Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris construcció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris construcció. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de setembre del 2012

I NATROS, QUÈ HI GUANYAREM?




No sé si anit vareu veure “Riu avall”, el reportatge que va emetre el Canal 33 sobre 2/4 d’11 de la nit. Cap al minut 20, aproximadament, surt Manolo Tomàs, segurament el líder més carismàtic de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i diu: L’Ebre és vida perquè l’activitat econòmica va allà on hi ha l’aigua... I l’activitat econòmica va on acaba la tuberia (sic) que es al Camp de Tarragona i aquí, d’alguna manera s’ha produït un estancament econòmic i demogràfic prou important.
Ni que hagués estat preparat. Pel matí, Arturo anunciava una gran inversió a Catalunya (concretament al Camp de Tarragona, al costat de Port Aventura, en uns terrenys que pertanyen a CaixaBanc (la Caixa) en contrapartida a l’Eurovegas de Sheldon Adelson, que, evidentment, sense acabar-ho de dir, donaven per perdut a favor de les rodalies de Madrid.
L’estratègia que ha fet servir Convergència és la de sempre, avançar-se per minimitzar el fracàs i amagar-ho tot darrera d’una cortina de fum. El primer secretari del PSC ho ha dit clar: El govern de la Generalitat ‘ha fet el ridícul’ perquè no ha aconseguit atraure la inversió d’Eurovegas i per rescabalar-se’n, ‘s’ha tret del barret de copa’ un projecte alternatiu ‘fent veure’ que l’altra iniciativa en realitat no li interessava. Demano més serietat al govern a l’hora de plantejar projectes per a Catalunya.
No és la primera vegada que passa. Ja li va passar a Jordi Pujol, el gran mentor de l’actual president quan es parlava de l’aterratge d’Eurodisney i que recordem-ho, finalment se’n va anar a parís, on la climatologia no és tan benigna, però, en canvi, l’atractiu turístic de la capital francesa és inqüestionable. A manca de l'original ens hem de resignar amb el succedani.
El cop d’efecte que ha generat l’anunci és evident. Arturo ha aconseguit que la gent del carrer en parli, ja que, de moment, les perspectives són enormes. Es parla de la creació de 40.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Després caldrà veure el cóm i de quina manera. Encara que per als desocupats, això sigui el de menys.
Aquest matí, a la fruiteria de baix de cada dues dones n’estaven parlant. I tots els llocs de treball seran per als d’aquí –deia una d’elles-. Després, quan s’han acomiadat, l’altra m’ha reconegut que lla no havia escoltar res sobre aquest particular. Seran els empresaris els que decidiran els treballadors que volen segons les seves necessitats –li he dit jo-.
En una primera fase, quan comencin els moviments de terres i la posterior construcció de les edificacions, possiblement passarà com els anys precedents de l’Olimpíada de Barcelona i moltes empreses constructores de les nostres comarques hi trobaran feina per una bona temporada. I després què? Us en adoneu què tornem a parlar de totxo? És que no hi ha més solucions que la construcció i el turisme?
I si de totxo parlem, cal dir les coses pel seu nom. Qui és i d’on ve el rei Mides que s’ha tret Arturo del barret? Enrique Bañuelos és un empresari valencià que va créixer a l’ombra de l’Eduaro Zaplana (aquell que va pactar el transvasament amb Pujol en una trobada a Tortosa per a inaugurar el museu del tresor de la catedral –o al menys això es diu-) L’única virtut que té Bañuelos és que sap on i quan pot fer negoci i marxar quan ha arribar l’hora. Quan va veure que la bombolla immobiliària estava a punt d’esclatar, se’n va anar a Brasil i, d’allí, sembla ser, que se’n va anar abans de que el fessin fora de males maneres. Llavors es va instal·lar a la City (Londres)
Sobre el nom que sé li vol donar, Barcelona World, estic d’acord amb Ballesteros, l’alcalde de Tarragona, simplement ho trobo desencertat. És evident que la marca Barcelona és la més coneguda arreu del món, segurament que primer que Catalunya a Catalonia, però volar-la posar a un complex que es fa al costat de Tarragona, em sembla, com a mínim, una voluntat de colonialisme per part de Barcelona i el govern de Catalunya.    
I torno al principi. Quanta aigua de l’Ebre farà falta per a cobrir les necessitats que tindran les 6 zones temàtiques? Si s’han de construir 6 hotels de 5 estrelles que tindran entre tots 12.000 habitacions, més piscines, més jardins, més tot tipus de treballadors, més d’altres necessitats que segur que hi haurà... Ens ho compensaran d’alguna manera? Natros, hi guanyarem alguna cosa?
Em temo que, com sempre, el tren del progrés no s’aturarà a l’abaixador anomenat Terres de l’Ebre...