Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets i deures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets i deures. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de setembre del 2013

ESTRATÈGIA EQUIVOCADA



Militarment parlant, la guerra de guerrilles pot resultar efectiva, sobre tot si s’ataca de forma coordinada. Però laboralment parlant, si cada col·lectiu fa la guerra pel seu compte, el resultat final serà un estrepitós fracàs.
Porto més de 27 anys  treballant a l’Administració i des de que vaig entrar sempre he escoltat la mateixa frase ja fos dita en castellà bé en català: divideix i venceràs. I és el que ha estat fent sempre l’Administració. Primer entre funcionaris i laborals, després promovent professionalment uns grups més que els altres i, finalment, promovent sindicats que el primer que fan és desprestigiar els altres, els de tota la vida i dir que van d’independents, però a la mínima donen suport a l’Administració. Realment de vegades la situació pot arribar a ser força desesperant davant la impotència que sens com a treballador d’uns dels col·lectius més importants del país.
Aquests darrers dies, els companys de Justícia de Catalunya han convocat  una vaga per a mirar de l’import equivalent a una paga extraordinària i d’altres drets dels que gaudien abans. Vistos els resultats del primer dia, la mesura, segurament acabarà en fracàs. Com sempre, la guerra de xifres sobre la participació dóna uns resultats tan dispars que fa pensar que ningú diu la veritat. Mentre els sindicats del sector diuen que un 70% dels treballadors van fer vaga, la Generalitat ho rebaixa al 6%. I escoltat l’opinió que va donar una treballadora, arribes a la conclusió que possiblement s’ha convocat en un mal moment. Deia la treballadora que al seu jutjat encara hi havia molta gent de vacances i que als qui treballaven, se’ls hi van assignar serveis mínims.
La utilització de vacances i dies de lliure disposició és una mesura força habitual entre els treballadors de l’administració, ja que així no els hi descompten el dia i, a la vegada, poden participar dels actes de la jornada reivindicativa. Una mesura legal però totalment reprovable i castigada pels propis sindicats (al menys els de classe) quan la persona que ho fa és delegat sindical o està afiliat al sindicat.
Insisteixo, el sindicats s’equivoquen. En aquest país sembla que ens fan por les vagues generals quan, paralitzar el país és la millor mesura que es pot prendre contra un govern. Però la vaga general no és que ens faci por per ella mateixa, sinó per la poca incidència que solen tenir, ja que la majoria dels treballadors d’aquest país prefereixen que les castanyes del foc els hi treguin els altres; a part de no descomptar-los el sou (per descomptat)
De vegades miro amb escepticisme les vagues generals que es fan a d’altres països com Grècia i Portugal que, com Espanya, també tenen greus problemes econòmics i que també han descarregat sobre els treballadors la majoria de mesures restrictives.  
Des del meu punt de vista són molt més efectives les manifestacions que surten de col·lectius cívics aliens a les organitzacions sindicals que no els actes organitzats pels propis sindicats. El motiu? Què els ciutadans estan farts i desconfien tant dels sindicats com dels partits polítics.
Per acabar, i tornant a la vaga de Justícia, a la SER van entrevistar a una jutge que van presentar com la mitjancera de les negociacions entre el Departament de Justícia i el col·lectiu de treballadors. Si realment aquesta és la que modera el debat i busca solucions, seria millor que la part social la recusés, ja que fa seva la postura del departament i, si aquest és el punt de partida de la negociació, difícilment l’acord final acabi complaent (encara que sigui mínimament) els treballadors de Justícia.  

divendres, 12 d’octubre del 2012

EL PENÚLTIM DRET




El govern central segueix amb pas ferm en el seu afany de retallar-nos drets i llibertats. Quan se’n hagin retallat els últims, simplement ja no ens podrem ni queixar a la intimitat. Fins i tot el dret al pataleo quedarà abolit.  
Només cal llegir els diaris dels darrers dies. La delegada de Madrid, Cristina Cifuentes ha proposat modular (*) el dret de manifestació. I què vol dir modular? Mireu, no ho sé segur, però pel que sembla seria sinònim de restringir, limitar, qui sap si prohibir.
Com sabeu els membres del govern del PP són propensos a la utilització d’eufemismes, es a dir, canviar el nom de les coses per a que no s’acabi d’entendre del que estan parlant, però igualment s’han de complir encara que no les hagis entès. No es trigarà gaire en prohibir aquella frase de al pa, pa i al vi, vi i tal vegada es transformarà en al pa, elaborat de fleca destinat a l’alimentació humana i al vi, most de raïm fermentat amb lleuger contingut de alcohol.  
Bromes a part i retornant al tema de les manifestacions, vull recordar que José María Álvarez del Manzano era l’alcalde de Madrid, va suggerir crear un manifestodrom a les afores de la capital d’Espanya per a evitar que dia si, dia també, la vila i cort acollís alguna manifestació. Eren els temps que la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va desplaçar a la capital de l’estat per a demanar la derogació del Plan Hidrológico Nacional. Per aquell tems Espanya també estava governada pel PP, concretament pel funest José María Aznar.
L’any passat, el PP va recuperar el poder després de dos governs socialistes i, a part de retallar tota mena de partides econòmiques, segons diuen, per a reduir el dèficit públic, també utilitzen la tisora per a retallar-nos drets i llibertats adquirides des de fa dècades, algunes d’elles, fins i tot, creades per Franco, el pare polític dels actuals governants d’Espanya.
Els drets a la manifestació, a la vaga i el conseqüent el tancament empresarial, estan reconeguts a la Constitució Espanyola, la llei de lleis d’on emanen les altres lleis i normes que regulen les relacions entre tots els ciutadans del país i que tan agrada esmentar als nostres mandataris a l’hora d’opinar, per exemple sobre si és inviable el secessionisme de Catalunya.
Si, finalment, acaben retallant el dret de manifestació, estaran retallant el nostre penúltim dret abans de suprimir (i torno al principi) el dret al pataleo. L’últim de tots serà el dret a la vida... Però només cal donar-los una mica de temps. (Perdoneu-me per donar idees)

