Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi climàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi climàtic. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 24

TORTOSA I ULLDECONA
Ahir, l’amic Paco Itarte me va fer arribar la notícia de que Tortosa i Ulldecona també estaven relacionades amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, tot i que d’una manera indirecta.
Segons explicava la premsa (el diari Ara ho duia a la portada), els terroristes haurien comprat fins 500 litres de cetona  a drogueries de Tortosa i Ulldecona.
Avui he llegit a eldiario.es que només un cúmul d’errors humans va evitar una massacre més gran. A veure, hi ha coses que no entenc. Tot i la eficàcia dels Mossos d’Esquadra (sembla inqüestionable), me sembla que amb una major prevenció, hauria permès actuar molt abans de la primera deflagració al xalet d’Alcanar Platja.
El nivell d’alerta terrorista era i és de 4 sobre 5. Jo mateix me’n he adonat de que a l’estació de Sants de Barcelona, darrerament hi ha molt més control policial que anys enrere. Fins aquí tot correcte.
I ara ve la pregunta: Si la polia (en general) saben quins són els compostos amb els que es poden fabricar bombes, ¿no podrien haver avisat als propietaris de drogueries i d’altres tendes que poden vendre aquest productes?
Segurament no van comprar 500 litres de cetona a la mateixa botiga, entre d’altres coses perquè, segurament, cap comerciant emmagatzema una quantitat així. Ni tan sols amb diverses compres. Cal suposar que van diversificar botigues i des per a no alertar ningú.
Des del meu punt de vista hi hauria d’haver un manual on s’advertís de que, en el cas de que un individu comprés, ni que fos un sol litre d’aquest material (o d’altres també susceptibles de fer explosius), automàticament s’hauria d’activar un protocol per a que la policia ho investigués.
Ara, potser si algun policia està llegint això, pensarà de mi: Pobre ignorant, si ja es fa!  Si és així, van fallar moltes coses, perquè està clar que es van comprar a dues poblacions diferents, però no està clar a quantes botigues. Per tant, per què ningú va donar l’avís? I si es va fer, potser la policia no sigui tan eficient com ens pensem.

LA CLIMATOLOGIA DEL MES D’AGOST
I després encara hi ha qui diu que això del canvi climàtic és una bajanada... Sí, sí! Recordo perfectament les dècades dels 60, 70 i fins i tot 80. La festa major de la Galera és pels voltants del 10 d’agost (Sant Llorenç) Primer sé feia balla a la pista d’estiu del Sindicat, més tard al Povet de Sant Vicent i finalment a la pista coberta de darrere la Casa Consistorial, al costat del Casal de Jubilats que en altres temps va albergar l’escorxador i la peixateria. Bé, quasi tot els anys hi havia alguna tronada d’estiu, d’aquelles de calamarsa o fins i tot pedra. Cada anys, el mes d’agost parlaven dels quantiosos danys que la pedra havia produït a la fruita dolça de Lleida i la gent, quan anava al ball, s’emportava una rebequeta per precaució, per si refrescava de matinada.
Sobre el 20 d’agost ja quasi es podia dir que l’estiu havia acabat. Tot i que sempre hi havia dies bons els mesos de setembre i octubre, ja no era el mateix. Aquella calor sufocant (quan arribava als 25º ja ens pensàvem que ens torràvem) ja es donava per acabada. Algú sap amb certesa a quan ha pujat la temperatura per la nit durant aquest estiu? 28, 29 graus? Està clar que alguns mes que unes dècades enrere.  

ELS CARRERS D’AMPOSTA
De tant en tant entro a Google i després a l’Institut Geogràfic Nacional per a donar un cop d’ull a algun lloc determinat, normalment és per assegurar-me del nom d’algun carrer d’Amposta. Ahir hi vaig entrar i per a la meva sorpresa ja contempla alguns dels canvis del vialer aprovats recentment per l’Ajuntament.  
Recull el nom del carrer de l’enginyer que va projectar el Pont Penjant José Eugenio Rivera i que abans portava el nom de García Morato. No obstant, el nom correcte del carrer (mireu la placa) és el d’Eugenio Rivera. En canvi no recull el de Ramon Salas ni tampoc el de plaça de l’Ajuntament.

