Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estafa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estafa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de setembre del 2014

UNA ESTAFA QUE FA MOLTS D’ANYS QUE FUNCIONA


La policia Nacional va detenir fa uns dies a 52 persones per un presumpte delicte d’estafa. En total haurien estafat uns 15 milions d’euros a empresaris al qui se’ls hi feia contractar un espai per a publicitat de una suposada revista policial que, evidentment no ho era.
Ja sigui de la Policia Nacional, de la Guardia Civil o d’Hisenda, fa quasi 30 anys que el conec.
Efectivament, el proper mes de gener farà 29 anys que treballo a l’Agència Tributària (abans Hisenda) i al poc de treballar es va pretendre ensarronar a una empresa de la zona amb aquesta mena d’estafa.
Era un conegut restaurant de Tortosa. S’hi van presentar en nom d’Hisenda i els hi van dir que si contractaven publicitat a la seva revista (les hi van ensenyar un exemplar) no tindrien cap inspecció. Al cap de poc, van tenir un requeriment per a fer-los una inspecció, la qual cosa va sorprendre els estafats.  
Aprofitant que una treballadora d’Hisenda era clienta de l’establiment, li van explicar els cas. Evidentment la treballadora va témer que els havien ensarronat bé. No obstant ho va preguntar a qui en aquella època n’era l’administrador que va confirmar que havien estat estafats i els va animar a presentar una denúncia. Així ho van fer.
Al cap d’uns mesos des d’un jutjat de Tortosa van cridar a declarar a l’administrador en qualitat de testimoni.
Però ja dic que casos com aquests han passat sovint i d’algun d’elles me’n he assabentat perquè m’ho ha explicat directament l’afectat, com per exemple el que van intentar amb una impremta d’Amposta. En aquest cas l’engany no es va materialitzar, però en molts d’altres casos, evidentment que sí.

Es comenta que els articles de la revista (de la que només se’n editen uns pocs números -els necessaris per a mostrar als empresaris als que pretenen enganyar-) són de baixa qualitat. Imagino que tan baixa que si els llegíssim, fins i tot trobaríem faltes de ortografia o continguts inversemblants i estrafolaris.       

dilluns, 6 de gener del 2014

El preu abusiu de tenir feina (carta al director llegida al Periódico)



Cada dia que passa es confirma més: allò que anomenem crisi és en realitat una ESTAFA!
La setmana passada es va fer públic que la majoria dels considerats com els més rics del món havien vist com s’incrementaven les seves fortunes durant l’any 2013. En canvi, dels que passen penúries per arribar a final de més, no hi ha xifres oficials, però n’hi ha molts, molts més que rics surten a la llista.
Segur que coneixeu un gran nombre de persones que estan a l’atur, fins i tot famílies senceres. Segur que coneixeu gent que estant treballant a precari i encara donen gràcies de poder-ho fer. Fins i tot, possiblement, coneixereu empresaris que s’aprofiten de la crisi i contracten treballadors a sous irrisoris i sense assegurar-los.
Avui, a la secció de cartes al director del Periódico de Catalunya, m’ha cridat l’atenció veure una cara coneguda. La seva carta (entre les destacades del dia) és un fidel reflex de les actituds que tenen alguns empresaris de cara als més necessitats. El seu nom no sortirà a les notícies com els lladres i criminals més destacats, però hi haurien de sortir per a que tothom se’n assabentés del que estant fent.

El preu abusiu de tenir feina

Rafel T. Duran Pino (L'Aldea)


Tinc un familiar que està en una situació desesperada: a l'atur sense subsidi, sobrevivint gràcies a la pensió de viudetat de la seva mare i de la petita ajuda que dóna el Govern a gent com ell, que ja ha esgotat l'atur. A més, està passant pensió alimentària a la seva exdona pel fill que tenen en comú. A mitjans del novembre passat, ens va anunciar que havia trobat feina en una empresa d'esdeveniments que té la seu en un viver d'empreses en una població del Montsià: 15 dies a prova i després contracte de sis mesos, un sou de gairebé 1.000 euros més comissions... Després dels primers 15 dies (sense contracte), el 30 de novembre li van proposar fer-li un contracte. Aquest familiar meu va acceptar perquè tenia una gran necessitat de treballar, guanyar un sou i sentir-se útil. Però s'acostava Nadal, seguia treballant i el contracte no apareixia per enlloc. Va pactar amb l'empresa que el dia 20 del desembre passat cobraria la nòmina, podria singar el contracte i tindria festa fins després de Reis, per compensar els 15 dies de novembre. Ell , content es va presentar el dia 20 i es va trobar que el cap era a Madrid, se n'havia anat uns dies i sense previsió de tornar aviat. A les repetides trucades telefòniques del meu familiar, només respon que no té diners i que no pot pagar, i que si no està content, que deixi la feina. ¿Quant duraran aquests abusos a gent que necessita treballar? Aquests dies, el meu parent ha vist a internet que el seu cap busca un altre comercial, aquesta vegada per a la Terra Alta.


dijous, 23 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 23 (dijous)


CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA
Sembla que aquest serà el lema de la manifestació de l’11 de setembre que es pretén sigui unitària . Amb l’exclusió de la paraula independència es podria integrar perfectament (per què no?) el PSC, el partit més contrari (exceptuant el PP i Ciutadans, evidentment) a l’hora de parlar d’un eventual estat independent.  
 
