Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 d’octubre del 2023

CANVI DE RUTINES

La nova Llei de Protecció, Benestar i Tinença d’animals de companyia que va entrar en vigor el passat divendres 29 de setembre farà (de fet ja ha començat a fer-ho) que els propietaris de gossos haguem de canviar les nostres rutines. M’explico. El mateix divendres per la tarda vaig treure a passejar la meva gosseta Greta tal i com faig habitualment. Després de passar per un ‘pipican’ i donar una volteta per Amposta vam tornar a casa. Aquella tarda tenia pensat anar a comprar musclos per a sopar. Sempre que hi anava m’emportava la gosseta i la lligava d’un fanal que hi davant de l’establiment on compro el marisc, però aquell dia no ho vaig poder fer... El motiu és que amb la nova llei no pots deixar el gos lligat al carrer sense estar tu present... Ni que sigui a una curta distància. Per això vaig haver de sortir dues vegades de casa: la primera per anar a passejar la teva mascota i la segona per anar a comprar. Hi hauria una altra solució: que tots els establiments permetessin l’entrada a les mascotes, però aquí toparíem amb el dret d’admissió que tenen els propietaris d’establiments. Alguna cosa grinyola, no trobeu? Fa 18 anys que tinc gos, millor dit gosses perquè en aquest temps n’he tingut dues. Tret del seu sexe no s’assemblen en res l’una de l’altra. Ni físicament ni en la seva manera de ser i comportar-se. Com que la primera, l’Electra se’ns va morir en ple confinament per la pandèmia del Covid després d’estar amb nosaltres més de 15 anys, us parlaré de la Greta, la que tenim ara. Greta és una gosseta molt dòcil que defuig de qualsevol confrontament i mai ha causat cap problema de convivència amb ningú. Amb ella vaig molt tranquil pel carrer i sovint, quan entro a algun establiment de restauració, els de la taula del costat ni se’n adonen que la portem. Llavors, per què no ha de poder entrar amb mi a tot arreu? Els que tenim gossos els coneixem perfectament i hauríem de saber el que podem i no podem fer amb la nostres mascotes. Si tothom pensés així no caldria posar tantes normes que limiten molt les relacions sobre tot amb aquells que mai tindrien un gos a casa. Es diu que les normes estan per a complir-se, però també per a incomplir-se. Les lleis haurien de castigar més aquells que les incompleixen sistemàticament i ser molt més tolerants amb qui les respecta. Estic segur que hi haurà qui no farà cas de la nova llei i que segurament mai tindrà cap tipus de problema amb la policia. Els hi passarà com aquells que condueixen amb el mòbil en una ma i la cigarreta a l’altra o t’avancen amb el seu cotxe pel carril d’incorporació que acabes d’abandonar amb una velocitat superior a la permesa quan vens de veure una pel·lícula i vas cam a casa (per citar dos exemples que he viscut recentment). En canvi els que intentem complir la normativa sovint ens veiem frustrats en veure la doble vara de mesurar de les autoritats. Tant els encarregats de promulgar les lleis com els que les han de fer complir.

dijous, 30 d’octubre del 2014

LA LLEI SEGONS RAJOY


Que Rajoy és un home de lleis, ho sap, sinó tothom, una bona part dels ciutadans d’aquest país. Rajoy és registrador de la propietat i tenia plaça a com a tal a Santa Pola (Alacant)
Per tant, és un home de lleis en excedència para dedicar-se a la política. No sé si mai va arribar a exercir de registrador, però segur que ho hauria pogut fer millor que en política, ja que la valoració que li dono ara mateix és la d’un suspens com la copa d’un ì... o com un gratacels... O potser encara una cosa més gran.
Bé, dimarts, al Senat, l’expresident de la Generalitat i ara Senador José Montilla el va interpel·lar sobre l’actual relació entre Espanya i Catalunya. Cal recordar que Montilla va ser el primerque va emprar el terme desafecció per a referir-se el sentiment del poble català després de que el PP (i també alguns sectors del PSOE) fessin campanyes en contra de l’Estatut d’Autonomia que va promoure el seu antecessor Maragall. També el va qualificar d’observador de la situació pel seu immobilisme.
Evidentment Rajoy ho va negar tot i va tornar a anteposar la Llei i la Constitució al procés sobiranista que, malgrat tot, s’està tirant endavant a Catalunya.
Arribat a aquest punt, potser estaria bé veure quin és el significat de Llei:  La ley (del latín lex, legis) es una norma jurídica dictada por el legislador, es decir, unprecepto establecido por la autoridad competente, en que se manda o prohíbe algo en consonancia con la justicia cuyo incumplimiento conlleva a una sanción.
Per tant, qualsevol cosa que vagi en contra de la Llei, és susceptible de sanció.
Per exemple robar (o enriquir-se il·legítimament) aniria en contra de la Llei? Evidentment que sí. I robar no és el que han estat fent un gran nombre de càrrecs del PP (no cal enumerar tots els casos ja que només amb això ompliríem diverses línies, potser el darrer, el cas batejat com l’operació Púnica i que entre d’altres afecta al número 2 durant molts d’anys d’Esperanza Aguirre Francisco Granados, diversos alcaldes de la Comunitat de Madrid del PP i un dels PSOE i també el president de la Diputació de Lleó, entre d’altres càrrecs.
I ara la gran pregunta: ¿Per què no aplica Rajoy la llei –ni que sigui la interna del partit- i expulsa a tota aquesta xusma o, millor encara, es querella contra tots ells per deteriorar la imatge del PP?
No ho fa perquè possiblement aquesta gent saben més del que declaren i si diguessin tot el que saben segurament Rajoy en sortiria esquitxat.  
Però des del meu punt de vista, a Rajoy no li caldria esperar el desenllaç dels esdeveniments, si fos una persona honrada i honesta, hauria hagut de dimitir del seu càrrec ja fa molts de mesos, segurament que anys.
Al menys que per a Rajoy hi hagi dos tipus de lleis: les que, segons ell, s’han d’aplicar o les que afecta a la gent dels seu propi partir que, pel que sembla, no s’han d’aplicar.
Això és jugar en avantatge com el tafur que juga amb les cartes marcades. Per això, des del govern, el PP controla els altres poders. És la manera de tenir-ho tot ben lligat, menys el d’ells, insisteixo.

