Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curtmetratge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curtmetratge. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 5 (Primera part)

La Fatarella 1938. El curtmetratge la Fatarella 1938 encara dóna que parlar. Aviat (els dies 19 i 20 d’octubre) farà un any del rodatge i el 21 de desembre serà l’aniversari de la presentació a l’auditori de la Lira Ampostina.
Però ara, a l’Aguaita, podeu llegir un interessant article d’Antoni Royo que explica amb prou detall les troballes que s’han fet al llarg dels anys de les restes que va deixar la batalla de l’Ebre pels voltants de la població terraltina. A part de la línia fortificada, s’hi va trobar un poble amb els carrers pavimentats, cases amb parets enguixades i finestres, dos forns de pa, etc. El pas dels temps va acabar engolint-se el poble que es va cobrir de tot tipus de vegetació fins el punt de que es va fer invisible fins i tot als ulls dels pagesos que conreaven les terres limítrofes.
Un altre dels episodis dignes de menció és el descobriment del cos del soldat al que es va anomenar Charlie i a qui, anualment, sé li ret un homenatge amb la voluntat de fer-lo extensiu a tots aquells soldats que van lluitar al front de l’Ebre defensant els interessos de la II República Espanyola.
  
Victoria Álvarez. Ahir dilluns dia 4, el Periódico de Catalunya va publicar una entrevist a Victoria Álvarez, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol (Jordi Pujol Ferrusola) El cert és que a l’entrevista no hi aporta grans novetats, però si que diu alguna cosa sucosa i de la qual, se’n està parlant darrerament.  
A la pregunta si de les comissions que cobrava també eren per a finançava Convergència, Álvarez va explicar que això no ho sabia, però que el seu germà Oriol li feia de contacte amb el partit, així com també Felip Puig que, a part, és el seu amic. 
Cal recordar que la UDEF (la Unitat de Delictes Monetaris) relaciona a Felip Puig amb el finançament irregular de CDC. Sabeu el que jo pensa sobre aquest particular? Que Puig porta molts d’anys aguantant al govern tot i les peticions de dimissió que ha tingut per diversos casos de mala gestió. En Pujol va ser conseller de PTOP, que era el departament que s’encarregava del Medi Ambient i és el que va vendre les Terres de l’Ebre en aquella reunió de la Comissió Nacional de l’Aigua a la que no va assistir teòricament per indisposició. Ja amb Mas va ser conseller d’Interior i també va tenir els seus problemes, sobre tot els derivats d’algunes actuacions del Mossos d’Esquadra. Una vegada Mas va ser reelegit President de la Generalitat, al tornar a formar govern, va renovar la confiança amb Puig i, en aquest cas, el va posar al capdavant d’un departament, a priori, molt menys complicat com és el d’Empresa i Ocupació.
Tan vàlid és Felip Puig? O és que sap tantes coses que millor tenir-lo dintre que fora? Jo m’inclino per aquesta segona opció i em recorda un cas ja dintre d’un àmbit molt més local.
Durant els diversos governs de Roig a Amposta, hi va haver diversos regidors que el vanacompanyar sempre. Un d’ells, el que acabaria sent el seu substitut al càrrec (Manel Ferré), però també Daniel Rius, sense cap mena de dubte un des regidors més controvertits. No obstant, repetia com a regidor en cada contesa electoral.
Igual de l’un que de l’altre, sempre he pensat que deuen de saber moltes coses d’aquelles que millor que no es facin públiques. Com la fortuna de Pujol en paradisos fiscals? Per exemple. Però l’important no és saber si són uns quans milions més o menys, el que realment s’ha d’esbrinar és quins mètodes es feien servir per aconseguir-los.
Aquest matí, sense anar més lluny, un excapdellista  de CiU per un poble de la Terra Alta, m’ha definit a Roig con un mafiós. Que ho digui jo és normal, però que ho digui un que és o va ser dels seus, té molta més credibilitat.

divendres, 11 d’abril del 2014

UNA HISTÒRIA ‘NO CREÏBLE’



-Joan: té vull parlar.  
Dimarts passat vaig anar fins la Galera per a fer un canvi d’oli al meu cotxe. Mentre m’esperava va arribar un veí per a preguntar-li alguna cosa al mecànic. En veurem va dir que em volia parlar. No m’imaginava el que volia dir-me.
-La història de la pel·lícula que vareu fer no és creïble... –va començar dient-
Evidentment es referia al curtmetratge La Fatarella 1938 que varem presentar a la Galera el passat 19 de març.
-Per la nit el punt de mira d’una escopeta no es pot veure –va continuar- T’ho diu un caçador.
No li vaig voler replicar. Tractant-se de qui era, no valia la pena...
Dues qüestions. Quan acabarem de presentar el curt, un senyor gran amb accent andalús, em va dir.
-A la guerra van morir molts soldats per un tret disparat en veure el foc de la cigarreta.
En aquell moment vaig pensar:
-Aquest senyor, què acaba de veure? –Ja que aquesta és la trama del curt.  
I la darrera. És que totes les nits són fosques com la boca d’un llop? Algú pensa que una nit de lluna plena no es pot ni veure el punt de mira d’un fusell a un metre escàs dels ulls?
El què he dit: No val la pena discutir...  

