Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Vanguardia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Vanguardia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de març del 2018

ELS CORSARIS ITALIANS


El dia que s’ha sabut que la justícia italiana ha incauta el vaixell de l’oenegé catalana Open Armas per fomentar la immigració il·legal (quins pebrets!!), el Periódico de Catalunya m’ha publicat a la seva edició en paper la carta al director que vaig escriure fa una setmana i que com és normal, ja vaig publicar en aquest blog.
A saber, aquesta carta al director ha esta publicada a la Vanguardia, l’Ara, Diari de Tarragona (edició en paper), el Periódico de Catalunya (edició digital i paper) i Vinaròs News (tot i que és de casa i Emili Fonollosa me publica tot el que vull)




dimarts, 6 de juny del 2017

SETMANA DECISIVA PER AL REFERÈNDUM

Sembla (només ho sembla) que aquesta setmana pot ser decisiva per al referèndum: Per a saber la data i conèixer la pregunta que, segons diuen serà clara.
Des del meu punt de vista tot indica que serà un altre 9-N i que, per tant, només tindrà un valor simbòlic sense cap efecte jurídic.
Ahir es va reunir el Pacte Nacional pel Referèndum on, segons diuen, hi ha clares i insalvables discrepàncies entre els seus membres. No obstant, la voluntat és la de seguir negociant amb l’Estat per mirar d’aconseguir un acord que permeti fer un referèndum acordat: Encara que sigui al darrer minut de la pròrroga –va dir no me’n recordo quin càrrec.-  
Però a Madrid estan al mateix lloc on estaven fa mesos. No s’han mogut ni un mil·límetre... Això sí, totes dues parts demanen diàleg, però cadascuna d’elles reclama que es faci amb les seves condicions i totes dues demostren nul·la intenció de voler negociar. Com sé sol dir: estan massa enrocats. Per tant, sembla inevitable el xoc de trens del que tan se parla darrerament. Mireu si se’n parla que fins i tot Xavi Castillo ha fet un esquetx sobre el tema (no ús el podeu perdre)


El problema, sempre des del meu punt de vista) es que un dels dos trens és molt més gran i, per tant, té molta més força que l’altre. Si s’acaba produint, tots dos sortiran malparats, però Catalunya pitjor que Espanya.
La setmana passada, el Govern de la Generalitat, estava esperant la resolució de la Comissió de Venècia, un organisme depenent del Consell d’Europa i que semblava (al menys per l’ímpetu que hi posaven els membres del bloc independentista), que podia ser favorable als seus interessos. Es a dir, esperaven que els hi diguessin que el referèndum podia ser unilateral. Però la Comissió de Venècia els hi va dir que no i que un referèndum, per a ser legal i tingui validesa jurídica ha de ser pactat amb l’Estat.
Mentre esmorzava diumenge vaig rebre un missatge de text del director de Vinaròs News. Me deia que acabava de llegir l’editorial de la Vanguardia i que li havia semblat molt coherent. El títol és prou eloqüent: Encara estem a temps. Li vaig respondre que tan prompte com el llegís, li donaria la meva opinió. En aquell moment jo estava llegit el Periódico i me vaig trobar amb un article de l’Enric Hernández, el seu director. En aquest cas se titulava: Referèndum, ràpid o lluny?


Tot i les diferències que hi ha (és evident que així sigui), el fons del tema és el mateix: els dos reclamen posar una mica de seny per a la situació que estem vivint (o potser caldria dir millor patint?) Us els he enllaçat per a que pugueu opinar vosaltres mateixos.  
Tornant al tema del referèndum, li vaig dir a la meva dona que si havia de ser un altre 9-N, que aquest cop no aniria a votar. L’altra vegada vaig votar nul. En canvi, la meva dona diu que hem d’anar-hi per a que Espanya sàpiga que els catalans volem ser escoltats. Segurament té raó, però, reitero, anar a votar per a que tot sigui com està ara i continuar amb la mateixa cançó indefinidament, la veritat no li trobo cap mena de sentit. En canvi, un referèndum pactat i amb totes les garanties jurídiques i que, a sobre, fos vinculant, seria diferent.
No ho recordo, però crec que va ser a l’Intermedio de la Sexta, van referir-se al lapsus que va tenir la vicepresidenta Sáenz de Santamaria en referir-se a la situació catalana: Puigdemont prefereix fer un referèndum abans que escoltar els catalans! Tal com sempre passa amb tots els casos polèmics i que comporten un cert rebombori a les xarxes socials, des de l’entorn de la vicepresidenta van dir que les paraules estaven tretes de context i que no va dir exactament això. Per això estan les hemeroteques...        

