Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris incivisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris incivisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de gener del 2024

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 22-01-2024

ATENCIÓ a la foto. Els que sou d’Amposta segur que reconeixereu el lloc. És el parc que hi ha a l’Avinguda de Josep Tarradellas a tocar de les pistes esportives. La foto està feta en un moment de màxima afluència de gent, sobre tot nenes i nens ja que feia poc que havien sortit d’escola i, per això, no he volgut fer una captura on podrien haver sortit menors. Ara fixeu-vos en la rama... És de pi. Però hi ha cap pi per la zona? No. El que hi ha son moreres i xops. Potser no s’acaba d’apreciar, però la rama està tallada, no trencada... Quina conclusió en traieu? La meva teoria és que passades les festes de Nadal i Cap d’Any, algú (molt possiblement de la zona) va decidir amagar tots els guarniments per a tornar-los a treure quan es tornin a apropar les festes, però com que l’arbre era natural i s’havia assecat, millor deixar-lo per qualsevol lloc. Una mostra més d’incivisme a la nostra ciutat.

dilluns, 4 de desembre del 2023

VAGA DE RECOLLIDA DE BROSSA?

Passejar per Amposta la setmana que comença la fira i trobar-te contenidors amb tota mena de brossa pèls voltants fa pena. Quan es posarà remei a l’incivisme?

dimarts, 25 de juliol del 2023

AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...

dimarts, 20 de desembre del 2022

LAMENTAR L’INCIVISME

L’Ajuntament d’Amposta a través de les xarxes socials es lamentava fa unes poques setmanes d’un episodi d’incivisme que havien tingut lloc a la nostra ciutat: es van arrancat plantes ornamentals de diversos punts enjardinats de la nostra ciutat tot just als pocs dies d’haver-se plantat. L’incivisme (o el gamberrisme com en dèiem abans) és una de les xacres de la societat actual, però no és nou. Recordo per exemple el ‘segrest’ del Nen Jesús de davant de la parròquia del Sagrat Cor o la desaparició d’un pingüí que formava part de la decoració nadalenca. Però l’incivisme va molt més enllà d’episodis aïllats contra els béns públics. L’incivisme és qualsevol conducta no respectuosa amb les normes bàsiques de convivència social. Circular sense respectar els senyals i les normes de trànsit és incivísme; deixar els residus a llocs inapropiats és incivísme i no recollir els excrements dels gossos és també incivísme. Només per posar uns exemples. I fets com aquestes els veiem cada dia a Amposta sense que, aparentment, des de l’Ajuntament es prenguin les mesures correctores pertinents i efectives per acabar amb la xacra. Una de les poques mesures que va prendre l’Ajuntament va ser la de crear una app on poder denunciar qualsevol situació incívica de la nostra ciutat. Però, quina efectivitat té? Hi ha conductes reiterades com per exemple l’abocament de residus urbans fora dels contenidors que sembla que per molt que es denunciïn mai es podran erradicar. Aquestes situacions acaben provocant cert grau de resignació i tolerància entre una ciutadania que mira impotent com l’autoritat promet molt per acaba no fent res.

dimarts, 19 de juliol del 2022

DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

diumenge, 28 de febrer del 2021

A GRANS MALS, GRANS REMEIS

El que vaig a explicar-vos avui no és una anècdota més, és un exemple de manca de responsabilitat per part de les autoritats municipals d’Amposta. Entre l’Eix de l’Ebre i la carretera de Santa Bàrbara hi ha un camí que passa pel darrere del col•legi Sagrat Cor i pel costat del supermercat Mercadona. Fins fa poc a l’encreuament d’aquest camí amb la carretera hi havia un senyal d’stop i un altre d’obligació de girar cap a la dreta. Tot i això, eren molts els conductors (la majoria venien de comprar del supermercat) que sortien i, en lloc de girar cap a la dreta, esperaven el moment oportú per a girar cap a l’esquerra amb el perill que això suposava, ja que a menys de 50 metres hi ha una rotonda i la intensitat de circulació sol ser molt gran. Però fa uns dies, algú va decidir no només treure el senyal de sentit obligatori, sinó també la d’stop i col•locar-ne un altre de cediu el pas. També va pintar-se línia discontinua a la calçada. Des del meu punt de vista aquests fets signifiquen una manca molt gran de responsabilitat ja que no només es pot girar cap a l’esquerra amb el perill que comporta normalment fer aquesta maniobra, sinó que el conductor ja no té la obligació d’aturar-se per a poder avaluar bé la intensitat de la circulació i les distàncies que hi ha respecte als vehicles que circulen per la carretera. La meva opinió és que les nostres autoritats no volen aplicar les mesures correctores oportunes als conductors infractors posant-los si cal les sancions corresponents i han optat per un recurs molt més permissiu però a la vegada molt més temeràri. A grans mals, grans remeis! Aquest no és l’únic cas on es pren una mesura dràstica i irresponsable en lloc de buscar una solució més raonada i eficient. Recordo que ja fa anys, al davant del poliesportiu municipal d’Amposta hi havia un pas de vianants elevat. No cal dir que els passos de vianants elevats comporten un plus de seguretat per als vianants. Però resulta ser que quan plovia molt l’aigua es quedava aturada en aquell lloc. La solució no va ser construir-hi un embornal, no... La solució va ser treure el pas elevat en detriment de la seguretat vial. Un altre exemple que recordo va passar a Tortosa. Prop del lloc on treballava i al costat d’un pas de vianants hi havia una paperera. La majoria de matins dintre de la paperera hi havia una bossa de brossa que algun mandra solia dipositar en lloc de tirar-la al contenidor corresponent. Fart de veure aquella situació li ho vaig dir a un company de treball que per aquella època era regidor de l’ajuntament tortosí. Solució: Treure la paperera! Com ja he dit abans, a grans mals, gran remeis! Fets així demostren la manca de resposta que tenen una gran part de les autoritats municipals per a lluitar contra l’incivisme, una de les xacres de la nostra societat.