(*) Modular: Regular (la veu) en bona entonació i inflexions variades. (?) A veure si volen que es canti a les manifestacions i encara no ens en assabentat...

divendres, 22 de juny del 2012

ELS DIVENDRES NEGRES I ELS QUE VESTEIXEN DE BLANC




O de color, o amb estampat de floretes, o llunes, més és ben bé igual. Però és cert que sempre hi ha que no donarà suport al moviment. D’aquí caldria excloure als qui, ocasionalment, no s’han vestit de “dol” perquè s’han oblidat o perquè no han trobar roba negra.
La major part dels qui no es vesteix de negre, tampoc fan vaga les poques vegades que es convoquen, no acudeixen a les manifestacions, ni res de res.
Això sí, normalment són els qui més excuses tenen per a no sumar-se a cap acte reivindicatiu. Aquestes són algunes de es excuses que solen donar:
-Amb “això” de vestir-se de negre no s’aconsegueix res,,,
-On anem amb un dia de vaga... Se’n hauria de fer al menys una setmana...
-Caldria fer vaga el darrer dia de termini de presentació de la renda...
-Els sindicats no van mai units... Així com s’ha de fer pressió per aconseguir les nostres reivindicacions?
-Etc.
Després del primer “divendres negre” que férem a la nostra Administració, vaig comentar mig en broma mig en serio, que aquells que no s’havien vestit de negre, o eren de CiU o del PP. Potser no tots, però algun d’ells efectivament tenia una d’aquestes afiliacions polítiques. Què haurien fet si els governs fossin d’un altre color, com fa uns anys? Possiblement les seves conductes també haurien estat variades, mentre alguns s’haurien sumat al moviment, d’altres, no. I és que en tot col·lectiu hi ha els “amorfs” als qui no hi ha res que els motivi i que pensen que “ja ho aconseguiran els altres”. Però quan s’aconsegueix alguna cosa, no t’ho agraeixen ni hi renuncien. Bé per ells!
Aquest matí un m’ha dit: “Si tota la reivindicació ha de ser això...; jo només m’hi sumaré quan es comencin a cremar taules...”. Li he di que hi anés començant. No li ha semblat bé la idea.
No tots els moviments reivindicatius han estat bèl·lics. Gandhi va promoure la lluita pacífica. La dels “divendres negres” ho és i cada divendres va agafant més empenta.  El moviment va començar a l’Ajuntament de Madrid i els treballadors de l’Agència Tributària els varem imitar.
Cal recordar també el moviment social que va significar la lluita contra el PHN durant el segon mandat d’Aznar. En aquell cas el moviment era “blau” i va aconseguir aturar el transvasament i canviar governs.
Aquest matí a Tarragona s’ha fet la primera concentració del moviment “divendres negre” on han participat empleats públics de les diverses administracions: autonòmica, central, local, justícia, etc.  
De moment encara és un moviment incipient, però pot arribar a convertir-se en “imparable”. 

Fotos manifestacions Madrid:    http://www.flickr.com/photos/77048322@N04/sets/72157629930966254/show/  de http://www.fspmadridugt.org/

