Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diner negre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diner negre. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de maig del 2016

NI TAN SOLS M’HE ESTRENAT...

Dimarts passat em van donar una de les pitjors notícies que em podien donar: El Banc Central Europeu deixaria d’emetre els famosos Bin Laden’s, els bitllets de 500 euros. Què faré a partir del dia que deixen de fabricar els bitllets de 500€?
La notícia la va avançar dimarts un mitjà de comunicació americà (fins en temes com aquest se’n assabenten primer els americans que els europeus) i, efectivament, dimecres, crec que va ser el consell de ministres europeus va prendre la decisió de deixar de fer els bitllets de més import, els de 500€ a partir del 31 de desembre de 2018. El motiu no és un altre que la lluita contra el blanqueig de capitals, ja que el diner negre circulant, normalment ho fa en aquests tipus de paper moneda.
No sé si ho sabeu, però el país de la zona euro que més bitllets de 500€ mou és Espanya, això us donarà una pisca determinant de quin país és el que té més economia submergida. ¿Recordeu què no fa massa dies us parlava de l’índex d’atur que hi havia a Espanya i de que era incompatible amb el funcionament del país? ¿I de què si, malgrat tot funcionava és perquè hi havia molta economia submergida? La dada confirma el que vaig explicar.
Sabeu quants bitllets de 500€ he vist amb tots aquests anys? No recordo si han estat dos o 3, encara que m’inclinaria per 3. El darrer, si la memòria no em falla el vaig veure una vegada al Mercadona quan una senyora pagava la seva compra amb un d’ells... I el primer el vaig veure quan encara funcionava la caixa a l’Administració de Tortosa. Va ser un fet tant insòlit, que el caixer ens va cridar per ensenyar-nos-el . Però una cosa és veure’n un i l’altra tenir-lo a la ma. Dels dos o tres que he vist, cap d’ells el vaig arribar a tenir a la ma, encara que suposo que el tacte, olor i sabor serà el mateix que els de menys import.
Diuen els experts en la lluita contra el frau i el blanqueig de capitals que també s’haurien de retirar els de 200 i fins i tot els de 100. Us dic el mateix. Quasi no n’he vist. Els que cobren per nòmina i a sobre, domiciliada a l’entitat bancària, quan retirem diners, mai ens donen bitllets grans. El de més valor que té dona un caixer automàtic són els de 50€.
Dijous es preguntava al Periódico què passarà quan deixi de circular el diner, ja sigui en moneda, ja en paper. Perquè no dubteu que passarà. La moneda metàl•lica és pràcticament tan vella com les civilitzacions. El paper molt més recent. A la guerra Civil Espanyola, durant un temps, la República va emetre monedes de cartró, ja que el metall es destinava a usos bèl•lics.
Però dintre d’uns anys totes les transaccions seran virtuals. Ara, algunes entitats ja han incorporat al mòbil un sistema per a fer petits pagaments. Les targetes, des de fa anys també van incorporar el sistema contactless que permet pagar fins a 20€ sense necessitat d’haver de posar el pin, només apropant la targeta al dispositiu que rep el pagament.
No sé si ho recordeu que fa mesos, jo mateix me preguntava que passarà amb els pidolaires quan deixin d’existir les monedes. Algú em va dir que ja trobaran algun sistema, com el de portar alguna mena de terminal on virtualment, per suposat, el hi podràs transferir una quantitat. Però en aquest cas hauràs de tenir un mòbil o aparell semblant, la qual cosa descobrirà que potser no són tan pobres com volen aparentar...
Tal com diu el títol de l’entrada d’avui, jo no m’he estrenat... No he cobrat ni pagat mai amb un bitllet de 500€, però no perdo l’esperança de fer-ho alguna vegada... Una cosa és deixar-los de fabricar i l’altra retirar-los de la circulació i, de moment, encara no s’ha fixat una data per a fer-ho.    

dijous, 15 de maig del 2014

QUAN ES LLOA L’OBLIGACIÓ

Fixeu-vos amb el següent titular del Periódico del passat dia 13: Hisenda surt a la caça del pisos turístics.
Ja en pàgines interiors es valora la iniciativa posant-li tres estrelles al Delegat Especial de la AEAT de Catalunya Gonzalo García de Castro.
Si em permeteu l’expressió, no ho entenc. Mireu, sé suposa que tots els que tenim la sort de treballar hem de fer la nostra feina i l’hem de fer bé, que per això ens paguen. Evidentment com humans cometrem errades, però com a professionals hem de tenir cura que això ens passi les menys vegades possibles.
Dit això, es feina de l’Agència Tributària perseguir el frau fiscal. Quantes vegades ho he dit? Fins i tot durant els darrers dies he parlat del tema i segurament més d’una vegada.
Per tant, on està el misteri? Cal anunciar-ho amb tota la fanfàrria del món? Em sembla que no.
L’Agència Tributaria té l’obligació de detectar els pous de frau i actuar una vegada identificats i localitzats. Em dóna igual que sigui els apartaments turístics com qualsevol d’altre. Però em sembla que el que es pretenia, més que efectivitat de l’ens com a tal, era buscar un titular. I s’ha aconseguit...
Després caldrà veure l’eficàcia de la campanya i si es destinen els suficients recursos cosa que, permeteu-me, ho dubto, perquè el cert és que l’Agència Tributària disposa de pocs efectius per a poder arribar allà on caldria.
Però una vegada més me sembla que es passarà de puntetes per sobre del problema real. Un 25% del PIB provinent de l’economia submergida no es situa només en els apartaments turístics; és evident que hi molts més pous de frau. El que passa és que d’aquest tema se’n està parlant molt durant els darrers dies i, als càrrecs de l’Agència els hi ha semblat oportú anunciar que s’hi actuarà en contra.
Però una vegada més es deixen de banda les grans empreses que, desgraciadament tenen la paella pel mànec, ja que si se’ls exprimeix molt, poden amenaçar en acomiadaments.
La gestió dels apartaments turístics no crea ocupació, perquè cada propietari s’ho gestiona en persona, per tant, hi poden actuar amb el convenciment de que es pot aconseguir recaptar uns diners sense gaires problemes.  