dilluns, 18 de gener del 2021

EL RECICLATGE UNA ASSIGNATURA PENDENT

Un dels grans problemes del nostre temps són les deixalles que generem. A casa només som 2 i pràcticament no hi ha dia que no tiréssim alguna bossa de brossa als contenidors. Des de fa molts anys intentem separar les deixalles per a poder-les reciclar correctament. Fins i tot l’oli de fregir, les piles i les càpsules de cafè. Quants anys fa que es va posar en funcionament el reciclatge a nivell municipal? No ho recordo amb exactitud però diria que uns 40. El que si que recordo és que la primera fracció que es va reciclar va ser el vidre. He fet la pregunta perquè, tal com dic al títol d’aquest escrit, el reciclatge és una assignatura pendent. I no és que ho digui jo, sinó que està extreta d’una entrevista que Núria Bonet li va fer a Joan Pons, director d’innovació de Sorigué i que va publicar el Periódico de Catalunya el passat 19 de desembre. Diu una llegenda popular que som els homes els que acostumem a baixar les escombraries. Si això és cert, podem deduir fàcilment que, en general, som més bruts els homes que les dones, entenent bruts a aquells que deixen tot tipus de deixalles fora dels contenidors. El dia de Nadal de l’any passat a la pàgina de Facebook Digues la teva es va obrir un interessant debat sobre el tema. L’Ajuntament d’Amposta havia anunciat que aquell dia no es passaria a recollir la brossa, la qual cosa entenc perfectament. Però és que pel matí ja hi havia contenidors plens i les primeres bosses deixades fora dels contenidors. La deducció que en faig és que, segurament, el dia anterior ja no es van passar a recollir determinades fraccions. De totes maneres l’incivisme de la gent que deixa les deixalles i els voluminosos al costat dels contenidors és constant. No hi ha dia que no se’n vegin, tot i les amenaces en sancions que de tant en tant anuncien les nostres autoritats municipals. Mireu, els nostres governants viuen de la propaganda.I la propaganda ven! O, en aquest cas, dona vots. Diuen que prenen les mesures adients per a evitar-ho i que sancionen els infractors. D’aquesta manera acontenten a una part dels seu electorat, el més fidel. Però a la pràctica no deu de ser així perquè la gent no escarmenta i si es sancionés més, els infractors corregirien la seva actitud. Els mateix passa amb altres coses com per exemple els excrements dels gossos que no s’arrepleguen, els conductors que aparquen on no s’hi pot o els qui van conduint amb el mòbil a la ma o els qui incompleixen les normes per a prevenir la propagació de la pandèmia del COVID-19. Però tornen al tema del reciclatge. El passat 14 de gener, també al Periódico de Catalunya, s’hi podia llegir el següent titular: Fórmula per al reciclatge que triomfa als municipis catalans. Parlava del projecte Reciclos, segons la qual, se recompensa a tota aquella persona que recicla llaunes i envasos de plàstic. Aquest programa està impulsat per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i actualment ja serien una vintena de municipis adherits a aquesta campanya, entre els quals està Amposta. Recordo el dia que va presentar-se en societat a la nostra ciutat. Com és habitual, va ser l’alcalde qui es va dirigir als mitjans de comunicació per a explicar en que consistia la novedosa manera de reciclar. Per a fer-ho correctament hi ha que connectar-se a una webapp i escanejar el codi de barres de l’envàs que vas a reciclar i, finalment, dipositar-ho als contenidors grocs als que se’ls hi ha incorporat la tecnologia necessària. Sabeu que és el que vaig pensar jo quan ho vaig escoltar? Ja ho he fet! I és que aquells que tenim el costum de reciclar no necessitem d’incentius. Però... Sabeu què us dic? Què segurament aquells que habitualment no reciclen, la recompensa no els hi serà cap incentiu i preferiran seguir com sempre. Ara bé, amb tota seguretat quan algun governant faci balanç de la campanya dirà que ha estat tot un èxit que el volum reciclat a augmentat considerablement. El que us he dit més amunt: propaganda! La prova de que res del que ens diuen és veritat, és que el temps passa i les illes de contenidors segueixen plenes de deixalles, els propietaris dels gossos segueixen sense recollir els excrements, els conductor incívics continuen fent de les seves i es segueix incomplint les normes de portar mascareta pel carrer, d’entrar als comerços més clients dels permesos per l’aforament o de saltar-se a la torera el toc de queda. Però a les properes eleccions tornarem a votar els mateixos perquè quan passa l’alcalde pel carrer ens somriu i ens saluda... Conclusió: si després de 40 anys (o més) de reciclatge encara avui és una assignatura pendent, Houston tenim un problema.

