Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frau. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

LA GROSSA CATALANA DE CAP D’ANY. Sense cap mena de dubte, avui serà un dels temes més comentats: Catalunya tindrà la gossa d’Any Nou a imitació de la grossa de Nadal que es sorteja a l’estat veí. Serà una fórmula de finançament sense esperar que arribi la corresponent transferència de Madrid, perquè ja sé sap que quasi sempre, els diners de Madrid arriben a deshora i en escassetat.
La tradicional Rifa de Nadal data de fa 2 segles i, per tant, està totalment consolidada. Com sabeu, les associacions, entitats, clubs i fins i tot particulars, fan participacions que les venen en recàrrec (o no), normalment per a finançar-se. Passarà el mateix amb la grossa de Cap d’Any de la Generalitat. Potser sí amb el temps, però ara per ara, no crec. Tinc clar que no se’n vendrà tanta i com a molt, la gent en compraran alguna butlleta per si hi ha sort. Comprar una quantitat semblant de la rifa catalana a la que ja ens gastem amb l’espanyola, seria realitzar una despesa extra que, segurament, la majoria de la gent no està disposada a fer.
Per cert, el preu serà de 5 euros per butlleta, la qual cosa indica que les pretensions inicials dels organitzadors són molt humils conscients, segurament, de les limitacions que patiran. Ah! I la grossa 100.000 €. 
 
SUGGERIMENT DE REBAIXAR EL SOU DELS TREBALLADORS ESPANYOLS EN UN 10% (PER QUÈ NO SE’L REBAIXA ELL?) La recomanació de Olli Rehn, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, encara porten cua. Fis i tot Juan/Joan Rossell, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha mostrat en contra de rebaixar el 10% el salari dels treballadors espanyols.
Fins fa uns anys ser mileurista era pràcticament un desprestigi, ja que qualsevol peó de la construcció podia guanyar el doble d’això. Ara hi ha qui té que agafar feines de 500 euros i fins i tot menys. Em pot explicar algú que es pot arribar en aquestes quantitats. Pagar-li la universitat al fill, pot ser? Ni amb beca...
Per cert, sabeu quan guanya Olli Rehn? 27.000 euros mensuals (però igual no té pagues extres...) En un any, jo no guanyo el que ell en un mes! Però segur que dic menys tonteries que ell. Qualsevol es bo per a ocupar un càrrec de responsabilitat. Estic esperant una trucada per a ocupar una plaça que em permeti guanyar c om a mínim 12.000 euros mensuals, em dóna igual de què. Això sí, amb pagues extra a part. 
 
COMUNICAT INTERN D’ERC. Quasi que per casualitat, em vaig assabentar que la federació d’ERC del Camp de Tarragona va emetre un comunicat dilluns on es feia èmfasi que qualsevol atac a Arturo Mas és consideraria un atac a les pretensions sobiranistes i, per tant, un atac a Catalunya, per tant, havia que preservar l’honor del President.
Igual que existeix la presumpció d’innocència i una persona és innocent mentre es demostri el contrari, en el cas de Mas hi ha un presumpció de culpabilitat pel cas Palau i el finançament irregular del seu partit, segons ha quedat demostrat per al jutge instructor. Què passarà si en el futur Mas és declarat culpable? ERC serà còmplice de l’espoli del Palau de la Música i per extensió del finançament irregular de CDC?
 
