Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espionatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espionatge. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 31




Espionatge. Bé, donen com a cert l’informe de la policia que diu que va ser el PSC qui va pagar l’espionatge de l’Alicia Sánchez-Camacho i l’ex del fill gran de Jordi Pujol al restaurant la Camarga de Barcelona. I per què no pot ser així? Però a mi se’m presenten seriosos dubtes: Com sabien els del PSC que aquell dia dinarien juntes les dues dones. Segurament algú va tenir que donar l’avís, però qui? Que és el que no se’n ha explicat fins ara? El paper que va jugar de bon començament l’Alicia també és del tot dubtós, no ho creieu així.
Evidentment aquí se’ns escapa alguna cosa que no sé si al final s’acabarà sabent o no. Caldrà esperar a veure que passa a les properes setmanes.

CONSUTA SOBIRANISTA. Als comptes catalans per al 2014 s’ha de destinar una partida per si s’arriba a fer el referèndum sobiranista. Una partida de 30 milions d’euros, he escoltar per algun lloc... Però no ho puc confirmar. Ara resulta que, a part de la despesa que comporta la campanya en si (falques a la televisió i a la ràdio, pamflets explicatius, etc.) sé li ha de sumar els costa que comportaria fer les urnes, guixetes i d’altre material electoral necessari per a dur a terme la jornada electoral. I és que les urnes, guixetes, cartells, etc. que s’empren en una jornada electoral són propietat del govern central i, per tant, si finalment no es donés permís per a fer la consulta, difícilment es cediria a la Generalitat per aquella jornada. Ni tan sols llogat, es clar. Per tant s’hauria de comprar tot de nou. Si Catalunya esdevé un estat independent, tot aquest material, a la llarga, s’amortitzarà; però si no és així, s’haurà creat una despesa, no dic que innecessària, però si que resultarà molt car per a la butxaca dels catalans. Al menys que es miri de fer de cartró o que pugui tenir un segon ús. I això sí, fet aquí i no com les samarretes de la Via Catalana que estan fetes a Bangladesh (M’havien dit que al Marroc, ara estic molt més tranquil)

CASTELLS. Ahir va tenir lloc a Vilafranca del Penedès, durant la diada castellera de Sant Fèlix, la jornada castellera més gran viscuda mai. Hi van participar quatre colles: la de casa, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Vella dels Xiquets de Valls i la Jove dels Xiquets de Valls. Quatre colles amb capacitat per a fer castells dels anomenats de gama extra, es a dir, més de 9 pisos. Alguns del membres de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta s’hi van desplaçar per ajudar a les pinyes a la Jove de Valls.
Quan des de la nostra colla ens ho mirem, a part d’al·lucinar per l’espectacle que estem veient, pensem que si alguna vegada serem capaços d’apropar-nos encara que només sigui fent castells de 8, que fa uns anys, era al màxim que podia aspirar una colla castellera.
Sé que mols es quedaran amb el risc que comporta, però els castells, si van ser designats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, alguna cosa deuen de tenir per a arribar a ser-ho. I és que els valors castellers difícilment els podràs trobar en un altre lloc: amistat, solidaritat, treball en equip, esforç, esperit de superació, etc.   

dissabte, 6 de juliol del 2013

EM SENTO ESPIAT

A la Via Augusta, el meu principal blog on diàriament hi penso, com dic jo les meves dèries, de tant en tant s’hi produeixen afluències insòlites de visites. En dos o tres minuts poden haver-hi 50, 100 o fins i tot 150 entrades, quan el normal és no passar de les vint-i-tantes per hora.
No fa gaires dies vaig tenir una punta d’aquestes. Com que estava prop de mi la meva dona li vaig fer veure que, en aquell moment, el país des del qual més visites rebia eren els Estats Units.
Costar pensar que un humil blog com el meu rebi visites més enllà d’Espanya (Aquí tampoc Catalunya és independent) Com a molt, puc entendre que des d’algun país europeu se’l pugui visitar sobre tot aquelles publicacions molt més genèriques i no tant polítiques com ho són la majoria de les entrades. Però em costa pensar que un blog escrit bàsicament en català (encara que hi porti traductors incorporats) pugui visitar-lo gent que ni parla ni entén el nostre idioma. Però sembla que no té perquè ser precisament així.
Després d’assabentar-me que les agències d’espionatge dels Estats Units controlaven milions de comunicacions arreu del món, puc pensar (per què no?) que el meu blog també pot estar sota sospita de ser potencialment subversiu i perillós.
Recordo que en plena lluita antitransvasament, el prestigiós ceramista i amic Joan Panisello ens va explicar un dia a Amposta que la CIA visitava sovint a la seva pàgina web on hi penjava les fotos que feia de les manifestacions i d’altres actes organitzats per la PDE.  
He escoltat per algun lloc que algun país volia trencar relacions amb els ianquis degut a tot l’enrenou que s’ha muntat al voltant de l’espionatge massiu.
Jo també em faig una pregunta: Puc trencar relacions de forma unilateral amb els Estats Units? Servirà per alguna cosa?
Algú em pot assessorar?  
PD. Si finalment trenco relacions amb els EE.UU, acte seguit les trencaré amb el Regne d’Espanya, perquè segur que també m’espien. 
Trànsit d'una setmana. 

Com més fort és el color verd, més afluència de visites.