AMPOSTA DENUNCIA
Des de fa unes poques setmanes, s’ha creat un compte de Facebook sota el nom de “Amposta denuncia”. De moment hi ha molt poques entrades, ja que el mes d’agost és poc propici a notícies polítiques. Però els temes que hi ha penjats (lloguer del local del centre de rehabilitació, festes majors, centre comercial...) són força interessants com ho està demostrant la participació de la gent. Hi ha comentaris de tots els colors i tots els gustos. Rèpliques i contrarèpliques on, en alguns casos, s’hi reviuen velles controvèrsies del passat. Rafel Serret i jo ja no estem sols a l’hora de criticar el govern municipal. Segurament a partir d’ara deixarem de ser el parell de xalats que ens atrevíem a treure’ls-hi els draps bruts de la seva gestió.
Ara s’hi ha afegit molt més gent i animo que en un futur molt proper en siguin més encara les veus discordants en contra del ranci caciquisme local que patim des de fa anys i panys... 
 
L’ETARRA COVARD I TRAMPÓS
Van ser molts els presos de la banda ETA que van solidaritzar-se amb Uribetxeberia i van començar una vaga de fam indefinida que, poc a poc, van abandonant. Un d’ells va ser l’exdirigent etarra Mugika Garmendia que, tant sols i ha estar quatre dies (la va abandonar ahir) i, segons vaig escoltar per la ràdio, a la seva celta hi van trobar pots de menjar. Covard i trampós. 
 
LOS NIÑOS CON LOS NIÑOS I LAS NIÑAS CON LAS NIÑAS...
Qui de la nostra generació no se’n recorda de la cançó dels Bravos? Però la lletra d’aquella cançó promovia les relacions entre els diferents sexes, tan limitades durant la dictadura.
Però a la segona dècada del segle XXI, encara que sembli impossible, segueixen existint col·legis concertats que mantenen la separació de sexes a les aules. El Tribunal Suprem (què no és qualsevol cosa, ha fallat que no són mereixedors de les subvencions que reben per part de les comunitats autònomes o el propi estat. La demanda l’havien interposat dos col·legis de l’Opus (una de les branques més ràncies del catolicisme)
A Catalunya hi ha 17 centres que mantenen la separació de sexes i que reben subvencions prorrogades durant els segon mandat del Tripartit. Ara que mana CiU, imagino que encara amb més motius se’ls hi tornarà a renovar l’any 2014 quan els hi caduqui.
No cal dir que sento vergonya de que coses així puguin arribar a passar. 
 
XAVIER PALLARÈS
L’edició impresa del Periódico d’ahir valorava negativament les formes del Delegat del Govern de la Generalitat. També es cert que la manca de notícies fa que es parli de temes  dels que, segurament no se’n parlaria o se’ls hi donaria un espai més reduït.
Em refereixo al tema dels toreig sense sang que es fa a la plaça d’una finca particular d’un ramader d’Alfara de Carles, a la falda del Port. El Delegat del govern s’ha manifestat favorablement a aquests tipus d’espectacles, encara que, segons la normativa vigent, estarien prohibides a Catalunya.
Però ja sé sap que una cosa és el que diu la legislació i l’altra molt diferent els interessos que s’hi amaguen al darrere: turisme, vots... El Sr. Pallarès ho coneix força be.
Per cert, us explico una cosa de qui també és alcalde d’Arnes. A Xavi, com el coneixen els seus amics, el va animar a presentar-se el seu cosí Arcadi, amb qui comparteix els mateixos cognoms i que també va ser alcalde (en aquest cas per ERC) d’Arnes. Segons sembla la dona d’Arcadi li va advertir que el cosí no era tan bona persona com ell es pensava. El temps li va acabar donant-li la raó. 
 
ESTAFATS PER ABERTIS
Així és com sé senten els hostalers gironins i així és com se senten també molts de ciutadans usuaris de les autopistes catalanes.
Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he pogut escoltar al president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de les Comarques de Girona que es mostrava indignant per l’actitud de la concessionària d’autopistes. Deia que molts de dies des de Figueres a la Jonquera es produeixen retencions de fins a 30 quilòmetres, sense que els responsables de l’autopista adoptin cap mesura, com sembla que estarien obligats a fer. Aquest senyor, usuari habitual, declarava sentir-se estafat.
El cert és que jo m’hi he trobat moltes vegades, encara que he de confessar que les dues darreres (al juliol de l’any passat i a l’aril d’aquest), em vaig trobar amb una circulació bastant fluida. Però quasi sempre que he anat cap a França o Girona, certament, m’he trobat amb retencions quilomètriques i a diferents punts, no tan sols a la província de Girona.