Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris col·laboració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris col·laboració. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de juliol del 2015

UNA HISTÒRIA MAI EXPLICADA

Ja fa uns quants anys (3, 4... el temps passa que no te’n enteres) vaig començar a col·laborar amb una revista digital que tot just acabava de néixer: Pulso Digital. Em demanaven (sense gaires exigències) un article cada 15 dies. Jo els hi feia un per setmana. La revista, feta per aficionats, era de temàtica diversa que anaven des d’articles d’opinió que és el que jo solc fer a poesia, entrevistes, reportatges, viatges, etc. Poc a poc la revista va entrar en declivi i es va haver d’apel·lar a la voluntat dels col·laboradors per a tornar-la a rellançar. La nova Pulso Digital va canviar de format i va aconseguir nous col·laboradors que van enriquir el seu contingut.
La majoria dels que participaven el projecte, eren de Madrid o tenien alguna relació amb la capital d’Espanya (o al menys això és el que intuïa, ja que personalment no coneixia a ningú) En algun cas se’ls notava experts en els temes que tocaven.
Què com vaig entrar a formar part d’aquest projecte? Em va fitxar un dels seus creadors, Jesús Garcia, que té certa relació amb Ulldecona. Finalment, a Jesús el vaig conèixer personalment en una de les seves visites a la població del Montsià.
Però l’estrella de l’equip era Manuel Álvarez Machado, nét d’un tercer germà d’Antonio i Manuel Machado. Sempre escrivia sobre la seva família i tal com ens apropàvem a l’any 2014, 75è aniversari de la mort de l’autor de Soledades i Campos de Castilla, fins i tot es va obrir a Internet una nova pàgina per a parlar, exclusivament dels Machado: Revista Machadiana.
El mes de febrer de 2014, coincidint amb la data, es va fer un acte homenatge a l'Ateneo de Madrid, amb la participació de Leonor Machado, mare de Manuel i neboda carnal d'Antonio y Manuel Machado i d’experts en l’obra i d’altres personalitats conegudes, com per exemple l’actor José Sacristán o l’hispanista Ian Gipson.
Però uns mesos abans de que això passés, vaig pretendre entrevistar a Manuel Álvarez Machado per a la revista la Ventana de la Agencia, la revista interna de l’Agència Tributària i amb la que també hi col·laboro freqüentment. Abans d’enviar les preguntes de l’enquesta, em vaig recolzar en Jesús Garcia, ja que amb Manuel, pràcticament no hi havia mantingut mai cap tipus de relació, més enllà de tenir-lo com amic al Facebook.
Però Jesús em va donar males notícies. Manuel havia patit un infart de miocardi i estava convalescent. Afortunadament es va recuperar aviat i va poder assistir a l’homenatge que sé li va fer al seu avantpassat.
Vaig deixar passar el temps i a primers de setembre vaig insistir a Jesús sobre l’entrevista. Llavors va ser a ell a qui no li anava bé, ja que tot just aquell cap de setmana sé li casava una filla. Van passar dies i setmanes i no em donà cap senyal de vida, així que, com em vaig sentir frustrat, vaig deixar d’enviar escrits a Pulso Digital que, per cert, havia tornat a caure en un període de declivi.
Mentrestant, un dia vaig parlar amb Joana Serret, la bibliotecària d’Amposta a la que li vaig explicar (més o menys) el que acabo d’explicar-vos a vosaltres. Joana es va mostrar entusiasmada i em va dir que estaria bé retre un homenatge a Machado per als mesos d’octubre o novembre. També em va dir que comptava amb mi com un dels ponents de la vetllada. Li vaig dir que miraria de que pogués estar al menys Jesús (ja que l’assistència de Manuel era més improbable) i que, en tot cas, podria explicar el contingut de l’entrevista, ja que no conec (ni molt menys!) en profunditat l’obra dels Machado.
Joana va dir que m’avisaria amb suficient antelació, però passaven els mesos i no em deia res. I, finalment, no em va dir res.        
El cert és que davant d’aquella situació, no tenia cap ganes de participar en un acte on no sabria que dir, ja que no era qüestió de posar-me a estudiar als Machado per a fer una mena de conferència. Per tant, fins i tot em vaig alegrar de que es suspengués l’acte.
Ara bé, desconec el motiu pel qual es va suspendre, però no descarto que la Regidoria de Cultura decidís no fer-lo per evitar la meva presència. Digueu-me malpensat si voleu.  
Aquestes són les preguntes de l’entrevista que li havia de fer a Manuel Álvarez Machado.


