Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medicaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medicaments. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juny del 2018

MAI RECUPERAREM TOT EL QUE VAM PERDRE

Alguns dels medicaments que van quedar exclosos del finançament públic
(Foto: El Periódico de Aragón) 

Sabeu aquella dita de que cada bugada se perd un llençol? A la vida és així a diari i troben sovint exemples que ens ho demostren.
Diu Sánchez (el President) que els medicaments per als jubilats i pensionistes tornaran a ser gratis. Bé, però no paro de preguntar-me que passarà amb tots aquells medicament que durant els anys de la crisi van caure de la llista de gratuïts de la Seguretat Social i se van tenir que pagar? Tornaran a ser gratuïts? Permeteu-me que ho dubte.
La llista de greuges és inacabable. Aquest dies vaig llegir que els treballadors de la Generalitat de Catalunya havien de cobrar properament una part d’una de les pagues extres de 2012. Després de 6 anys ja va sent hora! Tot i que m’imagino que no diran blat fins a que estigui al sac i ben lligat.
Precisament les retallades econòmiques va ser una de les coses que més van afectar els treballadors de la funció pública. I no només els de l’Estat que eren els que més fàcil ho tenien, sinó també els de les comunitats autònomes , administracions locals (ajuntaments i diputacions) i la resta dels ens públics (RTVE, Agència Tributària, etc.)
Sabeu que a les pagues extres també se les denomina paga doble. Bé, als funcionaris (aquí si que vull fer una distinció entre els treballadors que tenen aquesta condició i els que no la tenen) mai se’ns havia pagat el doble. Era una mica menys, I això era així perquè la nòmina dels funcionaris consta de diverses parts: sou base, complement específic , complement de destí i triennis) Però com no se cobrava el 100% del complement específic, per això la paga extra no era el doble d’una mensualitat normal sense altres complements. Gràcies a un conveni que el sindicats van signar amb la Funció Pública del Govern de Zapatero se va aconseguir que poc a poc se cobraria la totalitat del complement específic a les pagues extraordinàries. No recordo si finalment van ser una o dues les que vaig arribar a cobra dobles.
Quan finalment la crisi ens va esclatar en tots els morros, a part de rebaixar-nos el sou, a part d’estar uns anys sense increment salarial, l’increment de les pagues extres va quedar sense efecte i, per tant, se tornava al sistema anterior.
Tot i la pèrdua d’una par de les nostres nòmines, els treballadors públics, en general, podem considerar-nos afortunats si mirem cap els nostres costats.
El rescat bancari, a part de costar-nos molts diners a tots els ciutadans d’aquest país, va comportar que molta gent hi perdés diners. Qui no se’n recorda de les participacions preferents i d’altres productes similars? La banca retornarà mai tot el que va estafar?
I aquells que van perdre, estan perden o perdran els seus habitatges... Van ser milions els treballadors que se van quedar a l’atur. Cases on no hi havia ningú amb feina. Llars que vivien (o malvivien de la pensió dels més grans. Van ser mils de milers que van haver d’acollir-se a la dació en pagament. I això sempre que l’entitat financera estigues oberta a negociar i acceptar aquesta fórmula. I els que van perdre la casa perquè van ser desnonats...
L’experiència me diu que, efectivament, tot el que se perd a la vida difícilment se recuperar. Ho he vist en deduccions i altres incentius de la Renda. Quan arribaven uns els treien, però amb els canvis de govern ja no se recuperaven.    

