Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de juny del 2018

2004: EL PP MENTEIX. 2018: UN PP CORRUPTE SEGUEIX MENTINT

D'en JAP Al Punt Avui. 

2004. Aznar ho deixa i Rajoy és el candidat del PP a la presidència del govern d’Espanya. Tot sembla estar a favor de que el PP guanyi les eleccions que s’han de celebrar el 14 de març...
Però 2 dies abans, el dia 11 grups jihadistes cometen diversos atemptats a la xarxa viaria de rodalies de Madrid. Tot i la evidència, el govern del PP apunta cap a la banda terrorista ETA. No els interessava per a res que fossin extremistes musulmans, ja que això significaria una revenja contra Aznar i el seu govern per haver declarat la guerra a l’Iraq.
El govern del PP se va enrocar a l’hora d’atribuir l’atemptat a ETA, malgrat les evidències que deien tot el contrari. La ciutadania se va mobilitzar. Els missatges mòbils volaven d’uns telèfons a altes convocant a la gent a manifestar-se el mateix dia de la jornada de reflexió.
Diumenge als col·legis electorals no se podia donar un pas. Va ser la participació més multitudinària en molts anys (75,66%) Aquest fet va fer possible un tomb electoral i qui sortia guanyador va perdre. Va perdre perquè no va saber gestionar els atemptats, sobre tot per les seves mentides.
2018. Moció de censura contra M. Rajoy. La primera moció de censura que prospera a Espanya.
De Ferreres a l'ARA. 

L’any 2011 el PP tornar a guanyar unes eleccions generals i tal com va fer Aznar en 1996, per majoria absoluta. La victòria dels populars se va ser com a resultat de la crisi econòmica mundial i la poca capacitat de reacció del govern de Zapatero. La crisi, no s’ha d’oblidat, va ser provocada pel capitalisme i va afectar a la gran majoria dels països de l’OCDE, tot i que els econòmicament més forts van saber sortir-ne més ben parats. Espanya tenia i té una economia dèbil. La taxa d’atur és de les més grans i la principal industria és el turisme.   
Rajoy sempre se va vanagloriar dels seus èxits en el camp econòmic. Crec sincerament que qualsevol altre govern ho hauria fet igual de malament i els resultats haurien estat semblants.
El president sortint encara li deia ahir a Sánchez que Espanya no havia estat rescatada... En canvi Sánchez ho va negar i amb tota la raó. El Govern espanyol va haver de sortir al rescat del món financer. Van ser molts poques les entitats financeres que no van rebre ajuts de l’Estat. I fruit d’aquesta situació financera el sector se va haver de reestructurar. Les caixes d’estalvis van ser esborrades del mapa: algunes van ser absorbides pels bancs i d’altres van haver de reconvertir-se en bancs. No sabria dir si Ibercaja encara continua sent-ho o també va acabar convertida en banc.
El Periódico d’avui publica un treball periodístic que diu el següent:

-La banca espanyola ha deixat 4.100 municipis sense oficina.
-L’exclusió financera després de la crisi arriba al 2.7 de la població espanyola.
-A Catalunya han desaparegut 4.059 sucursals, la meitat de les que havia en el 2008.

Quants treballadors dels sector han estat acomiadats o s’han hagut de prejubilar?  
Segons algunes fonts el rescat bancari va costar als espanyols l’esfereïdora xifra de 108.000 milions d’euros. I és evident que aquesta quantitat no va sortir del no res... Va sortir dels sectors ens els que el Govern de Rajoy va retallar les inversions: ensenyament, sanitat, prestacions de tota mena (pensions, atur...), sous dels treballadors públics, cultura, inversions per al foment del desenvolupament i de la investigació, etc., etc., etc.,
Rajoy pot sentir-se orgullós d’haver fet allò que convenia a un sector dels espanyols o sigui al gran capital, però en canvi no a la gran majoria del ciutadans que van veure com perdien gran part dels seus drets socials i laborals. Cal recordar la llei mordassa.
De Ferreres a l'ARA. 
Si el govern d’Aznar va acabar els seus dies mentint, el de Rajoy ha fet el mateix. Han dit per activa i per passiva que la sentència Gürtel no condemna penalment el PP. El PP ha estat condemnat civilment perquè fins la darrera reforma del codi penal no contemplava la possibilitat de que un partit fos condemnat penalment. I ells ho saben... Han dit que la borsa baixava i la prima de risc pujava. Mentre Rajoy feia aquestes afirmacions estava passant exactament el contrari. Tan la borsa com la prima de risc són índex extremadament fluctuants que igual poden pujar com baixar depenent d’una gran diversitat de circumstàncies político-econòmiques.    
De Ferreres a l'ARA. 
Per acabar només dir-vos que l’oposició del PP serà molt dura. Igual com va passar l’any 2004, estan convençuts que els hi ha robat el govern de l’estat, un govern que creuen seu per la gràcia de Déu, tal com posava a les monedes del dictador Franco de qui són hereus. 

