Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juliol del 2019

JA NO FAIG (NI FARÉ) MÉS FOTO DENÚCIA

Amposta des dels peus del Montsianell. 

Vaig sentir una punxada al peu i va començar a sortir-me sang... Anava amb sandàlies de goma de sola prou gruixuda. Aproximadament d’un centímetre. Vaig pensar que alguna cosa m’havia entrat, segurament una pedreta... Però si me va fer un trau al peu potser se tractava d’un vidre...
El matí següent tenia la zona una mica inflada i m’havia sortit un blau. A part del trau, evidentment...
De tant en tant, mentre portava aquelles sandàlies notava alguna punxada... Passava la ma per dintre per a veure si havia alguna cosa enganxada i no trobava res... Fins que un dia vaig fer l’operació inversa: vaig començar l’exploració de la xancleta a partir de la sola. Vaig descobrir que estava tallada. Llavors la vaig força per obrir el trau. Havia un trosset de vidre. El vaig haver de treure amb la punta d’un ganivet.
---
Xafar un vidre anant pel carrer és relativament fàcil. Sobre tot si vas per la nit a una zona de contenidors de brossa. Per terra t’hi pots trobar qualsevol cosa... Qualsevol, fins i tot la més inversemblant. Me pregunto per a que tants d’avisos i alguna campanya de conscienciació per a que la gent segueixi fent el que li dona la gana...
La setmana passada, per la nit, prop les 12, quan acostumo a fer l’última sortida amb la meva gosseta, una mare i un fill (suposadament), amb un carro de supermercat portaven fustes i les van deixar al costa dels contenidors.
Darrerament també he pogut veure un televisor de plasma de grans dimensions, un tamboret, cadires, un calefactor i sobre tot bosses... Moltes bosses deixades fora dels contenidors tot i la prohibició de fer-ho.
Durant molt de temps vaig publicar cada dia una foto denúncia sobre aquelles situacions que veia per Amposta i que no m’agradaven i que de ben segur que no deuen d’agradar a una majoria d’ampostines i ampostins. I no només de la brutícia que segueix havent-hi, sinó també, principalment, de les infraccions de transit visibles per tots... Fins el 4 d’agost.
El 4 d’agost de 2018 va marcar un abans i un després. Aquell dia vaig patir un accident a la Fontcalda i me vaig trencar el coll de l’húmer del braç dret, la qual cosa me va impedir poder fer qualsevol tipus d’activitat amb l’ordinador i el mòbil. Des d’aquell dia no he tornat a penjar cap foto denúncia més.   
Què vaig treure’n de penjar-les? Absolutament res. Qui estava d’acord amb mi me recolzava i fins i tot hi havia gent que m’enviaven fotos fetes per ells per a que les pengés. En canvi n’hi havia d’altres, els palmeros, que tots els partits del govern ne tenen, que van arribar a l’insult i la desconsideració. I es clar, ara, veient els darrers resultats electorals, tot fa pensar que el nombre de palmeros s’ha multiplicat.
Sembla ser que els votants d’Amposta estan més interessats en altres coses (me pregunto quines) que veure la seva ciutat endreçada i cívica.
I no... No sé pot anar contra el món. Si ho fas, ets rar i té senyalen quan passes.  
Per cert, parlant de vidres, davant de Recanvis Gaudí, a l’avinguda de Catalunya, sobre la vorera hi havia una ampolla trencada. Durant dies, cada vegada que passava per allí la veia i li havia de dir a la meva gosseta que s’hi apartés. Igual encara hi està!      

diumenge, 21 de maig del 2017

ENEMICS A LA CARRETERA


Per a començar un supòsit pràctic:

-Ets un vianant (per molt que agafem el cotxe sempre hi ha algun moment a la vida que anem a peu) i has ce creuar un pas de vianants sense semàfors (a Amposta per exemple no n’hi ha cap que ne tingui), què fas?


a) Creues sense mirar... Ja se’n adonaran els conductors que estic creuant...

b) T’esperes que no passi cap cotxe.

c) T’assegures que els cotxes que venen t’han vist que vas a creuar.

