Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2017

EL DELTA DE L'EBRE: DESTÍ DESAPARÈIXER

El Poble Nou. 
El Periódico d’ahir dimarts 31 de gener, portava un extens reportatge sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya i el centrava a una zona que ens és ben coneguda: El delta de l’Ebre.
Tot i que la majoria de les previsions indiquen que el Delta de l’Ebre té els seus dies comptats, sembla ser que ningú vols posar remei al problema.
No és el mateix que algú es morís de mort natural a que ho faci per manca de suport de les institucions. En aquest cas no seria mort natural sinó una assassinat en tota regla.  
La setmana passada Cuatro, segurament vàreu veure el programa Volando voy de Jesús Calleja dedicat al Delta de l’Ebre. Tots aquells que ens l’estimem tenim goig quan alguna televisió dedica uns minuts a donar a conèixer la problemàtica que pateix el delta des de la construcció dels grans envasaments riu amunt i que retenen la pràctica totalitat dels sediments que van formar el Delta.
Que baixi l’aigua pel riu és molt important, ja que ajuda a mantenir l’ecosistema deltaic: aus, peixos, vegetació... Però que arribin sediments ho és tan o més, ja que d’ells depèn la pròpia supervivència del Delta.   
Al programa de Jesús Calleja van sortir el biòlegs Carles Ibáñez i Meritxell Jardí que formen part d’un ampli projecte per a fer aportacions de sediments al Delta. Només que ho pensis una mica, és de pura lògica. Si coneixes la problemàtica del Delta segur que tu també ho havies pensat, el problema és com fer-ho i amb quins mitjans fer-ho.
Quan els biòlegs expliquen a Jesús Calleja que la solució passa per enviar al menys 1 milió de tones de sediments retingudes als pantans a través dels canals de reg per a que acabin dintre dels arrossars, Calleja els hi pregunta:

-I quin cost té?

Meritxell Jardí li respon amb una altra pregunta:

-Quin valor sé li dóna al medi ambient per a que continuï el delta cap avant...

Jo encara us faig una altra pregunta:

-Quin valor té el Delta globalment? Quantifiqueu el preu de les persones que hi viuen, dels seus pobles, urbanitzacions, xalets, casetes, magatzems, dels camps de cultiu, el Parc Natural, el valor paisatgístic, els moixons, la vegetació, les infraestructures, l’economia que es genera al voltant de tot això, etc. Quan encara hi pot haver solució, no trobeu que al menys val la pena intentar-ho?

Però malauradament no tothom ho veu així. Un dels problemes més grans és l’enemic que tenim a casa. Aquells que tot i que han nascut i han crescut al delta, el veuen com un negoci a curt termini.
Fem una mica de mirada retrospectiva. Quan es va produir la darrera gran batalla en contra el transvasament de l’Ebre (aproximadament entre els anys 2000 i 2005) no tothom ho veia de la mateixa manera. Hi havia polítics del territori favorables al Pla Hidrològic Nacional. Per conviccions o per seguidisme del seu partit. Me dona igual ja que el resultat és el mateix.
Però no només això, sinó que a sobre van posar tots els pals a les rodes que van poder per a desmotivar als que estàvem lluitant per a impedir el transvasament des de la seva posició dominant: estic parlant del govern de Catalunya, dels governs d’ajuntaments del Delta, de les comunitats de regants...
Desgraciadament la gent oblida fàcil i tot i que alguns ajuntaments van canviar de color polític, en algun cas (pocs tot s’ha de dir), els que manaven per aquella època han tornat al poder.
I què fan ara? Posar en dubte les solucions que es volen posar en practica desqualificant elsseus responsables als qui anomenen literalment chupópteros.  

Com a veí del Delta, sento vergonya de tots aquells altres veïns que en lloc de fer pinya per assolir l’objectiu de preservar el nostre territori intenten entorpir qualsevol iniciativa que es prengui al respecte. 

dijous, 28 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 28

Marta Ferrusola. Em van dir ahir que la dona de Jordi Pujol va fer inversions a Temps de Terra, l’empresa que Pasqual Franch va fer a l’antiga finca del Cabiscol. El meu interlocutor em va explicar que els veïns, de tant en tant veien passar cotxes de gama alta amb els vidres tintats i es preguntaven qui devia d’anar allí. Finalment van esbrinar que una de les persones era Marta Ferrusola, però no es descarta que altres pesos pesants de la política i de les inversions puguin tenir alguna cosa a veure.

