi el que costi. Si s’han de desdir dels seus principis no dubteu per un moment que ho faran i buscaran els arguments (això ne saben molt i a part tenen els seus assessors per a dir com fer-ho) per a convèncer a la ciutadania que han fet el millor que podien fer i sempre per a buscar el bé per a Catalunya i els catalans i les catalanes.
Jo, com sempre he fet, miraré en cada moment d’extreure les meves pròpies conclusions separant el blat de la palla. I aquí pau i després glòria!  

dimarts, 1 de maig del 2018

EL CIS I L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA


Segons l’última enquesta del CIS a Catalunya baixa el nombre de persones que volen més autogovern. Dit així pot portar a equívocs, ja que no és el mateix més autogovern que ser un estat independent.
De totes formes segons aquesta enquesta baixa el nombre de persones que volen més autogovern, però també d’independentistes. En canvi puja el nombre d’aquells que volen quedar-se com estem ara... Potser per allò de Virgencita, Virgencita que me quede como estoy...
El CIS (com el CEO) ens tenen massa acostumats a manipular els seus estudis. Allò que se diu vulgarment cuinar. Per tant, aquest, com tots els altres hi ha que agafar-lo amb pinces, no sigui cosa que ens vulguin enganyar.
D’entrada jo no me’l crec. Si fos veritat el que diu, el descens d’independentistes i dels que volen més autogovern seria la conseqüència normal del cansament d’una part de la població catalana que veuria com les expectatives que se van crear fa mesos (molts de mesos) d’assolir un estat independent en forma de República, de moment res de res.
I és veritat que una part de la població està cansada, però això no vol dir que se’n hagi d’anar d’un extrem a un altre. Es a dir de voler més autogovern a seguir depenent d’Espanya, de les seves lleis i de les arbitrarietats dels seus jutges.
Com bé sabeu sempre m’he posicionat clarament en contra del procés, però no per això renuncio a trencar lligams amb una Espanya que dia si dia també ens dona alguna sorpresa negativa en forma de corrupció del PP o sentències incomprensibles per part dels tribunals de justícia.
Des de la meva posició crítica amb l’Espanya profunda no entenc que hi pugui haver gent que de sobte deixen de costat la seva animadversió a tot allò que emana de Madrid i vulgui quedar-se amb la Catalunya que va sortir de la Constitució del 78 i de l’Estatut d’Autonomia del 79.
O dit d’una altra manera: és possible cansar-se del procés i no d’haver d’aguantar tota la injustícia dels estaments espanyols? Només recordar-vos que la segona fa molts més anys que dura i només que féssim un exercici de memòria, veurem com Catalunya ha viscut etapes on ni ha existit autogovern ni res que sé li assemblés: dictadures, guerres, sotmetiments.
Ves per he trobat la paraula que defineix més bé l’actual situació de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució: Sotmetiment.    
Per cert, una aplicació de l’article 155 que segons el Delegat del Govern a Catalunya Enric Millo, el Dialogant (així ens el van presentar quan va prendre possessió del seu càrrec) se podrà seguir aplicant puntualment durant un cert temps sempre que les circumstàncies així ho requereixen...
Això no és voler fer-nos temor? Bé, si algú creu que no és així, que m’ho expliqui per favor, ja que la meva capacitat racional de comprendre certes coses s’està esgotant per moments.