Ara només espero que aquells que formin govern no me defraudin a mi ni a les classes populars com són els treballadors, els jubilats i els pensionistes. I, evidentment, que trobin una sortida digna per a la situació actual de Catalunya.    

dimecres, 4 d’octubre del 2017

SANTA INNOCÈNCIA!

Tradicionalment el 28 de desembre s’ha vingut celebrant el dia dels innocents (o dels Sants Innocents) És un dia on la broma es generalitza i tothom té carta blanca per a divulgar notícies inversemblants i esbojarrades. Per tant, si el 28 de desembre estàs llegint el diari i veus alguna notícia que té crida especialment l’atenció, millor no fer-li massa cas i esperar l’endemà per a veure si s’acaba o no confirmant.  
Actualment, a l’era de les comunicacions (com m’agrada anomenar-la) la possibilitat que ens arribin tota mena de missatges (ja sigui informació o no) ha crescut fins a límits inimaginables només fa unes poques dècades. El problema que és dóna sovint és que com normalment no hi ha cap filtre (l’únic filtre possible és el que pot posar el mateix usuari abans de decidir reenviar-lo) ens pot arribar qualsevol cosa: veraç o no.
Després de la visita oficial que va fer Mariano Rajoy al president dels EE.UU. Donald Trump, es va divulgar per missatgeria mòbil una fotografia on apareixia la bandera mexicana col·locada darrere del mandatari espanyol. Estic segur que la gran majoria dels qui van rebre la foto el van donar com a verídic. I com ho sé? Per les converses mantingudes amb gent del meu cercles d’amics i companys que, com jo, també el van rebre.

-Mireu –els hi vaig dir- puc arribar a pensar que l’administració americana no tingui ni idea de quina és la bandera espanyola (la qual cosa tampoc me crec), però que no sàpiguen quina és la de Mèxic, un país amb el que comparteixen milers de quilòmetres de frontera, definitivament no m’ho crec!

Al cap d’uns dies me van dir inclús que a un mem s’havia substituït la bandera original (que per cert no era la bandera dels EE.UU.) per una estelada. I és que avui en dia amb el fotoshop es fan meravelles...

Ja me conformaria en que totes les mentides que circulen (amb alguna intenció –bona o mala-) fossin com la de la bandera mexicana. Però és que de vegades ens arriben missatges amb tota l’aparença de reals quan en realitat sé tracta de mentides malintencionades. Aquestes notícies no tenen perquè arribar forçosament per missatgeria instantània, ja que els emissors de les mateixes tenen multitud de canals per a poder arribar al més gran nombre possible de ciutadans.
Voleu un exemple de manipulació de l’opinió pública? Com sabeu, el Regne Unit ha iniciat un procés de separació de la Unió Europea. Durant la campanya a favor de l’anomenat Brexit, els partidaris explicaven els beneficis (normalment econòmics) que tindria el país quan sé separaria de la UE. Sé va celebrar un referèndum i elBrexit va guanyar. Després, els mateixos polítics que havien defensat la sortida de la UE van reconèixer que havien mentit en algunes de les seves afirmacions.
No cal ni que us digui que situacions així me produeixen molta tristesa. La major part de la ciutadania hi va de bona fe i després, quan passen coses inesperades, se senten enganyades i fins i tot ultratjades pels polítics i, d’aquesta manera, fa que moltes d’aquestes persones perdin la confiança en la classe política en general. Una classe política que, quan fa coses d’aquestes, ho fa sempre per treure’n un rendiment personal sense importar-los el greuge que pot comportar als ciutadans del carrer.
Santa innocència!