dilluns, 21 de novembre del 2016

UN TITULAR TENDENCIÓS A LA VANGUARDIA

El passat divendres diferents mitjans de comunicació es feien ressò del grau d’acceptació que ha tingut l’Euromed a les Terres de l’Ebre i donava la xifra de 70 viatgers al dia.
Mentre els mitjans del territori, con el digital l’Aguaita (què parlava de 350 usuaris en una setmana) o el setmanari l’Ebre consideraven que es tractava d’una bona notícia, la Vanguardia feia ús de l’adverbi sols per a minimitzar l’impacte del tren. Tot i que he buscat per Internet el titular exacte de la notícia, no l’he trobat. L’hemeroteca del propi diari dels darrers 30 dies només és accessible als subscriptors.
Aquesta mena de titulars s’anomenen tendenciosos ja que tenen com a finalitat fer decantar l’opinió del lector cap al costat que interessa al propi diari o ves a saber a qui...  
El que és cert, és que no és el mateix mirar-se les coses en clau de Barcelona o en clau de territori. A Barcelona 70 persones no són res. Si a cada tren de rodalies que surt de l’Estació de Sants només hi pugessin 70 persones es podria considerar un fracàs absolut. En canvi m’imagino l’andana de l’estació de l’Aldea el minut anterior a l’arribada de l’Euromed amb 70 persones esperant-lo per a pujar... 70 persones a l’Aldea és molta gent! I això que el bitllet bonificat només serveix per anar a Barcelona (estació de França) Imagineu-vos si també servís per a baixar a Tarragona...
Tot i que ho sembli, aquest no és el primer escrit que dedico a la parada de l’Euromed a Tortosa. El primer el vaig escriure ja fa més d’una setmana, concretament el dia posterior a la primera parada.
I per què no l’he publicat? L’explicació és molt senzilla i complicada a la vegada. Com sabeu col·laboro des de fa anys (concretament 9) amb Vinaròs News. Normalment Emili Fonollosa, el seu director ens recorda que hem d’escriure un nou article una setmana abans de publicar-lo. El dissabte dia 12 ens va enviar un correu on ens deia que, tot i la incertesa, preparéssim alguna cosa. I és que l’edició del dia 6 d’aquest més, la que feia 500 des de que Vinaròs News sortís per primera vegada, va ser l’última de la primera etapa. El problema és que el nou News encara no té data de sortida, ja que no s’ha acabat d’ultimar el nou format. De totes formes és possible que en contra del que acostumo a fer (i si veig que va per a llarg) el publicaré a la Via Augusta abans de que el publiqui VN.
Com suposareu, no us reproduiré aquí el contingut de l’article. Ni tan sols un resum del mateix, però si que us diré que me dóna la sensació que la parada de l’Euromed és una rentada d’ulls al territori i les autoritats ferroviàries estan desitjant que fracassi per a suprimir-lo com abans millor.
El titular (tendenciós) de la Vanguardia aniria per aquesta línia. Després d’anys de reivindicació territorial pels constants retards i la poca freqüència de trens amb parada a l’estació de l’Aldea, finalment han atès part d’aquestes reivindicacions, però que des del meu punt de vista queda molt lluny de la solució ideal que necessita el territori.
Tal com va fer fa uns dies la Plataforma Trens Dignes, vull fer una crida als possibles usuaris per a què us animeu a utilitzar-lo (sempre i quan sigui compatible amb el que hagueu de fer a Barcelona) Tal com us deia abans sembla que algú (no vull donar noms ni de persones ni organismes), vulgui que l’Euromed fracassi. No els hi donem motius!

dimecres, 17 de juny del 2015

CENSURA PERIODÍSTICA?

Divendres de la passada setmana vaig enviar una carta a diversos mitjans de comunicació. Dilluns me la va publicar íntegra Diari de Tarragona que, a més, la va qualificar com a carta del dia.
No ha estat fins avui dimecres que ha estat publicada per l’edició digital de la Vanguardia (en un altre temps Española i avui al servei de CDC) i també pel Periódico de Catalunya.
Em sobta que en tots dos casos hagin omès la part final, la que precisament podria ser més polèmica. Potser abans de retallar-la m'ho haurien pogut demanar parer, no? 

Us torno a reproduir la carta tal i com la vaig enviar:

PREPARATS!
Segur què coneixeu l’eslògan. Preparats per fer una Catalunya millor és una campanya institucional de la Generalitat que va començar els passat 25 de maig i que està sortint pels diversos mitjans de comunicació. L’anunci acaba amb un repte: fem-ho!
Però, preparats per a què? No es diu en claredat, però entenc que preparats per afrontar els nous desafiaments que ens ha de deparar el futur (digueu-li, si us complau fer-ho, independència)
Està clar que la campanya comporta una despesa que surt, com sempre, dels impostos que paguem la majoria dels ciutadans. No sé en quina quantia, però trobo que seria millor destinar-los per a fer coses molt més útils per als ciutadans del nostre país.
Però el més inversemblant sobre aquest tema és el que em va explicar l’altre dia el director d’una escola:
-El govern ens obliga a posar el lema a tots els escrits del centre.
Els qui com jo ja teniu una edat, segur que recordareu les consignes que escrivia el mestre a la pissarra quan érem petits... Semblant!