Tot i que les respostes b i c són correctes, de vegades tampoc cal pecar de tant prudent i esperar-te que no passi cap cotxe... Ens hi podríem estar una llarga estona esperant un conductor comprensiu que ens deixés passar... Perquè aquesta és una altra. No tots els conductors s’aturen per a deixar passar els vianants pels llocs establerts.

Què vull dir-vos amb aquesta reflexió? Què el conductor ha de ser conscient de la seva situació i tenir clar que a la carretera és l’element més feble. Per tant, tota precaució serà poca.

Malgrat aquest preàmbul, no vull parlar-vos de vianants, sinó de ciclistes. Aquests dies passats hi ha hagut diversos accidents de ciclistes amb alguns resultats de mort. No és que sigui cap fet excepcional, però al coincidir dos atropellaments múltiples, fa que els mitjans de comunicació hi presten més interès. Quan això passa, sempre hi ha una gran controvèrsia i sé sol entrevistar ciclistes que posen a parir els conductors de cotxes.
Com diuen les dites castellanes: En todas partes cuecen habas o de todo hay en la viña del Señor. Es a dir: D’incívics i imprudents igual n’hi pots trobar entre els conductors de cotxes o entre els ciclistes.  
Com que no ho sóc ciclista, us donaré una visió de la imprudència (però també de l’incivisme dels ciclistes)

-Els que sou d’Amposta o hi passeu sovint, segurament recordareu que hi havia un punt negre a la C-12 o Eix de l’Ebre quan es creuava amb el camí de Pins. Hi va haver algun mort. Finalment s’hi va fer un pas inferior per a no tenir que creuar la carretera. Quan vaig a treballar a Tortosa solc sortir per allí. Més d’una vegada he vist un ciclista creuar la carretera (crec que sempre és el mateix) Una vegada vaig fer sonar el clàxon i amb la ma enlaire me va engegar a fer punyetes...

-Quan vas per la carretera té sols trobar amb ciclistes practicant esport. Sols o en grup. Sovint me trobo amb ciclistes per l’eix de l’Ebre, entre la Carrova i Vinallop, un tram d’uns 5 Km. Sempre me pregunto perquè no aprofiten l’antic traçat que va paral·lel a la carretera principal i més ara que té el ferm arranjat des de fa pocs mesos.

- Avinguda de Santa Bàrbara, tram entre la rotonda de la plaça de la Castellania d’Amposta i la del Lligallo de Dalt. Sobre una de les voreres (la del costat dret segons sé surt d’Amposta) hi ha un carril bici. No obstant això són molts ciclistes (jo diria que la majoria dels que per allí passen) que van per la calçada. Com que la carretera és estreta i el volum de transit elevat, normalment no els pots avançar i t’has de resignar a circular darrera seu. Per què no utilitzen el carril bici? Els reivindiquen molt, però quan els tenen no els fan servir...

En tots tres casos exposats, es posa en evidència la imprudència d’alguns ciclistes. Me’n lliuraré molt de dir que són majoria, com segur que tampoc són majoria els conductors que no respecten la distància mínima a l’hora d’avançar-los.  

dimecres, 31 d’agost del 2016

DIARI DE L'AGOST. DIA 31

De Vergara a eldiario.es
UN DISCURS QUE NO VA AGRADAR NI AL SEUS (I VA AVORRIR A TOTS!) 
Rajoy en la seva línia. S’ha vist mai un polític tan inepte? Permeteu-me que ho dubti. Fixeu-vos si va estar malament que no va agradar ni als únics que li donen suport. En tota la intervenció ni una paraula d’agraïment, ni un gest de complicitat de cara Rivera i els seus... Suposo que perquè ja està el pacte signat, perquè sinó igual se’n desdient...
Quan sé li va preguntar a Pedro Sánchez sobre el discurs de Rajoy, aquest va parafrasejar a la revista Hermano Lobo, una publicació dels anys 70 quan encara hi havia dictadura. Un dirigent (no recordo si un alcalde o un altre càrrec) sé dirigia a la multitud i els hi deia:

-O jo o el caos!