dimecres, 19 de març del 2014

LA FATARELLA 1938. PRESENTACIÓ A LA GALERA

Avui, dia de Sant Josep, aprofitant que a la Galera era festa local a la Galera, en hi hem desplaçat per a presentar el curtmetratge la Fatarella 1938, dirigit per Pau Bertomeu.
Com recordareu l'escena núm 1 del curt va ser gravada a una casa d'aquet poble, concretament la coneguda per casa la Trini, al carrer del Paumeral (Sant Vicent), la construcció de la qual data de 1865.
L'ajuntament galerenc ens va donar totes les facilitats per a portar a terme el rodatge i ens va connectar els focus i la resta d'eines a la xarxa d'enllumenat del poble. Per tant, els hi devíem una acció així com a mostra d'agraïment. 
Cal dir que quan els hi varem dir d'anar avui també tot van ser facilitats per part de l'alcalde Ramon Muñoz.




dilluns, 10 de març del 2014

LA FOTO DEL DIA 10-03-2014

Des dels anys 80, a la Galera, aprofitant que Sant Josep és festa local sé celebra una fesolada popular on hi acudeix mig poble. 
Aprofitant aquesta festa tan galerenca, Pau Bertomeu i jo mateix anirem a presentar el curtmetratge La Fatarella 1938. 
Tal com diu el cartell, la primera escena va ser rodada a una casa de la localitat, concretament la coneguda per casa la Trini al carrer Sant Vicent, més conegut com el Paumeral. 
La casa en qüestió va ser construïda l'any 1865 i ha arribat als nostres dies pràcticament intacta. 

dilluns, 23 de desembre del 2013

LA FATARELLA 1938: UNA ESTRENA DE PEL•LÍCULA



No hi va haver catifa roja, ni vestits espectaculars lluïts per models de passarel·la, ni gaires càmeres ni tampoc massa periodistes. De fet estàvem quasi amb família... I amics... Però l’estrena de la Fatarella 1938 va ser una estrena de pel·lícula encara que només es tractés d’un curt metratge. Veritat Pau?
Com sabeu Pau Bertomeu és el director del curt La Fatarella 1938. Un curt que va ser tan curt que avui pel carrer la gent em deia que els hauria agradat que hagués durat una mica més, perquè, realment, el van gaudir amb intensitat.
Però Pau Bertomeu no va ser l’únic Pau cineasta que hi va haver ahir per la tarda a la Lira Ampostina (obvia dir d’Amposta...) També hi estava present Pau Itarte, realitzador de diversos documentals com ara Sin Piedras, Somos Viento i Retrats, acompanyat de la seva família. També estava el periodista i realitzador Oriol Gracià a qui podeu llegir a Sàpiens i Conèixer Catalunya, el també realitzador Jaume Moya i l’editora de l’Aguaita Sílvia Berbís, que per cert, tot i conèixer-me des de fa més de 10 anys, no em relacionava amb l’autor de El Último Cigarrillo i és que amb el nom de Joan Ferré en som més d’un i de dos... Ja sé sap, de Joans Joseps i ases...
L’aforament de l’auditori de la Lira no es va acabar d’omplir, però calculo que hi érem unes 300 persones (què no està gens malament) Com he dit abans, entre el públic molts de familiars i amics, però també membres de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüleles del Delta i algun regidor de l’Ajuntament d’Amposta. I parlant de regidors, també hi era present el regidor de Roquetes Gerardo Gas acompanyant a la seva dona Rosa Sancho que és companya de treball que anaven amb uns amics. I com no, diversos actors i membres de l’equip de rodatge i d’altres col·laboradors que, finalment, van fer possible que La Fatarella 1938 pogués ser una realitat.
Després de la intervenció del director i del guionista i productor Xavi Miró, es va donar pas a l’actuació de grup Xeic! que van interpretar el tema Biberons de Combat, un argument molt apropiat per al curt que anàvem a veure. Durant els parlaments, a la pantalla s’hi anava projectant els logos de les diferents cases col·laboradores així com els que van aportar diners al micromecenatge i d’altres persones que també van aportar amb el seu petit granet de sorra. D’aquest moment, el més emotiu per a mi (i segurament també per a ma mare), va ser l’aparició de mon tio Leonardo Martí que va ser qui em va explicar el relat origen de tot el projecte.      
I ja sí, ja va arribar l’hora i es projectar el curt a la pantalla gran de l’antic cinema. I sí, realment la gent d’aquest matí tenien raó, se’ns va fer curt a tots plegats. També m’han dit que va ser molt emotiu i que més d’un va acompanyar a la Mare del Noi (*) amb el plor de la primera escena.
Els aplaudiments finals van ser el colofó que tot artista espera rebre com a recompensa immaterial pel intens treball dut a terme. Els pocs minuts que va durar el curt són només el resultat de molts mesos de feina.
Dos nous temes del grup Xeic! van ser la cloenda d’una nit de pel·lícula encara que concentrada en els pocs minuts de durada del curt.

(*) A manca de noms, la Mare i el Noi ha estat la forma d’anomenar els personatges que van interpretar Isabel Llanos i Oriol Escalé.     

diumenge, 8 de desembre del 2013

LA FATARELLA 1938. ESTRENA

El curtmetratge dirigit per Pau Bertomeu (Delta Produccions) s'estrenarà el proper diumenge 22 a les 19:00 h a l'auditori de la Lira Ampostina.