ENTREVISTA A MANUEL ÁLVAREZ MACHADO 

Buenos días Manuel. Tú eres nieto de Francisco Machado,  hermano de Antonio Machado. Para empezar permíteme unas preguntas íntimas. 

P.- ¿Qué recuerdos tienes de tu abuelo? 
P.- ¿Qué te explicó tu abuelo de su hermano Antonio? 
P.- Una pregunta por encargo. Luís de Luis Otero, uno de los coordinadores de La Ventana de la Agencia me pidió que te preguntara sobre la influencia de Leonor, su esposa, en la literatura de Antonio Machado. 
P.- En el 2011 aparecieron una serie de documentos inéditos de los hermanos Antonio y Manuel Machado. ¿Cómo valoró la familia aquel hallazgo? 
P.- Entre los documentos sé encontró una obra de teatro escrita entre los dos. ¿Cómo fue la colaboración entre ellos dos? 
P.- ¿Sé ha interesado alguien para representar la obra de teatro? 
P.- 2014 será un año de celebraciones: hará 75 años que terminó la guerra Civil Española ¿Qué consecuencias tuvo para tu familia? 
P.- También se conmemorará el 75 aniversario de la muerte de Antonio Machado. Para ello habéis  creado una Revista monográfica en Internet Revista Machadiana, para recordar al poeta. Explícanos un poco qué contenidos tiene y que sorpresas nos tenéis reservadas.   
P.- Este verano me comentó tu amigo Jesús García Moreno que también habéis pensado en  organizar una serie de conferencias sobre tu tío-abuelo. ¿Existe un primer calendario o todavía es una idea incipiente? 
P.- En el Sur de Catalunya tenéis un asiduo grupo de lectores y algún colaborador de Pulso Digital, la revista que creasteis entre Jesús García, Ana González y tú mismo. ¿Habría alguna posibilidad de que se pudiera hacer allí alguna conferencia sobre Antonio Machado? 
P.- Hablando de Pulso Digital. ¿Qué balance nos haces desde su fundación? ¿Sé han cubierto las expectativas que había cuando se creó? 
P.- En pocas palabras. ¿Cómo definirías Pulso Digital? 
P.- ¿Qué le dirías al lector que está leyendo esta entrevista para animarlo a leer las dos publicaciones a las que nos hemos referido: Revista Machadiana y Pulso Digital? 

Muchas Gracias Manuel en nombre de todos los lectores de La Ventana de la Agencia por habernos dedicado un poco de tu tiempo. Ha sido un placer poder hablar contigo. 

dissabte, 19 de novembre del 2011

NOVA COL·LABORACIÓ



Ahir em van demanar de col·laborar en una nova revista digital que tot just acaba de començar. La revista es diu “Pulso” i es defineix com a “revista de notícies i opinions”. És una revista de tendència progressista i plural en quan a que es vol que en el seu contingut tinguin cabuda tots els idiomes de l’estat espanyol, per la qual cosa no hi haurà cap mena de problema que jo pugui escrivint en català.
De moment no s’ha concretat encara res, però miraré que les opinions diàries que publico al meu blog puguin ser compatibles (al menys algunes) amb la nova revista.
Els qui em coneixeu més, ja sabeu que des de fa 4 anys col·laboro amb Vinaròs News, la revista que dirigeix Josep Emili Fonollosa des de la capital del Baix Maestrat. La revista és de temàtica general, però no he tingut mai cap problema de publicar allò el que realment sento. 
Si demà es compleixen totes les previsions i el PP guanya per una gran majoria, la informació en general es veurà directament afectada. Quins mitjans de comunicació seran totalment progressistes? La Sexta, Público, potser el Periódico de Catalunya, però para de comptar. Els conservadors dominaran des dels canals nacionals públics i privats, fins a les televisions autonòmiques i locals. La parcialitat informativa la van posar en pràctica a Tele Madrid i Canal 9 i ara ja es nota a la televisió de les Illes Balears, Castella la Manxa, etc.
Per tant, els que tenim les idees progressistes ens haurem de veure reclosos a les revistes digitals i als nostres blogs. Només allí podrem fer un debat d’idees que pugui conservar l’esperit esquerra que tenim.