Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris palmeros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris palmeros. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de juliol del 2019

DIUMENGE DE RAMS

'Paumeres' a la Fira de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans. 

Segons la litúrgia cristiana, diumenge de Rams és l’anterior al diumenge de Pasqua. Se commemora l’entrada de de Crist a Jerusalem sobre un burro mentre la multitud congregada donava mostres de joia portant paumes i rames d’olivera i llorer.
De la paraula pauma deriva la de paumer què se’n diu de la persona que la treballa, tot i que és més coneguda la de palmer (o palmero en castellà).
Però el palmer o el palmero és també aquell que mostra una devoció un tan desmesurada cap a un líder, complaent-li i aplaudint tot el que fa, encara que pugui ser de dubtosa qualitat.
Aquest preàmbul ve al cas d’una situació que vaig viure fa pocs dies. Resultar ser que la meva dona se trobava ingressada a un hospital. Per matí, una auxiliar li va portar un iogurt que portava 4 dies caducat.
A mi no me sé va ocórrer més que publicar-lo en un grup de Facebook d’aquests que s’han obert, precisament, per a que la gent se pugui expressar lliurement i, si cal, queixar-se sobre situacions anòmales observades.
Jo vaig pensar que si a un hospital li treuen a una pacient un iogurt caducat, és motiu suficient per a queixar-te. Quan ho vaig fer vaig etiquetar a l’alcalde que, també és (oh casualitat!) el president del consell d’administració del propi hospital. Per tant, l’etiqueta, des del meu punt de vista, estava més que justificada
Com passa quasi sempre hi va haver gent a qui li va agradar el meu post, però de sobte va aparèixer un palmero que no comprenia perquè havia etiquetat a l’alcalde.
Però seguia sense entendre-ho...
A partir d’aquí opinen uns quants palmeros més. Alguns en la mateixa línia, altres, obviant els post, comenten el tracte rebut pel personal mentre van estar ingressats. Fins i tot hi va haver un que va dir que el menjar era molt bo... Què el menjar era molt bo!! Vaig pensar que a casa devia de menjar molt malament, perquè sinó és així, com pot dir que el menjar que donen als hospitals (tots!) és bo?
També hi va haver una persona que va anar amb la mateixa línia: tot era extraordinari. Sé dona els cas que aquesta persona va ser comunista quan l’alcalde era comunista, després convergent i ara sembla que s’ha fet d’ERC... Bé, si fa o no fa ha evolucionat com la majoria dels seus conciutadans.
Encara sort que no va sortir el regidor número 17! Què qui és el regidor número 17? Algú que sense estar a l’ajuntament defensa a capa i espasa la gestió del govern municipal. Sembla que ell, com molts d’altres, aspiren poder anar a les llistes dintre de 4 anys.
Faria bé l’alcalde d’apartar-se de tota aquesta gent. Avui estan amb ell, però el dia de demà hi poden estar en contra.
Durant la legislatura passada ja li vaig dir que no li passés com al conte del ‘Vestit de l’emperador’. Què no el coneixeu? Busqueu-lo per Internet. Avui en dia és fàcil trobar a Internet la majoria de coses que s’ignoren.        

dijous, 29 de juny del 2017

PALMEROS

Definició de palmeroLa persona que aplaudeix; es a dir, que fa palmes.

Qualitat del palmero: Adaptar-se a les circumstàncies del moment, transformar-se, evolucionar...

Hàbitat del palmero: La que viu prop dels polítics. Tot i que aquesta proximitat potser virtual.

L'espècie de palmeros més coneguda: La que espera aconseguir favors dels polítics.

Primer palmero conegut: J.R.A. Antecedents: Revista Amposta de finals del segle XX.

A finals del segle XX (1999-2000) les xarxes socials a través de Internet encara no existien. Les primeres sorgeixen entre el 2001 i 2002, però és el 2003 quan comencen a popularitzar-se: Friendster, Tribe i Myspace. I el 2004 Google crea Orkut. Facebook, tot i que neix entre el 2004, no es llança a nivell mundial fins el 2005, Twitter el 2006, Instagram el 2010, etc.
I es clar, abans un feia el que podia. I en aquest sentit els convergents d’Amposta ho tenien clar. La Revista Amposta els hi donava el suport i anonimat imprescindibles per aplaudir la transformació que estava tenint Amposta des de que Joan Maria Roig n’era l’alcalde.
J.R.A. eren les inicials que apareixien a una extensa carta publicada a la Revista Amposta en una data sense determinar de finals dels segle XX. J.R.A. començava dient que era un ampostí que residia a Barcelona que només venia a Amposta algun cap de setmana i només creuar el pont penjat, ja començava a veure la meravella en que s’havia convertit Amposta des de que Joan Maria Roig era alcalde...
D’altres coses potser no, però sobre cartes al director, articles i escrits diversos, ne tinc la ma trencada... En teoria cap diari o revista, accepta publicar un escrit si el seu autor no està perfectament identificat, tot i que algunes vegades, a petició de l’autor, poden aparèixer només les inicials o pseudònim. Normalment quan l’autor creu que el que està revelant es pot arribar a usar en contra seva.
Però quan el contingut d’una carta és per a lloar les bondats d’un alcalde, un pensa: Per a què l’anonimat? I tot que han passat molts anys, de resposta només n’hi he trobat una: Perquè el seu autor era del cercle d’amistats de l’alcalde i no quedava bé que ells mateixos aplaudissin el bé que ho estaven fent...
A part de les cartes que apareixien de tant en tant, hi havia una secció fixa signada per M. del Montsià titulada Aplaudiments i xiulets. Normalment molts més aplaudiments que xiulets. I els aplaudiments ja poden suposar en quin sentit anaven...
Amb la popularitat que han adquirit les xarxes socials en els darrers anys conductes d’aquest tipus han proliferat. De vegades n’hi ha prou en que critiquis alguna cosa per a que els palmeros surtin ràpidament a replicar-te, fins i tot emprant paraules despectives.
Farien bé les nostres autoritats en filtrar els comentaris dels palmeros. De no ser així un pot caure al parany que es coneix com la faula del Vestit nou de l'emperador.
O dit d’una altra manera: No per rebre més lloances s’està governant millor!