Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de juliol del 2018

ACTE D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS (1978-2018)


Ahir, la plataforma Prou! AP-7 Gratuïta, ja!! va retre un sentit homenatge a les víctimes del càmping els Alfacs al 40è aniversari de la tragèdia d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978.
Hi havia gent, però no tanta com m’esperava. Estaven els més incondicionals de la plataforma i representants dels diversos col·lectius que aquell dia van haver d’intervenir d’una o una altra manera. Així hi havia polítics, sanitaris, bombers, periodistes, veïns i fins i tot l’actual propietari del càmping, fill de qui el regentava l’any 1978.
Però també absències significatives. Les més destacades però, els alcaldes d’Alcanar Alfons Montserrat i de la Ràpita Josep Caparròs.
Com sabeu la Ràpita té un terme extremadament menut i, per això, només sortir de la població, quan s’arriba al barranc de de Codonyol, ja comença el d’Alcanar. Per tant, el càmping els Alfacs està dintre del terme d’Alcanar a la zona coneguda com Alcanar Platja.

Tot i que no ve al cas, fa anys l’Ajuntament de la Ràpita va reclamar una gran part d’Alcanar Platja, atenen les reivindicacions dels seus veïns que se queixaven de que l’Ajuntament d’Alcanar no els hi donava els serveis necessaris. Aquella disputa territorial entre els alcaldes Baptista Beltran d’Alcanar (e.p.d.) i el de la Ràpita Miquel Alonso (tots dos d’Iniciativa per Catalunya-Verds), li va servir d’excusa a Beltran per a donar-se de baixa del partit.
Com sabeu, sols mirar el que passa al món des de fora, analitzant-ho i extraient-ne les meves pròpies conclusions. D’aquí que valori negativament l’absència de tots dos alcaldes i pensi (tot i que puc estar-ne equivocat) de que se van poder deure a dos motius fonamentals.
Llorenç Navarro i Enric Pla, Alcalde de Vinaròs. 

El primer, les regulars relacions amb la plataforma veïnal, sobre tot amb el seu principal portaveu Llorenç Navarro per les seves crítiques reiterades a l’immobilisme i doble discurs dels polítics en general i d’aquests dos en particular.  
I en segon lloc, per la manca de protagonisme que haurien tingut els polítics que només haurien estat uns convidats més.
A Llorenç sé li poden criticar moltes coses (i no vull fotre follón...), però ningú li pot negar el treball i les hores dedicades de forma altruista, però també la capacitat de generar idees i convertir-les en reptes per als polítics. L’acte d’ahir n’és una prova, però també la romeria a la torre de la Candela de l’Aldea el 13 de maig de l’any passat per a commemorar el 150è tall. 
  
Mario Giani, propietari del càmping Alfacs. 
Als alcaldes d’Alcanar i de la Ràpita els hauria costat poc, molt poc assistir-hi i sinó ho podien fer per raons d’agenda, enviar algun membre dels seus respectius equips de govern. Per això cal agrair d’una manera molt especial la presència de l’alcalde de Vinaròs Enric Pla.
Tot i que s’explica moltes vegades, no està de més tornar-ho a explicar. Al País Valencià, les plataformes veïnals que lluiten per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 tenen un ampli suport d’alcaldes, diputats i resta de polítics. En canvi a Catalunya cadascú fa la guerra pel seu compte.

Però tal com recorden moltes vegades Llorenç Navarro o Enric Lange, només cal mirar qui hi ha (o qui hi havia fins fa ben poc) al darrere dels interessos d’una part important de les autopistes catalanes: Abertis, La Caixa (o CaixaBank) si voleu, etc.
Massa interessos per a què una gran part dels nostres polítics se replantegen si és oportú sortir a la foto d’actes com els d’ahir.
Quina llàstima no haver pogut estar un acte absolutament unitari i multitudinari...   

dimecres, 11 de juliol del 2018

divendres, 4 de setembre del 2015

EL PILAR MÉS TRIST

La colla Castellera de Xiqüelos i Xiqüeles del delta ha fet avui el seu pd4 més trist. 
S'ha fet en record de Martí Guillén, membre de la colla i que desafortunadament va morir el passat dilluns 31 d'agost. 
Els que varem ser els seus companys, no l'oblidarem! 
En Pau Reposi. 
  












Martí i Jordi.