Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada 11 de setembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada 11 de setembre. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de setembre del 2023

UNA LLENGUA, MOLTS ACCENTS

Davant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’enguany, la Generalitat de Catalunya va iniciar una campanya anomenada: Una llengua, molts accents. Aquesta campanya era per a donar a conèixer la diversitat de les parles existents als diferents territoris de parla catalana a través d’unes poques paraules sí, però amb uns exemples molt clarificadors. Aquesta campanya consistia principalment en col·locar verticalment quatre sinònims d’una mateixa paraula en lletres roges sobre un fons groc configurant una mena de senyera. Anem a veure’n un exemples: A dalt he escrit la paraula ‘roges’, però no a tot arreu diuen roig o roja quan es refereixen al color (un bolígraf roig, una jaqueta roja). Una majoria de ciutadans del Principat en lloc de roig li dirien vermell però també grana o carmesí. Ja tindríem el primer exemple... Un altre grup de paraules seria: festa, gresca, xerinola i sarau. Aquí hi trobo a faltar l’ebrenca xalera (no recollida pels diccionaris), però és evident que de vegades el lèxic és tan divers que és impossible recollir tots els sinònims i més encara si no estan reconeguts oficialment. Aquesta és la infinita riquesa dels idiomes. Altres grups de paraules son: patata, pataca, trumfa i creïlla, tal com s’anomena a molts indrets del País Valencià. En aquest cas, el mot pataca, com diem a l’Ebre, tampoc està recollit als diccionaris. Un altre grup: nosaltres, natres, nosaltres i matros... Natres i matros tampoc estan al diccionari. Aquí també faltaria la forma ebrenca natros. Com podeu apreciar son moltes les formes dialectals no contemplades al diccionari i que, per tant, quan les escrius el corrector té les marca com a incorrectes. El grup papallona, palometa, voliana i parpallol (aquesta última tampoc està contemplada) per un moment em va fer retrocedir a la meva infantesa ja que a la Galera a la papallona li dèiem palometa i vaig deixar d’usar-la perquè a cap lloc més la vaig escoltar i em pensava que era incorrecta. La web que van habilitar per a l’ocasió contemplava la possibilitat de formar altres grups diferents als que anaven sortit sistemàticament quan consultaves alguna cosa per Internet, però ho vaig intentar i no me’n vaig sortir. El regidor de Deltebre d’ERC Joan Alginet, al seu compte d’Instagram recollia d’una tacada quatre paraules ebrenques tot i que no eren sinònimes entre si: granera (escombra), poval (galleda o poal), barraca i arrossal per arrossar. . A mi m’hagés agradat poder formar un grup de quatre a partir de bicicleta: màquina, tal i com se l’anomenava al Delta i mecu, en la parla d’Ulldecona (potser usada en ambients més familiars). Però me’n faltava una... No se si tu, amic lector, pots ajudar-me a completar les quatre i em pots dir algun sinònim de bicicleta, tot i que no estigui recollida a cap dels diferents diccionaris publicats arreu dels territoris que compartim el català com a parla comuna.

dimarts, 12 de setembre del 2017

LA DIADA: REFLEXIONS I REPERCUSSIONS

Doble portada de l'Ara d'avui fa 4 anys. 
Tot i que en els darrers anys acostumava a participar, ahir no vaig participar en cap dels actes de la Diada. L’any 2012 vaig anar a Barcelona. Va ser la Diada que va transfigurar a Mas. La de 2013, si ho recordeu, va ser la de la Via Catalana, el 2014 no vaig poder participar perquè estava recent operat, la de 2015 va ser la de la Meridiana i l’any passat se va descentralitzar i vaig anar a Tarragona. Per a no faltar a la veritat he de dir que a la nostra colla castellera va participar activament a les diades de 2013, 2014, 2015 i 2016 i aquest fet va condicionar la meva participació. De no haver-ho fet tinc dubtes de que hi hagués anat.
No m’agrada que l’ANC monopolitzi la Diada. No m’agrada que ningú me digui que he de fer. No m’agrada que ningú me faci ballar al so de la musica que toca. Però jo sóc insignificant i per tant si a una àmplia majoria els agrada i pensen que han de comprar l’uniforme i fer tot allò que s’ha programat des de l’ANC, allà ells. Res a dir. Cadascú ha de ser lliure per a poder fer el que li plagi, tot i que hi ha molta gent que no ho veu així. Desgraciadament. De totes maneres, les CUP van fer una manifestació pels seu compte en una mostra evident de que ells s’autogestionen.
L'any passat a Tarragona. 
De la Diada d’ahir només vaig seguir algun debat, però d’aquella manera. Es a dir, ni amb massa interès ni tot sencer. Com que a Espanya ahir era un dia laborable, les emissores de ràdio i les televisions estaven emetent la programació normal. Emissores com la SER, però, ho feien des de Barcelona i per tant van fer un ampli seguiment dels actes que s’estaven fent a Barcelona. En acabar la manifestació hi va haver una tertúlia sobre la situació actual, es a dir, relacions Estat-Generalitat, referèndum 1-O, etc.
Si vàreu seguir el discurs del President Puigdemont, potser vàreu reparar de que va estendre la ma al govern Central per a començar a dialogar. Això sí, condicionat a un referèndum. Fixeu-vos que he dit un i no he dit el. Aquest punt és transcendental.
Tal com vaig llegir al digital E-notícies, el president de l’ANC Jordi Sánchez, pel matí, al programa el Món de RAC-1 va dir que el referèndum, tal com es farà, no els agradava i que volien acordar amb l’Estat un referèndum pactat per al 2019. Era el tret de sortida per a que Puigdemont durant el discurs de la tarda digués que fins el darrer moment estan disposats a arribar a acords amb l’Estat.
Aquest matí ha estat Puigdemont qui ha passat pels micròfons del programa el Món de RAC-1 i ha reiterat el que havia dit ahir sobre negociar un altre referèndum amb l’Estat per al 2017 o per a quan sigui... La resposta que l’Estat li ha donat a Puigdemont és que convoqui eleccions  
Com podeu veure si cliqueu els enllaços que adjunto al final de l’escrit, la segona informació també l’he llegit a l’E-notícies. Altres digitals com El Nacional o Vilaweb no diuen ni piu sobre aquest tema.  
Per a i queda clar que el bloc independentista té molt clar que un referèndum unilateral no és la solució i que no porta enlloc. Només un referèndum pactat té garanties d’alguna cosa. Fixeu-vos el que he dit: d’alguna cosa.
Què vull dir amb això? Què tinc seriosos dubtes de que l’Estat, davant d’un sí majoritari, s’avingués a concedir la independència a Catalunya. Segurament seria fer trampes, però desgraciadament ja estem acostumats de que sigui així.
Una altra cosa us vull dir: Què ara uns, ara els altres, embolicarem la troca tot el que faci falta. Ja sé sap que sempre hi ha algú que ne treu rendiment d’aquests tipus de situacions.