Arbres tallats (o arrancats). Aquesta setmana s’han tallat la majoria d’eucaliptus del pati del col·legi Miquel Granell. Eren uns arbres molt grans i que tenien dècades de vida. Això si, les enormes arrels perjudicaven l’estructura del mur exterior. No sé si serà aquest el motiu (imagino que sí), el que ha provocat que finalment s’hagi pres la decisió de tallar-los.
De totes formes desconec si en lloc de tallar-se els han arrancat per a ser transplantats a un altre lloc (no crec que sigui el millor temps per a fer-ho) El que si que puc assegurar és que al carrer les Palmes, tot just darrere del pati, hi havia un gran contenidor on es podien veure les branques. No, no tic foto; ahir pel matí, quan ho vaig veure, no portava el mòbil.

No tenim sort. Darrerament no tenim sort amb els restaurants. Ahir varem tornar a Barcelona i varem dinar a un restaurant que ens va recomanar un amic. Es diu la Lluna i està al passatge de Sant Bonaventura, al carrer Santa Anna, entre la Rambla i el Portal de l’Àngel. Diuen que fan cuina internacional i de mercat, encara que la persona que et convida a dinar diu que és cuina d’autor. Després d’haver menjat, jo no diria que és cuina d’autor, ja que per a poder gaudir d’aquesta denominació es precisa originalitat, innovació, experimentació...    
De totes formes el dinar en si no va estar malament. Ara bé, el servei va fallar una mica.
Tot just acabàvem de seure’ns, una parella ho va fer a la taula del costat. Varem demanar quasi simultàniament. El cambrer va servir primer la taula del costat. Sembla ser que ella havia demanat el mateix que la meva dona, però l’home havia demanat una amanida diferent a la que jo havia demanat. Evidentment la va fer retornar. Va ser quan ens varem adonar de l’error.
No va trigar gaire en venir el metre a demanar-nos disculpes, ja que, per lògica, ens havien de servir a nosaltres primer. Però sempre els van servir primer a ells, fins al punt que quan ja anaven pels postres a nosaltres encara no ens havien servit el segon plat.

RENFE segueix igual. Darrerament us he parlat de retards, d’urinaris fora de servei... Ahir seguia tot igual.
Pel matí el tren va anar bé, cosa que darrerament no és massa normal. En arribar a l’estació de Sants, vaig poder comprovar que els urinaris del lavabos que no són de pagament seguien fora de servei embolcallats amb el plàstic blau. Però hi havia una novetat. Adif havia posat una tanca blava per a impedir el pas a l’habitacle on es troben els urinaris.
El viatge de tornada ja va ser diferent. Després d’anunciar que el tren de les 14:18 anava a sortir, encara va trigar com a ¼ d’hora en fer-ho. A l’arribar a l’estació de l’Aldea havia acumulat un retard d’uns 30 minuts aproximadament.
No sé si sabeu que a partir dels 16 minuts de retard teniu dret a que us sé compensi amb la devolució de l’import del bitllet o bé us se’n doni un altre que es pot usar en un termini màxim d’un mes. La reclamació s’ha de fer a partir del dia següent. Això sempre que el retard no sigui imputable a a causes alienes a la companyia, com per exemple una accident.

Què passarà el 14-N? Mentre Esquerra no contempla cap altre escenari que la consulta, dintre de Convergència estan sortit molts de dubtes. Si bé Josep Rull, de portes cap a fora, diu quetrauran les urnes, de portes cap a dintre, Mas no ho veu tan fàcil, ja que sembla ser que no vol desacatar una hipotètica sentència desfavorable del Tribunal Constitucional.
Ja fa temps que ho dic. No és el mateix ostentar la màxima representació institucional de Catalunya que ser un diputat ras, com es Junqueras.
Mas es podria veure envoltat de processos judicials inacabables i, tal vegada, per coses pitjors encara.