dimecres, 20 de setembre del 2017

DIFAMACIONS I FALSES NOTÍCIES CORREN PER INTERNET

Ahir llegia al Periódico que el grup musical Itaca Band s’ha vist obligat a deixar d’actuar per una presumpta agressió masclista que mai s’ha arribat a provar i de la que tan sols existeix denúncia. Sembla ser que un membre del grup va voler fer una broma i va entrar al lavabo de dones. Una vegada allí hi va haver algun insult i fins i tot alguna empenta.
Les xarxes socials d’Internet i també la telefonia mòbil, son unes eines molt poderoses a l’hora de divulgar tot tipus de notícies: fiables i contrastades i falses.  
El dia anterior m’havia arribat un missatge sobre que el líder del PSOE Pedro Sánchez era net del sanguinari general franquista Antonio Castejón Espinosa. La meva resposta va ser contundent: Suposo que abans d’enviar-m’ho t’has documentat. Qui m’ho va enviar, ja no va dir ni piu. Vaig buscar per Internet i immediatament vaig trobar ressenyes sobre el suposat iaio del líder socialista. Això sí, a pàgines de dubtosa fiabilitat. Alguna d’aquestes falses acusacions tenien el seu origen l’any 2015, poc després d’haver estat elegit secretari general del seu partit. Vaig seguir buscant i en vaig trobar d’altres que parlaven del tema i desmentien categòricament que el iaio de Pedro Sánchez fos la mateixa persona que el general colpista.  
Arribar a aquesta conclusió no precisa de cap estudi, simplement usar una mica de lògica. El líder socialista es diu Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Per tan, s’ha mare porta el cognom Pérez i, en tot cas, seria Castejón de segon cognom. Aquesta forma composta de cognom sé sol fer per a no perdre un determinat cognom que representa una família. A Santa Bàrbara hi va haver un secretari d’ajuntament que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo i me va explicar que el seu pare i els germans d’aquest van voler adoptar aquesta composició per no perdre el cognom Ayucar i que, a partir de llavors va quedar com un sol cognom.
Tornant a la mare de Pedro Sánchez, si el seu pare es deia Pérez de cognom, mai pot tractar-se del general Antonio Castejón.
Difamar o difondre notícies falses és molt habitual a l’era d’Internet. Segurament els exemples més coneguts són els l’exministra socialista Leire Pajín i l’actual vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaria. Però hi ha d’altres casos, com per exemple el de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de qui se deia que no tenia estudis universitaris.
Tot i que de vegades s’insisteix sobre la necessitat de verificar les notícies o les ressenyes antes de compartir-les ajudant així a difondre-les, el cer és que hi ha molta gent que no ho fa.
Persones suposadament desaparegudes (sobre tot adolescents) són compartides habitualment per les xarxes. També sé solen compartir frases atribuïdes a personatges històrics molt coneguts al costat d’una foto per a donar-li més credibilitat.
L’altre dia un amic va compartir una cita de Abraham Lincoln que deia així: No creas todo lo que leas en Internet sólo porque hay una foto con una cita al lado. Evidentment, al costat de la cita apareixia la cara del carismàtic president republicà dels Estat Units.       

divendres, 9 de juny del 2017

PROU MENTIDES!

