Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estalvis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estalvis. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de febrer del 2018

DE LA BANCA I DELS PLANS DE PENSIONS

Un dels temes més controvertits dels darrers temps (a part del procés, evidentment) és el de les pensions. L’actual sistema de pensions se troba ara mateix a l’ull de l’huracà, és a dir: en entredit.
Però avui no us parlaré sobre les pensions públiques, sinó sobre els sistemes de pensions privats que, com sabeu, és l’alternativa que ens donen els nostres governants per assegurar-nos que el dia de demà tinguéssim l’estat del benestar que ens mereixem una vegada jubilats.
Des del meu punt de vista el sistema de pensions privat és el fracàs, precisament de l’estat del benestar que tan a costat de guanyar. El que hauria de fer l’Estat és garantir les pensions futures, sobre tot a la classe treballadora que és la que menys possibilitat d’estalvi té.
Els sistemes de pensions privats (o plans de pensions) és una forma d’estalvi que només (i vull subratllar el només) beneficien a la banca i al propi estat, precisament aquells que els incentiven.
Com sempre he dit, els plans de pensions són pa per avui i gana per demà. Per què? Perquè és veritat que desgraven  bastant a l’hora de fer la declaració de la renda, però pels que has de tributar com si fossin rendiments de treball quan els rescates.
I quan desgraven? Aquesta és la mare dels ous. Desgraven segons la renta que tinguis. Com més renta més desgravació, ja que poden desgravar fins el tipus més al de tributació, es a dir, el 45% de l’I.R.P.F. (fa uns anys va arribar a ser del 52%) Això que vol dir? Què aquella persona que més guanya i que a sobre té més possibilitats d’estalviar (tot i que pugui portar un tren de vida molt més alt que la mitjana dels treballadors), a sobre el que inverteix en un pla de pensions li desgrava més que al treballador mitjà i que, segurament, mai podrà contractar un pla de pensions.
Diumenge passat vaig llegir al diari que els plans de pensions rendien molt menys que la borsa. Tot i que la notícia pot sorprendre, la veritat és que és molt lògic que sigui així. Mireu, si un producte bancari (qualsevol producte bancari) voleu que generi beneficis, és evident que no pots deixar-lo adormit, l’has de moure... Moure’l vol dir, senzillament, invertir-lo. HI ha moltes maneres d’invertir-lo i les més comunes són en renda fixa o variable. La renda fixa és menys arriscada que la variable però també pot generar menys beneficis. HI ha cicles econòmics que aquells que inverteixen en renda variable o senzillament juguen a la borsa poden guanyar molt.
De totes maneres no us cregueu que tot el benefici que s’obté d’un pla de pensions repercuteix única i exclusivament sobre el mateix pla de pensions, ja que els bancs, com administradors que són d’aquell patrimoni se’n queden una part. Quant? Ho desconec, perquè suposo que s’han de fer molts números i finalment la banca t’explica el que vol i a sobre has de ser un veritable expert per a interpretar-los. La gent normal  (com tu i com jo i no com la que se referia Garcia Albiol) estem molt lluny de saber interpretar aquells estudis que sovint envia als clients el seu gestor dels estalvis, ja siguin plans de pensions, ja altres productes com fons d’inversió mobiliària i immobiliària o fa uns anys participacions preferents, cèdules hipotecàries, etc.

El pla de pensions es nodreix una mica de tot: una part de renda fixa i una altra de variable. Si la fixa és molt superior a la variable, en teoria hauria de tenir beneficis que s’haurien d’anar sumant anys rere anys al capital aportat com una mena d’interès compost. Però a la pràctica dubto molt que sigui així. 

dilluns, 30 de juliol del 2012

“EL CORRALITO” DE LES PREFERENTS





Així és como defineix ma mare la situació de les Participacions Preferents que un dia va subscriure amb la Caixa (avui Caixabank)
Fa uns mesos li van dir que a finals de junt podria “rescatar-ne” un 15 % i un altre 15 % a finals de junt del 2013. Ara bé, no li donarien en diners, sinó qu4e en accions de la pròpia entitat i que llavors, podria vendre o no a preu de mercat (de valors), es a dir, al canvi del dia. Per tant, i com passa quan es juga a la borsa, es pot guanyar o perdre.
Ha passat el 30 de juny i la situació és força diferent. Les “accions” que li havien de donar, s’han convertir en “obligacions subordinades” al 4 i al 7 %. Imagino que al 4 % anual i al 7 % si és més d’un any. Ma mare no m’ho va deixar clar.
És del tot evident que la situació canvia molt poc. Les Participacions Preferents s’han convertit en “Obligacions Subordinades”, amb les mateixes condicions o molt paregudes, perquè, a la pràctica, segueix sense poder-les rescatar o dit d’una altra manera, convertir-les en diners, treure’ls i poder fer amb ells el que vulgui.
Ma mare els hi va dir que els necessitava, ja que els necessitava per a pagar unes obres que havia fet a casa. “Porti’m la factura” –li van dir-.
No és l’únic cas. Sap d’una dona que té el seu fill greument malalt i que ha hagut d’acudir a diversos metges pagant i, per tant, necessitava els diners. Li van dir el mateix: “Porti’m la factura”.
La situació per part de la Caixa o l’entitat que sigui (qui n’estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra), és del tot immoral. Estan “treballant” amb els diners de la gent més humil, sovint, dels més grans i febles i els van passant en excuses. Qui vulgui diners, que demani un préstec.
Una autèntica vergonya!!