Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crispació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crispació. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de novembre del 2017

LA REALITAT I ELS DIVERSOS PUNTS DE VISTA

De Iñaqui y Frenchy.
El passat 4 de novembre, l’amic Toni Espanya va penjar un post al seu compte de Facebook on explicava la seva percepció sobre les relacions que mantenim en aquests moments els ciutadans de Catalunya. Unes reflexions que en part comparteixo i que me serveixen d’excusa per al meu escrit d’avui.
Tot i que una gran part dels comentaris contradient la situació que havia plantejat, precisament deixaven en evidència de que Toni tenia molta part de raó. De no ser així, segurament, el sentit i el to dels comentaris hauria estat ben diferent.
Com ja he dit alguna vegada, de realitat només n’hi ha una, però la percepció que tenim d’aquesta realitat potser diferent per a cadascú de nosaltres.
A Catalunya en aquests moments estem vivint una situació anòmala que podria ser una mescla d’indignació, consternació, coratge, esperança, esgotament, etc. Potser d’alguna més, no diré que no. Però no tota la societat catalana ho està vivint de la mateixa manera. N’hi que ho viu amb molt més sentiment, mentre que d’altres, simplement, miren de tirar endavant amb el dia a dia. En principi jo m’englobaria dintre d’aquest darrer grup. Tot i que és veritat que trobo que moltes coses que estan passant són injustes, però potser caldria analitzar totes les causes que ens han portat fins aquí.
No és la primera vegada que es viu un clima de tensió a Catalunya. Durant la llarga lluita contra el transvasament de l’Ebre (lluita que en algun sentit encara perdura), també hi va haver molta crispació. Com ara també hi havia dos bàndols: els bons i els dolents, els que defensàvem l’Ebre i els que es volien emportar l’aigua... Els que volen la independència de Catalunya i els que no... I els altres. Aquells que des del primer moment ens ho mirem amb ulls escèptics. Com he dit des d'un bon començament, en aquest cas, me defeneixo com a pragmàtic
Com a membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ens havíem concentrat a algun lloc davant la visita d’un càrrec de la Generalitat per a demostrar-li el nostre rebuig. D’entrada recordo diverses concentracions d’aquest tipus: Alcanar, Ulldecona, Amposta, Tortosa, Masdenverge... Això sí, mai vaig tenir constància de que es preguessin les formes durant un ple com va passar a Tortosa el passat dilluns dia 6 quan el grup del PSC es va haver de sentir la desqualificació de miserables. Anteriorment s’havien sentit les de: fastigosos, nauseabunds i que els odiaven...
Però als de l’altre costat, a aquells que defensen la independència de Catalunya, també els hi passen coses. La darrera (que jo sàpiga) avui mateix: Un jutge investiga a l’alcalde de Reus i diversos veïns per voler expulsar a la Policia Nacional de la seva ciutat. Per cert, durant la roda de premsa que ha donat l’alcalde han estat tres policies nacionals que hi assistien de paisà.  
Un altre cas: a la Seu d’Urgell van denunciar a diversos professor per, suposadament, fomentar l’odi cap els cossos de seguretat de l’Estat. No acabaríem...
Jo sí que vull anar acabant, però abans vull explicar-vos una anècdota viscuda recentment. Una persona li explicava a un psiquiatre que escoltava sorolls i percebia olors molt fortes i pudors... Els psiquiatre sé l’escoltava en atenció, sense interrompre-la...

-Cregui’m que és veritat el que li estic dient.

-Jo no dic que no –li va dir els psiquiatre- Estic segur que a vostè li passa el que m’està explicant.


No vull dir ni molt menys que estiguem bojos (bé, potser una mica si que ho estem tots), simplement reiterar que les percepcions que tenim cadascú de nosaltres poden no correspondre’s amb la realitat que ens envolta. 

dimecres, 14 de maig del 2014

CRIA CORBS...

Abans que res, el meu condol a la família de la presidenta del PP de Lleó Isabel Carrasco. Una mor sempre és lamentable i quan s’ha produït de forma violenta, condemnable.
Dit això, recullo l’opinió de les persones que m’envolten i que coincideix al 100% amb la meva: Entre la societat hi ha una gran crispació i encara sort de que actes com aquest no passen més sovint.
Encara que ràpidament els mitjans de comunicació van informar que una (la filla) de les presumptes homicides (mare i filla), enginyera de professió va treballar fins fa poc a la Diputació de Lleó d’on va ser acomiadada, les causes que van induir a cometre el crim, encara són molt fosques.
Primer que res crida l’atenció que hagin estat dues persones. Una, pot al·legar trastorn mental transitori, però dues ja és molt més difícil.
Sembla evident que hi havia causes personals més que laborals i que entre la mare i la filla ja feia temps que ho anaven coent.
Una de les informacions que es van donar sobre el cas és que sembla que portaven un joc de matrícules de cotxe falses, la qual cosa reforçaria la teoria de que va ser un crim molt meditat i no un impuls sobtat.
Un altre enigma és la pistola que es va utilitzar. Diuen que la policia la està buscant per esbrinar quina de les dues dones va ser la que va ser l’autora material dels fets. Com que el marit i pare, respectivament, és el comissari de la policia d’Astorga, una ciutat de la província de Lleó, podria ser que s’usés l’arma reglamentaria d’aquest, però sembla ser que la policia ho descarta. Això vol dir que el comissari ha pogut justificar que té al seu poder l’arma.
No obstant, cal dir que els policies solen tenir més d’una pistola a part de la reglamentaria i no puc afirmar que les altres estiguin totalment controlades per la Guardia Civil que és el cos que en té les competències. També seria possible que alguna de les dues dones gaudís de permís d’arma, però sembla molt més difícil, ja que al menys que siguis tirador esportiu, és molt difícil que a un particular que no pugui justificar-ne la necessitat, sé li acabi concedint.
També sorprèn que l’autora material sabés disparar una pistola. Em sembla que no deu de ser tan fàcil (per això els cossos policials fan pràctiques) Primer que res cal tenir sang freda i després saber-la utilitzar i tenir punteria.
L’actual situació de crisi té situacions molt paradoxal: mentre a Espanya hi ha més de 5 milions d’aturats, n’hi ha qui acumula diversos càrrecs i sous. Diuen que la difunta n’acumulava fins a 13. Això vol dir que mentre hi ha gent que passa gana, n’hi ha que viuen molt bé i rodejats de luxes i capritxos.
Cria corbs i t’acabaran traient els ulls.