Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat del benestar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat del benestar. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de febrer del 2014

DILEMA EXISTENCIAL I REFLEXIONS

 
Divendres de la passada setmana se’ns va avariar el termo de l’aigua. El lampista ens va dir que no podia apanyar-se i, per tant, havia de canviar-se i així ho va fer.
Ahir, des de la seva oficina ens van trucar per a fer-nos una pregunta: El voleu amb IVA o sense IVA?
En aquell moment a mi se’m va plantejar un dilema existencial: Què fer?  
Al poc de treballar a Hisenda (quan encara no era Agència Tributària) recordo que explicaven que un electricista, després de fer una feina a casa Borrell, qui va ser ministre i primer secretari d’estat d’Hisenda, li va fer la mateixa pregunta i, directament el va denunciar.
Segurament els que treballem a l’Agència estem molt més conscienciats que la resta de que tot hauria de ser amb IVA, ja que els impostos serveixen per a tenir millor sanitat, millor ensenyament, millors infraestructures i equipaments... Però realment és així?
Mireu, pràcticament ¼ part de l’economia del país és economia submergida; la pressió fiscal recau, sobre tot, en els treballadors assalariats i una gran part dels autònoms i d’altres empresaris diuen que guanyen sous inferiors als Salari Mínim Interprofessional (SMI) Evidentment això no és que ho digui jo, hi ha estudis i xifres oficials que així ho certifiquen.
El cost del termo, sense IVA eren 350 euros i amb IVA 423,5, un 21% més. Per tant l’estalvi de ser d’una forma a ser d’una altra és de més de 70 euros. Llaminer...
Davant d’això et planteges els pros i els contres. A favor: estàs dintre de la legalitat, per consciència com a treballador, però també com a ciutadà, els impostos es destinen a millorar la nostra qualitat de vida...
En contra: Qui hauria de donar exemple, no ho fa (alts càrrecs del PP, però també polítics diversos de la majoria dels partits polítics), mentre la qualitat de vida disminueix i pel camí es perden tot tipus de drets, n’hi ha que viuen molt bé sense importar-los gens ni mica evadir impostos, fer frau o qualsevol altra actitud il·lícita. Els meus impostos poden servir per a pagar beques i d’altres ajuts de persones que comenten frau per no declarar els seus ingressos reals i que, de ser així, s’excedirien dels topes establerts. Com a funcionari, Zapatero em va rebaixar el sou i Rajoy me’l va tornar a baixar al treure’m la paga extraordinària de Nadal de 2012 i me’l ha congelat durant 3 anys (2012, 2013 i 2014) A apart s’ha suprimit una sistema de promocions que estava relacionat amb l’ antiguitat i la categoria professional. Si l’estat em roba, per què no puc robar jo a l’estat?
Finalment va prevaldre la nostra consciència abans de la ràbia que ens provoca haver de tolerar ni que sigui de forma passiva l’actual situació econòmica i social del país.
Per acabar, permeteu-me que al·lucini  amb colors de veure com, de sobte, un termo (o qualsevol altre aparell) pot volatilitzar-se de sobte. M’explico. Se suposo que el lampista l’ha comprat al seu proveïdor habitual i que aquest li ha fet una factura. Per tant, si el ven en negre, què se’n ha fet? Normalment el frau es comet en la ma d’obra, però no amb els peces que és una cosa molt més fàcil de trobar: 1 de comprat, 1 de venut i si no s’ha venut, ha d’estar al magatzem com a existències.
Porca miseria...