I la multitud li responia:

-El caos, el caos...!

De totes maneres la millor definició de l’ha fer l’Iñaqui Gabilondo al seu vídeo blog de la Cadena SER: Rajoy va parèixer ahir un cadàver mal enterrat, un fantasma del passat, buit i altiu.  

Vaig a fer-vos una pregunta: Realment Rajoy vol ser president del govern? Veient el panorama ho poso en dubte.

LA CONSULTA DE ‘ELDIARIO.ES’ 
Ahir dimarts, eldiario.es publicava una consulta que revelava que de fer-se eleccions ara mateix, el panorama polític espanyol no canviaria substancialment. Cap novetat. De fet la majoria de les enquestes d’aquest tipus que es fan reflecteixen si fa o no fa el mateix panorama. Després, a l’hora de la veritat, tal i com es va poder veure el mes de juny, el veredicte dels votants potser diferent: més diferència a favor del PP i el PSOE pel davant de Podemos quan tot semblava que no seria així.
I si resulta que el problema radica en els líders de les diferents formacions? No han pensat els partits en substituir-los? Guanyar les eleccions o quedar segon no té perquè avalar la seva candidatura de cara una nova repetició dels comicis. Si finalment anem a unes terceres eleccions i els resultats són similars, per què no hem de pensar que tornarem a reviure les mateixes situacions?

LA PLAÇA DE BOUS D’AMPOSA
Dilluns, la plaça de bous d’Amposta va prendre protagonisme a la pàgina Digues la teua (DLT) de Facebook. Es va publicar una foto on sé podia veure l’enorme quantitat de brossa que s’acumula després d’una setmana de bous. Però les queixes no només anaven per aquí, sinó per mantenir-se els carrers tallats durant molts més dies dels que duren els actes taurins.
Des de fa molts anys, les penyes taurines d’Amposta han gaudit del beneplàcit de les nostres autoritats, la qual cosa demostra, com fa temps que dic, el poder fàctic que representen al nostre territori.
Segons m’han explicat sovint, la comissió de bous facilita bosses d’escombreries per a que es dipositin allí les deixalles que generen, però cada anys, quan acaben les festes s’hi pot veure el mateix panorama.  
Fa anys, quan ja s’havien retirat els andamis, carretes, carros i cadafals, vaig fer una foto i la vaig enviar al Periódico que me la va publicar. A la foto es podia veure perfectament la delimitació de la plaça gràcies a les deixalles que havien quedat. Una situació que, a part de lamentable, me sembla intolerable.
La regidoria responsable hauria d’exigir al públic assistent a la plaça la màxima pulcritud, si cal amb l’amenaça de sancions; així com també la retirada dels cadafals, carretes, etc. posant-los com a límit el cap de setmana posterior al darrer dia de bous.
Seran tot el defensors de la nostra cultura i tradicions com vulguin, però també són una colla de bruts i crec que en aquest cas no hi ha excepcions, ja que a la plaça no s’hi veu cap rogle net. 

diumenge, 13 de desembre del 2015

LA INCONSCIÈNCIA DE L’INCIVISME

 A la Revista Amposta d’aquest desembre s’entrevista a l’alcalde Adam Tomàs. Sobta una mica una de els seves respostes, però només una mica:  

-Amb cinc mesos, el més important que hem fet és canviar les formes de fer i les actituds. 