dilluns, 28 de setembre del 2020

EDUCAR EL GOS

Educar el gos és un concepte que hem escoltat moltes vegades però crec que no tothom té clar el seu significat. Al gos se’l hi ha d’ensenyar a fer les seves necessitats al carrer, a no destrossar cap objecte de casa, a no molestar els veïns amb els seus lladrucs, a no atacar els altres gossos... Però ningú parla d’educar els propietaris dels gossos. És vergonyós anar pel carrer i veure caques pel terra, pixarades al mobiliari urbà, bosses d’excrements també per terra en lloc de ser dipositades a un contenidor o, en tot cas, a una paperera. De fet hi ha gossos que no porten ni dispensador de caques... Així com propietaris de gossos potencialment perillosos han de passar un psicotècnic per veure si reuneixen les condicions necessàries per a tenir-lo, els propietaris de la resta de gossos també hauríem de passar alguna mena de prova per a veure si som suficientment cívics per a tenir-ne un, ja que el comportament d’alguns deixa molt que desitjar. A part d’això, els propietaris que incompleixen les normes mínimes de convivència perjudiquen greument la resta de propietaris que si que les compleixen, ja que, de vegades, sobre tot quan vas de viatge amb la teva mascota, té trobes llocs on no s’admeten degut a les nefastes experiències viscudes amb anterioritat per culpa dels primers.

dimecres, 22 de juliol del 2020

EL DESTÍ D’UNA CAPSA DE CARTRÓ


El destí final d’una capsa de cartró és portar felicitat. Només cal veure la cara que fem quan l’obrim i dintre ens trobem allò que havíem demanat dies (potser setmanes) enrere i que tan ansiosament estàvem esperant. Però una vegada oberta i buidada del seu contingut, ens sobra i l’acabem tirant.
Tot i que en principi sembla fàcil reciclar-la, el cert és no ho és tant. Cal portar-la fins una illa de contenidors i una vegada allí iniciar la complicada labor de plegar-la (o estripar-la) per tal de que hi pugui cabre al contenidor corresponent.  
I si en lloc de plegar-la la deixem fora? O millor encara: I si la tirem des d’un cotxe en marxa i toquem el dos com si res?
A la protagonista de la nostra història li va passar precisament això. La persona a qui l’ havia fet feliç va optar per desprendre’s d’ella de la forma més violenta i humiliant... Com si les capses no tinguessin sentiments...  
Menys mal que, en aquest cas algú va veure els fets i ràpidament es va identificar a l’autor d’aquell acte immoral i salvatge i va acabar sent multat.

-Tolerància zero! –Va exclamar l’alcalde que fa temps que diu buscar una solució per evitar  d’incivisme descontrolat que des de fa dècades s’ha apoderat de la nostra ciutat però que no encerta en trobar la tecla adequada per tal de poder-lo eradicar-.

-I si fem un vídeo explicatiu per a que la gent ho entengui?

Dit i fet! L’ajuntament encarrega un vídeo on una persona anònima ensenya la manera de dipositar una capsa de cartró dintre del contenidor de la fracció corresponent. Ara només cal esperar que la campanya sigui efectiva i que els incívics deixen de ser-ho i passin a comportar-se correctament.    
Personalment (ho he dit diverses vegades) sóc dels que penso que aquesta mena de missatges no causen cap efecte a les persones que no tenen la més mínima voluntat en canviar d’actitud.  
Per tant, si realment s’ha d’aplicar la tolerància zero (tal com diu l’alcalde), si realment es vol ser efectiu a l’hora d’eradicar l’incivisme, s’haurà de començar a actuar amb mesures més contundents i dissuasòries. I no només amb els que deixen les capses de cartró fora dels contenidors, sinó també amb tota la resta de brossa, així com els qui no arrepleguen els excrements dels gossos o tiren llaunes, papers, plàstics, burilles i tota mena de deixalles per terra.   
De no ser així, les capses de cartró seguiran el mateix camí que la protagonista d’aquest relat. I vet aquí un gos i vet aquí un gat...  

dilluns, 29 de juny del 2020

INCIVICS PER NATURALESA

Foto d'arxiu. 

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha anunciat una nova campanya contra l’incivisme a la nostra ciutat amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania que no s’ha de dipositar deixalles  fora dels contenidors. L’eslògan de la nova campanya és Entre tots cuidem Amposta.
Benvinguda sigui aquesta campanya i les que segur que es faran els propers anys. Tot sigui per al bé de la nostra ciutat, tot i que, d’entrada, dubto de la seva eficàcia.  
De campanyes contra l’incivisme se’n han anat fent periòdicament, però sistemàticament una part de la població (m’agrada pensar que una minoria) sé les ha passat pel folre.
Al principi del confinament per la pandèmia del COVID-19, el propi alcalde va demanar a la població que no deixessin ni bosses de brossa ni altres objectes fora dels contenidors, precisament el mateix que pretén fer la campanya anunciada. També es va demanar que no dipositessin roba als contenidors habilitats per al reciclatge i els van precintar. Com sempre, una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes li van fer cas (segurament perquè sempre ho han fet així). En canvi, la resta, aquells que com ja paguen la taxa de recollida de la brossa es creuen que tenen el dret a fer els que els hi dona la gana, han seguit comportant-se incívicament (per no usar una altra paraula). I és així mateix, no cal donar-li més voltes! Sembla que portin l’incivisme a l’ADN...  
S’han posat agents cívics (la darrera vegada que els vaig veure va ser durant el confinament); s’ha parlat de posar càmeres de vigilància, de incrementar el control policial... Malgrat tot, una part de la població no es consciencia i no ha variat per a res el seu comportament. Està comprovat que alguns ciutadans només entenen una cosa: ma dura! O el que és el mateix: ser sancionats.
No m’agradaria que es considerés aquest escrit com un al·legat a favor de de les sancions econòmiques. Ni molt menys! Penso que només s’hauria de sancionar als que cometen infraccions greus i molt greus i als reincidents. Per a la resta dels infractors es podrien bescanviar les sancions econòmiques per hores de treball a la comunitat.
No sé si malgrat tot s’aconseguiria el propòsit de mantenir una ciutat neta, però penso que aquest  seria un bon punt de partida.

diumenge, 15 de juliol del 2018

SEGUEIXO SENSE ENTENDREU

Una bosssa amb excrements de gos... Un contenidor al costat mateix... 
La bossa va a parar dintre d'una caixa de cartró que espera ser reciclada... 
Pel barri hi ha més d'un propìetari de gos que recull els excrements però que després els tira per qualsevol lloc. Sovint al mig del carrer.  
Segueixo sense entendreu... 
Reclamo ja un banc d'ADN de gossos per a poder localitzar els propietaris incívics. 

dissabte, 7 de juliol del 2018

CÀMARES CONTRA L’INCIVISME


Està vist que no tenim remei. Tot i l’advertència de sancions. La gent segueix deixant les bosses de brossa fora dels contenidors pertinents.
Dilluns passat va ser el súmmum. Eren quarts de dotze quan feia la darrera sortida amb la meva gosseta i en passar pel costat del contenidor que hi ha al carrer Brasil, a tocar de la planxisteria de Joan Gil, me va cridar l’atenció l’enorme quantitat de bosses que hi havia fora. En total 7 bosses grans: 4 de negres i 3 de roges.
Posats a buscar excuses ne trobaríem de tots els colors. N’hi que qui pensa que les boques dels contenidors no són prou grans com per a posar les bosses de mida industrial... I sinó han estat pensat per aquestes bosses?
Jo a casa no tinc bosses tan grans. Mai acumulo tantes deixalles com per a haver d’utilitzar bosses de 80 o 100 litres. Les bosses grans estan pensades per a usuaris que generen gran quantitat de residus, ja siguin indústries, ja comerços. I aquests, per llei tenen l’obligació de gestionar els seus propis residus.
En alguns llocs hi ha contenidors com els que hi havia abans: restaurants, centres sociosanitaris, escoles bressol... Per a la resta passen les empreses gestores de residus com són Germans Pellicé o Contenidors Baix-Mont. Quan els establiments no compleixen la llei, s’hauria de ser molt més sever amb ells.
Una anècdota. L’altre dia fora dels contenidors hi havia capses de cartró de unes determinades marques de cervesa que usen molts pocs restaurants i per aquella zona només un. No se van molestar ni en plegar-les. El més còmode, ja ho sabeu, és deixar-ho fora.
Tornant al passat dilluns, va ser tanta la indignació que vaig sentir en veure aquell espectacle (a part de les 7 bosses grans hi havia altres residus fora dels contenidors) que en arribar a casa, de forma excepcional, ho vaig penjar al meu bloc i acte seguit a les xarxes socials.
També li vaig enviar un privat a l’alcalde amb les imatges d’aquell espectacle tan lamentable. Al ser tant tard no esperava resposta, però ho va fer.


-Al final posarem càmeres –me va dir-.

I la meva resposta va ser:

-Però poseu-ne a totes les illes de contenidors que sinó he feu així, la gent anirà a abocar les coses allà on no n’hi hagin.

Si com va dir l’alcalde, finalment posen càmeres, pels voltants d’Amposta augmentarà el nombre d’abocadors que ja hi ha. Cosa que no entenc, ja que si han de carregar-ho al cotxe per anar a tirar-ho al camp, què els hi costa portar-ho a la deixalleria?
Personalment no estic massa d’acord amb les càmeres, ja que semblarà un gran germà com a la novel·la de George Orwell 1984 on la població estava vigilada sempre i en qualsevol lloc. Però també és veritat que hi ha gent que només creu quan rep totxo. I com sempre passa, la culpa d’uns quants l’acabarem pagant la gran majoria que ens comportem cívicament. Quina pena!  


INCIVÍSME PER TOTES BANDES


Com sabeu, el conseller de Treball, Benestar Social i Famílies Chakir el Homrani va visitar ahir Amposta per a inaugurar el Club social Terres de l’Ebre.
Uns dies abans la policia local havia col·locat un senyal de prohibit estacionar a partir de les 10 hores d’ahir divendres.
Primer, algú a qui li feia nosa el senyal per a poder aparcar, la va apartar i deixar pràcticament de cara la paret. Però com encara faltaven un parell de dies, el fet no tenia massa importància.
Finalment va arribar el dia i l’hora en la que se feia efectiva la prohibició. Res, ni cas. Fins a 4 cotxes havia aparcats després del senyal, si bé es cert que només deia que el motiu era reservat cotxe oficial (o sigui, un) Però és que no hi havia hi un sol aparcament buit.

Finalment va marxar el cotxe que hi havia tot just davant de l’entrada del club social. Llavors, els socis del club van haver de treure unes cadires i col·locar-les per a que ningú més hi aparqués.
Incivisme no és només deixar les deixalles fora dels contenidors. Incivisme es passar-se pel folre totes les normes que regeixen un municipi i a sobre presumir de fer-ho.



diumenge, 18 de març del 2018

MOLTA PEDRA QUE PICAR

Illa de contenidors dels carrer Brasil amb boses industrials aquest matí. 

L’Ajuntament d’Amposta he engegat l’enèsima campanya contra l’incisvime a la ciutat. En aquest cas sobre la tinença responsable d’animals. Bé! La penúltima (no fa tant) anava sobre com s’ha d’aparcar el cotxe als nous aparcaments de bateria invertida que se van pintar al carrer Amèrica, entre el Murillo i el Sebastià Juan i Arbó.

Qualsevol campanya que s’engegui des de l’ajuntament, benvinguda sigui, però com que ja tenim el precedent del que ha passat tantes i tantes vegades, molt me temo que acabarà amb quatre multetes i que una part de la ciutadania sé la passarà pel folre.  
Tornem al tema de la brossa. Ja sé, alguns pensareu que sóc  pesat, però què hi farem! Cadascú és com és. Una de les coses que més me rebenta és reciclar a casa per acabar tirant-ho al contenidor de rebuig perquè me trobo el contenidor de la fracció corresponent ple. La sensació d’impotència davant d’aquestes coses és molt gran. L’amiga Magda Corella me recorda sempre que ella va fins la illa de contenidors que té més prop i la deixa allí... Bé, és una solució que no aplico i no penso aplicar. El que no faré serà deixar-la fora, però tampoc aniré a veure si tinc més sort a un altra...
Anit mateix me va passar. Portava una bossa d’orgànica. Normalment els contenidors d’orgànica no solen estar plens, però el d’anit sí. Ara bé, dubto que tot el que hi havia dintre fos orgànic... La darrera bossa, aquella que té trobes dalt de tot i que t’impedeix acabar d’obrir la tapa, no semblava orgànica...
Mentre feia aquesta operació de mirar, intentar, desistir i buscar l’alternativa més fàcil, anava parlant amb un veí.

-Jo quan vinc a tirar una bossa de reciclatge i ho trobo ple, la deixo fora per que així quan passen a recollir-ho, els treballadors la puguin reciclar... -Me va dir-.

-Però això no ho pots fer... Si deixes una bossa fora té poden sancionar... -Li vaig replicar-.

-Ja ho sé, però és el que faig jo... –va concloure-.

Com jo ja li havia dir el que havia de dir-li i com que no sóc agent cívic per a intentar convèncer-lo de que no tenia raó, vaig donar el tema per acabat.
Després d’aquesta breu conversa cadascú de nosaltres va seguir el seu camí.
Casos com els del meu veí n’hi ha més. Si més no, de gent que deixa les bosses fora dels contenidors. De vegades tot i que no estan plens... Potser no tots pensaran com el meu veí. Segurament cada infractor donaria una versió diferent del perquè les deixa fora. Evidentment cap que se pugui admetre al 100%, però que hi farem...
La culpa tampoc és que sigui exclusivament dels ciutadans. Fa unes setmanes, mentre feia la darrera sortida nocturna amb la meva gosseta (ja eren quars d’una de la nit), vaig parlar amb un dels camioners que fan la recollida. A part de dir-me que properament l’empresa Acciona serà absorbida per Fomento, tot i que a la comarca del Montsià seguiran conservant la marca, també me va dir que hi ha llocs concrets on per la seva densitat demogràfica s’hauria d’haver posat un segon contenidor de fracció orgànica, però que per estalviar despeses se va acabar desestimant.
Penso que encara hi ha molta pedra que picar...  Quan les campanyes institucionals no produeixen l’efecte esperat, quan per molt que els diguis a la gent el que s’ha de fer i que no fan, només queda una solució: posar-se durs!
 I aquí és quan s’ha de fer complir l’ordenança municipal de policia i bon govern en tota la seva dimensió començat pels comerços que en lloc de gestionar els seus propis residus els porten fins als contenidors i acabant pels propietaris de gossos que no arrepleguen els excrements ni de la plaça del Mercat, un dels llocs més cèntrics de la nostra ciutat.  
Per tant: a posar-se les piles i a ser molt més contundent a l’hora de prendre les mesures correctives.   

divendres, 24 de novembre del 2017

LA CIUTAT QUE VOLEM (LA CRÒNICA)

Carrer de Madrid. 
Després de donar-hi moltes voltes i canviar de títol més d’una vegada la meva secció de fotos denúncia, al final vaig trobar-ne un que, des del meu punt de vista, me sembla el més adequat: La ciutat que volem. L’anterior a aquest era El poble que volem, però un amic del Facebook me va dir que si som ciutat, hauria de canviar el nom. El vaig canviar i punt, tot i que sovint penso que ens semblem més a un poble que a una ciutat. Per a ser ciutat no n’hi ha prou en portar el títol (atorgat per un Borbó per cert) Les ciutats s’han de fer dia a dia. I com s’han de fer les ciutats? És tot un conjunt de coses: organització d’actes i esdeveniments per a que els puguin gaudir els seus habitants, però també la gent de fora, dotar-la de bons equipaments, tant esportius com culturals, un comerç viu que doni resposta a les necessitats de tothom, crear llocs de treball estables, fer-la més cívica, agradable i habitable, etc.
Avinguda de Catalunya.

Però per què, finalment, vaig optar pel títol de La ciutat que volem? Perquè després d’anys denunciant l’incivisme imperant sobre tot en allò que respecte a la neteja i la circulació, la situació no ha canviat gaire per no dir gens. Per tant, tenim la ciutat que volem, la que ens mereixem! Si la volguéssim d’una altra manera segurament tothom faria una mica més del que està fent ara mateix per a millorar-la.
Aquest escrit és com a conseqüència d’un debat a tres bandes que vam tenir l’altre dia a la pàgina Digues la teva. De fet els tres que vam debatre defensàvem el mateix: una Amposta més neta. És què es pot defensar una altra cosa? Jo crec que no, però hi ha molta gent que encara  justifiquen les situacions que sovint denuncio.

-Si deixen les bosses fora perquè el contenidor devia d’estar ple... (Aquesta és una de les darreres excuses que he llegit)

Tot i que en algun contenidor diu que deixar les bosses de brossa fora pot ser sancionat fins a 300€... També s’adverteix que els voluminosos s’han de portar a la deixalleria o bé fer ús del servei gratuït que ofereix l’Ajuntament. Però ni així... Hi ha gent que sembla que no sàpiguen llegir... O no ho vulguin veure...
Carrer de Brasil.

Un dels temes que va sortir al debat va ser el dels agents cívics que van actuar per Amposta durant uns mesos. Els agents cívics van començar a actuar a principis d’agost (damunt de festes) i si estic ben informat, van acabar la seva tasca a finals d’octubre. Per tant, 3 mesos d’activitat. No sé si és molt, poc o suficient, però me sembla que una vegada creades aquestes places s’haurien de mantenir si els resultats són òptims i sinó ho són, buscar d’altres solucions més escaients.
Quan els agents cívics van començar a actuar, des de l’ajuntament se li va donar publicitat per les xarxes socials, així com també els mitjans de comunicació territorials sé van fer ressò de la notícia. Però si és veritat que aquests llocs de treball han estat amortitzats, trobo que també s’hauria de dir, així com els motius que han portat a prendre aquesta decisió.
Un dia, a mitjans d’agost, vaig parlar amb un dels que estaven treballant d’agents cívics. Va ser ell qui va treure la conversa. No sé si perquè volia esplaiar-se o bé perquè intuïa que tard o d’hora faria ús d’aquella conversa. En resum me va dir que el feien fora perquè, segons les autoritats municipals, donava massa feina a la brigada...  
La feia d’agent cívic no consta només en vigilar les illes de contenidors i informar els ciutadans de com fer-ne un bon ús, també es tracta d’identificar totes aquelles mancances que pot tenir la ciutat en matèria de barreres arquitectòniques, desperfectes a les voreres i calçada, parcs i jardins, etc. L’arranjament d’algunes d’aquestes coses són competència de la brigada i d’aquí que, segons ell, li diguessin que donava massa feina.
Bé sigui per una cosa o bé per l’altra, és que ens trobem en la mateixa situació que estàvem quan l’actual equip de govern va prendre possessió del seu càrrec allà pel mes de juny de 2015... I igual o paregut a fa 10, 15 o 20 anys. En definitiva: No canvia res... Però res de res...  
Acabaré amb una anècdota que me van explicar ja fa uns quants anys. Un visitant se trobava dintre del mercat municipal quan li va sonar el mòbil. Sembla ser que el seu interlocutor li va preguntar on es trobava i aquesta va ser més o menys la resposta:

-Estic a Amposta, una ciutat molt bruta i desendreçada.


Aquesta és la sensació que s’emporten aquells que ens visiten. A mi no m’agrada... No sé si a tu, amic lector, t’agrada que pensin així de la teva ciutat? 

dimecres, 16 d’agost del 2017

DIARI DE L'AGOST. DIMECRES 16

TXARANGO... PUNT, SET I JOC
Digueu-ne:  Quants anys feia que no havia a Amposta un gran concert com el de Txarrango d’anit? Jo ne recordo un de Mecano allà pels principis dels anys 90...
Però a sobre el d’anit gratuït!! Com una bona part dels espectacles que s’estan duent a terme aquests dies de la festa major. Qui en dóna més?
Amic Ramón, vaja partit que t’estàs marcant!!!  Tot i que les festes encara no han acabat, crec que tothom espera conèixer el programa de l’any que ve. Superarà el d’aquest any? Repte difícil però no impossible.  

CONVERGÈNCIA I EL CONTE DE MAI ACABAR
La Guardia Civil sembla que ha trobat una nova línia de finançament il·legal de Convergència a través de la seva fundació CatDem. Quan acabarà aquest reguerall de casos. Francament: Mai. N’hi ha tants i a tants llocs de vegades insospitats (o no) que estic segur que els casos de corrupció de Convergència no acabaran mai.
I esperem que amb el nou PDeCAT no en surtin més...

ESQUIROLS AL PRAT?
En termes laborals, l’esquirol era aquella persona que rebentava la vaga, es a dir, anava a treballar i si calia feia hores extres, mentre la majoria dels seus companys feien vaga per a reivindicar mesures més justes.
No sé si a la Guardia Civil se’ls pot qualificar com esquirols, ja que res tenen que veure amb l’empresa i a sobre els hi manen que substitueixin als guàrdies de seguretat de Eulen.
Però és tan injust que la Guardia Civil hagi de fer les feines mentre uns treballadors estan de vaga, com que, en el seu dia, els retiressin substituint-los per treballadors d’empreses privades. Des de fa molts anys, hi ha moltes coses que no funcionen bé en aquest país i una d’elles són les privatitzacions massives que hi ha hagut tant amb governs del PP com del PSOE. Segur que algú n’ha tret rendiment de tot això.

10, 9, 8, 7...
Avui anuncia el Periódico que el compte enrere cap al referèndum del dia 1-O ja ha començat. Avui hi ha hagut la primera sessió del Parlament català després de les vacances. No hi ha temps que perdre.
Però només començar aquest conte enrere, el crono s’ha aturat, igual com passa a la NASA quan alguna cosa no va bé.
Avui el Parlament havia d’aprovar la llei havia de regular l’1-O, però la Presidenta Forcadell l’ha posposat per la seva complexitat... Continuarem informant.

EL PERSISTENT INCIVISME
Ja sé que encara és prompte per avaluar l’impacte dels agents cívics que han de vetllar per a que la ciutadania d’Amposta compleixi les més elementals normes de civisme... Però només pel fet d’anunciar-ho hauria de tenir un efecte positiu sobre els incívics de sempre que haurien d’espantar-se ni que només fos una mica...
Però com tots aquells que sé salten la llei una vegada i una altra i una més i no les passa res, els incívics del nostre poble (el títol de ciutat sé guanya a base de demostrar que ho som) pensen que a ells no els hi passarà mai res. I si un dia els agafen i els multen es queixaran... Segur!!  Perquè això va amb la naturalesa del ser humà. No hi podem fer més.  
El que si que he vist és que hi deu d’haver una brigada d’intervenció ràpida, ja que les situacions més grosses són aniquilades ràpidament.

Un exemple. Illa de contenidors del carrer Brasil. Aquest matí, a part de les fustes que hi havia ahir, també hi havia unes bosses grosses (de les que no passen per la boca dels contenidors) Però una destacava sobre la resta: Era transparent, estava oberta i contenia tota mena de deixalles. No portava el mòbil... Al cap d’unes poques hores he tornat amb el mòbil i de la bossa transparent i de les fustes, ni rastre. En canvi les bosses negres continuaven allí. O a lo millor algú les havia reposat... 


REPARTIDORS DE PUBLICITAT
O repartidores. Per festes sembla que tinguin pressa i no s’entretenen molt. Què arriben a un bloc de pisos i el troben tancat (què és el més normal), cap problema: Ho deixen al terra o com els hi ve bé. Er això no es estrany veure’ls pels carrers tirats passats uns dies.
Així h van fer els repartidors de publicitat de l’Òptica Jordi Porta.
Menció especial també als de Vitalden que fan omís de que a la teva bústia hi posi que no vols publicitat. Ells la deixen igualment. I en aquest cas ja fa molts anys que dura.

No sé si serà el mateix repartidor o tenen l’ordre explícita de fer-ho així.    

dilluns, 14 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 14

ME QUEDARÉ SENSE FEINA...
Segons sembla l’equip de govern d’Amposta s’ha posat en marxa respecte a la lluita contra l’incivisme a la nostra ciutat. Segons l’alcalde Adam Tomàs i el regidor de Governació Miquel Subirats van declarar la guerra als incívics.  
-No es tracta de fer una campanya cada dos anys, s’ha de fer una campanya continuada! –Va dir l’alcalde-.
Cert! Però si és així me quedaré sense feina... Hauré de tancar al meu espai La ciutat que volem... Bromes a part, ja m’agradaria. Si durant anys he vingut denunciant l’estat dels espais públics i la poca consciència que tenen molts conductors a l’hora d’aparcar i realitzar d’altres accions, veure l’Amposta ideal, aquella on tothom compleix les normes  de civisme (ja no parlo de lleis, ni d’ordenances) seria com tenir un orgasme sense sexe.

PERÒ DE MOMENT TOT SEGUEIX IGUAL (O QUASI BÉ)
Al Ple del mes d’abril, l’únic al que he assistit des de que vaig deixar de ser regidor, es va presentar un prec (crec recordar) demanant que es prenguessin mesures als voltants de la benzinera que hi ha sortint cap a la Ràpita, ja que s’hi cometien moltes infraccions de trànsit. L’alcalde va respondre que ja se’n havien pres.
Per aquella zona hi passo sovint i l’única cosa que veig és que abans de la rotonda (sempre en direcció cap a la Ràpita), s’hi va pintar una doble ratlla contínua. Però també veig, per les marques de rodes que es deixen sobre les pròpies línies que son molts els cotxes que hi passen per sobre per entrar a posar carburant. Dijous passat, el cotxe que anava davant nostre (tornàvem de tallar la N-340 a les Cases d’Alcanar) va crear la carretera per aquell punt. Segons les normes de transit, una doble ratlla continua no es pot traspassar: ni per avançar ni per a girar.
Deu de costar molt anar fins la següent rotonda (Quant hi ha, 50 metres?) i fer un gir de 360º.

EL GUARNIMENT DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Divendres passat, mentre assistia al concert de Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, Pau Puig, Sílvia Ampolla, Guardet lo Cantador i Suc d’Anguila, vaig veure que als balcons de la casa Vives s’hi podien veure damassos de diferents color amb el Sí dintre del globus (gins i tot n’hi havia una posada de l’inrevés) Res a dir, cadascú pot gaudir la seva casa com més cregui convenient dintre d’unes correctes normes de civisme i educació.
Però dissabte, durant l’acte del pregó, n’hi van aparèixer dos més, però en aquest cas a les finestres petites del primer pis de l’Ajuntament que donen a la plaça. No sé de qui va ser la idea ni si ho ha autoritzar ningú, però me sembla un despropòsit... La Casa Consistorial, seu de l’Ajuntament d’Amposta és la casa comuna de tots els ampostins i ampostines i, per tant, segur que a més d’un i més de dos, aquesta acció no els hi sembla bé (a mi per exemple)
Tot i la importància que pugui arribar a tenir una associació com l’Assemblea Nacional Catalana, un ajuntament, per petit que sigui, hi està per sobre, ja que l’han votat les ciutadanes i ciutadans de la ciutat o del poble.
És igual que la bandera de la plaça del Mercat. Personalment no me fa mal a la vista, per segur que a molts d’altres sí. Imagineu-vos per un moment que algun partit espanyolista demanés a l’ajuntament posar-hi una bandera espanyola... Sé podrien negar? Podrien, però si presentessin un contenciós en contra de l’Ajuntament, ja estarien al lío...   

diumenge, 30 de juliol del 2017

ELS GOSSOS I ELS PORCS DELS SEUS AMOS

La nostra gosseta Electra de vacances a Burgos.
Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Mataró va aprovar una ordenança per la qual els propietaris dels gossos havien de ruixar les pixades que aquests feien als espais públics de la ciutat.
En llegir la noticia al diari que compro cada dia, una companya de treball me va dir:

-Mira que fica el diari! Ho trobo bé... S’hauria de fer a tots els pobles.


Us he de dir que la meva companya no té gossos ni ne tindrà mai i fins i tot els hi té fòbia; fins el punt que quan la vaig conèixer portava un espantador a la seva bossa de ma.
Primer que res cal separar (en aquest cas) els que tenim gossos dels que no ne tenen. Evidentment els que no tenen gossos, normalment són més pudents del necessari. Per a la gran majoria el gos com animal de companyia no hauria d’existir.
Quan un té un gos l’ha de tenir en condicions. Es a dir, a part de cuidar-se’n tot el necessari, també ha de ser-ne responsable i, per tant, portar-lo lligat sempre que vagi per un lloc públic i recollir els excrements i dipositar-los als llocs adequats. Si un dia l’ajuntament crea una ordenança per la qual s’ha de ruixar la pixada, no quedarà més remei que fer-ho.
Dit això vull fer constar que no pixen igual els gossos que les gosses. Mentre els gossos ho fan a llocs verticals (parets, rodes de cotxe, fanals, etc.), les gosses ho fan al terra, preferentment a l’herba.
Sempre se parla de gossos educats. Normalment són els que no embruten quan estan a llocs tancats. Però s’hauria de parlar molt més de propietaris educats i, desgraciadament d’educació cívica ne fa falta molta. Només cal anar pel carrer per adonar-te’n l’incivisme d’una bona part dels propietaris dels gossos.
Tere donant-li aigua a Electra sobre la muralla de Lugo. 
Ara bé, s’equivoquen tots aquells que fan recaure tot el problema de la brutícia de la seva ciutat o poble als gossos o als seus amos. La inexistència de gossos no té perquè anar lligada amb la pulcritud de les ciutats i pobles. Més enllà de l’existència de gossos, seguiran havent-hi persones brutes.
Amposta és un clar exemple d’això que estic dient. Pels carrers no només hi ha excrements de gos, sinó també papers i tota mena de deixalles (llaunes de refresc, envasos diversos, vidres d’ampolles trencades, burilles de cigarreta, bosses amb excrements de gos...)
Segurament els propietaris de gossos porcs, també ho són a l’hora d’embrutar els espais públics, però atribuir-ho tot a ells seria una fal·làcia.
Per tant no hem de culpar només els propietaris dels gossos de la brutícia que hi ha als espais públics i illes de contenidors, sinó a una part important de ciutadans que no tenen cura pels espais comuns. Ens casos així sempre té pots fer una pregunta: Tenen igual de brutes les seves respectives cases?
Ser nets o ser bruts és, sobre tot, qüestió de cultura i després d’educació. Només he visitat 3 països estrangers: Andorra, Croàcia i França. I us puc dir que a Croàcia els carrer i places estan impol·luts. I fa pocs dies hem tornat de vacances de Galicia i us puc assegurar que les seves ciutats i pobles també està molt més nets que els catalans.    
Què han de fer les nostres autoritats municipals davant d’aquestes actituds? Prendre mesures eficients. Amb una campanya de conscienciació cívica de tant en tant no n’hi ha prou. De vegades se parla d’agents cívics, però no ho acabo de veure... Hi hauria que els engegaria a fer punyetes de males maneres a les primeres de canvi. I si ets voluntari i damunt t’han de dir coses desagradables, la veritat és que no surt a compte...  
El problema que tenen les nostres autoritats és que:

1r. S’han vist desbordats per la situació.

2n. No acaben de tenir clar com mirar de solucionar el problema.


Per tant, molt me temo que de porcs solts ne seguiran havent-hi durant molt de temps, tinguin o no tinguin gos.  
  

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.elperiodico.cat/ca/cornella/20170727/cornella-multara-propietaris-gossos-adn-excrements-6194098

Ho heu entés?