diumenge, 16 d’octubre del 2016

LA POBRESA FARMACÈUTICA

Dilluns passat, des de la primera hora del matí, la programació en català de la Cadena SER, sé va fer ressò del concepte pobresa farmacèutica que, tot i que no es nou, es força desconegut per la majoria dels ciutadans.
Tot i que no me passo el dia enganxat a la ràdio (per raons òbvies), vaig tenir ocasió d’escoltar-ho un parell de vegades: a la desconnexió d’abans de les 8 del matí i al programa el Balcó que s’emet entre les 7 i les 8 de la tarda.
Van parlar professionals sanitaris i voluntaris que porten a terme una tasca digna d’elogi donant suport sobre tot a malalts crònics que no tenen ingressos suficients per a poder comprar els medicaments. Alguns d’aquest malalts, tal com passa a d’altres àmbits, com per exemple els que pateixen pobresa energètica, viuen amb els seus ascendents i de la pensió d’aquests, ja que la prestació o pensió que solen cobrar és molt minsa.
Vaig escoltar també que a Barcelona capital (i només actua a aquest àmbit) s’ha creat una mena de patronat (la veritat, no me vaig quedar amb el nom, però després de buscar-ho per Internet bé podria tractar-se del Fons Social de Medicaments contra la pobresa farmacèutica) per a poder atendre el màxim número de pacients que necessiten l’ajuda. El que passa que tenen un pressupost limitat i estan col·lapsats. Segons van explicar, un dels membres del patronat és el propi Govern de la Generalitat per mig de l’ICS, però que no fa cap aportació dinerària...
Però tal com van explicar, a la resta de Catalunya la situació és molt pitjor, ja que no hi ha cap tipus d’associació que faci aquesta tasca.
El reportatge (per anomenar-lo d’alguna manera) el van centrar al barri del Bon Pastor, on la taxa d’atur és la més alta de Barcelona i l’esperança de vida està pels voltants dels 80 anys (inferior a la resta de Catalunya) Una metge va explicar que sovint quan recepta medicaments als seus pacients té la seguretat que no els compraran i per tant, no seguiran el tractament indicat.
Paral·lelament vaig escoltar un parell de falques publicitàries anunciant la solvència econòmica de Catalunya, de la confiança que ens tenen els inversors estrangers citant fonts d’organismes independents com per exemple Fira de Barcelona.
Quin organisme és el promotor de les falques? Si heu pensant en la Generalitat de Catalunya, heu encertat... Premi!! Tampoc cal ser un linx per a deduir de que es tracta d’una campanya institucional i sí, té tota la pinta de que la finalitat és conscienciar a la ciutadania sobre la viabilitat de ser un estat independent.
Però arribat a aquest punt, pregunto:

-Quins criteris segueix el nostre govern a l’hora de promoure campanyes institucionals?

-Davant de la despesa què comporta una campanya així, hi ha una majoria de catalans que hi estan d’acord?

-No seria més útil destinar els diners que costa la campanya a d’altres finalitats?

I posats a buscar finalitats, segurament heu pensat que vaig a citar-vos-en una: la pobresa farmacèutica, què és el tema del que us he parlat avui.

És curiós que la Generalitat no destini ni un euro al consorci del qual us parlava anteriorment i, en canvi faci campanyes institucionals de dubtosa finalitat.  

dissabte, 9 de gener del 2016

DESPROVEÏMENT DE MEDICAMENTS

Fa unes setmanes vaig anar a la farmàcia a reposar medicaments. Entre ells, un antihistamínic que em prenc habitualment quan pateixo episodis d’esternuts.  

-No en tinc... Ni tampoc puc oferir-te el genèric –em va dir l’empleada-

Altres vegades, quan no tenien un determinat medicament em deien que el tindrien el dia següent. Aquesta vegada ni això.

-Potser és perquè no portava la recepta –vaig pensar-

No obstant, tampoc crec que hi hagués massa problema, ja que el que sol fer la farmàcia en aquests casos és posar-te un segell a la capça i et reintegra el que has pagat de més quan els hi portes la recepta i, si no els hi portes, pitjor per a tu perquè has pagat l’import total.
Al cap d’uns dies vaig acudir al facultatiu a ensenyar-li les característiques de l’autovacuna que em recepta per al refredat i, de passada, per a que em fes receptes de tot el pinso que em prenc normalment, entre elles, la de l’antihistamínic. Li vaig explicar el que m’havia passat feia uns dies a la farmàcia i em va dir:

-Els que passa és que com que les farmàcies no cobren de la Generalitat, no poden pagar proveïdors i aquests prefereixen vendre a l’estranger. Això pot crear un greu problema d’abastament a les farmàcies d’aquí.  

De fet no era el primer cop que em passava un cas semblant. Degut a la meva malaltia vaig tenir que fer un tractament al llarg de 10 mesos. Aquest tractament me’l podien fer amb dues substàncies diferents: bacil de Koch i mitomicina. Me’l van fer amb mitomicina, ja que segons la clínica els cultius dels ceps de bacil de Koch no va acabar d’arrelar i això va produir dèficit a nivell mundial. Evidentment m’ho vaig creure. En principi no tenia motius per a no fer-ho.
Fins que un dia vaig parlar amb un metge que conec i em va dir que segurament no era ben bé així.

-Potser sí que n’hi ha menys que d’altres vegades, però el poc que hi ha se’n va tot cap a d’altres països que el paguen millor i per això el mercat nacional queda desabastit.

El que us he explicat podria qualificar-se com a danys col·laterals produïts per la crisi econòmica d’aquests darrers anys. Potser no se’n parla tant, però és una situació real i que, directa o indirectament ens afecta o ens pot afectar en un futur no massa llunyà.  

dissabte, 18 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 18 (dissabte)



S’HAN ACABAT LES FESTES. POBRE DE MI?
Quan s’acaben les festes de San Fermín a Pamplona, els mossos entonen el pobre de mi com a comiat. Val la pena acomiadar-se de unes de les pitjors festes que recordo?
Ahir, dos dies abans del que era habitual, cosso iris i focs, el final de festa tradicional a Amposta.
Què voleu que us digui de les carrosses? Només entenc que hi vagi tanta gent perquè a aquella hora no hi ha cal altre acte i moltes famílies acudeixen a veure a les filles i netes amb el vestit llarg de pubilla.  
Quan es parlen d’alternatives a l’actual model de festa major, sempre me’n recordo que quan vaig arribar a Amposta es guarnien molts de carrers, la qual cosa fomentava el bon veïnatge. Tampoc estaria malament fer carrosses artístiques per a implicar associacions, entitats o simplement grups d’amics.
Un model basat amb els toros i el ball, perdoneu-me, però em sembla caducat.
I què dir dels focs? Ara us sorprendre. Els darrers 5 minuts van valer la pena. Al menys em va quedar un bon regust de boca. Acabat dels focs i després de passar per la terrassa del bar dels Xiribecs, tota una novetat d’aquet any, per escoltar sons cubans, varem passar per primera i última vegada pel recinte del ball. Hi arribarem a la mitja part quan la gent ja hi tocava el 2, però encara vaig poder gaudir d’una bona companyia i d’un moments de música. 


EL FUTBOL QUE VE
Ja us podeu anar acomiadant del model tradicional de futbol d’aquest país. D’ara endavant, qui vulgui veure el Barça o el Madrid, s’haurà de rascar la butxaca, ja que tots seran de pagament, ja sigui pel Canal Digital + o per alguna de les plataformes especialitzades. Com sabeu, em vaig donar de baixa del Plus i no em penso donar d’alta de cap canal de pagament. Serà la meva manera de fer boicot al futbol que, juntament amb els del PP, viuen una altra realitat.

CALOR SUFOCANT
Per aquests dies s’anuncia una calor sufocant amb elevades temperatures. Ahir anunciaven per TV3 que retiraven les barbacoes de la zona d’esbarjo del Mas de la Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan. Un fort aplaudiment per a qui ha tingut la idea. I ho dic seriosament, no en conya.
El mes d’octubre de l’any passat hi varem anar juntament amb els nens i educadors de lo Carrilet i la direcció va demanar a l’autoritat competent si hi podíem fer foc. Tot i ser, com he dit abans, a l’octubre, ens van dir que no, que encara hi estava prohibit. Hi va haver gent que no van preguntar res i quan hi arribarem, les barbacoes estaven totes enceses. Per tant, davant l’incivisme, el millor és clausurar-les per evitar-ne mals irreparables. 


MEDICAMENTS FORA DE LA SS
El BOE d’ahir publica una llista de 407 medicaments (si no me’n recordo malament) que s’exclouen de la cobertura de la Seguretat Social, alguns d’ells molt populars. És una forma més de repagament sanitari. A l’increment del percentatge (del 30 al 40 i més) i a l’euro per recepta, ara caldrà rascar-se la butxaca quan el metge ens recepti algun dels medicaments inclosos a la llista. Popularment es diu paga que és gat. I és el que estem fent des de fa mesos... Des de quan? Des de que Rajoy (amb la inestimable col·laboració de la Merkel) dirigeix els destins d’aquest país.