S’ha de seguir una mica la política per a veure que ha estat així, al menys pel que mi respecte. Com sabeu fa molt de temps que li vaig retirar la salutació a Manel Ferré i molt abans ja ho havia fet amb el seu predecessor Rojo y Gualdo. Com a ciutadà no podia tolerar les seves conductes arrogants i prepotents. El poble mereix respecte y els de CiU només respectaven els seus votants.
No obstant, he re reconèixer que a part d’això hi ha d’altres aspectes que han millorat força. Un dels exemples els vàrem tenir a festes majors quan es va contractar al grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries o a la cantautora Montse Castellà. També s’han vist altres detalls com fer gratuïta la fira.
Però els grans problemes d’Amposta encara no s’han resolt. No ho dic ara, ja fa anys que ho predico i també ho fèiem els socialistes quan ho portàvem als nostres programes: l’estat de la via pública. Sota aquest títol genèric, s’engloben dues grans àrees: el transit i la neteja.
Els que em sigui ja us en heu pogut adonar que cada dia publico una (o unes) foto denúncia sobre situacions incíviques que s’observen al dia a dia. Encara que no sempre, tinc crítiques de gent a qui no els hi semblen bé les meves denúncies...  Sobre tot quan hi surten cotxes mal aparcats.
Però hi ha conductes que no surten a les fotos, com per exemple els avançaments improcedents, no fer stop quan cal fer-lo, no respectar un accés prohibit, l’excés de velocitat, parlar pel mòbil (o encara el que és pitjor enviar missatges) o qui són els que deixen tota mena de deixalles fora dels contenidors.
Sobre totes aquestes conductes penso que algú podria fer-ne un estudi sociològic  per a extreure’n les motivacions que els porta a fer el que fan.
He arribat a la conclusió de que una gran majoria ho fan per comoditat, tan a l’hora d’aparcar com quan van a deixar les escombraries. La comoditat s’ha apoderat d’una bona part de la societat i no troben cap sentit de tenir que donar una volta i buscar aparcament i per tant van a buscar la solució fàcil: deixar el cotxe a qualsevol lloc on càpiga. És igual que pugui fer nosa a un altre cotxe, però sobre tot als vianants i més encara a aquells que tenen problemes de mobilitat.
Us explicaré una anècdota. L’altre dia a un grup de Facebook vaig enllaçar el post que havia publicat aquell dia al meu blog on sortia una foto d’una d’aquestes conductes incíviques: un cotxe bloquejava la punta d’una vorera. Hi va haver dos comentaris que anaven pel mateix camí: No hi ha cap senyal que ho prohibeixi... Els hi vaig d’haver de recordar (no sense ironia) que la circulació està regulada pels senyals, però també per les normes. Veritat que no hi ha cap senyal que digui que està prohibit circular (tret dels avançaments) pel carril de l’esquerra a una carretera de dos sentits? O molt més fàcil. Cert de que una persona sense carnet de conduir no pot circular en cotxe? I no hi ha cap senyal que ho recordi... Les normes de circulació, com els senyals, estan per a ser respectades, però sempre hi ha qui troba excuses per a saltar-s’ho a la torera...  Fa temps, una dia vaig advertir a un conductor que no podia creuar per on ho estava fent (cruïlla avinguda de Catalunya amb el carrer Velázquez) La seva resposta va ser: Tu ets l’amo d’Amposta?
Més recentment, estava prop de l’illa de contenidors que més vegades surt a les meves fotos: la que hi ha al carrer Brasil, al costat de la planxisteria de Joan Gil. Vaig veure baixar una dona una mica més jove que jo amb una capsa de cartró a les mans. Vaig tenir curiositat per veure que feia i em vaig fer el ronso uns moments. No va tenir cap problema per deixar-ho al terra. No li vaig dir res, para què? No cal discutir amb gent així que mai acceptaran que el que estan fent està malament.
Realment penso que no són conscients de que els que estan fent és o una imprudència o un acte de incivisme. Solució només n’hi ha una: educació. Per això és tan important l’educació des de ben petits. Per part de les escoles, sí, però també per part dels pares que haurien de ser el model de seguir dels propis fills.