La part censurada és a partir de quan parlo del que em va explicar el director d’una escola.  
Efectivament, el passat dimecres em vaig trobar a l’estació de Sants de Barcelona a un conegut, director d’una escola d’Amposta. Com jo és un animal polític i, segurament, situat una mica més a l’esquerra que jo. Per la seva procedència i conviccions no crec que sigui independentista i segur que no és convergent. Per tant, és del tot lògic que mostri la seva disconformitat per l’ordre que va rebre des de la cúpula del departament per la qual s’obligava al centre a posar l’eslògan en qüestió.
Tinc clar que comparar el fet amb altres que considero semblants als que passaven a l’escola franquista pot ferir alguna sensibilitat i em sé pot qüestionar per això. Però no em sembla lògic que a un país que aspira a ser model de democràcia s’exigeixi a posar uns textos polítics que res tenen que veure amb l’educació.
Per cert, la campanya va ser presentada pel Secretari de Comunicació Josep Martí que, per aquells que no ho sàpiguen és de l’Ametlla de Mar. Aquest senyor és el que va venir l’any passat a Amposta a lliurar a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta el premi Amposta que ens van atorgar els mitjans de comunicació locals.
En aquell temps jo era el president i vaig assistir a l’acte amb la camisa blau delta que portem a les actuacions i a d’altres actes (molt pocs) als que s’assisteix representant a la colla castellera.
En arribar a la plaça de la Vila, vaig apropar-me a l’alcalde per a saludar-lo i, aquest em va presentar al citat Secretari de Comunicació. Com que era hivern, anava cobert per roba d’abric per la qual cosa no es veia la camisa.

-Quin color porteu –em va preguntar-
-Blau...
-Com la Falange? –em va respondre Martí-
-Nosaltres li diem blau delta.  

No em direu que el comentari no va ser totalment desafortunat.  


El Periódico (només surt a l'edició digital en castellà)  

dimarts, 27 de novembre del 2012

LA FRASE DEL DIA 27-11-2012



El 25-N ha ampliat l’abisme entre la premsa independent i la submissió editorial de la que més prebendes obté.

Aquesta frase la poden trobar dintre de l’editorial que el Periódico dedica avui, sense nomenar-lo, al diari que ha estat referència a Catalunya durant moltes dècades, però que a la vegada, sempre ha sabut ser tot el camaleònic que requeria la situació en cada moment: la Vanguardia.
Aquest matí, mentre viatjava cap a la feina he escoltat per Catalunya ràdio un comentari sobre aquest editorial. He de dir que han estat objectius i, en cap moment, han fet judicis de valor.
La Vanguardia va ser fundada (tal com diu o deia la capçalera) per D. Carlos i D. Bartolomés Godó, comptes de Godó (que deuen de ser els mateixos que donen nom al trofeu tennístic de Barcelona)
Llegeixo a la Viquipèdia que en un primer moment era el mitjà d’expressió d’una facció del Partit Liberal queaspirava assolir l’alcaldia de Barcelona i que, posteriorment, va esdevenir un diari independent, plural i modern.
La victòria franquista el va convertir en La Vanguardia Española i, evidentment donava les notícies d’acord amb les directrius de la dictadura.
Amb l’arribada de José Antich l’any 2000 (i imagino que per mandat del seus propietaris) va començar a decantar-se a favor del règim que feia 20 anys governava Catalunya que no era un altre que el de Jordi Pujol.
A mi sempre em cridava l’atenció quan acudia al quiosc en veure als convergents comprant un diari en castellà. Pensava: Mira, amb el catalanistes que són i compren un diari en castellà”.
Però d’un temps ençà, la seva línia editorial s’ha decantat clarament cap a Artur Mas i els seus correligionaris i no s’han tallat un pèl a l’hora de fer-ho.
L’any passat va imitar al Periódico i es va començar a editar en castellà (tal i com sempre s’havia fet) i en català.
Sembla ser que els darrers mesos, tan accentuat era el seu partidisme que era del tot illegible per part d’un lector més o menys neutral.
No sé si sabeu que podeu trobar de forma gratuïta la Vanguardia en diversos punts de la majoria de ciutats del territori, com per exemple l’Hospital Comarcal d’Amposta. Això només es pot fer si els seus ingressos no depenen, en bona part, de les vendes. Encara que avui en dia, els diaris, poden sortir al carrer gràcies a la publicitat.
Per cert, des de fa 3 anys estic subscrit al Periódico, un diari que he comprar pràcticament sempre des de que es va fundar i que només, en determinades èpoques molt curtes, li he segut infidel. Com per exemple quan va tornar a néixer Diari de Barcelona, el degà de la premsa catalana amb Josep Pernau de director.