Els jubilats i pensionistes són, segurament (a part dels infants, es clar), els col·lectius més vulnerables. Per això sempre que arriben eleccions, des del partits polítics hi ha un bombardeig de missatges dirigits cap a ells per mirar de guanyar el seu vot.
Què a Catalunya puguin haver-hi unes eleccions a curt termini, és més que provable. Puigdemont va rebre l’encàrrec de convocar un referèndum. Una vegada assolida (o no) la fita, Puigdemont, es faria cap a un costat. Ell mateix ja va anunciar de que no e presentaria a les eleccions que hi hauran posteriorment.
Perquè tots tenim clar que després del referèndum hi haurà eleccions... O no? Aquí hi podem discrepar, sobre si seran constituents, es a dir, per a formalitzar un estat independent o simplement autonòmiques, com les que venen fent-se des de l’any 1980.
Però de moment centrem-nos-en en el referèndum. Ens bombardejaran amb tants missatges que haurem de treure el sedàs per mirar de separar el gra de la palla o dit d’una altra manera: la veritat de la mentida.
Si fa unes setmanes, C’s ja va escollir l’Arrimadas com a candidata a la presidència de la Generalitat, ja que creuen que no hi haurà referèndum, però sí eleccions autonòmiques per a formalitzar un nou Parlament, ara ha estat el PP qui ha volgut entrar de cap en precampanya i va anunciar que en una Catalunya independent una part dels ciutadans no tenen la pensió garantida.    
Amb el lema Ellos no necesitan pensión, por eso juegan con la tuya i una foto del matrimoni Pujol-Ferusola, García Albiol va afirmar dimecres que 3 de cada 10 pensionistes no cobrarien pensió en una Catalunya independent. Evidentment és una mentida com una casa de pagès.
Les pensions són un dret adquirit per aquells que tenen el mínim cotitzat que exigeix la llei. Ni canviant la llei s’extingiria el dret. En tot cas, els canvis afectarien a partir de l’entrada en vigor de la llei, però no tindrien efectes retroactius.
El que si que podria ser és que es poguessin treure les pensions no contributives i els mínims, aquells complements de la pensió que té garanteix el cobrament de la pensió mínima establerta sempre que compleixis uns requisits. Però en aquest cas sé suposa que seria el nou estat qui se’n faria càrrec. Si fa poc va entrar en vigor (després de ser aprovat fa anys) la renda bàsica garantida, per què hem de pensar que no es garantiria una pensió o complement quan no ho faci l’Estat Espanyol?
Us posaré un exemple molt entenedor. Veritat que Espanya i França són dos estats independents? Mon pare, durant 18 anys consecutius va ser temporer a França on feia les campanyes de l’arròs i la verema. A l’haver cotitzat, mon pare percep una petita pensió de l’MSA (Mutualité Social Agricole) Tal com li passa a ell, els hi passa a molts d’altres que també van treballar a França, Alemanya o Suïssa. Alguns d’ells, fins i tot, van establir la residència a aquells països i no van retornar a casa fins que es van jubilar.
Amb una Catalunya independent no tot seran flors i violes tal com ens ho volen pintar des dels sectors més sobiranistes, ni ens aniria tan malament com ens auguren aquells que tenen un sentiment més espanyolista.      
Tal com us deia més amunt, prepareu el sedàs i aneu porgant tota la informació que us arribi i quedeu-vos només amb allò que cregueu que és veritat. De vegades és bo deixar-se guiar per la pròpia intuïció.

diumenge, 6 de desembre del 2015

DEMAGÒGIA ALS MITJANS I A LES XARXES SOCIALS

Dissabte van penjar a Facebook un titular que publicava el diari digital el Món. Segons el titular, Carmen Chacón, la que serà la cap de llista per Barcelona del PSC deia sentir vergonya del que està passant a Catalunya. A partir d’aquí tota mena de comentaris i cap de bo. Fins i tot sé la insultava. Hores més tard, al Telenotícies de TV3 va sortir tot el tall de la intervenció de la Chacón.
La candidata socialista no es va referir en cap moment al procés independentista. La Chacón opinava sobre la situació econòmica de Catalunya i que, en bona mesura és per culpa de Convergència, ja que quan al Congrés es va aprovar la llei d’Estabilitat Pressupostària, CiU i va votar a favor, mentre que els socialistes –segons la mateixa Chacón- ja van advertir que es podria arribar a la situació que ara mateix està vivint Catalunya d’intervenció per part del govern central.
Conseqüència d’això és el deute que té el govern de Mas amb les farmàcies a les que no paga des de fa diversos mesos (no recordo si des de juny o juliol) En referència a això, un alt càrrec de la conselleria de Salut va recomanar als farmacèutics que si volien cobrar, millor encendre un ciri o exhortar un favor a la Mare de Déu.
Va dir alguna cosa la Chacón que pogués ofendre a la ciutadania en general? Trobo que no, però a les xarxes socials es fa escarni de qualsevol cosa a partir d’un titular tendenciós que, normalment (i m’incloc) no ens molestem en comprovar-ne la veracitat.
Sense anar més lluny, la setmana passada un amic va compartir un post on es vinculava l’actual vicepresidenta del govern de Rajoy, la Soraya Sáenz de Santa Maria amb el tinent general José Antonio Sáenz de Santa Maria, arribant a afirmar que eren pare i filla. Si mireu les dades de naixement, en tot cas, es correspondrien més a iaio i neta. Però tampoc.
També va aparèixer un post (en principi sembla que l’auditoria era de l’ANC) on es vinculava a Rodríguez Zapataro amb el fracàs de l’Estatut de Miravet. Ja sabeu que va dir que donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament i que després va pactar retallades.
Però en cap moment es feia menció sobre qui va ser l’altra part amb qui es va pactar la retallada. I qui va ser? Artur Masl’independentista que en aquell temps aspirava a ocupar la presidència de la Generalitat en detriment del candidat socialista José Montilla.
El seu argument era que havia de ser el president el cap de la llista més votada en contra de l’opinió de la resta de formacions que pensaven que havia de ser-ho aquell que més suport tingués entre els diputats del Parlament. Mas pretenia que Zapatero fes renunciar a Montilla a favor d’ell. Però el PSC (que en aquell temps era un partit independent) no va acceptar i Mas va tornar a ser cap de l’oposició tal com havia passat durant la legislatura anterior.
Dilluns per exemple sembla ser que va circular per Twitter que la CUP s'hauria sumat a JxS per a impedir el ple sobre sobre el Pla de xoc social... Algú s'ho pot creure? Només són ganes d'embolicar la troca. 
Hi ha gent que disculpen a Mas sobre conductes passades i li donen suport incondicional amb la creença de que sense ell no s’aconseguirà la independència. I tal com diu la CUP la independència no depèn d’un home sol, sinó de la voluntat d’un poble.    

