Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de maig del 2017

I SI EL RESULTAT DE SURESNES HAGUÉS ESTAT UN ALTRE?

Mitterrand a Suresnes. 
L’any 1974, quan Franco ja estava més allà que aquí, el PSOE va celebrar el seu darrer congrés a Suresnes, un poble prop de París.
En aquell temps hi havia, bàsicament, dos tipus de socialistes: els que havien marxat a l’exili per la guerra Civil i els que hi havia crescut dintre de la dictadura. La realitat de totes dues corrents (per anomenar-les d’alguna manera), era molt diferent.
Tal com sabem, en aquell congrés va sortir elegit Felipe González, el líder del clan dels sevillans (Alfonso Guerra, Manuel Chávez...), però hi havia qui preferia a Nicolás Redondo (que va acabar sent Secretari General de la UGT), però va declinar l’oferiment. No obstant, sembla que la candidatura de Felipe González ja s’havia negociat feia més d’un any.
Al congrés de 1979, ja celebrat a Espanya, el PSOE va abandonar l’ideari marxista no sense oposició, ja que dirigents com Pablo Castellano hi estaven en contra. També estava en contra d’un partit personalista, tal com l’havia convertit Felipe González. Per aquests motius Pablo Castellano va acabar creant una corrent interna (Izquierda socialista), molt més fidel a l’ideari socialista amb el que es va crear el partit.
Més o menys la història ens la coneixem. Tot i reconèixer que l’any 1982 (el de la victòria socialista) el poble espanyol demanava a crits l’arribada al poder dels socialistes i que aquests van ser claus per a la modernització d’Espanya, també cal reconèixer que no tot van ser flors i violes.
Tal com he dit, Felipe va abandonar el marxisme, però també va deixar enrere una part del seu ideari, com per exemple la neutralitat militar. Ho recordes ara i la intervenció televisiva de Felipe González la nit abans del referèndum de l’OTAN va ser patètica. Però per culpa d’aquella intervenció els sí va guanyar el referèndum i Espanya es va integrar a l’estructura militar de l’Aliança. És possible que Europa fes xantatge el govern socialista amb la seva pretensió de formar part del Mercat Comú, però igual s’hauria d’haver dir a la ciutadania d’alguna manera. Ja sé que es tractava d’alta política i hi ha coses que sé solen amagar, però quan ho penses després dels anys te’n adones que se’n va enganyar en moltes coses.
Sempre recordaré unes paraules de Felipe González després de les eleccions de 1986 on el PSOE va aconseguir 186 diputats, perdent una part important dels suports que havia tingut 4 anys abans (202):
-Hem entès el missatge que ens han transmès els votants.
Vaig pensar que rectificaria i que les seves polítiques virarien cap a l’esquerra... Però no va passar. A les de 1989 ne va aconseguir 175, a les de 1993, 159 i el 1996, 141, perdent el govern a mans del PP d’Aznar...
¿Què podria haver passat si a Suresnes en lloc d’escollir a Felipe González Secretari General, s’hagués elegit a Nicolás Redondo? No ho sabre mai, tot el que pogués dir seria una mera especulació.
Només recordar que Nicolás Redondo va dimitir de diputat del PSOE l’any 1987 per discrepàncies amb les polítiques laborals i socials que impulsava el govern de Felipe González que, en teoria devien de ser el pal de paller del seu govern.   

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ: