Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris integrisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris integrisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2020

NOUS INTEGRISMES


Fa uns dies, a la platja de Riumar, vaig viure una situació un tant surrealista.
Havia una parella de joves pescant tranquil·lament quan un grup de 6 persones que, aparentment anaven passejant amb els seus gossos, se’ls hi van apropar fent-los la següent pregunta:

-Trobeu que els peixos al mar son feliços?  

El noi, sense saber per on li sortirien, els hi va contestar:

-Suposo que sí. Tots els animals dintre dels seu hàbitat natural deuen de ser-ho...

A partir d’aquí, la que portava la veu cantant del grup (no sé si s’ho devien de tornar o sempre li donaven a la mateixa el paper protagonista) va començar una reprimenda al jove per que estava matant els peixos.
Li va dir que eren vegans ja que un dia havien decidit deixar de menjar productes d’origen animal, que formaven part d’una associació i que estaven fent campanya per les platges del Sud de Catalunya.
No vaig escoltar tota la conversa, però la seva forma de comportar-se me ve recordar a la d’algunes sectes religioses que van casa per casa o t’aborden pel carrer en busca de nous adeptes. Normalment, si els segueixes el corrent, entres al seu terreny i estàs perdut.
Malgrat tot, la parella de joves no ho van fer i van intentar (sense cap mena de sort, val a dir-ho) contraposar la seva opinió.
Fa uns anys el mot integrisme es solia relacionar únicament amb les postures més fanàtiques de la religió. Per suposat la musulmana, però també al si de l’església catòlica hi ha corrents extremistes.
Però amb el pas del temps, els corrents integristes han anat obrint-se camí a d’altres àmbits com per ara la política, l’esport o, com el cas que ens ocupa, l’alimentació.
Parlar d’integrisme és igual que parlar de fonamentalisme o de fanatisme i creieu-me, tots els fanatismes son excloents i perjudicials per a la societat en general.
Tinc amics vegans amb qui el respecte és recíproc. Si algú decideix per pròpia voluntat seguir unes pautes de comportament, sempre que no siguin perjudicials per a ell mateix i per al altres, cap problema. Que cadascú faci el que millor cregui segons la seva consciència, però quan s’intenta transmetre les seves idees transgredint els límits de la intimitat i la convivència, s’acaba entrant en un terreny perillós i de difícil sortida.
Una vegada es va acabar aquella improvisada reunió de no menys de 15 minuts, me vaig apropar a la parella de joves que me van afirmar que no van voler ser desconsiderats amb ells i van evitar treure-se’ls de damunt de males maneres per respecte i educació. Potser era el que es mereixien...  
La pesca en canya és una de les aficions més relaxants que existeixen. Potser a partir d’ara s’haurà de considerar com una afició d’alt risc.      

dimecres, 23 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 23

TOT CAMINANT PER AMPOSTA
De vegades la gent es pregunta com és que sempre veig cotxes mal aparcats o tota mena de deixalles deixades fora de les illes d’escombraries. La resposta és molt clara: Perquè solc desplaçar-me a peu.
Sense anar més lluny, ahir vaig veure coses si més no curioses: Un rètol feixista a una casa del carrer al carrer Sant Ferran, una placa de gual sense numerar i un cartell a la porta d’una impremta del carrer Primer de maig.
La placa feixista és d’aquelles de l’antic Ministerior de la Vivienda franquista amb el jonc i les fletxes i que mentre vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta identificava per a que més tard la brigada municipal les tragués. Per cert, fa 6 anys que ja no sóc regidor: Quantes plaques s’han tret en aquests temps? Sí, sí, encara ne queden unes quantes...
Me va sobtar veure una placa de gual sense numerar. Les plaques de gual solen estar numerades m’imagino per motius de control i així sé sap qui té un gual a casa seva. Hi ha alguna raó per a què no estiguin numerades? Pel que m’han dit n’hi ha més sense número.
A la impremta del carrer Primer de maig, tot just davant de la plaça Cecilia Carvallo, té ficat a la porta un cartell de que se fan camisetes. Unes amb un les altres amb un No, perquè l’1 d’octubre tenim dret a decidir. Normalment tothom, davant d’una disjuntiva, la gent sol prendre posició per una o l’altra opció. Aquí sembla que no, què els és ben bé igual. Com diuen els catalans: La pela  és la pela...  



INTEGRISIME CATÒLIC
Qui pensi que l’integrisme és només cosa de fanàtics islamistes, està equivocat. Molts capellans de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana també fa anys que el practiquen. Lles seves conseqüències no són tan desastroses, és veritat, però poden donar peu a que algun fanàtic que escolti les seves paraules pugui fer un mal cap.
El cas mes recent és el del capellà de Madrid que va culpabilitzar l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de còmplice de l’atemptat de Barcelona i, tot seguit, va dir que encoratjava els afectats a presentar denúncies contra ella.
Tot i que els titulars de premsa només diuen un capellà de Madrid, respon al nom de Santiago Martín i va ser cap de religió del diari ABC i fundador de la ultracatòlica Franciscans de Maria. 


HI HA QUI HO JUSTIFICA TOT 
Fa mesos vaig publicar a la meva secció de fotos denúncia la foto d'una ambulància aparcada en direcció contraria i sobre el pas de vianants que hi ha al Pere Mata. La foto no era meva, però la vaig penjar jo... La foto en qüestió va portar molta polèmica i un debat força agre. Me vaig haver de sentir de tot, fins i tot Lo Ximenes (un personatge enigmàtic i misteriós, ja que a la seva pàgina de Facebook no s’hi mostra res de res) me va enviar un missatge privat parlant-me en nom de l’equip que, suposadament, va atendre un pacient del centre psiquiàtric. Si un té la consciència tranquil·la sobre el que ha fet, per a què tan de misteri?

Una de les coses que va sortir va ser de perquè no es va aparcar l’ambulància a un altre lloc, per a deixar circular normalment els vianants. Semblava que no era possible...
Bé, ahir pel mati, una furgoneta estava aparcada a l’entrada del pàrquing del citat Pere Mata. Veieu com si que havia alternativa!



LLIÇÓ DE LÒGICA
Casualment vaig trobar per internet una d’aquelles notícies que sé fan virals.
La pregunta era de matemàtiques. A la pàgina del quadern s’hi veu un dibuix amb els següents elements: una caixa de cartró, quatre gossets fora de la caixa i la pregunta:  ¿Quantos perros salen de la caja? La resposta de la nena va ser:  No he visto cual a salido de la caja y cual no (sic)
Aquest tema me va fer vindre al cap una resposta que vaig donar jo l’any 1984 quan pretenia entrar a treballar a l’empresa Mai. A diferència de la xiqueta jo ja tenia 27 anys!
Bé, durant el test que se’ns va fer a una aula de l’antiga oficina d’ocupació de Tortosa, també hi havia un dibuix amb 2 despertadors: Un penjat a una paret d’un clau i l’altre posat damunt d’una ràdio antiga, d’aquelles de fusta. La pregunta, si fa o no fa, era: Quin dels dos despertadors sona més fort? La meva resposta va ser: Igual.
Més tard, durant l’entrevista amb el psicòleg, vam repassar aquelles preguntes que no havia respost bé i me va dir que en la dels despertadors, sonava més fort el que estava sobre la ràdio, perquè aquest li feia de caixa de ressonància.


-Hi discrepo, li vaig dir... Tot i que li he d’admetre que no tenia ni idea, però no estic conforme. Sonar, el que es diu sonar, sonaran tots dos igual, el que passa és que un sé sentirà més fort.