dimarts, 16 de desembre del 2014

UN GLOBUS SONDA DE NOM DE ‘MENTIDA’

La passada setmana el president del Govern d’Espanya D. Mariano Rajoy Brey, va anunciar a Mèxic en el decurs de la cimera Iberoamericana de mandataris que Espanya ja ha deixat enrere la crisi. Al·leluia!!  
Segurament, si feu una mica de memòria, aquells que porteu més temps seguint-me, recordareu que vaig predir que la crisi acabaria quan algú digués que ja havia acabat. Sembla ser que ja ha arribat el moment. Serà per què l’any que ve és any electoral? No sigueu malpensats, per això no serà... Serà, per què com totes les coses, sempre hi ha un principi i un final... Serà o no serà...
Evidentment es tracta d’una mentida més de Rajoy i el seu govern. Heu vist el vídeo on dos joves (presumptament de Madrid) enumeren les 15 mentides del PP? Bé, per aquells que encara no l’heu vist, l’annexo. És molt entenedor i segur que més d’un el compartirà si és que encara no ho ha fet.
Bé, suposant que el PP hagi mentit en 15 temes importants, d’aquells que tenen abast estatal, l’anunci de la sortida de la crisi seria la setzena mentida. Què ens faria pensar el contrari?
Evidentment es tracta d’un globus sonda llançat interessadament pel PP davant l’any electoral que ens espera. Segur, segur, tenim eleccions municipals al maig i generals, previsiblement a la tardor. A sobre, ja sabeu, amb les municipals coincideixen diverses  autonòmiques, com les del País Valencià. Els globus sonda tenen una finalitat: de tant i tant repetir-se, la gent s’ho acaba creient.  
Mireu, de macroeconomia no n’entenc. Els diferents indicadors, qualificacions, índex, etc. que s’elaboren o atorguen els organismes supranacionals, són sovint interessats i es mouen més per interessos econòmics que no per una altra cosa.
En canvi de microeconomia n’entenc una mica, si més no de la meva particular. Però no cal ser un linx per adonar-se’n de que la situació al carrer ha canviat molt poc respecte a l’any 2011 quan segons el PP es va estar a punt d’acabar el món.
Semblava que ells ho havien d’arreglar tot, però la majoria de les mesures que van activar d’ençà que van arribar al govern, avui, pràcticament segueixen intactes, tret de la reducció dels tipus d’IRPF per a l’any 2015. Però no us feu il·lusions, ja que si tu ets un espanyolet mitjà, l’estalvi a l’hora de fer la renda serà insignificant. A veure què us penseu!
Mentre la xifra d’aturats continuï als nivells actuals, mentre els joves i els científics hagin d’emigrar per a buscar-se la vida, mentre les urgències sanitàries continuïn despatxant als pacients amb la mateixa alegria que ho han estat fent els darrers anys, mentre no tornen a incloure els medicaments que van ser retirats de la protecció sanitària, mentre no es retorni als jubilats el mètode anterior per a calcular l’increment de la pensió, mentre als funcionaris no se’ls tregui delcongelador, mentre l’ocupació que es creï no deixi de ser temporal i precària per a passar a ser de qualitat i indefinida, etc., etc. no es podrà afirmar que hem deixat enrere la crisi.
És una vergonya i un insult a la intel·ligència dels ciutadans afirmar el que va dir Rajoy a Mèxic i que ara, com a cotorres, repetiran tota al resta de membres del govern i els dirigents del PP.

RAJOY DIMISSIÓ!!!