Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maquis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maquis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 d’octubre del 2011

UN ALTRA DE MAQUIS


Després de la novel·la que va escriure l’Alicia Giménez Bartlett (Donde nadie te encuentre) sobre la vida de Teresa/Florencio Pla Messegué (la Pastora) i que va guanyar el Nadal a principis d’aquest mateix any, el passat mes de setembre va veure la llum un altre llibre (en aquest cas d’assaig) sobre el tema del maquis.
L’autor, encara que potser oblidat, al seu dia va ser un conegut polític sortit de la mina asturiana. Estic parlant ni més ni menys del qui va ser secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i fundador d’Izquiera Unida, GerardoIglesias.
Els que domineu el tema dels maquis (amb tota seguretat més que jo), sabreu que va ser precisament el PCE qui va donar suport als guerrillers antifeixistes que pretenien derrocar el regim dictatorial de Franco sorgit després de la guerra Civil Espanyola.
Però Gerardo Iglesias, en aquest llibre pretén denunciar la doble moral del PCE cap els guerrillers: herois els qui morien combatent i traïdors aquells que, quan van veure que res s’hi podia fer, van optar per l’exili francès.
Avui el Quadern del diumenge del Periódico de Catalunya ens parla del llibre i del seu contingut, per acabar amb una entrevista feta al seu autor signada per Juan Fernández.
El títol del llibre és “Por qué estorba la memoria” y està editat per “Maderera Noruega Ediciones”.
El “Quadern” titula el reportatge (il·lustrat amb diverses fotos): “El doble jou dels maquis" He de confessar-vos que, encara que el mot “jou” llegit dintre el context de la frase, hom ho troba el seu significat, també és cert que el que podrien entendre per “jou”, no encaixa. Per tant, he hagut de recórrer al diccionari per a trobar-hi el sentit exacte. Així, una de les definicions que dóna el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu el següent: “Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió...”.
Per acabar, només sentir no poder-vos enllaçar les pàgines del reportatge, ja que el Periódico no té per costum penjar a Internet els continguts dels “quaderns”. Ho sento. Aquells qui esteu interessats, haureu de buscar l'edició en paper d'avui.