dijous, 5 de gener del 2012

TENIR TOTS ELS DRETS I ENCARA VOLER-NE MÉS




Abans d’ahir va quedar clar que mentre el propietari dels baixos comercials “té tots els drets”, els propietaris dels pisos que conformen l’escala i agrupats en la comunitat de propietaris, no en tenim cap.
Però si amb el que vaig contar-vos no en teniu prou, amb la que us contaré avui, penso que encara al·lucinareu més.
Acabada la instal·lació de la xemeneia i retirats els andamis del pati de llums, encara quedava una cosa a fer. Recordareu que vaig explicar-vos que per poder col·locar la xemeneia havien retirat un estenedor i la petita marquesina que evitava que es mullés la roba en cas de ploure. On col·locar-ho? Ho deixarien al terra del pati de llums?
Ahir la meva dona es va abocar al pati de llums per estendre la roba i, oh sorpresa!, l’estenedor i la marquesina els havien col·locat al costat oposat.
El pati de llums quadrat, té, per un costat una gran porta corredora per poder accedir-hi i, per l’altre (el de davant) una paret de vidre o plàstic dur. Els dos laterals són d’obra. Un és propietat de la comunitat i l’altre és la paret mitgera que ens separa de la propietat del costat. Una de les coses que se’ns va dir quan ens hi varem posar a viure, va ser que la paret mitger “ni tocar-la”, literalment “no es podia ni posar un clau” i per a poder posar alguna cosa a l’altra, s’havia de demanar permís a la junta de l’escala.
Ahir, l’estenedor i la marquesina es van col·locar a la paret mitgera! Imagineu-vos l’expressió de la meva dona quan ho va veure i la cara que vaig posar jo quan m’ho va dir. Després parlant amb els veïns, sembla ser que els propietaris de la casa del costat hi havia donat el seu consentiment! Fort, no? 
 
També ahir, un amic, relacionat amb el món de la construcció, ja que és instal·lador d’uns determinats productes, em va dir en privat pel Facebook que, per poder passar per un espai comunitari, l’escriptura ha de dir, explícitament que hi té “servitut de pas”  i si a l’escriptura no hi consta, la junta de la comunitat haurà de fer una reunió extraordinària per aprovar-ho. La primera de les condicions sembla que no existeix i, la segona, evidentment, tampoc.
No obstant això, la policia local que va acudir a requeriment del president de l’escala, va dir que “tot estava correcte”.
Per acabar, el propietari dels baixos comercials sembla que va presumint d’haver-se’n sortit en la seva i la seva advocada (molt competent que coneix en profunditat la Llei, fins i tot abans de promulgar-se, sobre tot quan va a favor dels interessos del seu client) sembla que li va dir que ell pot "campar" lliurement per la nostra escala de baix a dalt i de dalt a baix, sense que li poguéssim dir res.  
Tot plegat em sembla força patètic.  Us seguiré mantenint informats. 
 

dimarts, 3 de gener del 2012

TENIR TOTS ELS DRETS I NO TENIR-NE CAP




A la meva escala ens sentim impotents. Sembla ser que tothom té més drets que els que allí vivim i som propietaris d’un pis. I tot pels baixos comercials. O per un dels baixos per a ser molt més concret.
Els baixos, per llei, no formen par de la comunitat de propietaris ja que no usen cap de les parts comunes de l’edifici: escala, ascensor, terrat, pati de llums, etc. Però si que tenen dintre de la propietat els comptadors de llum i de l’aigua. Si no els deixes entrar et poden denunciar. Si et col·loquen un bar albs baixos has d’acatar-ho i donar-los totes les facilitats, evidentment sense rebre res a compte. Tal vegada ni les gràcies per les molèsties ocasionades.
Ara hi volen posar un restaurant, però abans s’havien de solucionar alguns impediments, com la instal·lació d’una xemeneia per poder treure els fums. Cap problema, es passa per la part comunitària (pati de llums) Però per a poder-ho fer sé hi ha d’accedir, ja que el pati de llums comença a l’alçada del primer pis. El propietari del primer primera la d’autoritzar a passar per dintre de casa seva. Però qui és el propietari del primer primera? Sembla ser que Unnim (abans Caixa de Sabadell), encara que quan el president s’ha adreçat a l’oficina per algun motiu relacionat amb temes de la comunitat, s’han fet el “suecs”.
Però quan hi anat l’administrador dels baixos on es vol posar el bar, no han tingut cap problema, el propietari (evidentment Unnim) els hi ha deixat la clau per a entrar a la seva propietat i accedir al pati de llums. Una vegada allí han aixecat una bastida fins a dalt de tot per anar col·locant la xemeneia. Mentre, han passat un cable de la llum per la porta i l’escala, han usat l’ascensor, han obert el llum si els hi ha fet falta. Finalment, com pel lloc on havia de passar la xemeneia hi havia un petit estenedor amb una teuladeta i els hi feia nosa, no han tingut cap problema per treure-ho tot. I els propietaris totalment impotents davant de la situació. Fins i tot si algú s’ha trobat la porta oberta i la volgut tancar, li han demanat que no ho fes... Inversemblant. 
 
La setmana passada el president va acudir al negociat d’obres de l’ajuntament per assabentar-se si disposaven del corresponent permís d’obres, projecte, etc. Van enviar-hi a l’inspector. Però a hores d’ara encara desconeixem si tenen tots els permisos o ho estan fent il·legalment.
Com dic al títol del comentari d’avui, sembla que ells hi tinguin tots els drets i els propietaris cap.
Si la propietat del primer primera fos d’un particular en lloc d’una entitat financera, els hi hauria donat permís per poder passar per casa seva? Hauria deixat treure l'estenedor?... Ho dubto. I llavors com hi haurien accedit, amb un helicòpter?   
Sembla ser que mentre uns hi tenen tots els drets del món, d'altres no en tenim cap. I no és la primera vegada que ho puc comprovar!!