Sabeu com es diu vulgarment això: La llei de l’embut!   

dimarts, 23 de setembre del 2014

LA RETIRADA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT O COM CARREGAR-SE A UN MINISTRE


M’ha agradat el titular del Periódico: Rajoy avorta la llei da l’avortament.
No cal dir que me’n alegro i a sobre per partida doble, ja que fa poc que s’ha sabut que Rajoy ha dimitit. Feia dies que s’especulava amb la dimissió del Ministre de Justícia quan es va córrer el rumor que, finalment la proposta de Gallardón no arribaria al Congrés dels Diputats. I dic jo: per què un ministre de Justícia ha de ser el responsable de redactar una llei sobre l’avortament? No seria molt més lògic que la redactés el ministre (o ministra en aquest cas) de Sanitat?
I, mentre, Rajoy dient bajanades com sempre. L’heu escoltat? Sabeu per què ha dit que la retirava? Per què quan vindrien uns altres, la derogarien... Què vol dir això, que ja no es presentarà més? Què no pensa guanyar les properes? Com si durant la història no s'haguessin retirat lleis aprovades per altres governs... Una absoluta xorrada! 
De totes formes una cosa és el que diu Rajoy i l’altra molt diferent els motius reals que l’han portat ha prendre aquesta determinació. Sembla ser que els motius reals pels quals s’ha retirar el projecte de llei da l’avortament han estat la constant pèrdua de vots per la part més moderada del partit. O sigui, s’ha fet una vegada més atenent els interessos polítics d’un partit. En aquest cas ja va bé, però és vergonyós i lamentable que quan es legisla,  en lloc de pensar amb la ciutadania, es fa atenent els interessos del partit del govern. L’avortament hauria de ser lliure i gratuït, així de clar i català. Crec recordar que hi va haver una legislatura governant el PSOE on es va estar a punt d’aprovar una llei així pressionats per IU, però al final, els socialistes no es van acabar de decidir al·legant que els hi va faltar temps per a fer-ho.
Per una vegada (i no servirà de precedent) un ministre ha dimitit. Pocs ministres han dimitit al llarg dels 30 i escaig anys de democràcia: Pimentel, Narcís Serra, Alfonso Guerra i ara mateix no me’n recordo de cap cas més, però segur que me’n hauré deixat algun. Però n’hi h hagut d’altres que no ha estat perquè no hi havia motius per a fer-ho... Com el propi Rajoy que, com aquell que diu, no va complir ni un sol punt del seu programa electoral amb el que va guanyar les eleccions de 2011. O Aznar, que ens va posar de ple en una guerra (la de l’Iraq), totalment il·legal, ja que comptava amb l’aprovació de la ONU.
La veritat és que entre Aznar i Rajoy se’m fa molt difícil triar sobre qui ha estat el pitjor president del govern d’Espanya. Aznar era (i és) un prepotent, però al menys té personalitat. En canvi, Rajoy és que no en sap més, que voleu que us digui... Quan ja tot semblava que, irremediablement el PP arribaria al poder, després del desgast del darrer govern de Zapatero, ja vaig opinar que Rajoy és un polític mediocre. I avui m’atreveixo a afegir una cosa més: Rajoy és un polític mediocre en consonància de la mediocre societat espanyola. No s’entén que després de la política que ha fet el PP la ciutadania (tos, els més desafavorits, però també la resta), na hagin sortit al carrer moltes més vegades de les que s’ha fet, no s’hagin fet moltes més vagues generals (els sindicats no s’atreveixen a convocar-les perquè estan desacreditats...)
Per acabar donaré la meva opinió sobre Ruiz-Gallardón. Com he dit al titular, sé l’han carregat.
Quan Gallardón va ser President de la Comunitat de Madrid primer i alcalde de la capital del regne després, anava de progre. Eren molts els que, segurament donant-se vergonya de ser o votar el PP, deien: jo m’identifico més amb la línia Gallardón... Una línia, en aparença, molt més moderada a la que va imposar Aznar durant la seva segona legislatura, quan va obtenir majoria absoluta.
Però en arribar a ministre amb Rajoy, Gallardón es va transformar i de cop i volta es va treure la seva part més fatxa. La primera polèmica va arribar amb la creació de la taxa judicial que, a la pràctica, limitava molt l’accés a la justícia gratuïta i la possibilitat de recórrer a instàncies jurídiques superiors.
Durant la seva etapa de President de Madrid i d’alcalde de la capital, el nom de Gallardón va sonar per ocupar un dia la presidència del seu partit. Al final, abans de que l’apartessin del tot, va optar en fitxar a la dona d’Aznar (Ana Botella) per a mirar de guanyar-se el favor del que, encara avui, és l’home for del partit.
Però si Gallardón encara tenia opcions de substituir a Rajoy, ara, de cop i volta s’han esfumat: Pum! Han desaparegut en un instant.

Adéu Gallardón, adéu llei de l’avortament... d’això sen diu caçar dos moixons d’un sol tret. Encara que o ens els hem carregat els ciutadans, sinó que ha estat des del propi PP. Els ciutadans som massa mediocres per assolir una fita com aquesta.