dissabte, 10 de maig del 2014

LA RENDA 'VISIBLE'

Mireu que porto anys treballant a Hisenda i fins l’altre dia mai havia escoltat aquest concepte: Renda ‘visible’.
Estaven parlant sobre el pla d’inspeccions que ha iniciat hisenda, casualment coincidint amb la precampanya de les eleccions Europees del dia 25. Com sabeu, s’ha fet públic que s’està inspeccionant a jugadors com Casillas del Madrid, Villa del Atlètic de Madrid i la soprano Montserrat Caballé i només fa uns mesos va passar el mateix amb Messi i els contractes de Neymar, encara que en aquest cas va ser degut a una denúncia d’un soci del Barça a qui no li van facilitar des del club els documents que va demanar.
A poc de començar a treballar a la casa i, quan Josep Borrell era Secretari d’Estat d’Hisenda, es va inspeccionar a la bailaora Lola Flores i al showman Pedro Ruiz.  
Llavors, com ara, són accions aïllades mirant cap a la galeria, es a dir, més propagandístiques que efectives.
L’Agència Estatal d’Administració Tributaria (posem-ho així per a que ningú s’equivoqui i pensi que parlo de l’Agència Tributària Catalana) és, entre tots els organismes europeus que s’ocupen de recaptar els impostos i lluitar contra el frau, dels que menys personal disposa.
Però posat a qüestionar, permeteu-me que també posi en dubte els seus mètodes a l’hora de perseguir els diners no declarats.
Per on començar? Molt fàcil, el primer que caldria censurar és el pla que va elaborar el Ministre Montoro al poc temps d’arribar al govern i que consistia en una espècie d’amnistia fiscal encoberta. Montoro va dissenyar un pla per a tots aquells que durant els darrers anys no haguessin declarat tots els guanys obtinguts, ho poguessin regularitzar pagant només un 10% del capital no declarat. Allò que comercialment és coneix con un xollo o una ganga. No cal ser un linx per a deduir que aquests defraudadors solen ser empresaris, ja que és pràcticament impossible que un treballador pugui tenir un compte a Suïssa, Andorra o qualsevol altre país amb mesures bancàries molt menys transparents que les espanyoles.
Segurament també recordareu el cas de Cemex (Cementos de México) on la inspectora va liquidar uns 400 milions i l’empresa volia pagar-ne 10, la qual cosa va acabar amb el trasllat de l’actuaria i la dimissió del seu cap i un bon grapat d’inspectors més. Aquest cas el coneixem perquè va sortir a la premsa, però quants n’hi deuen d’haver que no transcendeixen.
Potser ja va sent hora de que us expliqui que és al renda ‘visible’. És la renda que Hisenda té controlada, es a dir, aquella que gràcies a les declaracions que efectuen les societats mercantils, autònoms, bancs, etc. permeten poder efectuar una sèrie d’encreuaments i determinar la quantia de diners que va cobrar una determinada persona durant l’ant anterior. Al menys els que sé li han imputat, perquè, evidentment, ningú està exempt de poder treballar en negre.
Per tant, si una persona a l’hora de fer la renda es deixa (ja sigui de forma deliberada, ja per omissió –què també passa-) uns determinats rendiments, gràcies a la informació obtinguda a través de terceres persones, L’Agència Tributària li farà una liquidació afegint-li la quantia no declarada i li reclamarà la diferència entre la quota que sortia a l’hora de fer la renda i la nova quota calculada, afegint-li els interessos de demora i la sanció corresponent. Aquesta és la part ‘visible’, la part de la que es té constància, la feina fàcil de fer.
Però la que resulta més difícil d’establir és la que s’escapa de tot control: la que ningú declara però que sé sap que existeix. És el que es coneix com a economia submergida i diner negre. Potser recordareu que l’economia submergida s’eleva a Espanya a quasi un 25% del PIB (Producte Interior Brut) Dit d’una altra manera 1 de 4 quatre euros que genera a l’any l’economia espanyola és diner negre, el que s’acaba portant a Andorra o Suïssa.
I és en aquest concepte on Hisenda hi destina pocs recursos, perquè és molt més difícil de localitzar. Ara bé, si es volgués portar a terme, sinó hi hagués tanta desídia per part dels nostres governs, existeixen mètodes eficaços per a posar al descobert els pous de frau existents.
I la teoria ens diu que quan es recapten més impostos es poden abaixar les tipus (i per tant, els contribuents pagaríem menys) o bé es podria invertir més o bé es podria rebaixar el deute públic.