Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desnonaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desnonaments. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de març del 2013

ME’N DONO VERGONYA DE VIURE EN AQUEST PAÍS

http://www.e-faro.info/CATALA/CAcudit/ACUDITS-2013.html


Un país al que, l’alt tribunal de la Unió Europea, ens ha d’obligar a complir una llei per a evitar els desnonaments indiscriminats  ordenats per les entitats financeres i avalats pels jutges i tribunals.
Un país on ha de ser gràcies a una Iniciativa Legislatura Popular (ILP) que el seu parlament aprovi modificar la llei que permet els desnonaments en contra del que diu la Constitució: Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes público (artícle 47)
I a pesar que es van recollir 1.400.000 signatures, el PP encara hi volia votar en contra, però finalment va canviar d’actitud i hi va votar a favor, però... Quina mesura havia pres des de llavors? Cap ni una.
Un país on és Alemanya la que ens mana en els aspectes econòmics. Ens diu que s’ha de reduir el dèficit públic si ens en volem sortir, encara que el país se’n vagi al desastre total. Per cert, us explico la penúltima del govern del PP. Per a mantenir els límits d’endeutament, el passat desembre es van quedar per a retornar milers de rendes, encara que això suposés pagar interessos de demora.  
Un país on els polítics diuen una cosa quan estan a l’oposició i una molt diferent quan estan al govern. Desgraciadament aquesta actitud l’han tingut els dos grans partits de l’estat (el PP i el PSOE) El PSOE està reclamant ara, coses a les que s’oposava quan estava al govern, mentre que el PP deia (fins i tot al seu programa) el que no s’havia de fer respecte a apujar impostos i perdre qualitat de vida i és el que van fer una vegada van guanyar les eleccions.
Un país on alguns dirigents polítics com l’Oriol Junqueras (president d’ERC) pot canviar d’opinió en una setmana. Mentre la setmana passada davant dels micròfons dia que estava en contra de que s’abaixés el sou als treballadors públics de la Generalitat i amenaçava a CiU en votar en contra dels pressupostos per al 2013 i, al final, gràcies al seu suport, el Parlament va aprovar la mesura.
Un país on es vol justificar el que no té justificació. Tornant a l’actitud d’ERC, després van excusar-se dient que havien introduït millores al text i que no es suprimiria la paga als treballadors que guanyessin menys de 1.000 euros/mes. Bruts o nets? Amb paga inclosa o sense incloure? A quans afecta aquesta mesura?
Un país on la gent no es mobilitza per quasi res. Bona prova la varem tenir la setmana passada. Com em va dir un conegut: al final, sempre som els mateixos. On està la resta. És que no els afecten les retallades i la pèrdua de drets? Què cal que els facin per a que reaccionen? On estaven els 6 milions d’aturats, treballant?
I això que no he parlat ni de corrupció ni de lladres...
Per cert, heu escoltat l’acudit del Papa Benet XVI. Es diu que vol venir a morir a Espanya. Per què? Per imitar així a Crist que va morir entre lladres...

dimecres, 13 de febrer del 2013

LA "SAVIESA" DEL PP

Va dir María Dolores de Cospedal, la Secretaria General del PP que rectificar és de savis quan el seu partit va decidir acomiadar a Jesús Sepúlveda, marit de la Ministra de Sanitat Ana Mato, exalcalde de Pozuelo de Alarcón i imputat en el cas Gürtel.
Sepúlveda treballava des de casa elaborant informes per al partit i només feia uns dies que havia estat ratificat pel partit. Treballar des de casa fent informes cobrant bé, és una de les meves màximes il·lusions! On em tinc que apuntar?    
Afortunadament no ha estat l’única rectificació del PP. Ahir, contra tot pronòstic, els populars van decidir fer un gir de 180º i donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava la dació hipotecària i un lloguer social molt més efectiu.
Durant el dia d’ahir tots els mitjans informatius (diaris, ràdios...) donaven per fet el vot negatiu del PP a la ILP presentada davant el Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil firmes.
En el transcurs del dia, els col·lectius de suport als afectats per la hipoteca s’anaven organitzant per a manifestar-se davant les seus del PP. Em consta que es van fer concentracions a Madrid, Barcelona i Tarragona, entre moltes d’altres poblacions importants.
Però el fet més remarcable relacionat amb els desnonaments va ser el suïcidi d’un matrimoni d’ancians de Calvià (Mallorca) i un altre home al País Basc. Desgraciadament no són fets aïllats i, suïcides de persones que han perdut o han de perdre la casa signifiquen un degoteig inacabable. Vull suposar que aquestes lamentables morts no han estat inútils si, finalment, han afectat a les consciències dels diputats i diputades del PP que, com he explicat, en un principi, estaven disposats a no acceptar la ILP.
En canvi, estava anunciat que el grup del PP votaria a favor d’una altra ILP, la que demanava que la fiesta nacional, és a dir, les corrides de toros, fossin declarades bé d’interès nacional. En aquest cas no hi va haver sorpreses i tant els del PP com les seves marques blanques (UPyD i UPN), hi van votar a favor. Potser hi haurà que discrepi de mi quan qualifico a UPyD com a marca blanca del PP, però és el que penso. Per aquell que ho desconegui, a les anotacions de Bárcenas es van trobar pagaments al partit de la Rosa Díaz. Aquest pagaments no s’haurien fet no si haguessin beneficiat els populars i, evidentment, perjudicat al PSOE. 
 
