Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris faula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris faula. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de setembre del 2016

EL CANDIDAT INEPTE I LA FAULA DE LA TORTUGA SOBRE EL PAL

De Ferreres al Periódico. 
Sé diu que al país dels cecs el borni és el rei. A Espanya un inepte vol ser president del govern. I el pitjor de tot és ja fa quasi cinc anys que ho és! (4 com a president i 8 mesos com a president en funcions)
Tornant al símil anterior, no vull dir que l’inepte de Rajoy sigui el millor en un país de mediocres, però el cert és que si és el President del Govern algú l’ha posat allí. Coneixeu la faula de la tortuga sobre un pal? No? És així:

Un jove està passejant per la plaça d'un poble i decideix prendre un descans.
S'asseu en un banc ... al costat hi ha un senyor de més edat i, naturalment, comencen a conversar sobre el país, el govern i de política en general.

El senyor li diu al jove:

- Sap? Els polítics, càrrecs de confiança i membres dels tribunals escollits pels propis polítics, són com una tortuga sobre un pal.

Després d'uns instants, el jove respon:

- No comprenc bé l'analogia ... Què vol dir amb això senyor?
Llavors el senyor li explica:

- Si vas caminant pel camp i veus una tortuga sobre un pal de filat fent equilibri.
- Què penses?

Veient la cara d'incomprensió del jove, continua amb la seva explicació:

- Primer: No entendràs com hi va arribar.

- Segon: No podràs creure que hi sigui.

- Tercer: Sabràs que no va poder haver pujat soleta aquí.

- Quart: Estaràs segur que no hauria d'estar aquí.

- Cinquè: Seràs conscient que no farà res útil mentre estigui allí.

-Llavors l'únic sensat seria ajudar-la a baixar.

Suposo que hi estaràs d’acord amb tot, no?

Cal evitar com sigui que Rajoy torni a ser president. Fa uns mesos ja hi va haver una primera oportunitat desaprofitada. Crec que ara mateix no és el moment de fer retrets a ningú ni cometre els mateixos errors. A Espanya encara hi ha molta gent sensata que no es mereixen que el PP segueixi governant. Per tant hem d’exigir als 180 diputats que ahir hi van votar en contra que facin l’esforç d’entendre’s a costa de renunciar a algunes de les seves línies roges.
Quan Sánchez es va presentar a la investidura vaig dir que en aquell moment calia donar prioritat a la seva investidura i que després ja es tancarien els punts més conflictius.
Com sembla que això no va ser possible i que encara hi ha moltes postures enrocades, l’única solució que veig és que Sánchez i els seus acceptin la celebració d’un referèndum a Catalunya tal com li demanen ERC i el PDC, igual com va permetre Cameron a Escòcia.
Una gran majoria de catalans vol anar a votar per a decidir com ha de ser el futur de la nostra nació. Quin problema hi ha d’haver?
No és un punt menor. Rajoy (l’inepte) ho va reconèixer durant el seu discurs: el problema més gran al que s’afronta Espanya són els separatismes... Però tampoc aquí va fer autocrítica (ni aquí ni en lloc) Qui ha creat el problema? El més lògic seria que qui l’hagi creat l’intenti arreglar.
Els partits espanyolistes sé la veuen vindre: després de Catalunya vindrà, tant o d’hora, el País Basc.
Un grup de persones conegudes i populars sembla que estan creant una plataforma per a promoure la unitat de les esquerres. Des del meu punt de vista qualsevol solució que no sigui investir a Rajoy ha de començar per aquí. Per algú que faci de mediador i que els obligui a seure al voltant d’una taula com a primer requisit per arribar a una entesa.
A partir del segon intent de Rajoy (que tot indica que tornarà a ser fallit), la resta dels partits, aquells que han votat i votaran que no, tenen dos mesos per arribar a aquest acord. A veure si finalment és possible.