dimarts, 30 de setembre del 2014

divendres, 19 de setembre del 2014

EL CIVISME ESCOCÈS


Normalment es parla de fair play, una denominació típicament britànica, però voler escriure en anglès alguna cosa més és per a mi missió impossible. Per tant, us parlaré, com sempre, clar i català i us diré que, a part del que us explicava ahir, una de les grans diferències entre el procés d’Escòcia i el català, ha estat el civisme que ha caracteritzat l’escocès en contra del nostre.
Segurament els meus lectors, molts d’ells grans entusiastes de l’independentisme català, apel·laran al civisme que hi ha hagut en totes les manifestacions que s’han convocat fins ara el civisme per un costat i les ganes de festa i gresca per l’altre, han estat les notes més destacades. I és veritat. Per tant, estic entrant en una contradicció? En absolut. Si ho he dit per alguna cosa és.
Certament només puc fer menció dels comentaris que he llegit per les xarxes socials. Un missatges excloents i fins i tot insultants. Tampoc el comportament de l’altre costat és exemplar. Fins i tot és pitjor: crema de banderes independentistes, amenaces constants que van augmentant de to tal i com està avançant la campanya.
Jo em pregunto què passaria si poséssim als uns davant dels altres o ben mesclats tal com passava a Escòcia on es trobaven sovint els pro unionistes i els secessionistes fent campanya al mateix lloc. És que no vull ni pensar-ho!
Dit això, coincideixo en que, malgrat el resultat, el guanyador absolut ha estat Alex Salmond. Primer perquè durant la campanya electoral del seu partit va prometre que es convocarien unes eleccions per a decidir si el futur més immediat d’Escòcia era separar-se del Regne Unit i perquè per a que els escocesos no marxessin, des de Londres, els principals líders polítics es van comprometre per escrit dotar-los de més autogovern. Per tant, si Salmond guanya, Escòcia guanya. Potser uns més que els altres, però no crec que ningú hi hagi sortit perdent.
Això si, ara el govern britànic es trobarà amb una gran disjuntiva. Previsiblement, els altres territoris que conformen el Regne Unit (Gal·les i Irlanda del Nord) demanaran per al seus països el mateix estatus que obtindran els escocesos.
Una cosa així també va passar quan s’havia d’aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els valencians (i crec recordar que també els andalusos) també van promoure un nou estatut per al seu territori i hi van incorporar un article on hi deia una cosa així: I si Catalunya aconsegueix més que nosaltres, volem el mateix. Poc importa si uns tenen unes conviccions molt més nacionalistes, a l’hora d’obtenir beneficis, tots igual: cafè per a tots versió dos.
Aquest matí he pogut escoltar les declaracions enregistrades de Rajoy. Evidentment es felicitava per la victòria del no i deia que això era bo, tant per al Regne Unit com per a Europa. Sense dir-ho, Rajoy espera que els resultats escocesos desactivin la consulta catalana primer i a veure si els desànim entre els partidaris de la independència el hi fa abandonar la idea per una llarga temporada.
En canvi, sembla que els discurs del Primer Ministre britànic David Cameron ha estat brillant. Tan brillant que una contertuliana dels Matins ha opinat que segur que en un futur s’estudiarà a les facultats de ciències polítiques d’arreu del món.
El que deia només començar: el fair play britànic. Aquí segur que no passaria. I reitero: tan seria qui foren els guanyadors.
S’entendria que hi hagués malt rotllo entre ciutadans de Catalunya i de fora, però el que no puc entendre és perquè l’ha d’haver entre els mateixos ciutadans d’aquí.

No volen estar sotmesos al domini espanyol, però si que volen imposar la seva manera de pensar sobre els que no pensen igual. Des del meu punt de vista, així, Catalunya mai serà un gran país.                    

dimecres, 14 de maig del 2014

LA FOTO DEL DIA 14-05-2014

He vist cartells com aquest enganxats a les papereres i algun mur de la zona avinguda Aragonesa-plaça de la Castellania d'Amposta, però imagino que n'hi haurà per més zones per on no passo tan sovint.
Dues consideracions. Sembla ser que abans estava prohibit deixar els excrements dels gossos a les papereres, però és tolerava.
Ara que està permès s'haurien de col·locar moltes més papereres, ja que al carrer Sebastià Juan i Arbó, al menys a la part de dalt, no n'hi ha cap. Com a molt per la zona esportiva i firal. 
A l'avinguda de Catalunya tampoc n'hi ha cap... I així podríem anar sumant. 
De totes maneres, aplaudeixo la campanya.

dimecres, 25 de juliol del 2012

SENSE ÀNIM DE SER DEMAGOG




Els qui em coneixeu sabeu que estic en contra del tabac. Primerament perquè mai he fumat (com tampoc ho van fer mon iaio i mon pare) i en segon lloc perquè pateixo una deficiència respiratòria crònica.
Sempre he acusat a la majoria de fumadors (evidentment no tots) de poc solidaris, bruts i il·legals.
Són poc solidaris perquè, normalment no els ha importat mai la presència de no fumadors (què us molesta que fumi? –solen preguntar; i abans que els hi puguis respondre, ja han encès la cigarreta) A sobre es els molesta quan els hi respons que no. Com si no tinguéssim el dret de queixar-nos! Poc els importa que hi pugui haver gent que, com jo, puguin patir malalties respiratòries.
Són bruts perquè aboquen per terra les puntes de cigarreta. Tiren? No, no, i també aboquen: les tiren quan estan a la terrassa d’un bar o van pel carrer i les aboquen quan buiden el cendrer del cotxe. O és que no heu vist mai un bon grapat de cigarretes juntes? També tiren els paquets buits i, de vegades,  altres coses...  
I són il·legals perquè així que poden incompleixen la normativa vigent sobre la matèria: fumen al lloc de treball (per cert un dia vaig veure un mosso fumant mentre estava de servei), als bars (amb la complicitat del propietari), als ascensors i a d’altres llocs. Fa uns anys vaig deixar d’acudir al sopar anual que feia el meu sindicat, la UGT, perquè els fumadors acabaven fumant tots i al final l’ambient era irrespirable, al menys per a mi.
Però a part de tot això que us he explicat, també provoquen incendis, com per exemple el que crema l’Alt Empordà. Al lloc on es va iniciar s’han trobat més de 100 burilles. Qualsevol d’aquestes va poder ser la causant!
Ja sé que no fa falta ser fumador per a cremar un bosc i que la resta dels mortals tampoc estem “lliures de pecat”, però els fumadors (i les fumadores), a part de tot el que podem fer els que no fumem, per la seva condició de viciosos (o no és un vici el fumar?) encara poden arribar a ser més incívics que la resta.
I perdoneu aquells que no us veieu reflectits al retrat que acabo de fer dels fumadors. D’excepcions sempre n’hi ha, però estareu d’acord amb mi, que, en aquest cas, més aviat poques.  
Vull acabar amb una pregunta: Per què –normalment- són menys tolerants els exfumadors que els qui no em fumat mai?

dissabte, 21 de juliol del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 21-07-2012




Mentre el centre de Tortosa lluu de forma esplendorosa per la Festa del Renaixement, al carrer de la Ràpita del barri de Ferreries (quasi davant del Mercadona) durant diversos dies s'ha pogut veure la imatge que reprodueixo a la foto. Ahir mateix encara hi era i no puc assegurar que a hores d’ara algú ho hagi replegat.   

divendres, 13 de juliol del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 13-07-2012


A pesar d'haver posat uns avisos per a que els ciutadans d'Amposta siguin cívics, el cert és que hi ha gent que segueix sense fer-li cas i deixen la brossa i els voluminosos allà on els hi dóna la gana. 

dijous, 28 de juny del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-06-2012



La furgoneta està parada sobre l'espai reservat per al bus, amb les molèsties que això comporta. 
No és la primera vegada que la veig aparcada aquí. A vegades fins i tot porta un remolc.
Ho té fàcil veritat? "Com hi ha forat, aparco!"
Bé pel civisme que es promou des de l'Ajuntament d'Amposta.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