Quan s’aprovi (que s’aprovarà) la declaració de la festa dels braus com a bé d’interès cultural, els seus promotors esperen poder fer corrides a Catalunya on, el seu Parlament, recordem-ho, les va prohibir. Aquesta prohibició va entrar en vigor a partir de 2012. La Generalitat de Catalunya té les competències exclusives en espectacles i, si reben la sol·licitud de fer corrides, sistemàticament seran denegades. Llavors es tornarà a entrar en l’espiral infinita de sentències i recursos que allargarà el procés.
Evidentment estic en contra de la fiesta nacional. Sóc dels qui penso que fer patir els toros és una salvatjada, per molt que Toni Canto opini que no tenen dret a la vida i a la llibertat. En fi, sense comentaris...
Acabaré amb unes preguntes:

-Si no hagués segut per la pressió popular, hauria rectificat el PP?  
-A partir d’ara, seguirà per aquest camí o només ha estat un miratge?
-Són massa prepotents per a esmenar tot allò que han fet malament fins ara?
Certament rectificar és de savis, però coneixent a la gent del PP un posa en dubte que actuïn de bona fe i que acabin reconeixent que les polítiques que han dut a terme fins ara, han estat un cúmul d’errors que no porten en lloc. Bé, si, a un abisme sense cap possibilitat de sortir.  


dijous, 8 de novembre del 2012

MAI, TARD I MALAMENT




Va d’adverbis...
El millor elogi que es pot dir d’un àrbitre de futbol és que la seva labor ha passat desapercebuda. En el tema judicial passa el mateix: millor que mai els jutjats i tribunals haguessin de ser notícia, però afortunada o desgraciadament, moltes vegades han de dirimir conflictes entre dues parts totalment oposades i els veredictes mai són a gust de tothom. Què hi farem...
El PP mai hagués tingut que interposar recurs de inconstitucionalitat contra els matrimonis gais. Mai. Com tampoc ho hauria hagut de fer contra l’Estatut de Catalunya. Mai. Però, com sempre sol passar quan s’arriba a una alta instància, la sentència es demora durant temps i temps (millor dir anys i anys...) I de vegades, des de fora, creiem que sense motiu aparent. Tard.  
Era necessari demorar durant 7 anys el veredicte dels matrimonis gais? (com també va passar amb l’Estatut de Catalunya) La incertesa que es va crear durant tot aquest temps  entre els col·lectius de gais i lesbianes va ser gran. Malament.
Què hauria passat si el veredicte hagués estat contrari i s’haguessin de separar les parelles? Haurien d’haver tornat els fills aquelles parelles que mentre han adoptat alguna criatura? Millor ni plantejar-ho. La sentència ha estat favorable i punt. Felicitacions!

Finalment, les associacions en contra dels desnonaments se’n han sortit amb la seva. Els dos grans partits a nivell nacional (PP i PSOE) volen unir esforços per a canviar la llei i impedir així els desnonaments abusius i indiscriminats per part dels bancs. Per a mi aquesta solució arriba tard i malament. Pràcticament igual que la justícia d’aquest país.
De fet, la promulgació d’aquest llei,  també serà un acte de justícia. Sembla que, finalment, amb la dació, les famílies saldaran el deute que tenien contret amb les financeres.
No és lògic que, un país, que té mils de milers d’habitatges buits i que trigaran anys i panys en ocupar-se, faci fora de les seves llars milers de famílies amb els corresponents xiquets i iaios. Això sí que és una injustícia. Més malament.  
I jo pregunto: Fins que aquesta llei no passi els corresponents tràmits (parlamentaris, publicació al BOE, etc.), no es podrien suspendre cautelarment tots els desnonaments i acabar així amb el patiment de moltes famílies?
Ho aplaudiríem tots... O quasi.  

Mireu, una notícia vergonyosa de darrera hora. 

I mireu aquesta altra.