No sé exactament com funcionen aquestes coses, es a dir, com es comunica a l’Institut Geogràfic Nacional els canvis o si aquest organisme té els mitjans per esbrinar-ho. Però sigui com sigui no s’ha fet bé.  



dimecres, 1 de febrer del 2017

EL DELTA DE L'EBRE: DESTÍ DESAPARÈIXER

El Poble Nou. 
El Periódico d’ahir dimarts 31 de gener, portava un extens reportatge sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya i el centrava a una zona que ens és ben coneguda: El delta de l’Ebre.
Tot i que la majoria de les previsions indiquen que el Delta de l’Ebre té els seus dies comptats, sembla ser que ningú vols posar remei al problema.
No és el mateix que algú es morís de mort natural a que ho faci per manca de suport de les institucions. En aquest cas no seria mort natural sinó una assassinat en tota regla.  
La setmana passada Cuatro, segurament vàreu veure el programa Volando voy de Jesús Calleja dedicat al Delta de l’Ebre. Tots aquells que ens l’estimem tenim goig quan alguna televisió dedica uns minuts a donar a conèixer la problemàtica que pateix el delta des de la construcció dels grans envasaments riu amunt i que retenen la pràctica totalitat dels sediments que van formar el Delta.
Que baixi l’aigua pel riu és molt important, ja que ajuda a mantenir l’ecosistema deltaic: aus, peixos, vegetació... Però que arribin sediments ho és tan o més, ja que d’ells depèn la pròpia supervivència del Delta.   
Al programa de Jesús Calleja van sortir el biòlegs Carles Ibáñez i Meritxell Jardí que formen part d’un ampli projecte per a fer aportacions de sediments al Delta. Només que ho pensis una mica, és de pura lògica. Si coneixes la problemàtica del Delta segur que tu també ho havies pensat, el problema és com fer-ho i amb quins mitjans fer-ho.
Quan els biòlegs expliquen a Jesús Calleja que la solució passa per enviar al menys 1 milió de tones de sediments retingudes als pantans a través dels canals de reg per a que acabin dintre dels arrossars, Calleja els hi pregunta:

-I quin cost té?

Meritxell Jardí li respon amb una altra pregunta:

-Quin valor sé li dóna al medi ambient per a que continuï el delta cap avant...

Jo encara us faig una altra pregunta:

-Quin valor té el Delta globalment? Quantifiqueu el preu de les persones que hi viuen, dels seus pobles, urbanitzacions, xalets, casetes, magatzems, dels camps de cultiu, el Parc Natural, el valor paisatgístic, els moixons, la vegetació, les infraestructures, l’economia que es genera al voltant de tot això, etc. Quan encara hi pot haver solució, no trobeu que al menys val la pena intentar-ho?

Però malauradament no tothom ho veu així. Un dels problemes més grans és l’enemic que tenim a casa. Aquells que tot i que han nascut i han crescut al delta, el veuen com un negoci a curt termini.
Fem una mica de mirada retrospectiva. Quan es va produir la darrera gran batalla en contra el transvasament de l’Ebre (aproximadament entre els anys 2000 i 2005) no tothom ho veia de la mateixa manera. Hi havia polítics del territori favorables al Pla Hidrològic Nacional. Per conviccions o per seguidisme del seu partit. Me dona igual ja que el resultat és el mateix.
Però no només això, sinó que a sobre van posar tots els pals a les rodes que van poder per a desmotivar als que estàvem lluitant per a impedir el transvasament des de la seva posició dominant: estic parlant del govern de Catalunya, dels governs d’ajuntaments del Delta, de les comunitats de regants...
Desgraciadament la gent oblida fàcil i tot i que alguns ajuntaments van canviar de color polític, en algun cas (pocs tot s’ha de dir), els que manaven per aquella època han tornat al poder.
I què fan ara? Posar en dubte les solucions que es volen posar en practica desqualificant elsseus responsables als qui anomenen literalment chupópteros.  

Com a veí del Delta, sento vergonya de tots aquells altres veïns que en lloc de fer pinya per assolir l’objectiu de preservar el nostre territori intenten entorpir qualsevol iniciativa que es prengui al respecte.