 

divendres, 12 d’abril del 2013

DE ESPIES… PERÒ OFICIALS

Segons les informacions periodístiques que publica el setmanari Interviu, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que depèn orgànicament del Ministeri de Defensa Espanyol, hauria dedicat 10 milions d’euros per a boicotejar el procés independentista iniciat a Catalunya.
L’estratègia del CNI tindria diverses fases que anirien des del desprestigi de CiU com a força política hegemònica al Parlament de Catalunya, fins la recerca d’informació compromesa dels seus principals dirigents, passant per subvencionar els diaris més proespanyolistes per a que fessin campanyes a favor de la unitat nacional i les desavantatges que comportaria ser un país independent.
Casualment vaig veure una part del debat que el Canal 3/24 va emetre dimarts passat sobre 2/4 de 12 de la nit (*) Un dels contertulians va dir una cosa que, des del meu punt de vista és molt certa i important: per molts casos que es puguin descobrir i l’important que puguin ser, això només és possible perquè existeixen. Es a dir, si descobreixen casos de corrupció és per els hi ha.
El modus operandi del corrupte deu de ser sempre igual (si fa o no fa) Algú els hi dóna diners a canvi de la seva mediació. En principi és poca cosa, quantitats petites pel que pot ser en un futur. El polític corrupte o la persona corrupta (en general) sap que pot intercedir ja sigui directament, ja sigui a través d’una tercera persona, per a que es faciliti a algú, un contracte per a que pugui guanyar molts diners. Com més en guanyarà aquell, més comissió tindrà el corrupte. Quasi sempre, el cost final del contracte sols ser molt més alt que el cost real de l’obra o servei.
Tornant als espies, des del meu punt de vista és lamentable que un govern infiltri agents per a vigilar i controlar diferents partits polítics pel simple fet de tenir ideologies contraposades. Si us en recordeu, quan es va descobrir la trama d’espionatge de Método 3, ja es va dir que molts agents del CSI van aterrar a Catalunya després de que sobressin al País Basc per l’anunci fet per la banda terrorista ETA d’abandonament de les armes.
Tot aquest enrenou em sembla que té força similituds amb els GAL. En aquella època ja es va parlar de terrorisme d’estat i de guerra bruta contra ETA. El que es pretén ara és dificultar el màxim el procés iniciat a Catalunya per a poder assolir la seva independència política. El dilema de llavors era si el govern de Felipe González hi estava o no al darrer i el grau d’implicació dels màxims responsables del govern. Ara també caldria saber si el CNI està obrant pel seu compte o darrere està el govern de Rajoy movent els fils de la trama.
Durant el debat del Canal 33 també van apuntar una idea per a destinar millor els 10 milions d’euros: destinar-los a combatre el frau fiscal. Però sembla que hi ha coses que l’Estat prefereix no veure i mira cap a l’altre costat com aquell que no vol la cosa...
Patètic...  

 
(*)  2324 - Dimarts, 9 d'abril 2013

En el programa d'aquest dimarts parlem de la nova negativa de Rajoy i Rubalcaba al dret a decidir i de les reaccions que ha suscitat la trobada entre Artur Mas i Alfredo Pérez Rubalcaba que es va celebrar diumente de forma discreta. També, del suposat pla del CNI per fer una ofensiva mediàtica contra el sobiranisme. Tot això i la resta de l'actualitat de la jornada analitzada pels periodistes Quico Sallés i Fidel Masreal i per l'advocat Màrius Garcia Andrade. Eloi Cordomí fa la previsió del temps i ens ensenya algunes de les millors imatges que ens ha deixat el dia.

dissabte, 16 de febrer del 2013

UNA D’ESPIES

Durant els darrers dies (fins i tot setmanes) un dels temes que més han aparegut als diaris, és tot l’enrenou de la exnovia de Jordi Pujol Jr i la seva revelació de que, presumptament, el fill del President de la Generalitat evadia diners a Andorra.
Imagino que casos com aquest en passen molts més dels que surten a la llum, però que tinguin connotacions polítiques i intervenció de detectius, el cert és que són més propis d’una novel·la negra que no d’un fet real. Però ja sé sap que, de vegades, la realitat supera la ficció.
Un amic que resideix a Canàries em preguntava la meva opinió sobre tot aquest afer i li vaig dir que em superava. Certament no entenc que tenen que veure el PSC, el PPC i l’exnovia del fill gran de Pujol. Un dels dos partits amb Victòria Álvarez (que així es diu l’ex del fill de Pujol) ho veig molt més factible. 
 
Els mitjans de comunicació van voler involucrar José Zaragoza, secretari d’organització del PSC en els temps de Montilla com a responsable d’haver ordenat les escoltes al restaurant la Camarga de Barcelona on es varen trobar les dues dones. Be, segueixo dient el mateix: la situació em supera i no encerto a veure les connexions que hi poden haver.
Dit això, ahir divendres, un conegut des de fa molts d’anys, em va cridar i a cau d’orella em va dir que qui pot sortir-ne parada de tota aquesta situació és l’Alicia Sánchez-Camacho. Em va dir que per Barcelona s’està dient que darrere de la política del PPC podria haver tota una trama corrupta (una altra!) i que per això, com pensa que la millor defensa és un bon atac, hauria pres la decisió de presentar diverses querelles.
Fins ara, els populars catalans, que no han tingut massa càrrecs institucionals, treuen pit dient que no han estat relacionats en cap cas de corrupció política. Fins ara...
Ja sabeu que els casos de corrupció són directament proporcional a les responsabilitats polítiques que tinguin.  

Per a saber més del tema, llegiu el Triangle