diumenge, 6 de juliol del 2014

VACANCES A LES TERRES DE L'EBRE

Els creuers que arribaran al port dels Alfacs seran d'aquest estil. 
Els que es dediquen al sector serveis relacionats amb el turisme de les nostres terres, es conformen en tenir una ocupació alta. Si jo tingués un hotel o un restaurant pensaria com ells. No demanaria més.
Les Terres de l’Ebre som una zona privilegiada i diversa. Tenim des de mar a muntanya, des de pobles de pedra a magnífics passeig marítims. Però també un tret diferencial que ens vertebra i uneix: el riu Ebre.
És cert que en els darrers anys s’ha donat una empenta important. Això ho sap la gent que hi treballen i que dia a dia lluiten per millorar i donar el plus de qualitat necessari als seus negocis.
Tenim allotjaments de primera: una parador, hotels de 4 i 3 estrelles, hotels rurals amb encant i també cases de turisme rural en llocs privilegiats.
En quan a restaurants, tenim la sort de que 2 han aconseguit una estrella Michelin. El primer va ser el Torreó de l’Indià, de l’hotel Villa Retiro de Xerta i el segon, les Moles, a Ulldecona. Prova evident de la bona gastronomia que temin al territori on cada cop la cuina es valora més i alguns xefs han deixat de banda la tradicional del territori per una més creativa i original.
La darrera gran aposta és la Catedral del Vi del Pinell de Brai, ara reconvertit en restaurant amb l’assessorament del xef del Torreó de l’Indià. Només poder menjar en aquest edifici obra de César Martinell i contemplar la seva bella arquitectura, ha de ser un plaer per als sentits.
En quan a les activitats que es poden realitzar, cada vegada són més les empreses que es dediquen als esports nàutics o d’aventura, majoritàriament a la mar i a la muntanya. Però des del meu punt de vista, l’Ebre, encara segueix sent gran recurs desaprofitat.
És cert que des de Deltebre fins la desembocadura hi ha diverses empreses que organitzen passejos i que, riu amunt, també hi ha d’altre embarcacions molt més petites que fan el mateix, però entre Riba-roja d’Ebre i el Mediterrani hi ha molts quilòmetres on no s’hi fa res. De fet no em consta que entre Benifallet i Deltebre hi hagi cap empresa dedicada al serveis recreatius pel riu, quan pel camí hi trobes ciutats com Tortosa i Amposta que tenen un gran patrimoni arquitectònic, cultural i fins i tot gastronòmic. Lligar les passejades pel riu amb les activitats que s’hi poden fer en totes dues ciutats, podria ser de gran acceptació per als turistes que visitarien el nostre territori.
Com es pot veure, encara hi ha assignatures per a setembre que s’han de resoldre i segur que en un futur no massa llunyà, hi sortiran empreses dedicades a aquests tipus de serveis.
Fins aquí podríem dir que hem parlat de tot el més tradicional. Però a la recàmera tenim l’explotació de la marca que ens ha concedit la UNESCO (la de Reserva de la Biosfera), que encara no es pot utilitzar perquè, sembla ser, hi manca tancar algun serrell. És una llàstima que després de lluitar per aconseguir la distinció (recordeu que es va haver de modificar el primer projecte per excloure les centrals nuclears d’Ascó), la situació es trobi en un període d’impàs, en espera del definitiu segell de qualitat.
És evident que ningú (o quasi ningú) desitja per al territori un turisme massificat, sinó de qualitat. Però per a donar el salt qualitatiu s’han de crear els mecanismes necessaris dels que encara estem mancats, com per exemple la coordinació entre els diferents serveis que es presten per a que el visitant pugui gaudir per complet del nostre territori: del riu, del mar i de la muntanya, dels monuments i dels espais naturals, de la gastronomia marinera i la de terra en dins.   

PD. Vull recordar que el proper dimecres dia 9, a les 7 AM arribarà al port dels Alfacs, el mateix on a principis del segle XVI van ser expulsats els moriscos, el primer creuer de luxe. 
Les botigues de la ciutat ja fa dies que s'estan preparant per a rebre el mana que està a punt d'arribar.  
Però amb sort, a part de la Ràpita, els turistes només visitaran zones properes com el delta de l'Ebre. 
De totes formes vull recordar que la iniciativa no ha estat dels empresaris d'aquí, sinó de fora que han considerat que la Ràpita té suficients atractius com per a fer-hi una escala. 
Mentre vinguin, benvinguts siguin!    

dimarts, 8 de gener del 2013

LES FOTOS DEL DIA: ELS PRIMERS AMETLLERS FLORITS

El bon temps ha fet florir els ametllers molt aviat. Si venen uns dies de fred (què segur que vindran) gelaran les ametlles i es perdrà la collita.







Aquest ametlles florits es poden veure a tocar de la carretera d'Amposta a Santa Bàrbara, abans d'arribar a la rotonda del "Pont del tren", al costat d'un solar de ferralla.

I de propina dos espàrrec. El primer el vaig veure ahir quan caminava per l'antic traçat de la Via Augusta i el segon avui, al costat dels ametllers. La temporada d'espàrrecs comença cap a la meitat de febrer i acaba a finals d'abril, encara que a principis de maig també se'n poden trobat. El passat novembre, després de les pluges, vaig trobar a una dona que n'havia fet per la Foia de Masdenverge.
Suposo que deuen de ser els efectes del canvi climàtic.