NOU FRAU A LA SEGURETAT SOCIAL FENT SERVIR “SENSE PAPERS”. En les darreres hores s’han detingut a la província de Tarragona diverses persones presumptament vinculades en un frau a la seguretat social utilitzant emigrants sense papers. Previ pagament de 3.000 euros, se’ls hi feia un contracte fictici a una empresa que de fet no tenia cap activitat per a obtenir més tard ajuts oficials.
Aquest cas m’ha recordat un altre que van cometre gent que jo conec ja fa uns anys. Resulta ser que el propietari d’una assessoria fiscal va ser enganyat i li van estafar 20 milions de pessetes de l’època. Llavors es va voler recuperar de la patacada i va idear una manera de fer-ho utilitzant també estrangers.
Els immigrants il·legals (la majoria magrebins) necessiten papers per a continuar de forma legal a Espanya. Utilitzant les empreses que eren clientes de l’assessoria i falsificant la signatura dels seus representants legals, va fer més de 100 precontractes de treball a un mínim de 1.000 euros per contracte. Finalment la subdelegació del govern se’n va adonar que cap d’aquells precontractes es fa acabar formalitzant, la qual cosa va fer aixecar sospites. Després de fer les oportunes indagacions, el nexe comú de totes les empreses era l’assessoria. Es van emportar a la propietària i als treballadors emmanillats.    

dimecres, 3 de juliol del 2013

L’ESTACA I LA GRAN ESTAFA



L’avi Siset em parlava de bon matí al portal… 
 
Mentre m’estava acabant d’ endreçar, escoltava a mon fill cantant l’Estaca de Lluís Llach. Em va sorprendre. Als anys 60 i 70 era un himne a la llibertat i no em pensava que 40 anys després encara pogués estar d’actualitat. 
 
...Mentre el sol esperàvem i els carros veiem passar... 
 
Quan el cantautor de Verges va composar el tema, a Espanya hi havia una dictadura decadent.
 
...Siset que no veus l’estaca on estem tots lligats? Sinó podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!... 
 
Va arribar la democràcia i amb ella les llibertats: de vot, d’associació, de vaga, de manifestació... Les eleccions s’anaven alternant: generals, municipals, autonòmiques i més tard europees.
Fins i tot hi va haver una alternança en els partits polítics. A la UCD, els hereus moderats del règim anterior la va succeir el PSOE, mentre a Catalunya un parell d’anys abans, va ser CiU qui va guanyar les primeres eleccions autonòmiques.
Nacionalistes, socialistes... Semblava que s’havia vençut el centralisme, el capitalisme... Varem entrar a Europa, per a molts un somni fet realitat. Al cap d’uns anys ja ni falta feia el passaport per a desplaçar-nos a França, a Itàlia a Alemanya...
Però quan tot semblava que anava vent en popa, la decadència del felipisme, va donar el poder als hereus durs del franquisme. La segona legislatura d’Aznar va ser, fins aquell moment, l’etapa més negra d’ençà del restabliment de la democràcia a Espanya. Les Terres de l’Ebre van patir com ningú l’aznarisme. El Pla Hidrològic Nacional va penjar com si es tractés d’una espasa de Dàmocles sobre el riu Ebre i el futur dels seus habitants.
El retorn de Zapatero va suposar una mica d’aire fresc després d’aquells anys tan casposos. Semblava que el retorn del PP era pràcticament impossible. Però algú es va inventar una crisi que va significar per a tota la pobra gent una gran estafa.  
La gran estafa va fer que molts ciutadans creguessin que la dreta podia ser el gran refugi dels seus vots i en aquest sentit van votar. Però es van equivocar de mig a mig, en un d’aquells errors difícilment esmenables. La gran estafa en ha portat a una situació on el capitalisme s’ha engreixat, la classe mitjana pràcticament ha desaparegut, les distàncies entre rics i pobres s’han eixamplat, el gran culpables de la crisi són els que millor parats han sortit... I podríem continuar.
Aquesta gran estafa ens portarà, en molts de casos a situacions com les que teníem abans de l’arribada a la desitjada democràcia, dels temps en que el joves cantàvem l’Estaca i la Gallineta i Al vent...
Com la moda, sembla que els anys foscos han tornat. Al costat dels temps que ens toca viure, la segona legislatura de l’aznarisme, no deixa de ser una anècdota dolenta. Segurament per això els joves tornen a cantar els vells himnes, perquè veuen com es degrada l’estat del benestar on s’havien criat. 
 
... Ben cert sé que està podrida, però és que, Siset pesa tant, que a cops la força m’oblida...