OCUPAR L’ESPAI


El públic o el privat, tant dóna.
Només cal donar un tomb per la ciutat i te’n adones de la quantitat de cartells de tot tipus que es poden arribar a veure a façanes, portes, vidrieres, etc. d’establiments comercials, tanques d’obres que resten abandonades després de la crisi i també d’altres espais públics com papereres, quadres elèctrics, fanals, etc.
Partits polítics, sindicats, organitzacions juvenils, plataformes cíviques, empreses d’espectacles i particulars són alguns dels que embruten els carrers d’Amposta sense (aparentment) ser castigats per les autoritats competents en aquesta matèria. A Amposta hi ha una ordenança, anomenada de “Policia i bon govern” que tipifica aquests usos incívics i preveu sancions. Però a l’hora de la veritat ningú la respecta per que les actuacions policials són, al respecte, “toves”.
Moltes ciutats ho han solucionat posant cartelleres a places i carrers per a que, tothom que vulgui, pugui fer públic els seu missatge, ja sigui convocant una vaga o una manifestació o qualsevol altre tipus d’acte. A la nostra ciutat de cartellera d’aquest tipus només n’hi ha una davant un dels instituts. Així no és d’estranyar que la ciutat estigui contínuament bruta, tant al terra com a d’altres llocs més elevats i que ja he enumerat abans.
Però no només s’hi fa mal ús d’aquest espais. N’hi ha d’altres on està prohibit estacionar ja que hi ha gual o, fins i tot, és un lloc reservat per a aparcament del bus urbà o ambulàncies o simplement s’aparca a la “quinzena que no toca”. És ben bé igual... S’ocupen per períodes de temps que pot anar des de uns pocs minuts a diverses hores.

I no cregueu que es tracta de situacions puntuals. Només cal sortir al carrer i observar una mica. No us costarà gaire trobar-vos amb alguna de les situacions que he descrit amb anterioritat i que il·lustro amb les fotos que acompanyen l’escrit.      













dimecres, 6 d’octubre del 2010

MULTAR PER CREUAR EL CARRER

Creuar el carrer és una acció característica dels vianants. Ahir vaig escoltar que alguns municipis multen si ho fas malament. Es a dir, per un pas de zebra amb semàfor quan aquest està en roig o per algun altre lloc sense cap tipus de senyalització.
A l’entrevista que van fer a diversos ciutadans per a “il·lustrar” la notícia, com sempre passa, hi havia opinions para tots els gustos. Hi havia qui ho entenia perquè “anava en contra de la norma” i va haver qui va dir que “Pitjor és robar i ‘tots’ els polítics roben” (ja hi som!)
Com a ciutadà que vaig força a peu, sobre tot quan em moc per la ciutat, però que també sóc conductor i, per suposat, també vaig amb cotxe, crec que abans de multar els vianants, primer hauria que posar ordre a la forma de circular i d’aparcar de molts de conductors.
Al carrer i a la carretera el vianant és el més feble. Per tant, en cas de xocar una persona amb un cotxe, sempre, qui quedarà més mal parat és el ser humà. Si l’accident es produeixi fora del lloc establert per a passar el vianant, qui s’emportarà la pitjor part és aquest, per molts d’anys que pateixi el cotxe i, a sobre, no sé li donarà cap indemnització.
El conductor sap que pels carrers i carreteres és el “més fort” (i ja no parléssim d’alguns camioners que imposen la seva llei) Per tant, sovint, incompleixen la normativa dificultant la circulació dels vianants. Situacions com saltar-se els passos de zebra o aparcar-hi a sobre o fer-ho a les cantonades o d’altres llocs prohibit, són freqüents a qualsevol ciutat o poble amb un parc d’automòbils considerable.
I la sensació que tinc (al menys jo) quan vaig a peu, és que les autoritats competents (normalment la policia local) no hi posa les solucions adients.
Quan s’hagi posat ordre al trànsit rodat i els conductors siguin totalment cívics respecte als vianants, entendria que
s’apliquessin mesures contra aquests últims. I “només” llavors.